Un pati ple de lletres.

Divendres estava passejant pel pati de l'escola quan de cop i volta vaig veure un grupet de nens i nenes de primer que sortien amb un mestre. Ràpidament em vaig amagar, pensava que estaria sol al pati fins a l'hora de l'esbarjo. Afortunadament ningú es va adonar de la meva presència. Si no vigilo un dia d'aquests em descobrireu.
He de confessar-vos que em va sorprendre la feina que estàveu fent. Es tractava de buscar lletres al pati i fer-ne fotografies.

Per tot el pati de primària aquests nens i nenes no paraven de veure lletres. Jo no en veia cap, però vaig escoltar els vostres comentaris i he de dir que teníeu raó; el pati està ple de lletres!.

.- Aquí hi ha una O !.
.- I aquí una H !
.- Jo he vist una X al cel, mireu!

.- Correu, correu ,jo veig una L!.
.- Jo diria que és una S .

No parlo de lletres escrites per algú en un cartell o un paper. Es tracta d'objectes que ens recorden clarament una lletra.
El silenci va tornar i vaig aprofitar per intentar veure les lletres que molt emocionats anàveu trobant.

Felicitats nens i nenes de primer. Si obrim els ulls segur que podrem completar aquest magnífic abecedari.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos ( i 11).

Ja hem descobert,nens i nenes,molts dels secrets de la Biblioteca de Silos. Desprès d'aquell incendi del 1.970 als diaris es podien llegir els següents titulars :

" El museo arqueológico del monasterio de Silos ha quedado destruido por las llamas". "Se han podido salvar las partes más valiosas del histórico cenobio: la biblioteca, el archivo, el claustro, el camarín del santo y la farmacia del siglo XVIII".

Font: Hemeroteca ABC

"Las pérdidas ocasionadas por el incendio del monasterio de Santo Domingo de Silos se evalúan, en principio, en unos diez millones de pesetas"."No se registraron daños en la valiosa biblioteca de 100.000 volúmenes y en el famoso claustro románico".

Font: Hemeroteca La Vanguardia

L'incendi va destruir uns 2.500 metres quadrats de la coberta. Sota aquesta construcció del segle XVIII hi havia les cel·les dels monjos. A les golfes s'hi apilaven tones de llenya i a sota hi tenien el museu d'etnogràfic i d' història natural, que van quedar totalment destruïts.

José Luis Garcia Grinda va ser l'arquitecte restaurador de Silos des de 1.983. El treball de rehabilitació de la biblioteca es va fer entre el 1.994 i el 1.996
M'explicava en José Luis en el seu correu electrònic que va estar molts anys treballant al monestir.Reparant les cobertes, el Pla Director, la torre del campanar, el claustre, el nou museu,...La biblioteca estava abandonada i en un estat deplorable.

Al pensar la seva rehabilitació es va proposar respectar al màxim tots els elements recuperables. La il·luminació i la fusteria interior eren els dos grans reptes. Mitjançant unes piràmides invertides d'alabastre es va aconseguir la llum desitjada i es van estalviar l'aparició a les cobertes d'elements que distorsionessin la imatge del conjunt del monestir.

La fusteria original era irrecuperable, el corc l'havia fet malbé. Es van dissenyar cadascun dels elements: prestatgeries, taules, cadires,... amb dibuixos a escala 1:20. Amb aquesta escala al fuster local encarregat de la feina li va ser senzill interpretar els dibuixos ( 1 cm del dibuix volia dir 20 cm reals).

És el moment de marxar.Aquesta estona a la biblioteca del monestir i el tracte rebut han estat excel·lents. El xiprer (" Eniesto surtidor de sombra y sueño ...," que diria Gerardo Diego), sembla que em diu adéu.

Gràcies Norberto, Ramón i José Luis.
Atentament.
Senyor i

Fora de joc.

Avui volia proposar-vos una passejada fins al Centre d'Art la Panera per visitar l'exposició conjunta Fora de joc en el marc de la Tardor d'art 2009. Amb el futbol com a tema comú galeries i centres d'art de Barcelona, Girona, Vilafranca del Penedès, Verdú i Lleida presenten propostes sorprenents.
A Lleida podem veure En juego un vídeo de tres minuts d'un partit de futbol on Eugenio Ampudia ha substituït la pilota pel llibre del crític Robert Hughes "El impacto de lo nuevo".

Els jugadors li fan les mil i una al llibre que va influir als anys 80 la crítica d'art. La teoria de l'art rep puntades i cops de cap. Esperem que la crisi no afecti la fabricació de pilotes i els equips es vegin obligats a entrar a les biblioteques...
Un petit fragment del vídeo.

Fins al 6 de gener del 2010 podeu donar un cop d'ull a En Juego.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (10).

És evident, nens i nenes, que en un monestir que té els seus orígens al segle X, han viscut moltes peripècies.

Alguns dels seus llibres, com a conseqüència de guerres, invasions, saquejos o espolis; han canviat de biblioteca.És el cas del Beato de Silos que va "desaparèixer" del cenobi i José Bonaparte el va vendre al Museu Britànic l'any 1.840. Al 1.877 las Glosas silenses va sortir del monestir i un any després aquest fantàstic còdex va ser comprat en subhasta pública per la British Library.

A mitjans del segle XVIII molts dels seus còdex van ser venuts a Madrid, per aconseguir diners amb els que restaurar l'antic monestir i el claustre, que pràcticament estava en ruïna. Com podeu veure, a la biblioteca de Silos li han passat una colla "d'aventures". El 21 de setembre del 1.970 va patir un incendi.La biblioteca va estar tancada fins al juliol del 1.998.

El dia de reobrir la biblioteca després de 28 anys tancada Clemente Serna, l'abat de Silos, recordava un adagi llatí: "Claustrum sine armario, castrum sine armentario" ( un monestir sense llibres és com un castell sense armes). També va citar a l'arquebisbe de Milà que afirmava: " La decadència d'un monestir comença quan els monjos deixen de freqüentar la biblioteca".


L' encarregat del projecte de rehabilitació de la Biblioteca de Silos va ser l'arquitecte José Luis García Grinda especialitzat en conservació i rehabilitació.Vaig escriure un correu electrònic al José Luis, professor de La Escuela Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid. Em va sorprendre la rapidesa i amabilitat de la seva resposta. explicant-me una mica com es va plantejar aquest treball.
Ja us he dit moltes vegades, nens i nenes, que la curiositat és molt important. Pregunteu i sempre trobareu gent que us ajudarà a descobrir coses noves.
Si voleu conèixer les idees d'en José Luis no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Escriure amb plomí.

Nens i nenes al febrer del 2.008 ja vam parlar d'una de les botigues de Lleida amb més història, la llibreria Fregola, fundada l'any 1.910 . El seu aparador es renova periòdicament per recordar les festes i tradicions. Molt aviat podem veure el pessebre amb figures de fang. La filadora, el ferrer, el llenyataire,... fins i tot repeteixen algun moviment. Però aquests dies l'aparador ens proposa recuperar una forma d'escriure ja desapareguda, amb plomí i tinta.

 Hi ha una colla de propostes diferents. Algunes inclouen el plomí per fer el pentagrama, diferents tipus de tinta, plomes d'ocell,... Plomins per recordar o iniciar-se en una manera més pausada d'escriure.

Moltes d'aquestes caixetes d'escriptura són italianes i ens proposen escriure amb tintes amb noms com: merla verde, cacao marrone, lampone rosso, uva viola, ribes, mirtillo blu,...

Francesco Rubinato de Treviso i Campo Mazio Desing de Roma són dues empreses italianes que ens permeten retrobar-nos amb l'escriptura amb plomí, o practicar-la per primera vegada.

En Ramon, un dels germans Fregola que porten la llibreria em va comentar que la família vol que Cal Fregola es conservi com abans. Molt aviat els lleidatans en celebrarem el centenari. Molt poques botigues poden bufar 100 espelmes.

Mentre esperem l'aniversari podeu practicar l'escriptura tranquil·la i sense pressa.

Atentament.

Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (9).

Realment, nens i nenes, és impressionant la quantitat de documents que hi ha a la biblioteca de Silos. En Norberto em va explicar en correus electrònics posteriors a la visita que estan molt enfeinats amb el catàleg informàtic. Actualment ja han superat els 142.000 registres bibliogràfics ( títols). Aquesta dada s'actualitza periòdicament amb un increment mensual entre els tres i quatre mil registres nous. D'aquests, 83.000 són monografies (llibres), i no volums que poden ser el doble. La resta (47.000) són articles trets d'aquests llibres quan han estat fets per col·laboradors en diferents treballs ( homenatges, miscel·lànies, ).

El procés és molt complex, i en Norberto insisteix que aquestes són les dades que dóna el servidor del programa informàtic. Consten també 1.200 revistes.
El més urgent és catalogar tot aquest material i fer-lo fàcilment localitzable. Estic d'acord amb en Norberto quan em diu: Los libros amontonados no son una biblioteca; i clarifica ràpidament: No es nuestro caso, porque tenemos un fichero donde todo está debidamente catalogado y localizable.

És evident, nens i nenes, que no els falta feina als monjos per poder garantir el bon funcionament de la biblioteca del monestir.
Atentament.

Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (8).

