Artesans a la Lleida Medieval.

Al segle XIV a la nostra ciutat es va formar el Barri Nou de Sant Antoni que amb el pas del temps va convertir-se en la plaça de la Catedral Nova i el carrer Sant Antoni. Al 1.366 es va obrir la Porta Nova als murs de la ciutat per poder desplaçar-se amb fluïdesa.Molt a prop hi havia el Ravalet de la Plateria. A la manifestació de censals del 1.429, la Porta Nova ja canvia de nom i es transforma en el portal de Sant Antoni. Els carrers de la Lleida d'aquella època agrupaven als comerciants i botiguers i tenien noms gremials. Cada carrer et deixava clar a que es dedicava: bladeria, llinasseria,triperia, carnisseries, cingleria, curtidors, plateria,... Molts d'aquests carrers ja no existeixen, però avui, nens i nenes, encara podeu passejar pel carrer Plateria.

Els habitants del Ravalet de la Plateria eren comerciants i botiguers que es dedicaven a l'artesania noble, eren joiers i argenters. Encara podeu passejar per aquest carrer que és un embolic , amb carrerons i travesseres. El gremi dels argenters estava format principalment per jueus conversos. Amb les expulsions dels jueus no conversos al 1.492 i la dels moriscos al 1.610, el ravalet va ser ocupat pels gascons als segles XV i XVI i pels gitanos a partir del XVIII. L'activitat econòmica va continuar centrant-se en l'artesania i van quedar alguns dels antics obradors de joieria.

Avui, si aneu al carrer Plateria encara podeu veure com hi treballen artesans de la restauració. Ferrer i Capdevila, des de 1.952 , es dediquen a la conservació i restauració de mobles, quadres, imatges, daurats, gravats i ceràmica.

Podem portar una taula o un rellotge antic de fusta, i ells apliquen un tractament contra els paràsits i, respectant al màxim l'original, fan una restauració impressionant.

A la seva feina acaronen la fusta i alguns objectes que semblen destinats a la foguera de Sant Joan, recuperen la dignitat i ens fan recordar temps passats. El seu taller està ple d'eines i productes de mil i una olors amb els que, molt a poc a poc , els objectes es transformen.

Imatges decapitades, penjadors, miralls, cadires, quadres, esperen el seu torn. Aquests objectes saben que estaran en bones mans...

Al carrer Plateria encara podem trobar artesans. Aprofiteu per passejar-hi i resseguir tots els racons d'aquest carrer laberíntic amb molta història.
Atentament.
Senyor i

Petita joia a l'antic hospital.

Vaig passejant pel carrer major de la nostra ciutat fins a l'Antic Hospital de Santa Maria, iniciat l'any 1.454, per llegir una estona a la seva biblioteca. Entrar en aquest edifici gòtic del segle XV és un plaer. L' Institut d'Estudis Ilerdencs es va crear l'any 1.942 i la seva seu fou l'Antic Hospital de Santa Maria que al 1.925 havia deixat les funcions d'hospital. Pujo les escales i abans d'entrar a la biblioteca veig una porta oberta que em crida l'atenció. Deixo la lectura per més tard i la curiositat, com sempre, em fa anar directament a la porta misteriosa.

Amb molta amabilitat l'Abigail m'explica que estic al Servei d'Arxiu i Llegats, un servei públic que té cura i divulga la documentació i els diferents llegats cedits a l'I.E.I.

Em sorprenen dos pots de farmàcia que semblen molt antics.
.- Senyor i, estàs mirant els dos pots originals que queden de la farmàcia de l'Antic Hospital de Santa Maria. Són del segle XVIII.
Aquest és un arxiu una mica especial, ja que durant la Guerra Civil va ser dipòsit de documentació, molta gent hi portava documentació per protegir-la. Després de la guerra molts d'aquests documents no els va reclamar ningú.

L'any 1.942 aquest espai era "El museo del libro leridano". A l'arxiu podem trobar documents de l'Antic Hospital de Santa Maria, documentació municipal de Lleida i altres municipis, documentació judicial i documentació de particulars. Podem consultar pergamins, manuscrits, mapes, gravats i cartells.En molts dels pergamins espot veure el signum que era el dibuix que es feia al final del document, era com una mena de signatura.

L'Abigail m'ensenya un pergamí datat el 12 de març del 1.354 a Alcanyís ( Terol). Hi ha alguna taca i petits forats, però encara conserva la cinta i el lacre, que és una pasta composta per laca, trementina i colorant i que s'utilitzava per segellar i tancar els documents.

Recordeu nens i nenes, que a l'Arxiu Capitular vam veure un pergamí gegant? Doncs a l'arxiu de l'I.E.I també es conserva un pergamí molt gran, d'uns tres metres.

Està guardat amb quatre doblecs, amb la pell una mica deteriorada i algunes parts trencades. Aquest pergamí està datat l' any 1.388 a Mont-roig ( Tarragona).

A l'arxiu podem consultar llegats bibliogràfics i documents que alguns lleidatans han donat a la institució: Biblioteques senceres, fotografies, partitures, cartells, gravats,....

Si voleu descobrir més misteris de l'arxiu de l'I.EI., no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Trobar-nos a la xarxa.

El passat dia 2 vaig rebre un correu electrònic d'en Xavier Caballé. De manera casual va anar a parar al blog de la biblioteca i em demanava autorització per penjar les fotografies de la nostra descoberta de la Biblioteca del Monestir de Poblet al seu magnífic blog " Diari d'un llibre vell". En Xavier, entre altres temes, tracta del món del llibre vell i la història de Catalunya.Sovint parla de Poblet, on podreu llegir una entrada dedicada al nostre blog.
Evidentment li vaig donar les fotos que em demanava,i ell em va autoritzar a publicar-ne de seves. Nens i nenes, hi ha res millor que compartir?Avui en penjo dos on podeu veure l'evolució de la Biblioteca de Poblet i una dels monjos treballant a la impremta del monestir.

Vista fototípica de la Biblioteca de Poblet (1.879)

Biblioteca de Poblet (1.957)

Impremta de Poblet (1.957).

Quina sort trobar-nos a la xarxa! Els enamorats del món del llibre vell i la història no deixeu de visitar "Diari d'un llibre vell".
Gràcies Xavier per la feina ben feta.
Atentament.
Senyor i

Lleida il·luminada amb fanalets

Ahir el vespre lleidatà es va tornar a omplir de fanalets. Certament podem estar molt satisfets perquè fa uns anys aquesta tradició semblava defallir, però la romeria del fanalets està molt viva i la mainada de la nostra ciutat no deixa d'ajudar a Sant Jaume en la feinada de treure's la punxa clavada al peu. Hi ha famílies que no el compren i els fan manualment. Aquests dies a la Capella del Peu del Romeu es podia visitar i veure el resultat d'aquest esforç.

Cal felicitar als membres de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes per la feina feta. Per aquells que voleu llegir una mica més aquí teniu la Llegenda de l'espina.
La festa d'ahir tenia uns convidats de luxe, la família Marraco.

Nenes i nens, ja podeu començar a pensar com serà el fanalet que portareu a la propera romeria.
Atentament.
Senyor i

Avui: Romeria dels Fanalets.

Nens i nenes que esteu avui per Lleida, si voleu viure una tradició molt lleidatana, a les nou del vespre davant l'església de la Mare de Deu del Carme a la Rambla de Ferran, podreu ajudar a Sant Jaume amb els vostres fanalets. Feu-li molta llum i es podrà treure la punxa del peu!


Gaudireu del ball de Bastons, dels Gegants de la Paeria, de la Banda Municipal de Música, dels concursants premiats; i de la imatge de Sant Jaume acompanyada de molts nens i nenes lleidatans amb els seus fanalets.

Un cop acabada la romeria, Sant Jaume torna a la Capella del peu del Romeu .
Sant Jaume i la mainada de Lleida, un bon equip.
Atentament.
Senyor i

Diaris vells, bells diaris.

Al juliol del 2.008 vaig escriure una entrada sobre la Biblioteca de l'IEI, amb la que vam començar l'etiqueta Biblioteques. Amb poc temps hem conegut una colla de biblioteques i arxius. Avui tornarem a la primera biblioteca visitada, la Biblioteca de l' Institut d'Estudis Ilerdencs ; i ens fixarem en una porta secreta que ens permetrà entrar en un món desconegut.

