Antoni Benaiges no va poder ensenyar el mar als seus alumnes...

M'agrada llegir el diari malgrat la colla de notícies que no ajuden gens a ser optimista. Cansa una mica veure la mala gestió de molts polítics, la por que ens volen imposar per la situació econòmica, ... Ahir, però, vaig emocionar-me al llegir l'article del Sergi Picazo . El Punt Avui, ho confesso, em va fer posar la pell de gallina . Amb la lectura de "Els nens que mai no van veure el mar" vaig plorar.
Antoni Benaiges nascut a Mont-roig del Camp l'any 1.903 , va començar a treballar de mestre a Vilanova i la Geltrú. El van destinar a un petit poble de la província de Burgos , Bañuelos de Bureba, on exercí de mestre del 1.934 al 1.936.

Fotografia de Sergi Bernal. El Punt Avui. L'escola de Bañuelos de Bureda.

Com molts mestres d'aquella època, l'Antoni tenia com objectiu formar alumnes crítics, creatius i reflexius. Treballava les tècniques Freinet. Mantenia correspondència amb altres escoles d'Espanya i de l'estranger. Editaven un diari escolar a classe. En aquest diari els seus alumnes, que no havien vist mai el mar, el van imaginar i descriure...
En el quadern de Baldomero Sáez es pot llegir: " El mar serà molt profund. Serà profund com dos cops el penell de la torre. I tindrà dos metres de llarg"

Font fotografia: Capgros.com el diari digital de Mataró i el Maresme. L'Eladio Diez es reconeix i assenyala a la fotografia petita de l'any 1.935.

El mestre Antoni Benaiges va prometre als nens que els ensenyaria el mar i preparava una excursió amb els seus alumnes a Mont-roig del Camp... El cop d'estat del 1.936 va fer que aquells nens no veiessin mai el mar, perquè al seu mestre el van afusellar el 25 de juliol del 1.936.

Font fotografia; Capgros.com el diari digital de Mataró i el Maresme. Els "nens"de Bañuelos miren les fotografies del Sergi Bernal a l'exposició " Desenterrant el silenci".

Molts mestres del sistema educatiu de la Segona República van ser assassinats, depurats o castigats contundentment.
Us deixo amb la cançó "La maestra", de Pedro Guerra, publicada al seu últim disc "El mono espabilado", un petit homenatge als grans mestres que van pagar molt cara la seva il·lusió per ensenyar i el seu compromís . La cançó recorda a les tres mestres assassinades el 21 de desembre del 1.936 a la Sierra de Gredos: Virtudes, Pilar i Valeriana ( que estava embarassada) ...



Les fotografies de Sergi Bernal i la seva investigació ens descobreixen el cas dels nens que mai no van veure el mar malgrat l'esforç de seu mestre Antoni.
Atentament.
Senyor i

Una casa feta de llibres ( 1 ).

La resposta d'en Camoes, em va deixar bocabadat. Estava a la casa en la que José Saramago va viure els seus últims 18 anys amb la seva dona Pilar del Río. L'escriptor deia que era Una casa feta de llibres. Entrem, doncs, a José Saramago A Casa.

He de confessar-vos que estic molt emocionat. El color blanc de la casa, com el de la majoria de les cases de Lanzarote, el negre de les roques volcàniques, els verds del jardí,... La casa es va fer per a dues famílies, la Saramago-Del Río, i la Pérez-Fígares Del Río .

Primer trobem la Galeria " Pedra i Llum", que distribueix les dependències de la casa feta de llibres. Ens dóna la benvinguda una catifa que Saramago estimava molt, feta de roca volcànica, tot un símbol de Lanzarote.
Podem veure quadres, ceràmica, escultures,... Hi ha obres de César Manrique, David Almeida, Rogério Ribeiro, Graça Morais, Ildefonso Aguilar,...

En un dels mobles, al costat de llibres antics, un rellotge marca tossudament les quatre... Saramago va deixar que el rellotge sempre recordés l'hora en que va conèixer a la seva estimada Pilar Del Río...

Ara entrarem al seu estudi. Penseu que aquí va començar a escriure " Assaig sobre la ceguesa" ...
Molt aviat al blog de la biblioteca tindrem el luxe de descobrir l'estudi de José Saramago.
Atentament.
Senyor i

La setmana del patró i la patrona.

