El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig ( 2 ).

Continuem la descoberta del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, un edifici de planta rectangular organitzat a l'entorn de dos claustres centrals. Si a la primera entrada vàrem observar el claustre gòtic, l'església i l'escala siscentista, avui comencem al segon claustre anomenat patí de la cisterna.

 

 

El claustre de planta quadrada té quinze metres de costat i tres plantes. A cadascuna de les quatre galeries de la planta baixa hi ha quatre grans arcs apuntats fets amb grans carreus emmarcats per contraforts sobre els que hi ha pinacles. Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera segons l'hora a la que les feu, la llum és molt diferent.

Els pinacles dels contraforts de les quatre cantonades del claustre, com podeu constatar a les fotografies anterior i més detalladament a la propera,  s'enfilen fins a la cornisa de la galeria del primer pis que fins l'any 1.614 coronava el claustre.

Els pinacles tenen frondes a les arestes i estan coronats amb florons. La fronda és un ornament molt emprat en l'arquitectura gòtica que té forma de fulla amb els extrems ondulats o de poncella a punt d'obrir-se. El floró és un petit element decoratiu esculpit en forma de flors o fulles agrupades molt usat a l'estil gòtic per coronar diferents elements arquitectònics.

 

 

Les galeries d'aquest claustre estan cobertes amb voltes de creueria. Possiblement s'edificà quan Antoni Queralt dirigia les obres abans del 1.513. A la propera fotografia podeu observar parcialment les voltes de creueria de les galeries oest ( esquerra ) i sud ( dreta ). A la cantonada de les dues galeries, a la part baixa de la fotografia podeu veure l'escut d'armes de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, fill dels fundadors del convent.

Cap a 1.530 es construí la galeria del primer pis, obra que dirigí Joan Llopis. A cada costat d'aquesta galeria hi ha deu arcs rebaixats amb capitells de tradició gòtica, amb l'intradós ( superfície interior, còncava i inferior d'un arc ) i les columnes helicoidals. 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la propera fotografia de detall podeu apreciar millors tres d'aquests arcs rebaixats de la galeria del primer pis.

La galeria del segon pis, ja plenament renaixentista, es va afegir a les obres d'ampliació fetes cap al 1.614 corresponents a la tercera fase constructiva de convent d'estil renaixentista. En aquesta tercera fase es van fer la segona galeria dels dos claustres, el mirador del Duc, l'escala gran i la cisterna.

Com podeu constatar a la propera fotografia cada costat de la galeria està format per deu arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes de fust acanalat. A sobre hi ha un gran ràfec.

Torno a emprar el zoom de la càmera fotogràfica per ensenyar-vos detalladament tres d'aquests arcs de mig punt suportats per les columnes toscanes de fust acanalat de la galeria oest.

Al centre del claustre hi ha un pou amb un brocal de planta circular amb replecs flanquejat per dues grans pilastres que sostenen un frontó.

Deixant la càmera fotogràfica a terra faig la fotografia anterior en la que constatareu que el paviment enllosat de carreus de pedra tallada no és pla sinó bombat. A la part central, la més alta del paviment, hi ha el pou.

Al frontó que corona el pou hi ha representades en un  costat les llagues de Sant Francesc d'Assís i a l'altre l'escut de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, fill dels fundadors del convent.

Passejant per les galeries del claustre podem accedir a les dependències conventuals més importants: sagristia, sala capitular, antiga cuina i a l'antic refetor que actualment forma part de la residència i centre de dia per a la gent gran de Bellpuig.

A la dreta de l'escala de caragol que s'enfila fins al campanar hi ha la sagristia que està adossada a la capçalera de l'església. Una dependència amb forma de lletra L coberta amb tres trams de volta de creueria estrellada. En aquest espai podreu veure l'audiovisual dedicat al convent.

De la sagristia, comunicada amb l'església i el mirador del Duc, cal destacar-ne l'armariet per guardar els objectes litúrgics amb una porteta flanquejada per pinacles i un gran floró central. és una obra d'estil gòtic florit amb elements renaixentistes.

