Conte de Nadal.

L'últim dia del 2.007, vaig recomanar-vos el llibre " Smoke & Blue in the face", editat l'any 1.995 per Anagrama que recull els guions de dues pel·lícules de l'escriptor de New Jersey, Paul Auster. Passen els anys i continuo emocionant-me al començar a llegir a la pàgina 153 el Conte de Nadal en que l' Auggie ( Harvey Keitel) li explica al seu amic Paul ( William Hut), una història que enamora....

La pel·lícula dirigida per Wayne Wang , amb guió de Paul Auster, ens regala deu minuts de conversa memorables entre dos bons amics. Gens d'acció, però molta emoció.

Ara que vivim dies de regals, molts materials, us  vull fer un regal immaterial . Si teniu quinze minuts no deixeu de visionar els tres vídeos següents. En els dos primers podreu descobrir el Conte de Nadal de l'Auggie Wren.

La cirereta del pastís és la monumental cançó de Tom Waits que en cinc minuts sintetitza el conte i, que si encara us queden llàgrimes, us les robarà totes.

Llegiu, mireu, escolteu el Conte de Nadal que ens regala Paul Auster.

Atentament.

Senyor i

Quin ocell refila?

Aprofitant el magnífic i assolellat matí surto a la terrassa a llegir, però ràpidament em crida l'atenció un estrany cant d'ocell. Conec alguns ocells pel seu cant, però aquest no el sé identificar. La seva insistència em fa deixar el llibre i baixar al carrer , potser el veuré enfilat en algun dels molts arbres de les casetes banyades pel Sol...

Però nenes i nens aviat descobreixo el meu error,  no refila un ocell,  és l'esmolet que anuncia la seva presència per qui vulgui esmolat les seves eines de tall.

Ja fa temps que anem a la ferreteria a esmolar, però encara en podem veure algun que treballa amb la seva moto. Recordo que l'abril del 2.011 en vaig veure un al cor de la màgica ciutat d'Istambul que encara portava la roda en un cavallet de fusta.

Tornem a Lleida . Aquí teniu al Pedro que va amb una bicicleta BH  fabricada a Vitòria fa 60 anys. Abans calia pagar un impost de rodatge per poder circular amb la teva bicicleta. Ell ensenya orgullós la xapa que demostra l'últim pagament que va fer.

Quan van retirar aquest impost ell vivia a Salamanca, i encara porta a la bici la xapa de l'any 1.971 de la Diputación Provincial de Salamanca, que certifica el pagament.

L'ofici d'esmolet és molt antic. Anaven de poble en poble i passaven per les places i carrers més importants on oferien els seus serveis. Amb el bufacanyes ( també coneguda com a flauta de Pan ), avisava a tothom de la seva presència. En sentir-lo la gent li portava els ganivets, navalles, tisores,...  per fer-les esmolar.

M'explica el Pedro que fa molts anys que es dedica a afilar y vaciar. Li pregunto què vol dir vaciar i em diu que es hacer el filo más delgado para que corte mejor. La pedra d'esmolar que porta és més antiga que la bicicleta. Abans la feia rodar amb una maneta, però posteriorment se les va enginyar per moure-la pedalant amb la bicicleta mijançant uns engranatges.

Home de poques paraules no té cap problema en explicar-me els detalls de la seva feina i permetre que li faci fotografies i un parell de vídeos. En el següent podeu veure com treballa el Pedro.

Els esmolets desapareixen i aquest ofici antic cada vegada és més difícil de veure.
Atentament.
Senyor i

Trasllat de la llibreria El genet blau.

Al juliol del 2.008 a l'entrada "El genet blau. Més oficis antics", vam descobrir la màgia de remenar entre llibres antics. Si passegeu aquests dies pel carrer Ballester amb intenció de trobar algun dels llibres descatalogats que busqueu, tindreu una sorpresa,.... La llibreria El genet blau ja no hi és! Però tranquils, no ha tancat com tantes i tantes llibreries.

La petita joia del carrer Ballester s'ha traslladat a l'Avinguda de Blondel, just davant del Caixa Forum. Entreu, la millora és evident.

La llibreria antiquària ja fa dotze anys que ens ofereix  llibres antics , descatalogats, novel·les actuals de segona mà, llibres de gran format d'art, fotografia, infantils, història,... També trobareu llibres de pell presentats en estoig de fusta, fotografies, postals, gravats,....