La porta està oberta, entrarem a poc a poc. Nens i nenes ara ja estem a l'hemeroteca. I em preguntareu:
.- Senyor i, què és una hemeroteca?
.- És un lloc on es guarden i col·leccionen publicacions periòdiques, especialment diaris.

L' hemeroteca de l'IEI neix als anys quaranta del segle XX com a secció independent de la biblioteca. Hi ha 1.300 títols de premsa i revistes locals i comarcals des de 1.808 fins avui. També podem consultar 2.000 títols de publicacions periòdiques de tot el territori espanyol.

És una de les millors col·leccions de premsa local, amb una colla diaris i revistes molt diversos. Aquesta varietat d'informació és molt útil als investigadors per conèixer la Lleida del passat. La podem classificar en quatre apartats: L'hemeroteca local amb les publicacions lleidatanes, l'hemeroteca comarcal amb les de la comarca, l'hemeroteca de referència amb les publicacions tècniques d'universitats i centres d'estudis, i, l'hemeroteca oficial amb les publicacions oficials.

El Servei de Biblioteca Hemeroteca de l'IEI conserva també llegats molt importants de llibres.
El diari més antic de Lleida és de l'any 1.808. És el "Diario de la ciudad de Lérida", del que es conserven poques pàgines.

El primer diari en català de la nostra ciutat és Lo Garbell de l'any 1.883, abans de la regularització lingüística. Podem llegir aquest anunci: "A la plassa de la Ereta trobarán vi del millor.Últims preus -sis cuartos canti y à set ralets lo porró".


Del 1.886 és el primer "Diario de Lérida". Al del 15 de març del 1889 podem llegir:

"Sombrereria de Buenaventura Gosta. Plaza de la Paheria 14. Lérida .
Sombrero inglés de primera 50 reales.
Sombrero del pais 36 reales.
Boinas á 8 reales una".

"La Mañana" es va fundar l'any 1.938. A la del dijous 1 de gener del 1.942 podem llegir: "Las fuerzas japonesas a 10 kilómetros de Manila. La caida de la capital es inminente".
Com podeu veure, nens i nenes, el Servei de Biblioteca Hemeroteca de l'IEI és tot un món per descobrir.
Atentament.
Senyor i

L'aparador màgic i les tradicions.

Aquest 2.010 estem fent un seguiment de l'aparador de la Llibreria Fregola perquè ens parla de les nostres tradicions.
A finals de gener i fins al 2 de febrer estava ple de candeles , vam descobrir la festa de la Candelera.
A finals de març uns objectes molt estranys van omplir l'aparador, eren els complements que porten a les processons penitencials de la Setmana Santa.Recordeu que l'aparador a mitjans d'abril es va omplir de dracs per celebrar Sant Jordi. I a finals d'abril estava ple de figuretes de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquests dies a l'aparador han aparegut una colla d'objectes de paper de molts colors i diverses formes.

Si entreu a la llibreria en podreu triar entre força models. Alguns estan exposats i els altres plegats en capses, cal muntar-los i amb el bastonet els podreu portar...

Aquests objectes estranys formen part d'una tradició molt lleidatana. Hi ha nens que els compren però altres els fan ells mateixos i fins i tot poden participar en un concurs.

Nens i nenes, algú em pot dir el nom d'aquests misteriosos objectes que aquests dies han aparegut a l'aparador màgic?

Aquest dissabte , 24 de juliol, la resposta a l'enigma al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Esglai al soterrani de la rectoria.

El nucli històric de Coll de Nargó està enfilat dalt d'un pujol. Carrers costeruts , cases amb façanes de pedra i balcons de fusta. Pujo pel carrer Unió i veig oberta la porta de l'antiga rectoria. Em sembla sentir un soroll estrany i com sempre la curiositat em guanya...Molt a poc a poc baixo les escales que porten al soterrani i arribo a un espai amb molt poca llum.
.- Bon dia, senyor i.

Nens i nenes , al girar-me i veure qui parla, em quedo de pedra.

