Els escaladors de les Garrigues.

Nens i nenes, aquest matí estava fullejant el diari Segre i m'he quedat de pedra. A les pàgines de cultura hi havia la fotografia d'una escultura de Josep Guinovart al costat d'unes vinyes.
Estava segur d'haver vist aquella imatge en algun lloc i després de pensar una bona estona.... he recordat que era l'escultura que van descobrir els vostres mestres Montse, Aida, Josep Mª i Ignasi a les colònies de cicle inicial a Can Gort del mes passat.
Jo estava espiant les vostres activitats i vaig veure com començaven a "escalar" un turonet de la Pobla de Cérvoles. En el moment de "fer el cim" vaig fotografiar-los.

Aquest dissabte la filla de Guinovart inaugurarà aquesta escultura a l'aire lliure que és una reproducció de la seva obra Orgue de Camp. Diuen que quan bufa el vent, sonen els tubs que la formen.
Guinovart era un bon amic de la família, que té els orígens a Agramunt. Li agradava molt aquest espai, que ara els propietaris del celler el convertiran en la vinya dels artistes.

Els vostres mestres, sense saber-ho, ja han gaudir de l'Orgue de Camp.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (8).

Si penseu en les biblioteques i arxius que hem visitat virtualment, alguns de llibres dels seus fons tenen unes formes d'escriptura i uns alfabets difícils d'entendre. La paleografia estudia i intenta desxifrar aquests alfabets i formes d'escriptura.

És molt important per poder estudiar èpoques anteriors a la invenció de la impremta al segle XV.Els nens i nenes de cinquè saben molt bé què és la paleografia perquè aquest final de curs ho han treballat a classe.

Avui volia ensenyar-vos una de les joies del nostre arxiu, La Bíblia de Lleida.És de principis de segle XII i en la primera columna del foli 322r es pot llegir que ja s'han complert 1.165 anys de la noticia de la vinguda de Crist. Es conserven 613 folis de pergamí, dels quals es calcula que en falten 22. El nombre total de folis de l'original seria aproximadament de 635.

El segon còdex més gran d'Europa: Font ACL

És un llibre imponent, 655 X 420 X 250 mm , el segon més gran d'Europa, superat només pel Còdex Gigas o Bíblia del diable que es conserva a Estocolm i del que ja vam parlar l'estiu passat en la serie d'entrades per conèixer la Kungl. Biblioteket ( K.B) , la Biblioteca Nacional de Suècia. Si li voleu donar un cop d'ull cal anar als Manuscrits de la K.B.

Tapes de fusta i pell de la Bíblia de Lleida: Font ACL

Està enquadernada amb tapes de fusta i llom folrat de pell clavetejada, amb fermalls metàl·lics. El text es compon de l'Antic i el Nou Testament. Trobem formes hebraiques en el Gènesi i el llibre de les lamentacions.
L'Apocalipsi es situa abans que les epístoles de Sant Pau. Aquest fet només es repeteix en altres còdex bíblics procedents d'Àvila i d'Urgell.

Llom de la Bíblia de Lleida: Font ACL

Joaquin Yarza explica a Ars Sacra, que en aquest còdex es pot considerar la intervenció de fins a quatre il·luminadors diferents, procedents dels corrents internacionals. Els il·luminadors eren els que donaven color als llibres ( donar color és donar llum). Els pigments que es van utilitzar eren de caire orgànic, on predomina el blau, verd, vermell, i amb la presència d'or i colrada de plata.

Detall de la Bíblia de Lleida: Jornada de Portes Obertes . Font ACL

Si voleu conèixer els cantorals que tenim al nostre arxiu no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (7).

Avui, nens i nenes, donarem un cop d'ull al Llibre dels Usatges. L'any 2.008 el van restaurar i tornar a enquadernar. Els encarregats d'aquesta tasca van ser la gent de Documenta. Els nens de cicle inicial recordareu el taller La màgia d'escriure, en el que el Jesús ens va ensenyar molts secrets del món del llibre antic i de la fabricació de tinta.

El Llibre dels Usatges. Constitucions de Catalunya i Constitucions Provincials i Sinodals, té dues parts. La primera està datada entre els anys 1.333 al 1.336. La segona, és posterior al 1.363.