Amb un fons de 15.000 títols aquesta llibreria és un lloc de visita imprescindible per persones amants dels llibres, especialment si són rars o preciosos.

 La Roser, ànima de la llibreria, es trencarà les banyes per trobar el llibre que busqueu. A més a més compren llibres antics antics, documents i biblioteques a particulars i institucions.

 

Recordeu bibliòfils que per gaudir del vostre amor pels llibres, ara cal anar a l'avinguda de Blondel.

Atentament.

Senyor i

 

El nou llibret de la Biblioteca Cordill ja està a les llibreries.

La novetat d'enguany a la petita Biblioteca Cordill, us farà cantar. Aquest és un bon moment per trobar a la llibreria o al quiosc els petits llibrets editats per Grata Lectura. Quan arriba el fred, arriba la minibiblioteca dedicada a l'hort, la cuina i la nostra cultura.

Amb ell número 10 de la col·lecció, " Cants catalans" , recordareu cançons que potser fa molts anys que no canteu, però que estan ben guardades en un raconet de la vostra ment.

Ara que ens toca viure moments complexos econòmicament i políticament, aprofiteu per cantar cançons de sempre de la nostra cultura: Rossinyol, La filadora, L'emigrant, La presó de Lleida, El mariner, El Garrotín ( 100 % lleidatà!), La Santa Espina, El meu avi, El ball de la civada, La Balanguera,....

Comenceu l'hivern cantant, que qui canta els seus mals espanta....

Atentament.

Senyor i

El gran misteri de la xemeneia....

Malgrat que molts dies donar un cop d'ull  al diari és francament depriment, alguna vegada et trobes amb una noticia sorprenent  que et deixa bocabadat. Fa uns dies llegia que David Martin, funcionari britànic jubilat, va decidir el passat mes d'agost netejar la xemeneia de la seva casa del segle XVII , a Bletchingley a uns trenta-cinc  quilòmetres al sud de Londres.No sabia que aquesta neteja implicaria una feina impossible als experts de la Caserna de Comunicacions del Govern Britànic.La troballa que va fer a la xemeneia ens porta a la Segona Guerra Mundial...

David Martin amb els seu tresor.

Font fotografia: Lee Sanders / SWNS.com

David va trobar les restes d'un colom missatger. En una de les potes portava un petit cilindre metàl·lic de color vermell que contenia al seu interior un missatge xifrat. Els experts saben que és de la Segona Guerra Mundial i que el destinatari era X02 , nom clau de l'alt comandament  de bombardejos.

Font fotografia: CORDON

Pensen que era un missatge de la força aèria , la RAF,  però malgrat els mil i un esforços, no saben quin és el codi per desxifrar les vint-i-set claus , en grups de cinc lletres i xifres. Tota la nostra tecnologia i coneixements no ens permeten resoldre un enigma de fa setanta anys...

Les claus impossibles de desxifrar.

 Font fotografia BBC

Aquesta mena de codi estava dissenyat de manera que només el podien entendre el que enviava el missatge i el seu destinatari. Els tècnics actuals no aconsegueixen desxifrar-lo i pensen que caldria trobar algun d'aquells experts, que actualment tenen més de noranta anys, per poder-lo llegir.

L'exercit britànic va ensinistrar 250.000 coloms. Van ser fonamentals durant el desembarcament de Normandia. Els coloms missatgers podien volar a 125 quilòmetres per hora i recórrer distàncies superiors als 1.500 quilòmetres.

El gran misteri de la xemeneia de David Martin ens ridiculitza una mica.

Atentament.

Senyor i

La casa de la literatura.

Una de les principals avingudes de Berlín és Kurfürstendamm, amb 3,5 quilòmetres d'un passeig difícil d'oblidar. Quan el mur va dividir la ciutat en est i oest, Kurfürstendamm es va transformar en l'avinguda comercial del Berlín Occidental, plena de teatres, botigues,... 

Un dels molts indicadors que veig en una cruïlla em crida l'atenció: Literaturhaus 100 m.

Està clar que hem d'anar a la dreta i a cent metres trobarem la casa de la literatura ( Literaturhaus). Un camí de llambordes ens convida a entrar a un palau d'estil Wilhelminian construït l'any 1.889. L'època arquitectònica situada entre la Guerra franco-alemanya ( 1.870-1.871), i la Primera Guerra Mundial ( 1.914- 1.918 ),  s'anomena estil Wilhelminian.

