Les cançons tel.lúriques a Lleida

El proper divendres 6 de febrer a les 22.30 en Roger Mas i Eduardo Canimas ens oferiran al Cafè del Teatre un petit concert impossible.
Roger Mas ha obtingut el premi al millor disc en català de l'any 2008 amb el sorprenent disc Les cançons tel·lúriques editat per K.Industria Cultural. El músic de Solsona ha musicat poemes de Jacint Verdaguer i ha versionat de forma màgica músiques tradicionals com els "Goigs de la Mare de Déu del Claustre Solsona" , el "Ball de Gegants de Solsona",o el "Ball de l'Àliga de la Patum de Berga".

Eduard Canimas era l'ànima del grup gironí Zitzània i ara ja ha editat dos discos amb solitari. Les seves lletres no us deixaran indiferents...
Recordeu, divendres el Cafè de Teatre ens regalarà un magnífic concert impossible.
Atentament.
Senyor i

El roc de les esquelles

Passejant per Solsona m'aturo a la Plaça Major i dono un cop d'ull a l'aparador de la Pastisseria Can Massana. Entro i agafo un mica de coca de croissant - no deixeu de fer-ho si hi aneu . Començo a enfilar el carrer del Castell i just quan estic decidit a donar una mossegada a la coca veig una pedra molt estranya. Em diuen que és el roc de les esquelles.

Com sempre us he dit nens i nenes, la curiositat és molt important . Pregunteu, i descobrireu moltes coses. Jo jo he fet i comparteixo amb tots vosaltres els resultats de la meva recerca.
Aquesta pedra formava part de la façana sud de l'església de Santa Maria del Soler ( Timoneda) al municipi de Lladurs. És una església pre-romànica, un temple de transició visigòtica. A l'Arxiu de la Catedral de Solsona hi ha una escriptura de venda de l'any 999. Sembla que la pedra procedia d'un temple anterior i que es va aprofitar en unes obres fetes al segle X ( fa més de mil anys!).
Aquesta pedra era utilitzada com un amulet. La santa era protectora de les dones que anaven de part. També protegia al bestiar malalt. Calia agafar l'esquella i el collar i col·locar-los als espais que hi ha a la pedra. Un cop l'esquella era al forat es demanava a la santa la curació de la bèstia.
La revista Descobrir en fa una petita ressenya aquest gener.
El que no he descobert és com el roc de les esquelles ara forma part del casc antic de Solsona.
Algú pot ajudar-me?
Atentament.
Senyor i

BANG

Avui volia tornar a recomanar-vos la revista editada des de ja fa onze anys per la Fundación José Manuel Lara amb l'objectiu de fomentar els llibres i la lectura. Es tracta de la revista gratuïta Mercurio que podeu demanar en qualsevol llibreria una mica important.
Aquest gener, està dedicada al còmic, un gènere cada cop més valorat i reconegut.

El monogràfic titulat El arte de la viñeta presenta cinc articles : del gran poeta Luis Alberto de Cuenca "Cómic y literaturta", del crític cinematogràfic Jordi Costa "De underground a clásicos", del Premio Nacional de Cómic 2008 Paco Roca "El cómic se está haciendo adulto porque hay autores que hemos conseguido al lector de la literatura", del director de Planeta De Agostini Cómics Antonio Pérez " Del kiosco a las librerías", i per acabar Héctor Márquez ens parla del "Eternos superhéroes".
Un bon cop d'ull a un art emergent.
Atentament.
Senyor i

Capri 1926

Avui volia tornat a la col·lecció Paisajes Narrados de editorial minúscula, per recomanar un llibret sorprenent Capri escrit l'any 1926 per Alberto Savinio ( pseudònim de Andrea de Chirico).
L'obra és una descripció plena de llum, color, sensiblitat, història, humor,... Fins i tot, en algun moment es poden sentir les olors...

La lectura de Capri us farà oblidar aquesta boira que ens inunda des de fa una colla de dies.

El llibret inclou un apòstrofe de Rafaelle La Capria on deixa molt clar que sempre havia pensat que escriure sobre Capri era impossible. No hi havia cap escriptor capaç de captar la màgia que desprèn l'illa. Però la lectura del llibret de l'Andrea de Chirico el porta a escriure: Pero al leer estas páginas sobre Capri escritas por Savinio en 1926, felizmente halladas entre sus papeles, he tenido que cambiar de idea. ¡Qué librito embriagador ha salido de ellas!¡Cómo resplandece de "vibrante fulgor" su estilo, qué "variedad de luz" ilumina cada línea, y cómo rivalizan con los de la isla los colores de las imágenes y de las palabras, hasta alcanzar la misma e irrepetible tranparencia! ....
...En la abundante pero a menudo mediocre literatura sobre Capri, este resplandeciente librito de Alberto Savinio se erige como un monumento dedicado a la numinosidad de la isla.Por una vez, Capri ha encontrado a un escritor a la altura de su mito.

Atentament.

Senyor i

Dissabtes poesia. Blai Bonet

Aquest passat mes de setembre es va presentar a l'Espai Mallorca el reportatge Entre el coral i l'espiga, dirigit per Pere Salom. El reportatge és un recorregut per la vida i l'obra del poeta Blai Bonet Rigo. El jove poeta llargament malalt va arribar al Montseny per curar-se d'una tuberculosi, i de la mà de mossèn Pere Ribot entrà en contacte amb els intel·lectuals de Barcelona.
El reportatge porta el títol del seu segon llibre de poemes publicat per Editorial Moll l'any 1952 dins la col·lecció Biblioteca "Les illes d'or".

Aquesta col·lecció edità obres de Costa i Llobera, Alcover, Dolç, Salvà, Villangómez, Sanchis Guarner,...
Un petit tastet d'un dels poetes insulars de postguerra

Mar adolescent

Hort de llimones i gínjols
i bellveures vora el mar.
Nacre verd amb ulls de plata,
mar saliner de setze anys.

Aquest noi, com se revincla
per veure l'horta i el camp!
Canaris de llimonera
volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l'arena.
Tallau-me els penyals d'aram,
i els pins d'or que sempre canten,
remulls de llum, inclinats...!

Pensar que mai no has de veure,
donzell ardent de pits blaus,
el plor morat de la vinya
ni el per gloriós del blat!

Mai! li van dir, i el seu coll
tenia cavells de sang,
i els muscles, obscurs, bromera
de nenúfars grocs i blancs...

Hortolans, deixau la sínia,
portau llimones al mar...!

Blai Bonet 1949

Atentament.
Senyor i

50 anys de la Nova Cancó.

Avui volia recomanar als pares , mares , padrins i padrines de l'escola el número 159 de la revista enderrocck corresponent al gener del 2009. Podreu llegir l'article de Joaquim Vilarnau "50 cançons de la cançó. Mig segle de cançons" . En ell ens explica com al gener del 1959 en Lluís Serrahima publicà un article a la revista Gerrminabit amb el títol "Ens calen cançons ara". Aquest article es considera el manifest fundacional de la Nova Cançó.
Col·laboren en aquest treball el mateix Lluís Sarrahima, Josep Espart i Ticó, Ermengol Passola, Joan Molas i Núria Batalla,...
Ens proposen també una llista de les cinquanta cançons imprescindibles de la Nova Cançó.
La revista inclou la nova edició del disc Els setze jutges. Audiència pública, on podreu recordar cançons de Josep Mª Espinàs, Remei Margarit, Enric Barbat, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Miquel Porter, Francesc Pi de la Serra, Guillermina Mota, Xavier Elies, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manel Serrat , Delfí Abella, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
Llegir, escoltar, recordar....
Atentament.
Senyor i

Regal de reis.

Aquest estiu passejant per Barcelona vaig veure l'exposició del fotògraf hongarès André Kertész L' íntim plaer de llegir.

Avui volia regalar-vos el pensament del poeta asturià Ángel González escrit en un dels plafons .

Al lector de pronto se le llenaron los ojos de lágrimas
Y una voz cariñosa le susurró al oido:
¿ Por qué lloras, si todo
en este libro es de mentira?
Y él respondió:
- Lo sé,
pero todo lo que yo siento es de verdad.

Ángel González
Espero que aquest any la lectura us faci plorar, riure, pensar,...
Atentament.
Senyor i

Gràcies Gilda Lopes Encarnaçao

Avui volia recomanar als pares i mares de l'escola la lectura de l'últim llibre de José Saramago El viatge de l'elefant. Si us agrada en Saramago no deixeu de llegir la novel·la.
M'ha encantat com l'autor ens explica , abans de començar la novel·la, perquè decideix escriure sobre un elefant que l'any 1551 sota el regnat del rei Joan II va ser portat de Lisboa a Viena .

Aquí és on apareix la Gilda Lopes Encarnaçao , lectora de portuguès a la Universitat de Salzburg que va convidar al magnífic escriptor per parlar amb els alumnes. Evidentment, desprès calia anar a sopar...
Afortunadament la Gilda va triar el restaurant L'elefant on en Saramago va preguntar què eren unes petites escultures de fusta posades en filera on hi havia representats diferents monuments europeus començant per la torre de Belém de Lisboa. Era un itinerari. La Gilda li va explicar el viatge de l'elefant i en Saramago dir que allà hi havia una història.Ella es va oferir ràpidament a obtenir informació històrica del sorprenent viatge.
Finalment ens diu l'escriptor : "El llibre resultant és aquest, i deu molt, moltíssim, a la meva providencial companya de taula, a qui manifesto públicament el meu agraïment més profund i expresso la meva estima i el meu gran respecte".
Atentament.
Senyor i

Volem saber.

Avui volia recomanar la col·lecció Volem saber editada per Salvatella , i que permet als nens i nenes dels primers cursos de primària fer petites recerques . La col·lecció es divideix en dues series: la blava i la groga.
A la serie blava tenim els llibrets dedicats a la Terra, amb els títols : L'Univers, El sistema solar, La Terra, Metalls i pedres precioses, L 'argila i L'aigua.
 A la serie groga tenim els llibres que parlen dels aliments amb els títols: El pa, L'oli, La mel, La llet, El sucre, La sal i El vi.
Proposo especialment als nens del cicle inicial la lectura del llibre L'oli en el que de la mà del Faust i la Merli que estan de vacances a casa dels seus oncles coneixerem molts aspectes sobre aquest aliment.

Un matí van amb l'oncle Sebastià a collir olives, com van fer no fa gaire els nens de cicle inicial. Escoltant i treballant amb l'oncle aprenen moltes paraules noves: arbequina, perenne, borrasses,sarpetes, pinyolada...
L'oncle també els hi explica les diferents classes d'olis : colza, gira-sol, coco, soia, sèsam, ametlla, lli, ... També els ensenya a preparar unes olives i comenten algunes dites on l'oli és el protagonista.
Bon any i bona lectura.
Atentament.
Senyor i
P.D.
Els nens i les nenes del cicle inicial poden mirar El Diari de classe anar al capítol de l'oli i veure i escoltar un vídeo de l'oli.