Comencem l'entrada d'avui a la plaça Major de Tàrrega contemplant la part central del frontispici de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba que fou projectada pel tracista Fra Josep de la Concepció ( 1.626 - 1.690 ). En aquesta austera part central del frontispici coronada per un frontó triangular hi ha la portalada i un gran òcul.
Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació dels Carmelites Descalços, es considera l'arquitecte barroc classicista més important de Catalunya.
L'actual església, d'estil barroc classicista, es construí sobre l'església romànica anterior que era més petita. El 15 de febrer del 1.672 s'enfondrà el campanar sobre la nau antiga. L'església romànica quedà molt malmesa i Fra Josep de la Concepció projectà una església nova.
Abans d'entrar-hi donem un cop d'ull a la Creu de Terme del Pati, d'estil gòtic florit, atribuïda a l'escultor Pere Joan i feta al voltant del 1.430. La que hi ha a la plaça Major és una rèplica exacta de l'original. L'any 1.862 una forta ventada l'enderrocà malmetent la creu però no tant el nus.
L'any 1.955 l'escultor Carles Anadón la reconstruí i restaurà. Al 2.013 es retirà el nus per restaurar-lo i conservar-lo al Museu Comarcal de l'Urgell on també podeu veure les restes de la creu original.
A la creu floronada les figures de Crist crucificat i la Verge flanquejada per dos àngels, estan situades en dosserets amb pinacles. Al nus hi ha les imatges de quatre sants i quatre santes també situades en dosserets amb pinacles.
Deixem la Creu de Terme del Pati per entrar a l'església, però abans ens aturem un moment a observar la portalada del segle XVII atribuïda a Pere Costa. L'any 1.742 Pere Costa dissenyà el cor de l'església però no el finalitzà. El que sí va acabar fou la portalada del cor que es va quedar durant dos-cents anys darrere de la senzilla porta d'accés a l'església, ja al seu interior.
Sobre grans podis decorats amb escuts hi ha dos parells de columnes que sostenen un entaulament amb gran protagonisme de les línies corbes. A la petita fornícula hi ha una imatge de la Verge.
Només entrar a l'església quedareu bocabadats amb les pintures murals al fresc que omplen els seus murs obra dels pintor targarí Josep Minguell i Cardenyes ( Tàrrega 1.959 ). El seu pare, Jaume Minguell i Miret ( Tàrrega 1.922 - 1.991 ) va pintar les pintures murals al fresc de la capella de la Verge de Montserrat i la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors que veurem a les dues properes entrades dedicades a Tàrrega.
Pare i fill van fer aquests murals al fresc en dos períodes. Jaume Minguell i Miret entre els anys 1.959 i 1.966 pintà els de la capella de la Verge de Montserrat i les de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors, i Josep Minguell i Cardenyes entre als anys 2.004 i 2.022 pintà els murs del transsepte, les voltes de la nau central i les del presbiteri.
Apropant-me al presbiteri, fent mitja volta i aixecant la mirada puc fotografiar les pintures mural que Josep Minguell i Cardenyes va fer entre els anys 2.009 i 2.011 a les voltes de la nau central.
Les pintures al fresc de la nau central, de quatre-cents metres quadrats, les va fer en dues fases. La primera, que culminà al 2.009, que tracta del Llibre del Gènesis està formada per les dues pintures més properes a la porta d'accés ( les del fons de la fotografia anterior i les protagonistes de la fotografia següent ).
La més propera a la porta ( a la part inferior de la propera fotografia ) és la volta de la creació on es representen la creació dels animals, l'Univers i d'Adam i Eva. L'altra volta ( la de la part superior de la fotografia anterior ) representa el Diluvi Universal i Caín i Abel.
Faig mitja volta per fotografiar les pintures murals de la segona fase feta al 2.011. La tercera volta ( part superior de la fotografia següent ) representa els patriarques, Abraham i Sara a les Alzines de Mambré, el Sacrifici d'Isaac i el somni de Jacob.
A la volta més propera al transsepte ( part inferior de la propera fotografia ) trobem el Sol Càntic de Zacaries amb Moisès separant les aigües del mar Roig i l'arbre de Jessé.
Però les pintures al fresc de la volta de la nau central no són les primeres que Josep Minguell i Cardenyes va fer a l'església de Santa Maria de l'Alba. Al 2004-2.005 inicià el seu immens projecte al mur esquerre del transsepte i la seva volta que ens permet entrar a la capella de les Santes Espines. Resurrectio és la seva interpretació de la resurrecció.
La pintura mural Resurrectio té una superfície de cent vuitanta metres quadrats i una alçària de cent vint metres i setanta centímetres. Fou necessària una bastida de divuit metres d'alçària i nou metres d'amplària.
A la pintura mural hi ha la representació del moment de la descoberta del sepulcre buit del que surt la llum. Al centre veiem una llosa a terra i els sudaris, a la seva esquerra tres guàrdies desconcertats i a la dreta una olivera.
A la volta el pintor targarí representà dues figures bíbliques relacionades amb la mort i la resurrecció: Jonàs i el monstre marí ( esquerra ) i els cavalls de fos d'Elies ( dreta ).
Al mur i la volta de la banda dreta del transsepte hi va pintar els anys 2.006 - 2.007 els murals al fresc del conjunt Nativitas de les mateixes mides que Resurrectio ( cent vuitanta metres quadrats de superfície i una alçària de vint metres i setanta centímetres ).
Josep Minguell pintà en aquest mur la seva interpretació del naixement de Crist en un paisatge d'hivern de la comarca de l'Urgell. A la part esquerra, de dalt a baix, podeu veure el bou i la mula, la Verge davant del bressol i Sant Josep amb la vara florida.
Aixecant la mirada, a l'esquerra de la volta veiem al profeta Isaïes purificant-se els llavis amb la brasa acompanyat de serafins. A la dreta el protagonista és Sant Joan Baptista que clama al desert i s'alimenta de llagostes i mel. A la part central hi ha l'estel i l'àngel anunciador.
Al maig del 2.022, en el marc de la Festa Major de Tàrrega, es van presentar les pintures mural al fresc que Josep Minguell va fer al presbiteri culminant així el projecte que l'artista targarí començà entre els anys 2.004-2.005 amb Resurrectio.
Aquestes pintures mural al fresc ocupen una superfície de dos-cents catorze metres quadrats al voltant de l'altar. El conjunt de pintures mural al fresc que Josep Minguell i Cardenyes ha pintat a l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba sumen una superfície de mil catorze metres quadrats.
Les pintures mural al fresc que culminen el projecte del pintor targarí plasmen com la primera llum del dia, a trenc d'alba, omple el paisatge de l'Urgell. Les pintures comparteixen l'espai amb el baldaquí de l'església i l'escultura de la Mare de Déu de l'Alba.
Com us he explicat abans, a les dues properes entrades dedicades a la capital de la comarca de l'Urgell observarem detalladament les pintures murals al fresc que el targarí Jaume Minguell i Miret va fer en dues de les capelles de l'església.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada