Cartes i cartes...

Al març de 2.008 vaig recomanar-vos el llibre de Josep Mª Espinàs "El meu ofici". La seva lectura ens ajuda a descobrir l'ofici d'escriptor. Molts de vosaltres coneixeu els seus llibres A peu per... Al nostre blog vam ressenyar el que ens convida a passejar per la Segarra.

Avui per acabar les recomanacions del 2.011, torno a Josep Mª Espinàs i el seu últim llibre editat per La Campana el passat octubre: "Entre els lectors i jo".

Josep Mª Espinàs va exercir d'advocat fins l'any 1.955, però la gent el coneix com a cantautor, periodista i escriptor. Molts de vosaltres, nenes i nens, potser no sabeu que Josep Mª Espinàs i Jaume Picas van escriure la lletra del nou himne del Barça l'ant 1.974...
L'escriptor ha rebut moltes cartes dels lectors després de publicar una colla de llibres i escriure diàriament un article al diari Avui des del 1.976 i , a partir del 1.999, a El Periódico . La feina als dos diaris suma trenta-cinc anys, dia a dia...
En aquest llibre l'escriptor contesta algunes d'aquestes cartes. Molts d'aquests escrits entre lector i escriptor us emocionaran. Ara que el fred va de debò, seieu al costa del foc i gaudiu del nou llibre de l'Espinàs ple de tendresa, solidaritat, fina ironia , enuig,...
Atentament.
Senyor i

Les cambres secretes de la llibreria màgica.

Falten poques hores per la Nit de Nadal. Demà, 25 de desembre , es commemora el naixement de Jesús a Betlem. Independentment de les creences personals tothom procura estar aquestes festes amb la família . Som tan globals que fins i tot podem oblidar les nostres tradicions. Posem arbres plens de garlandes, esperem al Pare Noel,... però, i el pessebre? Poques famílies posen aquesta representació en figures del naixement que celebrem aquests dies.És cert que hem desvirtuat el Nadal. Ara sembla que comprar sigui l'únic objectiu.

La gairebé centenària Llibreria Fregola ens regala aquests dies un aparador ple de figuretes de fang, algunes de les quals es mouen. Però el que potser no sabeu, nenes i nens, és que a la llibreria hi ha unes cambres secretes en les que tenen milers de figuretes fetes a mà. Durant tot l'any podeu ampliar el vostre pessebre, no val esperar als mercats de Nadal.

Molt amablement la gent de la llibreria Fregola m'ha deixat entrar en aquests espais màgics per poder compartir el descobriment amb vosaltres.

Per un passadís secret s'arriba a la primera sala amb els prestatges plens de figures del pessebre i de capses de cartró en les que podem llegir: pescador, pastor amb xai a l'espatlla, llenyataire, samaritana, nen Jesús, vell amb corder als braços, moliner, bugadera,... i s'especifica els centímetres de cada figureta.

Podem trobar figures de cases amb molta tradició, com la murciana Maestros Artesanos que es dedica a l'artesania del pessebre des de 1.750. Múrcia és una regió especialitzada en aquesta artesania, a les cambres secretes de la llibreria Fregola podeu admirar figures de cases com Serrano, Decorarte,Oliver,... La catalana Puig Llobera també omple part dels prestatges.

Em quedo bocabadat. Baixant unes escales hi ha una segona cambra plena de naixements, pastors, caganers, animals,...

Agafar una figura i mirar-la detingudament et deixa meravellat. Quina feinada fer cada figureta. Emmotllar el fang, coure-la, pintar-la a mà,...

Alguns dels oficis representats no els havia vist mai . Mireu com s'enfila a la palmera per collir dàtils!

La bellesa d'algunes figures em fa compartir la seva mirada tranquil·la una estona... Mireu els vestits de roba i el treball en fang.

Les cambres secretes de la llibreria Fregola ens amaguen petites joies per poder fer el vostre pessebre artesà.
Atentament.
Senyor i

Catorze centímetres de bellesa.

No és la primera vegada que al blog de la biblioteca parlo d'anellament d'ocells. Al mes d'octubre del 2.008 a l'entrada Petit regal, vam quedar bocabadats amb la cotxa blava anellada a l'Estany d'Ivars. Aquest dissabte al Parc de La Mitjana, malgrat el dia ventós, des de les sis del matí fins a la una del migdia una colla d'enamorats dels ocells van estar anellant. He de confessar-vos que hi vaig anar al final..., quina mandra anar-hi a les sis!