A tocar de de la porta d'accés a la sagristia, però a la galeria est del claustre, un portal d'arc carpanell amb capitells amb decoració floral ens convida a entrar a la sala capitular. Aquesta sala està coberta amb dos trams de volta de creueria estrellada.

A la fotografia anterior podeu veure el tram de volta de creueria estrellada del fons de la sala i una mostra dels tres-cents plats de ceràmica ( sencers i fragments ) dels segles XVII-XIX que l'any 1.964 es van trobar al fer les obres per a la calefacció de la parròquia de Sant Nicolau en una sitja subterrània.

Vaig fins al fons de la sala i faig mitja volta per fotografiar el tram de volta de creueria estrellada més proper a la porta d'accés.

 

 

Si compareu les dues fotografies anteriors constatareu que els medallons de les claus de volta del tram  més proper a la porta estan ricament treballats i els del tram dels fons no tenen cap tipus de treball escultòric.

En dos d'aquest cinc medallons hi ha els retrats dels fundadors del convent de Sant Bartomeu: Elisabet   Requesens i Enríquez de Velasco ( fotografia anterior de detall ) i Ramon Folc III de Cardona-Anglesola ( propera fotografia de detall ).

 

A la propera i última entrada dedicada al convent de Sant Bartomeu donarem un cop d'ull a la resta de dependències.

Atentament.

Senyor i

Campanes i rellotges ( 2 ).

L'any passat us recomanava l'exposició que organitza cada any l'Arxiu Capitular de Lleida al mes de juny per celebrar el Dia Internacional dels Arxius. Des del dia nou fins al vint-i-u a la Sala de Lectura del Capitular s'hi podien veure documents manuscrita que expliquen la història de les campanes i rellotges de la Seu Vella i de la Catedral Nova de Lleida.

Ja fa uns anys que us recomano la visita a l'exposició fent una petita entrada en la que us la explico de manera molt general i que en entrades posteriors observarem més detalladament els documents que s'hi podien consultar. Començo amb la d'avui una sèrie d'entrades dedicades a l'exposició  Campanes i rellotges que puc escriure gràcies a les explicacions de les arxiveres del Capitular.

A la primera taula hi havia dinou documents, el primer el llibre manuscrit de cinquanta-dos folis de paper enquadernat el pergamí protagonista de les fotografies anterior i de les dues properes de detall. El llibre està obert pel foli 41v - 42r,  del vint-i-dos de març del 1.403.

S'hi pot llegir la ubicació de la porta de la torre del rellotge. Diu de fer una porta per una finestra situada damunt de la Capella de Santa Llúcia per on entra el vent que destrempa el rellotge. Aquesta finestra que es transformà en porta està al transsepte dret. Explica el que li van pagar a Morello Fuster i al seu company en sous, diners i lliures.

A la propera fotografia feta d'esquena a la capella de la Immaculada o de la família Colom, del segle XIV, podeu veure entre el finestral i dos de les capelles del braç del transsepte sud el que sembla una finestra tapada...

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos detalladament aquesta obertura que en el seu moment fou la porta adovellada d'arc de mig punt per la que s'accedia a la Torre del rellotge.

 

 

Però, on està ubicada la torre del rellotge de la Seu Vella? No, no és el campanar de seixanta metres d'alçària que hi ha a l'angle sud-est del claustre sinó al transsepte dret sobre la Capella de Santa Llúcia com us he explicat abans...

A la propera fotografia feta des del pont vell que creua el riu Segre es pot assaborir la màgica bellesa de la Catedral Vella de Lleida malgrat haver estat molt maltractada durant segles de conflictes. La torre del rellotge està l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat.

Des del mateix indret vaig una mica a l'esquerra i faig una altra fotografia perquè veieu aquesta misteriosa torre des d'una altra perspectiva.

En aquesta torre estava instal·lat el rellotge i les campanes es transportaven des de la torre del rellotge a la torre major ( el campanar ) o viceversa.

Rellotge ve del llatí horologium. En els documents medievals podem trobar-hi diferents formes: aloroge, alerotge, orologe, orologe, orolotge, olarotge, relotge... Però la més emprada és relotge malgrat que ha predominat la variant rellotge.