Entro al Depósito de libros i ràpidament recordo la biblioteca de Poblet , concretament la sala dels novicis del segle XIII. Són dos espais diferents en estil arquitectònic i estructura però les dues sales estan plenes de prestatgeries metàl·liques amb llibres i llibres. La de Poblet només té un nivell, la de Silos té tres pisos de 33 metres de llarg per 7 metres d'ample.

Gairebé 700 metres quadrats plens de prestatges i milers i milers de llibres. Si posem tots els llibres de Silos afilerats tindríem 6.100 metres seguits de llibres. Si nens i nenes, una mica més de 6 quilòmetres de llibres !
Els pisos del Depósito estan organitzats en tres amplies temàtiques. Al primer pis tenim les Ciències religioses ( Bíblia, Teologia, Església, Catequètica, Sants, Monàstica i Ascètica ).

Al segon pis podem consultar les Ciències Històriques ( Història, Art, Filosofia, Dret). Al tercer pis hi ha les revistes ( en tenen 1.200). Hi ha diferents sales: la de duplicats ( la seva signatura és R1- ), la botica ( Bo1-) ; i la de temes de Silos (Si1- i Si2-). També tenen altres biblioteques rebudes com donació que estan esperant la seva entrada al catàleg general ( és un procés lent).

A la biblioteca no hi entra res que no estigui catalogat i tingui una signatura de localització.
Nens i nenes si voleu descobrir més secrets de "les biblioteques" de Silos, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (7).

En Ramón obre una porta i el segueixo sorprès. Jo que em pensava que ja havia descobert la Biblioteca de Silos! Sortim al passadís "secret" i em crida l'atenció la rehabilitació arquitectònica d'aquest espai. Ja m'havia semblat interessant el treball fet a la magnífica biblioteca de la que acabem de sortir.Qui deu ser l'arquitecte responsable? M'hauré d'informar. La combinació d'estils i materials no et deixa indiferent.

És un trajecte curtet per un petit passadís de fusta amb una bona barana, ja que l'alçada és considerable. Dóna la sensació de volar al costat de pedres molt antigues que si poguessin parlar ens explicarien unes magnífiques històries.
En Ramón s'atura, obre una nova porta i em convida a entrar al Depósito de libros.

Milers de llibres ens esperen.
Nens i nenes, voleu passar al Depósito de libros?
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (6).

En Ramón parlava d'una etapa històrica difícil , però ràpidament em va explicar els períodes de glòria d'aquesta biblioteca. Al segle X ja funcionava el sriptorium on els monjos copiaven els manuscrits. Gràcies als scriptoriums dels monestirs es va preservar i transmetre la cultura clàssica.
A l'Edat Mitjana, nens i nenes, gairebé ningú sabia llegir i escriure. La lectura i l'escriptura ( en llatí), eren patrimoni del clergat. A les biblioteques es conservava tot el coneixement d'aquella època.

Els monjos copistes treballaven manualment, lletra a lletra còdex, cantorals, beats, hagiografies, llibres d'hores, mapes,... Podien tardar anys en fer una còpia. Es calcula que per a un llibre d'unes 300 pàgines calien les pells de 70 animals. Recordeu nens i nenes que els monjos treballaven sobre pergamí. Per preparar el pergamí per poder-hi escriure calia adobar, estirar, tallar i preparar les pells. Els papirs rectangulars es doblegaven pel mig per fer els quaderns que s'enquadernaven. A cada full de pergamí es dibuixaven unes línies paral·leles perquè els monjos escriguessin en línia recta. Si nens i nenes, era com treballar amb pauta. Altres monjos preparaven tintes naturals i pintures per il·lustrar els textos.


Al 1.880 van arribar a Silos els monjos de l'Abadía de Ligugé (França). Es van encarregar de la restauració del monestir i de recuperar bona part dels llibres de la biblioteca.
En Ramón ens va explicar que molts dels llibres que van desaparèixer estan actualment en museus i biblioteques de França i Anglaterra. La Biblia de Mazarino ( un dels primers llibres impresos del món), las Etimologías de San Isidoro ( acabat l'any 1.072, amb una decoració extraordinària), el Liber Comicvs ( llibre sobre l'antiga litúrgia hispànica amb notes manuscrites del propi Sant Benet) ; van ser subhastats i comprats per la Biblioteca Nacionals de Paris.

Ja porto una bona estona escoltant les explicacions i fent fotos la biblioteca quan en Ramón em deixa gelat.
.- Tenemos que darnos un poco de prisa , me gustaria enseñarle la otra biblioteca.
.- La otra biblioteca? Pregunto bocabadat.
Nens i nenes, voleu descobrir el passadís secret que porta a l'altra biblioteca?
Molt aviat al blog.
Atentament.
Senyor i

Quercus degana de la premsa ambiental.