Pel camí de jardí sorprenen els expositors amb llibres de Hohlhaas & Company Buchhandluny, la llibreria de la Literaturhaus de Berlín.

Entre les fulles d'heura i les branques dels arbres del jardí podem veure el cartell amb el nom de la llibreria  ( buchhandlung ) situada als baixos del palau.

A la Primera Guerra Mundial aquest edifici va ser hospital militar. Però el palau s'ha destinat al llarg del segle XX   a activitats molt diferents: menjador popular, alberg d'estudiants estrangers, cafeteria, bordell, discoteca,...

Per iniciativa popular es va evitar la seva demolició, i l'Estat el va adquirir. L'any 1.986 va començar un nou camí  com a Literaturhaus, institucions públiques que es dediquen a la promoció cultural.

Moltes activitats omplen Literaturhaus de sentit: lectures, tallers d'escriptura, debats, conferències, seminaris, presentacions i exposicions. 

Seure tranquil·lament en el Wintergarten café im Literaturhaus  és una meravella. Les taules estan plenes de gent molt interesant xarrant, llegint o gaudint dels magnífics pastissos alemanys.

La xarxa de cases de la literatura ( literaturhaeuser ) compta amb12 edificis a Alemanya, Àustria i Suïssa Atentament.

Senyor i

Dissabtes poesia: Es perd el senyal.

Els seguidors fidels del blog sou coneixedors de la nostra admiració pel poeta de Sanaüja, Joan Margarit.Aquest poeta i arquitecte lleidatà domina perfectament les tècniques del càlcul d'estructures i l'arquitectura dels sentiments. És el poeta viu més llegit de la literatura catalana.

El passat mes de novembre edicions Proa va publicar el número 330 de la col·lecció "Els llibres de l'Óssa Menor". Aquesta joia és el nou poemari d'en Margarit, "Es perd el senyal".

Si teniu sis minuts, no deixeu de donar un cop d'ull al següent  vídeo del programa El matí de Catalunya Ràdio, en el que veureu a Joan Margarit presentant el nou poemari.

Llegir a Margarit, malgrat el regust trist d'alguns dels seus poemes, omple l'esperit del lector. És difícil trobar algú tant terriblement humà com el poeta de la Segarra.

Un petit regal. A la contraportada podem llegir el poema següent:

Brindis

Més junts del que ningú no sabrà mai,

alcem les dues copes.

Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.

Un home i una dona, en un instant,

poden equivocar-se.

Però l'instant no tornarà mai més.

Gràcies Joan pel teu nou llibre.

Atentament.

Senyor i

El moviment de les figures del pessebre.

L'aparador màgic de la llibreria Fregola , un dels deu establiments centenaris de la nostra ciutat, ja fa dies que ha encetat el cicle de Nadal. Aquests dies si passegeu per la Plaça de la Sal  podreu gaudir del seu pessebre fet amb figures artesanals amb moviment. El caganer netejant-se, el pastor esquilant la llana de l'ovella,  el pescador pescant al riu, el ferrer ferrant un ruquet, tots els personatges del naixement ens sorprenen amb els seus gestos.....

Pares, avis, no perdeu aquesta magnífica oportunitat i ensenyeu als vostres nets o fills el moviment de les figures del pessebre.

Atentament.

Senyor i

Cançonerets de Nadal.

La tardor és un bon moment per buscar a la llibreria o al quiosc es llibrets de la Biblioteca Cordill. L'any 2.005 van editar el número dos de la col·lecció: " Cançonret de Nadal", un recull de cançons populars nadalenques de tota la vida.

Fullejar aquest llibret em va fer recordar el meu cançoneret de Nadal editat l'any 1958 per Editorial Balmes. Moltes són les cançons coincidents en els dos cançonerets: La Mare de Déu , Sant Josep i la Mare de Déu, Les dotze van tocat,Fum, fum, fum , El desembre congelat, El cant dels ocells,El rabadà, El dimoni escuat, La pastora i El noi de la mare.

Gairebé cinquanta anys separen els dos caçonerets. Un costava 4 pessetes i el de la Biblioteca Cordill 3 €  ( 500 pessetes), però l'essència és la mateixa. Ara que començarà  aviat el cicle de Nadal, podeu  recordar les cançons de sempre.

Atentament.

Senyor i