Tinc per vosaltres dos regals. A les fotografies podeu veure com anellen un pit-roig i un rossinyol bord.
Els ocells que queden enganxats a les xarxes es treuen amb molta cura i es guarden ens saquets de roba fins que apuntem a les fitxes d'observació les mides, pes, ... A la primera fotografia podeu veure a una companya de sisè de les escoles Alba, l'Ona, amb el saquet on hi ha el rossinyol bord.

Els anelladors agafen suaument els ocells,penseu que pesen sobre els vint grams, i apunten totes les dades a les fitxes d'observació: anella, espècie, subzona, hora oficial , edat, sexe, ala, pes, greix, múscul, anellador, observacions,...

Avui us presentaré dos petits ocells . Mireu si són petits que la seva mida és de 14 centímetres. Un de comportament molt confiat i fàcil de veure, el pit-roig; i l'altre molt esquerp i difícil de veure, el rossinyol bord.

Ja he explicat una colla de vegades el perquè del nom científic . Sense aquest nom és molt difícil saber de quin animal o planta parlem. Mireu com es diu el pit-roig en altres idiomes: petirrojo (castellà), txantxangorri ( euskera), paporrubio común ( gallec). El nom científic és Erithacus rubecula. És petit i rodanxó. L'adult és bàsicament marró oliva al damunt i blanc desgastat al dessota, amb la part anterior de la cara i pit d'un taronja vermellós vorejat de gris. El juvenil no té el pit vermell.

Pesa entre 16 i 22 grams. Poden viure fins a 13 anys. Sembla que hi veu amb molt poca llum.

El rossinyol bord ( Cettia cetti) ,ruiseñor bastardo ( castellà), errekatxindor ( euskera), reiseñor da auga (gallec),... ; té les parts superiors marró-rogenques fosques i la cella difusa blanquinosa.

Si teniu la sort de veure'l una de les seves característiques és que sovint aixeca la cua . Mireu si és petitet que pesa entre 12 i 18 grams.

A més a més de la bellesa i emoció que es viu en les sessions d'anellament pel fet de compartir una petita fracció de temps amb aquests animals que tenen la gran sort de volar, he de confessar-vos que em té el cor robat veure la cara dels més petits en el moment de deixar en llibertat als ocells anellats.

Si voleu gaudir de les petites joies que tenim amagades als parcs i jardins de la ciutat no deixeu escapar la propera sessió d'anellament.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Marc Parrot + Segundo de Chomón.

Ahir a la nit al Cafè del Teatre, Marc Parrot ens va regalar el seu espectacle Ombres de Plata .Tot un luxe poder gaudir dels films del director de cinema mut Segundo de Chomón acompanyats de les cançons creades expressament per aquestes joies cinematogràfiques.
Segundo de Chomón ( Teruel 1.871 - Paris 1.929 ) va ser un dels pioners mundials del cinema. Geni del cinema fantàstic i d'animació, era director , tècnic d'il·luminació i fotografia i especialista en trucatges i revelat. Penseu que aquestes pel·lícules, que ja tenen més de 100 anys, estan pintades a mà fotograma a fotograma .

Font fotografia: Metakinema. Revista de cine e historia.

Tot un paler escoltar al músic i compositor barceloní acompanyat de Dani Ferre i Joan Anton Mas contemplant els films centenaris de Chomón. Tota una lliçó de poesia.
Un tastet: Del 1.908 el film " Les papillons japonais".

Ressona el gong-Les papillons japonais from Cristina Haba on Vimeo.
Gràcies Marc, gràcies Segundo.
Atentament.
Senyor i

Vapor ti, vapor todos 2011.

Aquest és el segon any que la Fundación SM fa la campanya solidària Vapor ti, vapor todos. Del 22 de desembre del 2.011 al 5 de gener del 2.012 per cada llibre que compreu de la magnífica col·lecció Barco de Vapor , la fundació en regalarà un altre a un nen amb dificultats.

L'any passat es van repartir als hospitals i aules hospitalàries 105.266 llibres. Un dels objectius de la Fundación SM , creada l'any 1.977, és retornar a la societat una part dels beneficis que genera l'empresa editorial.
Aquests dies de campanya si compreu un dels llibres del Barco de Vapor , penseu que un nen en situació difícil, en podrà llegir un altre...

La Fundación SM donarà els llibres recollits a la campanya a tres entitats: Aldeas Infantiles SOS, Cruz Roja, i Mensajeros de la Paz.



Compartir el plaer de llegir amb altres nens , és un gran regal.
Vapor ti, vapor todos.
Atentament.
Senyor i

Joyas bibliográficas.

Al blog de la biblioteca he recomanat moltes vegades que aprofiteu una de les vostres visites a la llibreria per demanar l'últim número de la revista Mercurio, editada mensualment per la Fundación José Manuel Lara. La revista és gratuïta i , si us agrada el món del llibre, una eina important. Si teniu poques ganes de passejar o a la vostra llibreria no la tenen, la podeu consultar en format PDF. En paper o a la pantalla de l'ordinador, una visita mensual que no heu d'oblidar.

