Gira la rajola.

Remenant entre el material de l'exposició temporal Oficis enrajolats que vaig recomanar-vos el dia de Nadal, he trobat dins del blog que va fer en Fernando Coello quan l'exposició va viatjar l'any passat al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí el joc tombant rajoles.Si teniu mandra i no voleu passejar fins a l'Arxiu Històric de Lleida podeu, de manera virtual, girar les rajoles del plafó que ens presenta una colla d'oficis antics.


Penseu primer de quin ofici es tracta, gireu la rajola i veureu si teniu raó; i a més a més descobrireu algun secret de cada ofici. I parlant de secrets, si visiteu l'exposició i feu girar les rajoles personalment tindreu una sorpresa amb el caganer ( que evidentment no és un ofici...)
Si voleu jugar cliqueu aquí.
Atentament
Senyor i

Rajoles plenes d'oficis.

Tot passejant sota la pluja fina he anat a treure el nas a l'Arxiu Històric de Lleida. Fins al 15 de gener del 2.010 podeu visitar l'exposició Oficis enrajolats on ens expliquen la feina de rajoler, les tècniques utilitzades per elaborar les rajoles que ens parlen dels oficis antics, i també ens presenten diferents oficis acompanyats de la seva rajola: el ferrer, el boter, el forner, el cisteller, l'escloper,el traginer,...


Les rajoles exposades formen part de la col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Alguns dels objectes exposats pertanyen al fons del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Per decorar les rajoles s'inspiraven en els dibuixos de les antigues auques.

I em preguntareu: Senyor i, com feien aquestes rajoles? A l'exposició m'ho han explicat molt bé. Primer cal fer una pasta d'argila i emmotllar-la donant-li forma de quadrat de 15 x 15 cm. Es deixa eixugar al sol i s'enforna en una primera cocció ( bescuit) . Desprès a una de les cares de la futura rajola se la sotmet a un bany d'estany ( que li dóna blancor), plom i sorra ( que li dóna l'aspecte de vidre) i sal marina ( que fa que al coure-la per segona vegada no s'esquerdi).
Per fer el dibuix utilitzen l'estergit que és un cartró amb el dibuix ple de foradets.


Amb pols de carbó es frega sobre el cartró i després es poden seguir els puntets per fer el dibuix.
Els colors abans en feien amb terres i òxids dissolts a l'aigua: verd ( coure), blau ( cobalt) , violeta (manganès), ocre, marró ( ferro), i groc ( antimoni).

Si voleu descobrir aquest ofici podeu visitar l'exposició de dilluns a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20 i els diumenges i festius de 10 a 13 ( inclosos el 25, 26 i 27 de desembre).

Aprofiteu aquest dies per passejar per Lleida i visitar l'Arxiu Històric.
Atentament.
Senyor i

Comerç lleidatà.

Demà, el diari, La Mañana celebra 71 anys d'una manera especial. Amb el diari del diumenge 20 de desembre regala als seus lectors llibre d'Antoni Jové Montanyola "1938-2009 Crònica del Comerç a Lleida a través de la Mañana"
 

Aquests anys, nens i nenes al blog de la biblioteca hem descobert l'ofici de botiguer i fins i tot hem entrat virtualment en algunes botigues antigues de la nostra ciutat: La Llibreria Fregola, La Montserratina, Drogueria Simón, Pastisseria Monrabà, Farmàcia Pons, Casa Guarro, Casa Esquerda, Barreteria Barrio...
He de confessar-vos que al fullejar el llibre he recordat moltes coses de quan era un nen petit com vosaltres. Algunes botigues ja no podrem visitar-les perquè no existeixen.
Els que teniu una edat recordeu...


Les Sederias Catalanas en les que en aquesta època de l'any, a la primera planta, hi havia una magnífica exposició de joguines.

Qui de vosaltres no s'havia transformat en un gran músic tocant els pianos del Baratillo?


I al passejar per la Rambla de Ferran, no us aturàveu davant dels miralls de Vidrios, Cristales y Espejos Aler, i us fèieu un tip de riure amb la vostra imatge deformada?

Ningú troba a faltar la mítica Llibreria Guimet ?

I a la Plaça de Sant Joan algú recorda el petitíssim quiosc Payá ple de tresors.

Si voleu conèixer l'evolució del comerç de Lleida des de la Guerra Civil fins a l'actualitat, demà teniu visita obligada al quiosc. Les fotografies del Servei d'Àudio-visual de l 'I.E.I . Diputació de Lleida: del Servei de Reproducció d'Imatge, UdL Fons Josep Lladonosa; i Arxiu Gómez Vidal. Arxiu la Mañana, i les explicacions de l 'Antoni Jové segur que treuran la pols d'algun dels vostres records.
Atentament.
Senyor i

Recordant l'Ángel González.

El 12 de gener farà dos anys de la mort de l'Ángel González. Voldria fer tres recomanacions que ens apropen al genial poeta asturià.
Avui parlaré del llibre de Luis García Montero "Mañana no será lo que Dios quiera", editat per Alfaguara. El llibre és una barreja de records, biografia, memòries i novel·la. El van començar a escriure els dos poetes, però el va acabar en Luis García Montero perquè l'Ángel va morir.