No m'ho puc creure un monstre esgarrifós al soterrani ! En el moment en que començo a córrer escales amunt, el monstre torna a parlar.

.- No corris, sóc la Montse. El crani de Tiranosaurus Rex que t'ha espantat, forma part de la Sala d'Exposicions.

.- De la Sala d'exposicions?. Quin descans Montse. Ja sé que els monstres no existeixen, però he de reconèixer que m'he espantat.

.- Doncs tranquil·litzat gaudeix de la visita a la Sala d'Exposicions Límit K-T.

Entrar a l'antiga rectoria es remuntar-se 65 milions d'anys enrere. Estic parlant del període en el que es van extingir els dinosaures i la majoria de les especies . Se suposa que va ser per l'impacte d'un meteorit. Acabava així l'era dels rèptils i començava la dels mamífers. Científicament és el final de l ' Era Secundària , en concret del Cretaci (K); i el començament de l'Era Terciària (T). Per això coneixem aquest moment com a Límit K-T. Com a conseqüència d'aquest gran cataclisme les planes al·luvials de Coll de Nargó, molt properes al mar, on els dinosaures feien la posta dels seus ous van desaparèixer i els dinosaures es van extingir.

Al segle XX es va fer una gran troballa, el jaciment paleontològic de la vall del riu Sallent. Els resultats de les excavacions són impressionants. han descobert 900 nius, 20 zones amb ossos o fragments i 3 rastres de petjades.

Els científics, nenes i nens, diuen que aquest jaciment és un dels quatre més importats del món. Els altres estan al Desert del Gobi ( Mongòlia), a la Patagònia (Argentina), i a Montana ( Estats Units).

A Coll de Nargó la proposta museística és doble. Per una banda tenim la visita al mateix jaciment on podeu gaudir del Mirador del Cretaci . Al nucli històric de Coll de Nargó cal visitar el Museu dels Dinosaures Límit K-T, situat a l'antiga rectoria.

A la planta baixa de la rectoria hi ha dues sales dedicades als dinosaures terrestres i una als marins. Una sala recrea el despatx d'un geòleg de principis del segle XX, i el passadís ens serveix per explicar la línia del temps. El soterrani està dedicat a l'extinció dels dinosaures. No us espanteu, al veure el crani del Tiranosaurus Rex!. També hi podeu veure un audiovisual.

El museu és molt petitet, però no deixeu de visitar-lo i escolteu molt bé les magnífiques explicacions de la Montse.

Aquest estiu, Límit K-T.

Atentament.

Senyor i

La trementinaire de les nenes rosses.

Al gener del 2.008 vaig recomanar l' estudi etnogràfic de Joan Frigolé Reixach publicat pel Departament de Cultura sobre un ofici desaparegut, les trementinaires: "Dones que anaven pel món" .Edicions Salòria de la Seu d'Urgell ha publicat aquest 2.010 en la col·lecció El Petit Pirineu el conte "La trementinaire de les nenes rosses".Escrit per Isidre Domenjó i amb il·lustracions de Carme Invernón presenta als nens i nenes aquest ofici pirinenc.

A la Càndida li agrada molt escoltar les històries que li explica la seva tieta Emilia, especialment les que parlen de la seva padrina Maria que és trementinaire.La Càndida demana a la seva padrina que li permeti ajudar-la a preparar l'ungüent de la trementina, els olis, les pegues, i ensacar les herbes a les coixineres. La Maria i la seva neta faran un viatge de dos mesos i mig treballant de trementinaires. Tota una descoberta per a la Càndida, un nou món i un ofici desconegut.

Aquest ofici era el de moltes dones de la vall de la Vansa i Tuixent. Sofia Montaner, d'Ossera, va fer l'any 1.982 l'últim viatge d'una trementinaire.

Nenes i nens, aquest estiu llegiu aquest magnífic conte i descobrireu , de la mà de la Maria i la Càndida aquest vell ofici.

Atentament.

Senyor i

La bellesa de les miniatures.

El robatori del Beatus, ha tingut com a conseqüència lògica, un increment de les mesures de seguretat.Vaig demanar permís al Museu Diocesà d'Urgell per fotografiar-lo . No ha estat possible, però parlant amb gent del Bisbat, m'han autoritzat a utilitzar les imatges del DVD que es pot veure a la sala on s'exposa el Beatus.