Al desembre del 1.981 sortia el numero 1 de la revista Quercus. No ens podíem imaginar que 28 anys després aquesta petita joia continuaria mensualment preocupant-se per l'observació, estudi i la defensa de la natura.
El 12 de febrer del 1.802 va néixer a Shrewsbury Charles Robert Darwin. Quercus, per commemorar el segon centenari del seu naixement ha dedicat una part de les revistes de febrer i novembre al naturalista anglès.

Al quadern 276 del passat mes de febrer ens parlen també de Mariano de la Paz Graells que va néixer el mateix any que Darwin a Tricio ( La Rioja). Fou un dels naturalistes espanyols més destacats del segle XIX. No podem dir que Graells fos un darwinista, que no ho era; però és indiscutible la gran importància del seu estudi de la flora i fauna de Catalunya.

Sigui any de commemoracions com aquest ( any Darwin), o no; cada mes cal donar un cop d'ull a Quercus.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (5).

Les paraules d'en Ramon sobre la desaparició de la major part dels manuscrits al segle XIX em fa pensar en Fra Xavier Guanter bibliotecari de Poblet que ens va permetre descobrir una colla de secrets de la biblioteca del monestir.Ens comentava en Xavier que la biblioteca va ser saquejada i molts llibres es van perdre o vendre.

Els problemes de les dues magnífiques biblioteques van ser conseqüència del decret de desamortització de Mendizábal. Aquest decret de l'any 1.835 va consistir en posar al mercat a subhasta pública les terres i béns no productius. Molts eren propietat de l'església catòlica. A Silos un any abans es va interrompre la vida monàstica i els monjos van ser expulsats i la majoria dels manuscrits van desaparèixer.

Poblet i Silos van patir aquest espoli, i encara que alguns manuscrits ha tornat a les respectives biblioteques, una part important està en museus o altres biblioteques. En el cas de Poblet, a la Biblioteca Púbica de Tarragona, al Archivo Histórico Nacional o a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Si parlem de Silos estan a la Biblioteca Nacional a París i al British Museum.

L'any 1.880 va començar la restauració del monestir de Silos i es van recuperar una part dels seus béns culturals. Van aparèixer 14 manuscrits medievals, diplomes de l'edat mitjana i gairebé tot l'arxiu de l'Edat Moderna.
Actualment a la biblioteca de Silos hi ha més de 160.000 volums.Alguns d'ells són incunables, còdex i pergamins.

Nens i nenes si voleu descobrir més secrets de la biblioteca del monestir de Silos no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Gràcies Dionís.

Nens i nenes de cicle inicial. He de confessar-vos que no vaig poder resistir la temptació d'espiar amagat darrere de la LINOTYPE 78 mentre fèieu la visita a la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida.
Vull felicitar-vos. Em va agradar molt com escoltàveu al Dionís
Quina colla d'oficis hi ha relacionats amb ell món de la impremta: el caixista, el maquinista, al linotipista, el guillotinista, el corrector, l'enquadernador,...A les impremtes tipogràfiques petites només hi havia caixistes , maquinistes i el guillotinista que era l'encarregat de preparar el paper a la mida que calia per cada màquina i de fer els talonaris de rebuts i factures i feia petites enquadernacions.

En Dionís us va ensenyar unes màquines molt antigues que al funcionar semblaven robots. La Sala Temàtica estava plena lletres de plom, lletres de fusta, tintes de colors, diferents tipus de paper i màquines màgiques.
Per explicar la feina amb el componedor, en Dionís molt ràpidament va agafar una colla de lletres i us les va ensenyar. Em vaig quedar gratament sorprès al veure que la majoria llegíeu ràpidament el nom de la vostra escola, i no és fàcil perquè les lletres estan girades...

Gràcies Dionís per les explicacions.
Atentament.
Senyor i

Al fullejar "El Petit Príncep"....

Ahir al llegir l'entrada "El llibre virtual del Petit Príncep" no vaig poder resistir la temptació de regirar la prestatgeria de la meva biblioteca per rellegir aquest magnífic llibre de l'Antoine de Saint-Exupéry. En el moment d'obrir el llibre,... sorpresa! No recordava que fa una colla d'anys vaig deixar-hi un bitllet.
Al 1.993 el Banque de France va dedicar el bitllet de cinquanta francs a l'Antoine i al seu llibre.

Ara, nens i nenes, molts països europeus tenim una moneda única que és l'euro; però fa uns anys cada país tenia la seva. La de França era el franc. És curiós veure al Petit Príncep imprès en paper moneda.

El diner i la fantasia, estranya combinació.
Atentament.
Senyor i