El passat dilluns dia 23 d'abril vam celebrar Sant Jordi Patró de Catalunya. Joan Amades ens explica en la seva monumental obra Costumari Català , que el Rei Pere I, l'any 1.094 va fer anomenar a Sant Jordi patró dels cavallers i de la noblesa catalana perquè en una batalla contra els sarraïns, va invocar a Sant Jordi, i la va guanyar.
Aquests dies la llibreria Fregola ens recordava la llegenda del drac, omplint l'aparador de figures de Sant Jordi lluitant amb el drac.
Però l'aparador màgic ha canviat, ja no hi ha cap Sant Jordi, ara podeu veure moltes imatges de la Patrona de Catalunya, que avui 27 d'abril ,celebrem....

La Patrona és la dona o altre ésser femení que protegeix a les persones, pobles, ciutats o institucions.
Nenes i nens, algú recorda quin dia és avui i qui és la nostra patrona?

La nostra patrona coneguda popularment com la Moreneta està situada en un dels monestirs més importants de Catalunya...
La llegenda diu que la primera imatge va ser trobada per uns xiquets pastors l'any 880.

La imatge que es venera en l'actualitat és del segle XII d'estil romànic. Està feta en fusta d'àlber i faig. Representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada.
Última pista . Avui heu de fer una abraçada i felicitar a la tutora de primer....
Qui és la Patrona de Catalunya?
Atentament.
Senyor i

Les explicacions d'un gos d'aigua portuguès.

Surto de la Casa-Museo del Timple de Teguise, i vaig a buscar el cotxe per continuar la descoberta d'aquesta illa màgica. Deixo l'antiga capital de Lanzarote després de xalar amb la seva gent, el mercat dominical, l'arquitectura, la gastronomia,...

Al costat del cotxe hi ha un gos que sembla bastant vell. Em quedo molt sorprès perquè en obrir la porta sento:
.- Bon dia Senyor i, t'ha agradat Teguise?
Miro, i no hi ha ningú...
.- Senyor i, no em contestes?
Nenes i nens, ja sé que no em creureu, però el que parla és el gos! Una mica desorientat li dic:
.- Bon dia, gos.
.- Em dic Camoes, i sóc un gos d'aigua portuguès. La meva raça és antiga i diuen que ja acompanyàvem als marins lusitans dels segles XV i XVI.
.- Sí , Camoes , he de confessar-te que Teguise m'ha agradat molt.
.- Deixa'm pujar al cotxe, t'ensenyaré una casa que estic segur que desitges visitar.
Un cop estem al cotxe, en Camoes m'explica per on hem d'anar. La carretera travessa una colada volcànica, el paisatge és molt sorprenent. Aquesta illa volcànica és molt diferent al que estem acostumats a veure.

Seguint les indicacions d'en Camoes, arribem al poble de Tías. Després d'una de les rotondes, m'indica on podem aparcar. Molt decidit entra en una casa i em diu que el segueixi....

.- Ja hem arribat, Senyor i, seu a la terrassa i prepara't per una bona notícia.
Després de seure aprofito per donar un cop d'ull al jardí. En Camoes torna i m'explica on som. Sort que estic ben assegut, perquè sinó...

.- Senyor i, espero que gaudeixis de la visita que faràs a la Casa i a la Biblioteca.
.- Però, Camoes, de qui és aquesta casa?
.- És la casa en la que va viure els seus últims 18 anys l'escriptor José Saramago amb la seva dona Pilar del Río. L'escriptor deia que era "Una casa feta de llibres".
Estic molt emocionat, podré visitar la Casa i la Biblioteca d'un dels escriptors que més m'agraden. I el que m'hi ha portat és el seu estimat gos Camoes!
Voleu entrar-hi?
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull al procés creatiu i el muntatge.

Els dies 4, 5 i 6 de maig la nostra ciutat viurà la 23a Fira de Teatre de Titelles de Lleida.Una de les activitats paral·leles és l'exposició -Hansel i Gretel- .El procés creatiu i el muntatge. que podeu veure fins al dia 3 de juny a l' Institut d'Estudis Ilerdencs a la Sala Montsuar.Recordeu que diumenge i dilluns l'I.E.I està tancat.

 

En aquesta exposició podeu veure el material artístic utilitzat al muntatge Hansel i Gretel del Centre de Titelles de Lleida, estrenat l'any 2.003 i coproduït amb el Gran Teatre del Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya.