Observant la fotografia en la que es veu la finestra transformada en porta per accedir a la torre del rellotge està clar que hi havia una escala per accedir del temple a la torre però no es conserva cap resta arquitectònica. Actualment l'única marera d'anar-hi és per la teulada...

 

El document dos, del juny de 1.390 explica el que es va pagar ( en lliures, sous i diners ) per diferents feines: baixar l'esquella de la torre major i pujar-la a la torre del rellotge, pintar l'esfera, comprar corda grossa pel contrapès, corda pel martell del rellotge, cordó de seda pel fre del rellotge...

 

De les escales desaparegudes per pujar a la torre del rellotge en fa referència el document quatre en el que es podia llegir els següent fragments.

De l'escala de fusta que es fa per accedir del rellotge a la campana: ... fer un escaler de fust dins la casa hon esta lo orologe per pujar sobre la torre la hon esta la campana...

De l'escala de caragol de pedra explica que el piquer ( picapedrer ) la modificà traient uns graons que fan nosa a la corda del contrapès: ... un piquer per trenquar del grahonat del cargol alguns grahons qui faien nosa al contrapès del orologe...

El document tres ( fotografia anterior ), del 1.390 , explica el manament del bisbe i el capítol per pujar el seny a la torre major amb els altres senys i es fa baixar ( avallar ) el seny de tèrcia per posar-lo en la torre del rellotge. El seny és el nom que donaven a una campana d'una certa grossària.

A la fotografia anterior podeu veure dues àpoques ( cartes de pagament ) signades pel mestre campaner Timbau Rabat.

Les dues àpoques certifiquen que Timbau Rafart ha rebut del prevere Guillem Carbó els florins d'or aragonesos per pagar-li la fabricació d'una campana per a la torre de la Seu ( fotografia anterior, signada el set de setembre del 1.390 ), i per reparar la campana que havia fet l'any passat ( propera fotografia ).

També del 1.390 és el llibre de quaranta-sis folis manuscrits de paper verjurat, amb enquadernació de cartera i badana per lligar:  Llibre de dates feytes per mi Guillem Carbó així com a procurador de la obra de la Seu de Leyda. E comenén lo primer die de gener l'an ( y ) de M.CCC.Noranta.

El llibre està obert pels folis 17v - 18r, amb data de juny descriu el viatge a Barchelona (Barcelona) per comprar el coure per fer el seny.

A la propera fotografia de detall podeu veure a l'interior del rectangle groc que hi he dibuixat el text: ...Dimarts a XXI die de juny l'an(y) desús dit fou manat a mi Guillem Carbé per los senyors del capítol que anàs a Barchelona per comprar XL quintars de coure lo qual volien per fer un seny a ops del orloge novellament feyt en la Seu, lo qual manament scrivi en Jacme Salines lochtinent de notari del capítol, die i an(y) deús crits...

Al document vuit s'explica entre altres coses els materials de la fosa de la campana: morters de coure trencats, estany, vidre trencat. En el document nou consta el pagament per lo seny al mestre Timbau Rafart i el pagament a Ramón Amorós fuster i al seu fill pel motlle de fusta en el clot del seny.

Al foli 20v del mateix llibre ( document deu ) s'explica que el 15 de setembre del 1.390, per la nit, comença la fosa de la campana anterior a la Silvestra de la que es desconeix quin nom tenia.

La fotografia anterior és del llibre Les despeses del Reloie de la seu de Lyda M.CCCC.XVIII ( 1.418 ) Obra comptes. És un llibre manuscrit de vuitanta folis de paper amb enquadernació de pergamí de cartera amb dues cintes de badana per lligar i reforços de pell cosits al llom.

Està obert pel foli 7r en el que s'hi pot llegir el procés de gosa de la Silvestra que comença amb la preparació de la claustra on es farà la fosa.

