Herència ...

Tots recordeu les esgarrifoses imatges del crim que dos brètols van cometre en un caixer automàtic de Barcelona. L'escriptor holandès Herman Kock , basant-se en aquests fets va escriure l'any 2.009 la novel·la " El sopar " . Traduïda a deu idiomes, la podem llegir en català a Amsterdam Llibres.

Els germans Paul i Serge Lohman i les seves dones Claire i Babette sopen en un restaurant de moda. Els escenaris en que anem descobrint la tragèdia, tenen nom gastronòmic: aperitiu, primer plat, segon plat, postres, digestiu, i propina. La descripció dels plats de disseny, fa que per sota el nas se'ns escapi un somriure ; però hi ha molt més que gastronomia creativa en aquesta novel·la.

Paul ens explica en primera persona el que veu, el que sent i el que pensa  en uns capítols molt curts que són com a una martellada en un clau immens. La sensació en avançar la lectura és que el clau es va clavant fins al fons de la fusta ... Aquest personatge, que inicialment cau força bé, es gira com un mitjó i et deixa bocabadat.

Serge Lohman sembla el candidat més ben posicionat per guanyar les properes eleccions generals, però aquest sopar ho canviarà tot...

Quan els pares descobreixen el crim comès pels seus fills, es plantegen fins on han d'arribar per protegir-los.  Anar veient clar com pensa cada personatge, esgarrifa. Moltes vegades a una bona novel·la li falla el final. Aquest no és el cas .

A Holanda l'èxit del llibre va ser sorprenent, amb 350.000 exemplars venuts i amb premis prestigiosos com l'NS Publieksprijs del 2.009.

Ara que ve el fred, quedeu-vos gelats amb el magnífic llibre vingut del nord.

Atentament.

Senyor i  

A la tardor... torna la Biblioteca Cordill.

Quan la calor ens diu adéu i les hores de llum s'escurcen, és més fàcil trobar a la llibreria o al quiosc els llibrets de la Biblioteca Cordill. La cultura de casa. Grata lectura edita aquestes petites joies que ens permeten donar un cop d'ull a la nostra cultura. Els llibrets estan agrupats en tres temàtiques: cuina, hort i cultura.

Avui vull recomanar-vos el número quatre de la col·lecció. Editat l'any 2.006, amb textos de Lluïsa Solanes-Olius i Júlia Arza, il·lustracions de Sol Cots i dissenyat per Roser Camps; "La cobla i la sardana" és un bon treball que ens ajudarà a estimar-la.

 

A les primeres pàgines podem llegir una petita història de la cobla, el període de gran embranzida ,  la  consolidació. i una petita ressenya dels compositors, cobles i colles .També descobrireu els antecedents: el ball rodó, el contrapàs, el naixement de la sardana llarga. els tipus de passos, com comptar i repartir, les tirades,...

 A la contraportada podem llegir un petit fragment que Josep Pla dedica a la sardana: " He observat sovint la cara que tenen els homes i dones amb els braços enlaire, tot el cos pendent dels moviments que el joc musical fa fer a les cames; el pensament lligat a una forma d'excitació musical que pel fet d'haver-se de compartir no pot arribar mai al frenesí ni al desordre. Les sardanes tenen un ordre bàsic i en aquest sentit són un plaer".

Per tres euros no deixeu escapar "La cobla i la sardana".

Atentament.

Senyor i

Sorpresa a l'Arxiu Capitular.

Aquest estiu hem descobert, gràcies al savoir faire del Joaquim i el Ramon i la col·laboració del Capítol de la Catedral  " Els secrets de la Catedral Nova de Lleida". El passeig pel món soterrani , les torres del campanar i la coberta, va ser tot un plaer. Si recordeu aquesta visita virtual, ens calia  donar un cop d'ull a l' Arxiu Capitular per veure els diferents projectes arquitectònics. Ja coneixíem l' Anna , l'arxivera, que ens va obrir de bat a bat l'arxiu i  que podeu recordar amb la sèrie d'entrades "La porta i la clau".

Remenant i remenat entre els llistats que m'havia deixat  hi havia un dibuix de la Mare de Déu del Blau.

A més a més de la colla de plànols per documentar-me, la curiositat va fer que li demanés  aquest dibuix que Joseph Manegat va fer al segle XVII.

A la sol·licitud de reproducció de documents vaig escriure les referències d'un a colla de plànols i la del dibuix de la Verge més lleidatana. Avui el comparteixo amb vosaltres 

.

Alguns noms són molt característics de zones geogràfiques concretes. A les terres lleidatanes en tenim alguns exemples. Les nenes que es diuen Blau a Lleida, Claustre a Solsona,... Algú en coneix més?

Atentament.

Senyor i

Fados al Cafè del Teatre.

Els propers 19 i 20 d'octubre Lleida celebrarà el Primer Festival Internacional de Fado de Catalunya.. Interfado; organitzat per l'Orfeó Lleidatà i la Paeria i amb la col·laboració del Consolat Portuguès de Barcelona i l'Instituto Camoes Portugal. El fado, cançó popular portuguesa, va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2.011.

El divendres dia 19 a les 22,30 al Cafè del Teatre actuarà el grup portuguès Mar e Fados , i el dissabte 20, a la mateixa hora i lloc, Rosario Solano ( Sevilla ) i Carolina Blàvia ( Lleida). Un tastet:

El festival ens permet gaudir de dues activitats paral·leles també al Cafè del Teatre. El divendres 19 a les 21 hores tast de gastronomia portuguesa, i el dissabte 20, a les 22,30 projecció del documental "Fadografia".

Doneu un toc portuguès a la vostra tardor.

Atentament.

Senyor i

Gosa Joséphine !

El passat mes de setembre Delphine de Vigan  en una visita a Barcelona presentava el seu últim llibre "Res no s'oposa a la nit". L'escriptora francesa va publicar l'any 2.007 la novel·la " No i jo"  traduït a una vintena d'idiomes. Al 2.009, quan feia poc temps de la publicació de  "Les hores soterrades", Delphine de Vigan trobava a la mare,  Lucile, morta al seu apartament ....

Res no s'oposa a la nit és d'aquells llibres que t'impacten profundament.. El descobriment, un matí d'hivern, del cadàver , va fer que Delphine de Vigan iniciés una recerca sobre la vida complexa de la seva mare Lucile Poirier.

La novel·la és una finestra oberta per la que podem veure la complicada vida de la Lucile, el seu patiment, els problemes mentals, el suïcidis, ....

Mig milió d'exemplars venuts a França i traduïda a vint-i-cinc llengües avalen l'èxit de la novel·la.. La lectura d'aquest drama, en el que també apareixen moments de felicitat, és un  experiència que no oblidareu fàcilment.

Llegir les dues últimes frases, ens ajuden a respirar després d'una lectura contundent...

"La Lucile va morir tal com desitjava: viva.

Ara sóc capaç d'admirar-ne el coratge".

Als agraïments  descobrim el perquè del títol de la novel·la. Rien n's'oppose à la nuit ( Res no s'oposa a la nit), és una frase de la tornada de la cançó Osez Joséphine del cantautor i actor francès Alain Bashung ( París 1947 - 2.009).

 

Delphine de Vigan escriu als agraïments: " El títol d'aquest llibre l'he tret de la cançó "Osez Joséphine" escrita per Alain Bashung i Jean Fauque, d'una bellesa fosca i audaç, que em va acompanyar al llarg de l'escriptura".

Goseu sempre, i més ara que vivim temps difícils. Cal tenir el coratge suficient per fer ... No deixeu de fer. Només viurem una vegada.

Atentament.

Senyor i

Quan la pluja no sap ploure.

El clima mediterrani ens sorprèn a la tardor amb els aiguats que, alguna vegada, tenen conseqüències tràgiques. Raimon a la seva cançó del 1.983  "Al meu país la pluja ", retrata un moment històric molt trist i un tipus d'escola impresentable...

Recordeu com comença la cançó?:

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure.

La cançó és una crítica ferotge a l'escola franquista basada en l'adoctrinament , però he volgut recordar com comença  per parlar de la pluja com a fenomen meteorològic. El nostre país ha viscut una colla de desastres protagonitzats per la pluja torrencial. El 25 de setembre del 1.962, fa 50 anys, els aiguats van acabar amb la vida de 700 persones al Vallès. 

Catalunya està plena de petites joies en forma de revista comarcal o local . Passejant per Sabadell, cocapital del Vallès Occidental. vaig descobrir la revista " Vallesos. Gent, terra i patrimoni".( Recordeu que l'altra capital de la comarca és Terrassa).

La carpeta del número 3, corresponent a la Primavera-Estiu 2.012, està dedicada a La Riuada del 1.962. Un gran treball de recerca històrica sobre aquest fet tràgic. Entre la colla d'articles podeu llegir la crònica que Josep Maria Espinàs va publicar al número 1.313 de la revista Destino, el 6 d'octubre de 1.962 . Podreu veure com el règim franquista va utilitzar el fet luctuós per fer-se propaganda...

Llegir la Carpeta de Vallesos nº 3 és una porta oberta a la Catalunya de començaments dels 60 del segle passat.

Atentament.

Senyor i

Qüestió de capacitat...

En Joan Tharrats cada dia des de El Punt Avui, i amb la seva fina ironia, ens fa pensar i somriure  amb els seus acudits de La tira. El passat dissabte 29 de setembre molts van entendre perquè els governs que tan es preocupen per l'ensenyament públic,  han decidit treure una colla de mestres de les escoles ...

La capacitat de les aules és el problema !
Pobre del país que no creu en la feina dels mestres ...
Atentament.
Senyor i