El Centre de Titelles va transformar aquesta òpera d'Engelbert Humperdinck en un magnífic espectacle de titelles. Amb aquest muntatge es pretén apropar el món de l'òpera als nens i nenes.

Podreu descobrir la feinada que suposa crear i pensar tot el muntatge. Una tasca de molta complexitat. Si voleu recordar alguns moments d'aquesta petita joia en el següent vídeo  en teniu un fragment:

El Centre de Titelles de Lleida sempre ens sorprèn.

Atentament.

Senyor i

Recordar...

Avui vull recomanar-vos la novel·la "Quan érem feliços" del periodista gironí Rafel Nadal Farreras, guanyadora del 44è premi Josep Pla, editada el passat febrer per Edicions Destino.
Aquest periodista escriu a La Vanguardia , col·labora a RAC1, TV3, 8TV i va ser director d'El Periódico del 2.006 al 2.010.
La novel·la és un llibre de memòries. Records del Barri Vell de Girona, de la Fosca, del mas d'Aiguaviva, de l'internat del Collell,...

Recordant les vivències amb la seva família de dotze germans ens fa un retrat de la Girona de postguerra. Un llibre emocionant on l'autor es despulla i ens convida a compartir moments dolços, durs, les divergències amb els pares, la entranyable relació amb la baba Teresa ( la padrina ), l'enyorament a l'internat del Collell,...
Rafel Nadal ens fa respirar tots els detalls del que ens explica. Podem tocar, olorar, riure, plorar, ..., És una novel·la plena d'emocions i sensacions.

Si no teniu clar el llibre que voleu per Sant Jordi, "Quan érem feliços", és una magnífica tria.
Atentament.
Senyor i

Un aparador ple de llibres, dracs i cavallers.

La centenària llibreria Fregola ens torna a recordar, en el seu aparador, les nostres tradicions més estimades. Si passegeu tranquil·lament per la plaça de la Sal, no deixeu de donar-hi un cop d'ull. El que veureu us recordarà una de les tradicions catalanes més importants i el dia més màgic de la nostra escola.

Entre els llibres, podreu esgarrifar-vos contemplant la lluita de cavallers molt valents amb uns dracs que semblen molt ferotges ....

Senyeres, llibres, dracs, cavallers,... Tinc un problema, nenes i nens, no recordo exactament quina festa celebrem el proper dilluns dia 23 d'abril.

Sé que és molt important. Que malgrat no ser festiu, la gent viu aquest dia com un gran festa, i els carrers estan plens de gent, roses, llibres,... La primavera esclata!

No us enfadeu amb mi. És que em torno vellet i , a vegades, la memòria em traeix i no puc recordar... Ho tinc a la punta de la llengua, però no em surt !

Si us plau, algú de vosaltres em pot ajudar i dir-me quina és aquesta festa plena de llibres, roses, dracs i cavallers ?
Atentament.
Senyor i

Sorpresa a la capseta de regalèssia.

Alguna vegada m'agrada portar a la butxaca una les capsetes metàl·liques amb regalèssia de l'empresa SAWES, creada l'any 1.972 a Barcelona, dedicada als caramels i la cosmètica. En aquestes capsetes hi ha reproduccions de quadres, cartells,... La que porto actualment és de Regaliz Collection, editada l'any 2.010 i dedicada a Carteles Modernistas/Publicitarios. El cartell pertany a la Col·lecció de Cartells del Pavelló de la República/Universitat de Barcelona, i està dibuixat per Ribas l'any 1.931. En el cartell es pot llegir:

Semana del libro del 24 al 29 de abril.
Cuidad vuestra cabeza.
El sombrero la elegantiza.
El libro la ennoblece.

Ja ho sabeu, els llibres a les biblioteques i llibreries ; i el barret, a Lleida, a Casa Barrio. Aquesta barreteria fins a la Guerra Civil estava a l'antiga casa Cirera. Després durant més de 60 anys a la Plaça Sant Joan; i a partir del 1998 al carrer Carme... Si voleu "elegantizar vuestra cabeza", cal visitar Casa Barrio.
Atentament.
Senyor i

Descobrir el timple.