Ángel González va passar una colla d'estius convidat a casa de García Montero a la badia de Cádiz. Garcia Montero va gravar durant set anys, hores i hores de conversa on Ángel González explicava moltes h¡stòries de la seva infància i adolescència. Ángel González no volia escriure les seves memòries, li feia por recordar experiències molt dures,...

Font: Fotografia de Paco García. El País.
Ángel González i Luis García Montero al juliol del 2.005 a Gijón.

García Montero el va ajudar i va escriure aquesta magnífica biografia novel·lada. El llibre ens parla de la primera infància del poeta fins l'any 1.951 en que Ángel González marxa a Madrid per estudiar periodisme i descobreix que vol ser poeta.
El llibre no encapçalarà cap llista dels més venuts, però us asseguro que retrobareu el plaer de llegir.
Atentament.
Senyor i

Tessel·les.

Si, nens i nenes, teniu raó. Aquesta entrada al blog té un títol estrany i ja m'imagino que em preguntareu que són les tessel·les. Una tessel·la és cadascuna de les petites peces cúbiques ( en forma de dau ) amb que es fan els mosaics. Poden ser de diferents materials: marbre, terra cuita, vidre,...

Per què explico això? Doncs perquè en una passejada de les meves vaig descobrir un petit poble castellà on havien trobat l'any 1.968 , feinejant amb el tractor, un dels jaciments arqueològics més importants del món romà hispànic; i on milers i milers de tessel·les formaven uns mosaics meravellosos.

En el poblet de Pedrosa de la Vega ( Palencia ) , podem gaudir de la Villa Romana La Olmeda. A més a més de les visites al palau i als banys, on es pot apreciar i valorar la feina feta per els artesans de finals del segle IV, els grups escolars tenen una sorpresa.

Fotografia: Revista Patrimonio nº 38

El que em va sorprendre és el taller organitzat per la Diputación Provincial, en el que nens i joves poden veure com es fan les tessel·les i els secrets d'un ofici molt antic . Fins i tot poden descobrir les eines i tècniques que utilitzaven per elaborar els mosaics.

Els alumnes poden iniciar-se en aquest ofici milenari, i valorar la feinada que suposava fer cada mosaic. La revista Patrimonio editada per la Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León , en el número 38 d'aquest passat estiu dedica alguns dels seus reportatges a : La Olmeda, un lujo de Villa.

Intentar conèixer la feina que els artesans feien fa 1.600 anys, és una magnífica manera d'aprendre.
Atentament.
Senyor i

Una farmàcia antiga al cor del Montsec.

Nens i nenes, aquests anys hem descobert una colla d'oficis i botigues antigues. Avui volia compartir amb tots vosaltres una troballa que m'ha deixat bocabadat.
Estava passejant per la vila d'Àger gaudint de l'imponent massís del Montsec. En el marc de la XIII Fira d'Artesania es podien veure encara una colla d'oficis antics: picapedrers, cistellers, ferrers, cadiraires, matalassers, els forcaires d'Alentorn,...

En un raconet de la plaça Major es podia fer un viatge en el temps. No nens i nenes, no hi havia cap màquina estranya que et transportés a una època històrica concreta. Només calia entrar a la Farmàcia Montardit.

Aquesta antiga farmàcia es conserva exactament igual que el dia en que la van tancar de forma definitiva fa 70 anys !!
És màgic contemplar els pots i ampolletes de medicaments, tots afilerats als prestatges com al 1.939.

Al laboratori de la farmàcia podem donar un cop d'ull als estris que feien anar per fer alquímia i fabricar els medicaments.

També podem veure el títol de "Bachiller" de Juan Montardit Torruella de l'any 1.917, i el de la Facultat de Farmàcia de l'any 1.921.

Si busquem bé trobarem a en Joan Montardit que és de la misteriosa vila d' Ajes ( Àger) - Lleida. La farmàcia Montardit està aturada en el temps, si podeu visiteu-la.
Atentament.
Senyor i

Quart viatge al regne de la fantasia.

Avui en Pau em demana l'ordinador per recomanar un llibre als nenes i nenes.Aquí teniu la seva proposta.

Un altre viatge fantàstic de Geronimo Stilton.

Hola Montse, m'agradaria recomanar un llibre als nens i nenes de l'escola Sant Jordi.

La nova aventura del Geronimo on tracta de salvar un ou de drac del misteriós lladre d'ous.

En aquesta nova aventura el Geronimo passa pels regnes de la música,dels dracs platejats,de les quatre estacions, el dels pratsverds i el dels trolls.

Al principi la companyia està reduïda al Geronimo, Scribachius, Alys i el drac de l'Arc de Sant Martí i Brillantina la draga d'Alys. Els nous son, Fortunada , marieta guia del regne de les quatre estacions, Robur el cérvol dels pratsverds i Trollesca una trola que és la cuinera dels trolls.
Al regne de la música es troben els arbres de notes que els salven d'un incendi, al dels dracs platejats es forma la companyia i li expliquen el misteri . El de les estacions és el meu preferit a més és realment preciós,i es veu com canvien les estacions molt ràpid, després els del pratsverds és el nucli de la història ja que descobreixen el lladre que no el citaré,no esgarro sorpreses , i on descobreixen on és l'ou. Finalment el dels trolls on es troba l'ou i la lluita final tot acaba bé i es veu al final la desclosa dels bebès.
Aquest llibre té olor de violetes,herba i caca, i sopa caducada.Tot plegat dos perfums i dos tufs Adéu!!
Ho confirma el Pau.