El Beatus és un còdex de l'Alta Edat Mitjana amb el text de l'Apocalipsi escrit per un monjo de Liébana ( Cantàbria), anomenat Beatus. Aquest monjo dóna nom al llibre, i va viure a finals del segle VIII. El Beatus va ser un dels llibres més importants i més llegits a tots els monestirs.

Són magnífiques les seves miniatures, amb colors molt vius. Feien entendre les escenes del llibre fins i tot a la gent que no sabia llegir. Aquests còdex tenen un gran valor històric i unes il·lustracions d'una bellesa evident.

Hi ha molt pocs Beatus il·lustrats al món, només vint-i-quatre. Estan fets entre el segle IX i XIII. La gent els coneix pel nom del lloc on es conserven: Beatus de la Seu, de Silos, de Girona, de Manchester, ...

El de la Seu, és dels més antics, ja té mil anys, dos-cents més que la Catedral romànica. Té noranta miniatures impressionants . No està clar on el van fer, a Castella Lleó, a la Rioja (San Millán de la Cogolla), o a Navarra.

Apareix mencionat als arxius de la Catedral l'any 1.147. Els colors de les miniatures es mantenen molt vius malgrat els mil anys del còdex. Han perdut intensitat les zones que es toquen amb els dits per passar les pàgines.

En les representacions del dimoni algun dels lectors del Beatus va rascar els ulls per estalviar-se

la seva mirada malèfica i el seu càstig. Amb l'òxid de plom feien el color vermell, potser amb la fel d'algun animal feien el verd, ... Calia molta paciència i era feina de molts anys fer una còpia.

Sembla que en Beatus de la Seu van treballar-hi tres escrivans i dos pintors. Sovint, en acabar la feina deixaven aquesta nota: "Dono gràcies a Déu perquè m'ha permès arribar fins al final del llibre sense patir malaltia. Amén"

Una curiositat, l'any 1.950, la Comunitat Europea va convocar un concurs per triar el seu símbol. Heitz, un pintor catòlic d'Estrasburg, va presentar un disseny inspirat en la miniatura Dotze estrelles sobre un fons blau, en la que una serp de set caps ( símbol de plenitud del mal), ataca a una dona vestida de sol i coronada per dotze estrelles sobre fons blau.

Com podeu veure, nens i nenes, el Beatus de la Seu és una meravella. Si visiteu la ciutat no oblideu guardar una mica del vostre temps per gaudir-ne.
Atentament.
Senyor i

El sergent novel·lista.

Entro al Museu Diocesà d'Urgell, i entre els objectes i llibres exposats per vendre veig "Objetivo Beato", editat per Taberna Libraria l'any 2.005; i que ara fa cinc anys vaig comprar en una llibreria del Casc Antic de la Seu.

És un llibre curiós on el seu autor, el sergent de la Guàrdia Civil J.D.Pastor, mitjançant una trama novel·lesca ens explica en primera persona tota la investigació i la recuperació del Beatus robat a la Seu d'Urgell.

El llibre està molt ben editat i amb la seva lectura passareu una bona estona, tot i no ser una gran novel·la. Tots els fets, persones i llocs que surten a Objetivo Beato, són reals; només ha canviat els noms de les persones. El llibre conté dotze miniatures del Beatus impreses sobre un suport especial de pergamí. En aquesta entrada en reprodueixo tres.

El 29 de setembre del 1.996 van robar el Beatus del Museu Diocesà d'Urgell, i el 21 de gener del 1.997 el van recuperar.
Un cop a casa, els tècnics després d'una acurada revisió veieren que faltava el foli quinze. Sembla que el cervell del robatori el va arrencar per poder ensenyar-lo a possibles compradors i demostrar que tenia el còdex.Aquest foli no té cap miniatura, però és una mostra de la cal·ligrafia molt decorada com podeu veure en la propera fotografia.

Si voleu llegir una novel·la de suspens en la que el novel:lista és la persona que va dirigir la investigació per recuperar el Beatus, ja ho sabeu :"Objetivo Beato".
Atentament.

Senyor i