El passat dissabte 24 de març, a l'entrada Dissabtes poesia:¿Qué fue de los cantautores? recomanava l'últim disc del cantautor extremeny Luis Pastor.Un dels petits regals d'aquella entrada era el vídeo on Luis Pastor canta amb Lourdes Guerra la cançó "En balsa de piedra". Els acompanya el fill del cantautor, Pedro Pastor tocant el timple, un instrument típic de les Canàries.
Avui volia explicar-vos la meva descoberta en un dels millors exemples d'arquitectura senyorial illenca, el Palacio Spínola, construït entre 1.730 i 1.780 i que al segle XVIII va ser residencia del Governador de Lanzarote.El palau va ser restaurat l'any 1.974 amb l'assessorament de César Manrique.

Ja sé el que penseu . Quina relació té el Palau Spínola amb l'entrada sobre Luis Pastor? Doncs aquest palau acull el projecte museístic la Casa-Museo del Timple.

Aquest projecte contempla un espai dedicat a les tradicions de la Villa de Teguise ( antiga capital de Lanzarote). Una de les sales està dedicada als orígens del timple.

En aquesta mostra de timples, destaquen els fabricats per Simón Morales Tavío, un dels mestres en l'art de fer aquests instruments.

El timple és un instrument musical de corda típic de les Canàries. És una petita guitarra de cinc cordes, ( alguns en tenen quatre), i una caixa de ressonància estreta i bombada per sota, anomenada gepa. Va ser introduït a les Canàries després de la conquesta per part dels mallorquins al segle XIV. Es pensa que prové de la guitarra barroca.

Una sala ens presenta els instruments "parents" del timple. Els parents propers: cuatro, cavaco, cavaquinho,ukelele,charango,guitarrico; i els parets llunyans: chitarrone, rebab, balalaika, bandurria.

És molt interessant la sala dedicada al procés de construcció del timple. En aquest petit taller artesà podem veure, pas a pas , l'art de fer un instrument.

El Palacio Spínola, tota una lliçó de tradició, música i arquitectura.
Atentament.
Senyor i

Linotype 78.

Fa pocs dies, les nenes i nens de cicle inicial van descobrir la Sala Temàtica de la Diputació. En Dionís va tornar a deixar-vos bocabadats amb les seves explicacions . Els alumnes de cicle mitjà fa un parell d'anys ja van gaudir d'aquesta joia, no gaire coneguda, que els lleidatans tenim a La Caparrella.

Una de les màquines més sorprenents, i que en el seu moment va ser tota una revolució , és la Linotype 78.

Aquesta "supermàquina" la va inventar l'any 1.886 l'alemany Ottmar Mergenthaler per facilitar la feina dels tipògrafs del diari The New York Times. La linotip s'utilitzava per a la composició tipogràfica i va ser un avenç molt important, perquè es formen tots els caràcters d'una mateixa línia en un sol bloc. Abans , el componedor treballava manualment, lletra a lletra...

La linotip, compon, fon el plom, i distribueix. A la part superior hi ha el "magatzem" de matrius ( les lletres). amb 90 canals paral·lels on estan perfectament classificades. El teclat té 90 tecles que regulen l'obertura dels canals del magatzem.

Les matrius alliberades per les tecles s'ordenen al componedor i formen una línia, que farà de motllo per fondre el plom. Quan ja tenim la línia amb plom, la linotip envia les matrius al magatzem on tornen a quedar perfectament ordenades.

Veure funcionar la linopip és tot un espectacle. Sembla un robot molt enfadat i sorollós. La vida útil de la linotip va ser curta. A mitjans de la dècada dels setanta del segle XX, ja va quedar desfasada.

Gràcies Dionís per tenir cura d'aquestes magnífiques màquines. Totes les que podeu veure a la Sala Temàtica, funcionen perfectament, malgrat la colla d'anys que tenen!

Els enamorats de la composició tipogràfica tenen una pel·lícula dedicada a la màquina que va suposar un salt molt important en aquesta feina, la linotip. "Linotype: The film" és un gran homenatge a una màquina que va canviar el món de la composició.
Aquí podeu veure el tràiler:

"Linotype: The Film" Official Trailer from Linotype: The Film on Vimeo.

Malgrat que vivim envoltats d'ordinadors i programes informàtics, no oblideu les paraules màgiques que ens ha ensenyat en Dionís: Maquinista, componedor, caixista, caixetí,matriu .....
Atentament.
Senyor i