Al campanar de la Seu Vella es conserven dues campanes del segle XV: la Silvestra ( 1.418 ) de 462,2 quilos i la Mònica ( 1.486 ) de 445,5 quilos.  La Silvestra ( fotografia anterior ) toca les hores i la Mònica ( fotografia següent ) toca els quarts. La fotografia la Mònica la vaig fer quan estava exposada al claustre després de ser restaurada al taller austríac Grassmayr d'Innnsbruk.

Les altres cinc campanes de la Seu Vella es van fer després de la Guerra Civil per substituir part de les catorze que hi havia abans del conflicte bèl·lic...

La resta de documents de la taula u ( del dotze al dinou ) són fragments del mateix llibre que fan referència a: la compra de materials pel motlle, preparació de la inscripció, gravat de la imatge de San Silvestre fet per un argenter, despeses i dietes de la fosa del coure, soterrar i treure el seny del clot...

A la propera entrada dedicada a l'exposició Campanes i rellotges observarem detalladament els documents de la taula dos.

Atentament.

Senyor i

Per la Porta dels Bernats...

El passat mes de maig vàrem passejar i observar detalladament la falsa braga ( petita fortificació consistent en un a muralla baixa davant de la muralla principal ) i la nova muralla entre els baluards de la Punta de Diamant i de la Llengua de Serp que suposaren el tancament occidental de la ciutadella. Ho podeu recordar clicant sobre el proper enllaç "Enfilant una mica més el Turó de la Seu Vella".

Al final de la segona entrada vaig explicar-vos que des de la Porta dels Bernats ( PB ) accediríem des de la plaça de la Sardana a la façana sud de la Seu Vella per gaudir de la seva bellesa.  

La Porta dels Bernats ens convida a deixar enrere la muralla principal de la ciutadella per veure una de les joies de l'arquitectura medieval catalana. Sobre la muralla de l'esquerra de la Porta dels Bernats hi ha el baluard de l'Assumpció. Després de la caiguda de Lleida l'any 1.707 sota aquest baluard s'obrí el Portal dels Bernats i troneres a tots els murs de la ciutadella. 

En el moment que deixem la porta a la nostra esquena, l'espectacular campanar de planta octogonal de seixanta metres d'alçària construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV ens dóna la benvinguda.

 

 

Avançant uns metres i fent mitja volta podem veure les muralles sobre les que hi ha el baluard de l'Assumpció i la Porta dels Bernats.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra faig la fotografia següent en la que, de baix a dalt, podeu veure: la falsa braga ( 1 ), la coberta de l'edifici serpentejant dels Jutjats ( 2 ), l'església de Sant Joan ( 3 ), la plaça de Sant Joan ( 4 ), el riu Segre ( 5 ), els Camps Elisis ( 6 ) i el barri de Cappont ( 7 ).

 

 

Si deixo d'observar la ciutat i dirigeixo la mirada a l'esquerra, puc ensenyar-vos parcialment la façana sud de l'antiga catedral de Lleida.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure dos dels cinc grans finestrals oberts a la ciutat de la galeria sud-est del claustre. A les properes deu fotografies podreu assaborir lentament aquesta cinc finestrals.

 

 

Per les seves dimensions el claustre de planta lleugerament trapezoïdal de la Seu Vella és un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea. 

El finestral protagonista de les dues properes fotografies és l'únic del claustre que està repetit i té les mateixes traceries que el que es veu parcialment al fons, un dels dotze del pati central.

 

 

A les quatre galeries del claustre, que observarem detalladament en una propera entrada quan entrem a la Seu Vella, hi ha disset finestrals apuntats. Dotze d'aquest finestrals envolten el pati central i els altres cinc estan oberts a la ciutat.

 

Quinze dels disset finestrals del claustre són diferents. A més a més de l'excepcionalitat de la galeria oberta a la ciutat, el claustre està situat als peus del temple per la difícil topografia del lloc on es construí la Seu Vella. Per aquest motiu les portes de la façana de ponent, que veurem detalladament quan entrem a l'antiga catedral, van quedar invalidades com a portes d'accés al temple.

Com podeu constatar a les vuit fotografies anteriors i a les dues següents, els cinc finestrals oberts a la ciutat són diferents.