El número 136 d'aquest mes de desembre està dedicat a la bibliofília i les joies bibliogràfiques.

Atenció bibliòfils, el dossier d'aquest mes us regala sis articles que poden ser del vostre interès: "Breve historia de la bibliofilia" ( Víctor Infantes ), "Entrevista con Antonio Prieto" ( Ignacio F.Garmendia/Ricardo Martín), "El coleccionista de papel" (Luis Alberto de Cuenca), "El canon de la Real Academia Española" ( Víctor García de la Concha), "Lecturas de anticuario" ( Jesús Marchamalo) i, "Como un billete falso" ( Francisco Rico).

No he amagat mai l'admiració per Luis Alberto de Cuenca. En el seu article podreu llegir perles com les següents:
..." Un ilustre monarca del reino de Aragón del Cuatrocientos, Alfonso V el Magnánimo, no dudaba en asaltar, en plan pirático, las naves que venian de Oriente cargadas de códices griegos"...
... "pienso que uno de los placeres más intensos, más hondos, con menos contraindicaciones, que se puede experimentar, es encontrar el libro - o el tebeo, o el cromo- que se anda buscando"...
..." El bibliófilo - yo lo he llamado "coleccionista de papel" para acercarlo al común de los mortales- está siempre en tensión cinegética, como dicen que lo está el tigre en las selvas del Indostán, y es tan cruel y sanguinario como el tigre cuando trata de defender una pieza cobrada del asedio de otros bibliófilos o de ocultar un dato a sus rivales"...
Aprofiteu la revista Mercurio 136 per donar un cop d'ull als llibres antics.
Atentament.
Senyor i

Per molts anys Quercus !

El passat mes de febrer a l'entrada Quercus 300 vaig recomanar-vos la lectura atenta d'aquesta revista, degana de la premsa ambiental. En aquell quadern , que suposava les tres centenes, van dedicar un monogràfic als treballs i les investigacions dutes a terme per científics espanyols en les regions polars. L'entrada recordava que al mes de desembre la revista compliria trenta anys.

Ja estem al desembre i amb el Cuaderno 310 Quercus Observación, Estudio y Defensa de la Naturaleza compleix tres dècades lluitant per la nostra casa comuna que moltes vegades maltractem. Si no cuidem el nostre planeta no tindrem on viure ....
La portada del Cuaderno 310 és un homenatge al Cuaderno 1. El mateix ocell, l'òliba (Tyto alba) és el protagonista.

No ha estat gens fàcil. Trenta anys denunciant la destrucció, els perills, l'especulació,... i encara la podem trobar cada mes al quiosc ! A més a més de la denúncia dels abusos, la revista ens ha regalat molts articles de gran nivell per conèixer molt millor l'entorn. Molts dels col·laboradors són estudiosos , científics , professors universitaris,... que hi treballen de forma desinteressada. També poden exposar les seves queixes els petits grups locals que lluiten pel seu territori.
Les tres dècades han comportat canvis en la revista a nivell de disseny, color, tipus de paper,...; però l'esperit del primer exemplar, encara el podem trobar trenta anys després. Hem passat d'una revista feixuga, amb poques fotografies i dibuixos, en blanc i negre - excepte la portada i contraportada-, a una plena de color, fotografies, mapes , esquemes, ...

També la podeu trobar en format digital, per a iPad, Android, iPhone i Web.

És molt important la tasca de defensa del medi ambient, i gent com la de Quercus, molt atenta a les actuacions que poden destruir-lo, és tot un regal.
Gràcies i per molts anys.
Atentament.
Senyor i

Misteri al costat dels caganers ( i 2).

El Martí ens va comentar que la figura del frare ens indica el temps que farà amb el bastó que té a la mà. Si fa calor es treu la caputxa i quan fa fred o plou se la posa.

Per investigar com s'ho fa aquest frare de cartró per "endevinar" el temps, entro a la llibreria Fregola on, molt amablement em deixen entrar en un petit magatzem en el que trobo un exercit de frares...

Al girar la capsa on hi ha el frare puc llegir:

HIGRÒMETRE.

Quin temps farà demà?
El frare t'ho ben dirà.
La vareta amb atenció
cada dia observaràs.
Si cap amunt s'enlaira,
temps sec et trobaràs.
Si cap avall assenyala,
pluja segura tindràs.
I mira-li bé la caputxa si en
sortir no et vols mullar.

