Alguns dels objectes exposats pertanyen al fons del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Per decorar les rajoles s'inspiraven en els dibuixos de les antigues auques.
I em preguntareu: Senyor i, com feien aquestes rajoles? A l'exposició m'ho han explicat molt bé. Primer cal fer una pasta d'argila i emmotllar-la donant-li forma de quadrat de 15 x 15 cm. Es deixa eixugar al sol i s'enforna en una primera cocció ( bescuit) . Desprès a una de les cares de la futura rajola se la sotmet a un bany d'estany ( que li dóna blancor), plom i sorra ( que li dóna l'aspecte de vidre) i sal marina ( que fa que al coure-la per segona vegada no s'esquerdi).
Si voleu descobrir aquest ofici podeu visitar l'exposició de dilluns a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20 i els diumenges i festius de 10 a 13 ( inclosos el 25, 26 i 27 de desembre).
Aprofiteu aquest dies per passejar per Lleida i visitar l'Arxiu Històric.
Aquests anys, nens i nenes al blog de la biblioteca hem descobert l'ofici de botiguer i fins i tot hem entrat virtualment en algunes botigues antigues de la nostra ciutat: La Llibreria Fregola, La Montserratina, Drogueria Simón, Pastisseria Monrabà, Farmàcia Pons, Casa Guarro, Casa Esquerda, Barreteria Barrio...
Qui de vosaltres no s'havia transformat en un gran músic tocant els pianos del Baratillo?
I al passejar per la Rambla de Ferran, no us aturàveu davant dels miralls de Vidrios, Cristales y Espejos Aler, i us fèieu un tip de riure amb la vostra imatge deformada?
Ningú troba a faltar la mítica Llibreria Guimet ?
I a la Plaça de Sant Joan algú recorda el petitíssim quiosc Payá ple de tresors. 
Font: Fotografia de Paco García. El País.
Fotografia: Revista Patrimonio nº 38
Els alumnes poden iniciar-se en aquest ofici milenari, i valorar la feinada que suposava fer cada mosaic. La revista Patrimonio editada per la Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León , en el número 38 d'aquest passat estiu dedica alguns dels seus reportatges a : La Olmeda, un lujo de Villa.
Intentar conèixer la feina que els artesans feien fa 1.600 anys, és una magnífica manera d'aprendre.
En un raconet de la plaça Major es podia fer un viatge en el temps. No nens i nenes, no hi havia cap màquina estranya que et transportés a una època històrica concreta. Només calia entrar a la Farmàcia Montardit.
Aquesta antiga farmàcia es conserva exactament igual que el dia en que la van tancar de forma definitiva fa 70 anys !!
Al laboratori de la farmàcia podem donar un cop d'ull als estris que feien anar per fer alquímia i fabricar els medicaments.
També podem veure el títol de "Bachiller" de Juan Montardit Torruella de l'any 1.917, i el de la Facultat de Farmàcia de l'any 1.921.
Si busquem bé trobarem a en Joan Montardit que és de la misteriosa vila d' Ajes ( Àger) - Lleida. La farmàcia Montardit està aturada en el temps, si podeu visiteu-la.
Per tot el pati de primària aquests nens i nenes no paraven de veure lletres. Jo no en veia cap, però vaig escoltar els vostres comentaris i he de dir que teníeu raó; el pati està ple de lletres!.
.- Aquí hi ha una O !.
.- Correu, correu ,jo veig una L!.
No parlo de lletres escrites per algú en un cartell o un paper. Es tracta d'objectes que ens recorden clarament una lletra.
Felicitats nens i nenes de primer. Si obrim els ulls segur que podrem completar aquest magnífic abecedari.
Font: Hemeroteca ABC
Font: Hemeroteca La Vanguardia
José Luis Garcia Grinda va ser l'arquitecte restaurador de Silos des de 1.983. El treball de rehabilitació de la biblioteca es va fer entre el 1.994 i el 1.996
Al pensar la seva rehabilitació es va proposar respectar al màxim tots els elements recuperables. La il·luminació i la fusteria interior eren els dos grans reptes. Mitjançant unes piràmides invertides d'alabastre es va aconseguir la llum desitjada i es van estalviar l'aparició a les cobertes d'elements que distorsionessin la imatge del conjunt del monestir.
És el moment de marxar.Aquesta estona a la biblioteca del monestir i el tracte rebut han estat excel·lents. El xiprer (" Eniesto surtidor de sombra y sueño ...," que diria Gerardo Diego), sembla que em diu adéu.
Els jugadors li fan les mil i una al llibre que va influir als anys 80 la crítica d'art. La teoria de l'art rep puntades i cops de cap. Esperem que la crisi no afecti la fabricació de pilotes i els equips es vegin obligats a entrar a les biblioteques...
A mitjans del segle XVIII molts dels seus còdex van ser venuts a Madrid, per aconseguir diners amb els que restaurar l'antic monestir i el claustre, que pràcticament estava en ruïna. Com podeu veure, a la biblioteca de Silos li han passat una colla "d'aventures". El 21 de setembre del 1.970 va patir un incendi.La biblioteca va estar tancada fins al juliol del 1.998.
El dia de reobrir la biblioteca després de 28 anys tancada Clemente Serna, l'abat de Silos, recordava un adagi llatí: "Claustrum sine armario, castrum sine armentario" ( un monestir sense llibres és com un castell sense armes). També va citar a l'arquebisbe de Milà que afirmava: " La decadència d'un monestir comença quan els monjos deixen de freqüentar la biblioteca".
Hi ha una colla de propostes diferents. Algunes inclouen el plomí per fer el pentagrama, diferents tipus de tinta, plomes d'ocell,... Plomins per recordar o iniciar-se en una manera més pausada d'escriure.
Moltes d'aquestes caixetes d'escriptura són italianes i ens proposen escriure amb tintes amb noms com: merla verde, cacao marrone, lampone rosso, uva viola, ribes, mirtillo blu,...
Francesco Rubinato de Treviso i Campo Mazio Desing de Roma són dues empreses italianes que ens permeten retrobar-nos amb l'escriptura amb plomí, o practicar-la per primera vegada.
En Ramon, un dels germans Fregola que porten la llibreria em va comentar que la família vol que Cal Fregola es conservi com abans. Molt aviat els lleidatans en celebrarem el centenari. Molt poques botigues poden bufar 100 espelmes.
El procés és molt complex, i en Norberto insisteix que aquestes són les dades que dóna el servidor del programa informàtic. Consten també 1.200 revistes.
És evident, nens i nenes, que no els falta feina als monjos per poder garantir el bon funcionament de la biblioteca del monestir.
Gairebé 700 metres quadrats plens de prestatges i milers i milers de llibres. Si posem tots els llibres de Silos afilerats tindríem 6.100 metres seguits de llibres. Si nens i nenes, una mica més de 6 quilòmetres de llibres !
Al segon pis podem consultar les Ciències Històriques ( Història, Art, Filosofia, Dret). Al tercer pis hi ha les revistes ( en tenen 1.200). Hi ha diferents sales: la de duplicats ( la seva signatura és R1- ), la botica ( Bo1-) ; i la de temes de Silos (Si1- i Si2-). També tenen altres biblioteques rebudes com donació que estan esperant la seva entrada al catàleg general ( és un procés lent).
A la biblioteca no hi entra res que no estigui catalogat i tingui una signatura de localització.
És un trajecte curtet per un petit passadís de fusta amb una bona barana, ja que l'alçada és considerable. Dóna la sensació de volar al costat de pedres molt antigues que si poguessin parlar ens explicarien unes magnífiques històries.
Milers de llibres ens esperen.