El llibre està format per 166 folis en pergamí i 4 folis en paper. Les seves mides són 340 X 225X 40 mm. Al fer la nova enquadernació es va imitar al màxim l'existent, utilitzant els mateixos materials i tècniques. Però , nens i nenes , aquests materials tan atrotinats no eren els originals. Es a dir, el llibre ja havia estat restaurat.

La segona enquadernació estava constituïda per tapes de cartró i cintes de pell per lligar. Es pensa que era del segle XVIII.El text està escrit en llatí, però hi ha una part en català, el tractat de batalla. El llibre es va escriure i es van fer les minuatures al mateix escriptori capitular.

El Llibre dels Usatges és un compendi de llibres i tractats molt diversos. Per això es diu que és un còdex miscel·lani, perquè parla de molts temes.
Hi ha les Constitucions des de Pere el Gran fins a Pere el Cerimoniós a les Corts de Cervera (1.359).

També podem veure les commemoracions de Pere Albert, tractat De Bataylla, de Pau i Treva i eltres constitucions reials; així com cartes de Pere III.
És molt interessant el recull de costums de la ciutat de Lleida.

En lletra cursiva podem llegir els tres privilegis dels anys 1.300 , 1.359 i 1.362.
Tenim un compendi de constitucions conciliars fet per l'arquebisbe de Tarragona, Joan d'Aragó i les Constitucions Sinodals de Lleida ( 1.238-1.247).

Nens i nenes, tot un tresor de llibre. Si mireu bé entre les seves impressionants miniatures en descobrireu una on podeu veure un petó molt i molt antic.

Ja heu vist que hi ha formes d'escriptura i alfabets difícils d'entendre. Si voleu saber quina disciplina s'encarrega del seu estudi no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

En Martí, en LLuís i el llibre antic

Nens i nenes, mitjançant els comentaris de La porta i la clau (4) el Lluís Bordes, pare del Martí de segon, es va posar en contacte amb mi i va proposar-me la magnífica idea que havia tingut el seu fill. Es tractava de portar a l'escola documents i llibres molt antics.

El passat dilluns van aparèixer pare i fill molt carregats. Jo com sempre, molt amagat en un raconet de la classe de segon , vaig seguir les explicacions amb els ulls i les orelles ben obertes...

El primer que van ensenyar era la segona edició del Diccionario de la Lengua Española. La Real Academia Española, fundada l'any 1.713, va proposar-se com una de les primeres feines, fer un diccionari del castellà. Aquesta tasca no va ser gens fàcil, i van treballar entre 1.726 i 1.739. El resultat va ser el Diccionario de autoridades format per sis volums. Al 1.780 van fer el "Diccionario de la lengua castellana compuesto por la Real Academia Española, reducido a un tomo para su más fácil uso".

Fotografia: Wikipedia. Archivo: Dicc RAE 1.780

Les noves edicions del diccionari són dels anys 1.783, 1.791, 1.803 i 1.815. A partir d'aquest any el títol del diccionari va ser Diccionario de la lengua castellana.

El diccionari que ens van ensenyar el Lluís i el Martí és la segona edició d'aquest diccionari, la del 1.783. El diccionari té 227 anyets!

També ens van ensenyar altres llibres antics: un còmic , manuscrits , llibres amb guardes pintades a mà,... Alguns llibres tenien taques per culpa de la humitat i per la reacció de la tinta . En un dels llibres els ratolins havien rosegat una de les cantonades.

Alguns dels documents són molt antics. En un d'ells podem llegir: Sello Tercero, treinta y quatro maravedis. Año de mil y seiscientos y quarenta y nueve. Nens i nenes de segon, el paper que teníeu a les mans el van escriure fa 361 anys..

Foto: Lluís Bordes.

Foto:Lluís Bordes.

Gràcies Lluís i Martí per compartir els vostres tresors amb nosaltres.

Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (6).

Avui , nens i nenes, començarem a donar un cop d'ull als còdex de l'arxiu. I em direu:

.- Què és un còdex, senyor i ?
.- Doncs un còdex és el nom que es donava als llibres antics i medievals ( en llatí es deien caudex). Eren el suport que va substituir els rotulus , els rotlles de papir i pergamí. Els primers llibres.
L'Anna em va deixar dues de les joies de l'Arxiu: El llibre verd ( segles XII a XIII), i El llibre dels Usatges ( segle XIV).

També em va parlar de la Bíblia de Lleida ( segle XII) , però no vaig poder veure-la ja que estava en el Museu de Lleida en el moment de la meva visita. Però tranquils, l'Anna em va donar una colla de fotografies d'aquest tresor de l'arxiu.
El Llibre verd és un volum format per 396 folis de pergamí i 40 de paper. Les seves mides són 415X280X155 mm. Està enquadernat amb tapes de fusta folrada de cuir tenyit de verd.

Font: Fotografia ACL del dia 2 de febrer del 2.010 Jornada de Portes Obertes . En primer terme podeu veure el llom del Llibre verd.

Té cinc botons davant i darrera i fermalls de ferro per consolidar el bloc. Constitueix un recull de còpies de documents cabdals pel Capítol dels segles X al XIII.

L'Anna m'explica que hi ha folis en els que encara es veu la pauta per poder escriure recte, i el dibuix d'una mà quan el copista feia una anotació. Mireu la propera fotografia, si us hi fixeu bé podreu observar les ratlles de la pauta i el dibuix de la mà del copista ( a la dreta).

Ara em deixa un llibre que és una meravella, El llibre dels Usatges. Aquest llibre estava molt atrotinat i el van restaurar i tornat a enquadernar l'any 2,008, seguint fidelment el model antic. Nens i nenes de cicle inicial penseu una miqueta, vosaltres coneixeu una persona que treballa restaurant llibres i documents antics. Va estar a la nostra escola i va fer el taller La màgia d'escriure. ..
.- Qui va restaurar El llibre dels Usatges?

Molt aviat podreu gaudir al blog de la biblioteca d'aquesta petita obra d'art de cal·ligrafia perfecta i miniatures dibuixades i pintades de manera magistral.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Adeus e muito obrigado.

Ahir es va morir José Saramago un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània. Avui per dir-li adéu, no parlarem del seu magnífic estil, de les seves denuncies permanents als abusos de poder o de la defensa de la dignitat de les persones.

Volia recomanar-vos el llibre-disc "Nesta esquina do tempo/ En esta esquina del tiempo", editat l'any 2.006 per Flor de Jara música.

El llibret i els dos CDs ( un en castellà i l'altre en portuguès), és una petita joia en la que Luis Pastor musica quinze poemes de José Saramago.Un tastet:

ERGO UMA ROSA.
ALZO UNA ROSA

Alzo una rosa y todo se ilumina

Como la luna no hace ni el sol puede:

Cobra de luz ardiente y enroscada

O viento de cabellos que se mueve.

Alzo una rosa, y grito a cuantas aves

El cielo puntúan de nidos y de cantos,

Golpeo en el suelo la orden que decide

La unión de los demonios y los santos.

Alzo una rosa,un cuerpo y un destino

Contra la fría noche que se atreve,

Y de la savia de la rosa y con mi sangre

Perennidad construyo en vida breve.

Alzo una rosa, y dejo, y abandono

Cuanto me duele de penas y de asombros.

Alzo una rosa, sí, y oigo la vida

En este cantar de las aves en mis hombros.

Si teniu sis minuts aprofiteu aquest regal. José Saramago llegeix el seu poema en portuguès , Luis Pastor el canta i María Pagés balla...



Gaudiu des poemes de José Saramago i les cançons de Luis Pastor .
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (5).

En la descoberta de la Biblioteca de Poblet ja vam explicar que és el pergamí i qui era el pergaminarius ( l'encarregat de preparar el pergamí posant les pells en aigua i calç, raspar-les i tallar-les).

El Jesús de Documenta va visitar-nos a l'escola i ens va ensenyar moltes coses sobre els pergamins.

Ja hem dit que hi ha 12.000 pergamins al nostre arxiu. Hem vist el testament d'Arnau Mir de Tost, però el pergamí més antic de l'Arxiu Capitular ,es el de la Consagració i titulació de la Catedral de Roda.