Però, com funciona el frare? Aquest frare de cartró és un higròmetre, un aparell per mesurar la humitat atmosfèrica. Els més utilitzats són els de condensació i els d'absorció. El frare és un higròmetre d'absorció que es basa en la propietat de certs materials per allargar-se o escurçar-se segons la humitat. El que s'allarga i s'escurça en aquest higròmetre és un cabell humà.
Cal col·locar el frare en un lloc sec i ventilat. S'anticipa unes vint-i-quatre hores al temps que farà, però algunes vegades l'anticipació és superior.


Si hi ha molta humitat, la figura del frare abaixa la mà i es cobreix el cap amb la caputxa.

En els períodes de molta sequedat el frare aixeca la mà i es treu del tot la caputxa.
Per ajustar-lo cal moure suaument les seves claus que estan darrere del frare, fent-les rodar cap a la dreta o l'esquerra.

Pregunteu als vostres padrins i padrines, segur que coneixen al frare del temps, ja que fa una colla d'anys que ens ajuda en les prediccions meteorològiques.
Atentament.
Senyor i

Receptes per a fer conserves amb els productes de l'hort.

Al blog de la biblioteca he recomanat molts dels llibrets de Grata Lectura que formen part de la col·lecció Biblioteca Cordill.
Si al desembre del 2.008 parlava del número 3 "Fem un hort", avui vull recomanar-vos el llibret que van publicar l'any passat, el número 7, "Cordill. De l'hort al rebost".

Amb textos i dibuixos de Sol Cots el llibret ens exposa una colla de tècniques per conservar els productes de l'hort per a tot l'any. Ens explica que són les conserves, la seva història, els agents nocius, les normes d'higiene i seguretat .
Podeu aprendre a fer conserves per bulliment, en oli, en vinagre, en sal, i per assecatge.
La segona part del llibret és un diccionari d'hortalisses amb les millors conserves que en podeu fer. Descobrireu el secret per conservar albergínies, alls, apis, raves, carabasses, carbassons, carxofes, cebes, cogombres, cols, coliflors, bròquils, espinacs, faves, pèsols, herbes aromàtiques, mongeta verda, olives, pastanagues, naps, xirivies, patates, pebrots, porros, remolatxa, i tomàquets.
Tots els anys quan comença el cicle de Nadal, a les llibreries, papereries i algun quiosc, podem trobar els llibrets de la Biblioteca Cordill. No deixeu de llegir-los.
Atentament.
Senyor i

Joan Tharrats i el Pla Nacional de Lectura...

Amb el Pla Nacional de Lectura les nenes i nens de les escoles catalanes llegiran una colla de llibres l'any. .. Al diari El Punt Avui del passat dissabte 3 de desembre, la tira de Joan Tharrats amb el seu humor subtil, en feia referència.

Cal aprendre a gaudir de la part de la vida que no té "PLAY".
Atentament.
Senyor i.

Dissabtes poesia: Eduard Canimas.

Vaig descobrir l'Eduard Canimas al febrer del 2.009 en un concert inoblidable al Cafè del Teatre :

" Roger Mas + Eduard Canimas en concert". Com a seguidor de Roger Mas , que em sembla un dels màxims exponents de la música catalana actual, no deixo escapar cap de les seves actuacions. Eduard Canimas era, per a mi, un desconegut... Em va deixar bocabadat. L'Eduard és un lletrista sorprenent. Les seves cançons estan plenes de sensacions, de poesia. La complicitat del Roger i l'Eduard va ser total i ens van regalar una nit màgica. En aquell concert Canimas es va centrar en el disc del 2.006 "Noh iha crisi". L'any 2.003 havia fet el seu primer disc en solitari: "Canimas o rebentes".
El passat mes d'octubre va tornar al Cafè del Teatre per presentar el seu últim disc: "Sagrat cor", una petita joia.

Un disc per xalar. Un regal, la segona cançó : "Puc tancar i obrir".

puc tancar i obrir la mà
puc posar un peu davant
l'altre peu
i fer un pas endavant

puc obrir el meu cor tancat
puc posar una mica de llum
per "llà" on vaig

i amb l'altra mà puc oferir-te
un ram de flors
collides pel camí que jo he trobat

vull entrar en un llac serè
i lentament treure'm la roba
que ja no em serveix

em despullo davant teu
i si vols fusionem
el teu cos amb el meu

puc estimar-te i no tenir-te
deixo ben obertes
les finestres de l'amor

Escoltar al cantant de les terres gironines és tot un plaer. Les seves cançons no us deixaran indiferents .
Si voleu veure l'Eduard Canimas cantant aquesta cançó aquí teniu el vídeo:




Gràcies Eduard.
Atentament.
Senyor i