 

Abans de continuar resseguint la façana sud de la Seu Vella si dirigint la mirada a la dreta puc ensenyar-vos la contraguàrdia de la Reina en la que hi ha un bar. A la part superior es veu parcialment el baluard de la Reina i a la part inferior dreta de la fotografia, la falsa braga.

 

 Vaig cap al bar La Sibil·la que ens regala unes vistes espectaculars de Lleida i de la façana sud de l'antiga i maltractada catedral. Les taules de la terrassa estan a tocar de la muralla del baluard de la Reina.

 

 

A la fotografia següent, d'esquerra a dreta, podeu veure la coberta  de l'edifici serpentejant  de marbre de Macael dels Jutjats  ( 1 ), el carrer Ronda de la Seu Vella ( 2 ), la seu lleidatana del COAC ( Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ) ( 3 ), la Torre de Comunicacions ( 4 ), la falsa braga ( 5 ) i la muralla principal ( 6 ).

 

 

Dirigint altra vegada la mirada a la façana sud de la Seu Vella faig la fotografia en la que hi ha la Capella de Jesús o de la família Cescomes ( 1 ) que es exterior al temple i s'hi accedeix des de les escales de la Porta dels Fillols ( 2 ), la Capella de l'Epifania o de la família Requesens ( 3 ) i la Cripta dels Requesens ( 4 ). 

Al marxar de la contraguàrdia de la Reina faig la fotografia del tram final de la façana sud. D'esquerra a dreta es veuen la Torre del Rellotge ( 1 ) i la Porta de l'Anunciata ( 2 ) situada al mur sud del transsepte.

 

 

Quan arribo al tram que s'enfila des de la Porta dels Fillols fins al baluard de la Reina, abans de començar a pujar aprofito per fotografiar la Porta dels Fillols, una de les joies de l'Escola de Lleida.

L'Escola de Lleida, formada per un col·lectiu d'artesans andalusins, després de la conquesta de Lleida del 1.149, van col·laborar en la decoració de construccions cristianes. Van treballar sobretot decorant les portalades romàniques de la Seu Vella de Lleida i de les esglésies d'Agramunt, Vilagrassa... Aquesta escola es caracteritza per l'absència de timpà a les portalades.

 

 

Quan arribo al transsepte i estic a quatre passes del baluard de la Reina aprofito per fotografiar la Porta de l'Anunciata considerada l'inici de l'Escola de Lleida.

 

 

 

Aixecant la mirada i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc regalar-vos la fotografia de detall de la rosassa del transsepte sud.

 

 

Ja al baluard de la Reina faig la propera fotografia de la façana sud que ens permet observar-la des d'una perspectiva diferent.

 

Si compareu la fotografia anterior amb la propera de l'any 1.910 custodiada a l'Arxiu Gavín del Monestir de  les Avellanes constatareu el maltracte que ha patit la nostra estimada catedral vella.

 

 

Aquesta espectacular diferència també la podeu constatar a les properes fotografies de la Seu Vella coronant el turó fetes des del barri de Cappont. A l'actual i la del 1.910 de l'Arxiu Gavín les separen cent quinze anys.

 

 

A la fotografia anterior es veu el Pont Vell, del que la riuada del 1.866 s'emportà tres ulls a tocar de La Banqueta. Primer es construí una passera de fusta i al 1.875 una passarel·la de ferro sobre els pilars medievals. Però la riuada del 1.907 s'emportà aquesta passarel·la. Al 1.911 s'inaugurà el pont nou de ferro que fou dinamitat durant la Guerra Civil. L'any 1.938 es construí un nou pont provisional de fusta que l'any 1.944 fou substituït pel pont actual.

A la propera fotografia de detall de la fotografia anterior podeu veure millor la maltractada façana sud de la Seu Vella.

 

 

A la passejada d'avui només ens em aturat un moment a les dues portalades de l'Escola de Lleida que hi ha a la façana sud. La Porta dels Fillols i la Porta de l'Anunciata seran les protagonistes absolutes de la propera entrada dedicada a la Seu Vella.

Atentament.

Senyor i