En aquesta foto de detall podeu llegir l'any en que es va escriure el pergamí. anno dcccc.LvII ( any 957 ). La data exacta és del 1 de desembre del 957. La veritat és que està una mica atrotinat, però penseu que té 1.053 anys !. Les mides són de 465 mm X 200 mm. El pergamí ens explica que Ramon I , comte de Pallars i Ribagorça i la seva esposa Elisenda, edifiquen a Roda un temple.


Aimeric, arquebisbe de Narbona el consagra. Ramon I i Elisenda donen un casal davant del temple, una terra i una vinya.

També donen un calze, una creu de plata, un segell metàl·lic i diversos llibres i vestits.
Però l'arxiu té una sorpresa per als nens i nenes de l'escola. Hi ha un pergamí "gegant" de tres metres de llarg . En la foto següent la Rosana, companya de l'Anna, ens ensenya aquest pergamí.

Fotografia: Font ACL

I per acabar amb la descoberta dels pergamins un treballat amb filigranes i dibuixos pintats amb colors.

Fotografia:Font ACL

Ara nens i nenes ja sou uns experts en pergamins. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca per entrar en el món màgic dels còdex, manuscrits,incunables,cantorals,...
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (4).

L'Arxiu actual disposa d'un espai de 355 metres quadrats repartits en onze sales. Hi ha 990 metres lineals de prestatgeries, dels quals 693 estan ocupats. Diuen els especialistes que l'Arxiu Capitular és el més ric dels arxius eclesiàstics de Catalunya. Podem reconstruir, gràcies als documents, 1.000 anys de la nostra història. Història de Lleida, de Roda , d'Àger i de la Corona Aragonesa.
Hi ha 12.000 pergamins, milers de documents ( còdex, incunables, facsímils, impresos,...). La biblioteca té més de 13.300 volums. Disposa d'una hemeroteca, un fons musical ( en el que destaquen 45 cantorals), i una secció de plànols i fotografies.

L'Anna obre un dels armaris metàl·lics i en treu un pergamí.

.- Mira Senyor i . Ara tens a les mans un pergamí del segle XI , és el testament d'Arnau Mir de Tost, El Senyor de la Guerra.
.- I qui era Arnau Mir de Tost?

.- Un gran cavaller que va lluitar contra els musulmans i els va fer retirar del Montsec.El castell i la vila d'Àger va ser finalment reconquerida pel Senyor de la Guerra l'any 1.046. Va ser nomenat senyor d'Àger pel comte d'Urgell i es va dedicar a repoblar i ordenar el territori conquerit.

.-En aquest pergamí anomena vescomtes a la seva filla Letgarda i al seu gendre Ponç Guerau. El matrimoni de Letgarda i Ponç suposà la creació del vescomtat d'Àger.

Va fundar La col·legiata de Sant Pere d'Àger.Va morir l'any 1.071, any en que el seu gendre, Ponç Guerau, va ser un dels convocats per promulgar els Usatges de Barcelona.

Quina casualitat! Als pocs dies de fotografiar i parlar del testament d'Arnau Mir de Tost, TV3 va començar el nou programa Sota Terra , que ens permet ser arqueòlegs per una estoneta. I en el primer capítol, el personatge històric centre de la recerca era Arnau Mir de Tost, el primer croat!
M'emociona agafar aquest pergamí ple d'història, i només és un dels milers de pergamins de l'arxiu.
Voleu veure un pergamí de més de mil anys? I un de tres metres de llarg? I un a "tot color"?. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

L'home que sabia que era escriptor.

Cova pregunta al seu company amb qui parlava per telèfon. Hugo li explica que era Nieves , una antiga amiga. Fa vint-i-cinc anys que una colla d'amics van estar en un refugi de muntanya. Per celebrar-ho han decidit tornar-hi per recordar temps passats.
Hugo, Cova, María, Ginés, Nieves, Amparo, Ibáñez, Maribel, Rafa,... Eva,...Andrés...
Com totes aquestes festes, la reunió segueix unes pautes concretes, parlar dels records, riure, tornar a discutir,..; fins que un fet al mig de la festa altera totalment els plans.
L'amenaça i l'angoixa van guanyant espais i transformen la situació en irrespirable.
Aquest és, en una pinzellada, l'argument de Fin, la primera novel·la que ha aconseguit publicar David Monteagudo.

Gran lector, escriptor, gallec establert a Catalunya, casteller i treballador en una fàbrica de caixes de cartró ondulat. Darrera d'aquest primer llibre publicat hi ha moltes lectures i molt esforç literari. Amb les seves anteriors obres es va desanimar força. Li deien que estaven ben escrites però ningú li publicava. Fins i tot; en un moment de la seva vida es va plantejar deixar d'esforçar-se per publicar. Apostar per un autor desconegut és molt arriscat. El Acantilado se l'ha jugat, i és tot un èxit. I és que El Acantilado tria molt bé el que publica.
Fin és un llibre personal i estrany. No sabem si és literatura fantàstica, negra, de misteri,... La veritat és que t'enganxa i fins i tot t'angunieja . Vas llegint i no tens gens clar el que passarà.
El final és molt obert. Potser massa obert?
Ara que l'estiu ja treu el nas, no deixeu de posar a la maleta Fin, no us decebrà.
Perquè us feu una idea de l'atmosfera del llibre, el director de cinema Alejandro Amenábar, ja ha comprat els drets per fer una pel·lícula.
Un petit regal, si teniu una estona , el vídeo de l'hora del lector us ajudarà a descobrir a David Monteagudo.
Si antics amics us conviden a una trobada després d'una colla d'anys, cal pensar molt bé la resposta. Els protagonistes de Fin no ho van fer ...
Gaudiu de la lectura.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (3).

L'Arxiu Capitular de Lleida ha patit molts canvis al llarg del temps. Una història marcada per guerres, trasllats, incendis... Ramon Berenguer IV i Ermengol VI, comptes de Barcelona i d'Urgell van recuperar la ciutat de Lleida l'any 1.149.

L'any 1.168, Guillem Pere de Rabidats, bisbe de Roda, va ser proclamat bisbe de Lleida; i gràcies a ell es va fer la primera organització del Capítol de la Catedral. Els documents ens expliquen que un dels primers llocs que va ser seu de l'Arxiu Capitular es trobava al pis superior de l'absis principal de la Seu Vella, que va ser Catedral fins l'any 1.707.


Entre l'any 1.441 i 1.444 es van fer reformes, i l'Arxiu es va traslladar a l'edifici de la Canonja que és per on ara entrem a visitar la Seu Vella.Però l'any 1.707, Felip V va transformar la Catedral en caserna. Els militars van ocupar la Seu Vella fins al 1.948.


La biblioteca i l'Arxiu Capitular es van traslladar a l'església de Sant Llorenç que va ser la Catedral de Lleida fins al 1.781. Aquest any, ja acabada la Catedral Nova, tot l'arxiu va anar al nou edifici. En aquest edifici va patir dos incendis.


A la Guerra Civil, entre el 18 de juliol i el 25 d'agost del 1.936, gràcies al senyor Grau, funcionari de l'Ajuntament de Lleida, l'arxiu és va salvar, ja que la Catedral va patir els efectes devastadors de la guerra. Es va recollir el material de l'arxiu i el van amagar als soterranis de la Paeria, on també es van amagar documents d'altres arxius. Durant la guerra es va portar l'arxiu a l'ermita de Butsenit i d'allà a Saragossa. En acabar la guerra l'arxiu torna a Lleida, al Palau Episcopal fins al 1.955 en que es trasllada a les dependències reconstruïdes de la Catedral Nova. Quines aventures li ha tocat viure a l'Arxiu Capitular!
Però, com és l'arxiu avui?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca per descobrir-ho. Atentament.

Senyor i.

L'home de La Franja.

Des de fa pocs dies a la xarxa podem sentir l'olor de l'Ebre, del carbó de les mines, dels cafès i les places de Mequinensa.

Els seguidors de Jesús Moncada , ( Mequinensa, Baix Cinca 1.941 - Barcelona 2.005), tenim un gran regal si volem estar una estona a internet. Els creadors de la pàgina web ens conviden a descobrir els llocs que va novel·lar en Jesús. També podeu aprofundir en el coneixement de l'autor , donar un cop d'ull a l'àlbum de fotos o veure una colla de vídeos.

Remeneu als deu espais literaris proposats:

1.- De Lleida a Mequinensa.
2.- Dins la vila de Mequinensa.
3.- El castell.
4.- Del castell estant.
5.- La vida social i festiva de la vila.
6.- De la vila vella a la vila nova.
7.- Miners i pagesos.
8.- La navegació.
9.- De Mequinensa a Tortosa.
10.- De Mequinensa a Lleida.

Font: Àlbums / Espais literaris / foto 1
http://www.jesusmoncada.cat/albums/

Tota una descoberta mirar amb tranquil·litat les 216 fotografies, 55 de les quals fetes pel mateix Jesús Moncada: Racons de Mequinensa.
També podem gaudir de 31 imatges sobre l'obra pictòrica del novel·lista.
No oblideu la visita als vídeos, un magnífic recull per conèixer millor l'autor de Mequinensa.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (2).

Quina emoció nens i nenes, l'Anna ja m'espera i ens descobrirà moltes coses del nostre arxiu. Primer m'explica que un arxiu és un lloc on tracten, conserven, inventarien i divulguen un conjunt de documents. Al parlar d'arxius hi ha dos grans grups: els administratius i els històrics.

L'Arxiu Capitular de Lleida és un arxiu eclesiàstic, capitular i històric.

Els documents que ha fet l'església formen l'arxiu eclesiàstic. Els llibres, papers, lligalls,... que ha fet al llarg de la història el capítol dels canonges formen l'arxiu capitular. Aquests documents ens parlen de la Catedral i dels seus drets i béns. La documentació que forma l'arxiu històric fa referència al patrimoni cultural i històric.

L'arxiu, recentment reformat, ha modernitzat i remodelat tot l'espai annex a la Catedral. Aquesta ampliació i modernització de les instal·lacions permetrà conservar tot el llegat documental en condicions òptimes.

Dipòsit calaixos antics. Font: ACL

S'han canviat prestatges i calaixos de fusta per mòduls metàl·lics. Les carpetes velles s'han substituït per caixes per poder conservar millor la documentació. S'han planxat i tractat els pergamins i s'han col·locat en mòduls metàl·lics. S'ha desinfectat la documentació. Ara hi ha calefacció i aparells deshumidificadors.

Hi ha una sala de consulta per a estudiosos i investigadors on podem veure aquests experts treballar conjuntament amb un còdex del segle XI i amb l'ordinador del segle XXI .


L'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida ha viscut una sèrie de canvis condicionats pels fets històrics de moment. Els voleu descobrir? No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau.

Tot passejant per la plaça de l'Almodí Vell, on acaba l'edifici de la Catedral Nova, m'aturo davant d'una porta molt misteriosa.

El que veig darrere de la reixa és un passatge estret i unes grans finestres amb uns reixats contundents.

La curiositat fa que m'apropi molt a la reixa de la porta per investigar i , just en aquell moment , una veu em reconeix:
.- Hola, senyor i , agafa la clau que tens a la dreta i entra. Descobriràs l'Arxiu de la Catedral.
Em quedo bocabadat, no hi ha ningú...

Una mica més tranquil veig l'altaveu d'un porter automàtic i la càmera de seguretat que m'ha vist.
.- No t'espantis, sóc l'Anna. Agafa la clau i puja si us plau.
Agafo la clau màgica i entro. Al mur hi ha una petita porta, força atrotinada. En veure-la ningú diria que amaga un gran tresor.


Pujo escales i escales en un silenci total. Un cop fet el cim ... , una nova porta i l'Anna que amb molta amabilitat ens ensenyarà aquesta joia lleidatana.


L'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida és impressionant: Cantorals, còdex, incunables, "libri pretiosi", pergamins, privilegis reials, documents,llibres, llibres, llibres...
Nens i nenes del Sant Jordi, voleu entrar?
Atentament.
Senyor i