Futura.

Molts de vosaltres coneixeu al Dionís Gutiérrez i recordeu la visita a la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació. Els enamorats de la tipografia estem de sort, fins al 28 d'abril la Sala d'Exposicions Temporals del Museu Diocesà i Comarcal acull l'exposició FUTURA una glòria tipogràfica. Recordeu que la tipografia és l'art de dissenyar, compondre i imprimir textos mitjançant tipus mòbils.

Aquest tipus de lletra dissenyat per l'alemany Paul Renner l'any 1.927, encara avui es considera tipografia d'avantguarda. Inicialment els nazis la van classificar  com art degenerat, però finalment va ser la protagonista dels Jocs Olímpics del 1.936.

A partir de la publicitat de Volkswagen l'any 1.958, es reforça el seu èxit. La placa commemorativa dipositada a la Lluna per la missió Apol·lo 11, està gravada amb lletra Futura.  També la va utilitzar Stanley Kubrik al seu film "2.001: una odissea de l'espai".

L'any 1.983, Étienne Robial converteix la lletra Futura en protagonista del logotip de Canal + . Volkswagen encarrega l'any 1.996 a l'agència MetaDesing de Berlín, una versió específica de la Futura. A la propera fotografia podeu veure una maqueta feta per la Montse Ortega amb les lletres de la tipografia futura.

En Dionís fa uns tallers de demostració on podreu veure com es fabrica, en plom, aquesta tipografia. Gaudiu als propers vídeos de la màgia del moviment i el so d' aquesta màquina alemanya de finals del segle XIX . La màquina està plena de tubs de goma pels que circula gas, aire i aigua. L'aigua serveix per refrigerar-la, ja que s'escalfa molt per fondre el plom.

Veure en funcionament aquestes joies de la tipografia és una meravella . Si visiteu l'exposió podeu agafar els punts de llibre que imprimeix en Dionís amb una Minerva fabricada a Alemanya l'any 1.932. Evidentment no agafereu els que imprimeix en aquell moment perquè la tinta s'ha d'assecar! Mireu al proper vídeo l'art de l'impressor.

Els dissabtes 30 de març, 6, 13, 20 i 27 d'abril podeu veure com treballen dues màquines amb molta història..

Un altra vegada, gràcies Dionís.

Atentament.

Senyor i

... de pedra quedaràs.

Després de seguir discretament a Guisla pels carrerons del call , arribo a la torre Carlemany  i , com vaig explicar-vos a l'entrada Pedres tires, pedres tiraràs... ,  començo a parlar amb l'única gàrgola de la Catedral de Girona que té forma humana ....

Font fotografia:  Wikipedia.

La Guisla, transformada en gàrgola, m'explica:

.- Senyor i. En Pere Freixenet va demanar permís al canonge arxiver per consultar documents amb intenció de fer una investigació històrica. Després de treballar molta estona i just quan volia recollir els lligalls que havia consultat; va trobar un paper en el que estava escrita una comanda al mestre arquitecte i escultor Guillem Morei. Li encomanaven un treball molt especial, fer una gàrgola amb forma femenina, per immortalitzar a una tal Guisla Recasens ...

A partir d'aquesta troballa a l'arxiu capitular, Miquel Fañanàs, periodista i escriptor, ens explica una història que ha guanyat el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica 2.012.

 

Editada per Columna l'octubre de l'any passat, La bruixa de pedra ens descobreix de la mà d'una bruixa gironina llegendària  , Guisla Recasens , com es va construir la Catedral de Girona. Reviureu els enfrontaments entre jueus i cristians, els judicis implacables dels inquisidors,.... Aquesta novel·la històrica ens explica que la gàrgola situada a la torre Carlemany de la Catedral va ser un encàrrec del bisbe Jaume de Trilla al mestre escultor Guillem Morei. La intenció era recordar a les generacions futures que l'aigua de pluja va ser molt important en un moment molt difícil per a la Guisla... Si voleu descobrir el perquè, no deixeu de llegir La bruixa de pedra.

 

A Girona una de les llegendes més populars és la de la bruixa de la Catedral. Diuen que hi havia una dona que practicava la bruixeria i que per demostrar el seu odi a la religió deia males paraules i llençava pedres contra els símbols religiosos. Uns expliquen que contra la Catedral;  altres, contra la processó de Corpus. Com a càstig, per obra divina, es va transformar en pedra i de la seva boca ja només surt aigua quan plou. Una cançoneta popular diu:

Pedres tires, pedres tiraràs,

de pedra quedaràs.

Atentament.

Senyor i

Bilbo.

Els seguidors del blog coneixeu bé la meva passió pel País Basc. La primera entrada que vaig fer amb cara i ulls, el 22 de setembre del 2.007, La paraula misteriosa, estava dedicada a un racó molt singular de les terres basques.

Sí coneixeu Bilbo des de fa una colla d'anys, estareu d'acord en la gran transformació de la ciutat.

Els primers anys de la dècada dels 80  del segle passat, la ciutat era dura i grisa. Actualment és finalista a Capital mundial del disseny 2.014.

En aquests anys la metamorfosi de Bilbo ha deixat bocabadat fins i tot al més escèptic; i avui podem gaudir d'edificis de Norman Foster, Frank Gehry, Santiago Calatrava, Arata Isozaki, Rafael Moneo,... Tot un museu a l'aire lliure per als amants de l'arquitectura i el disseny.

Ara que aviat tindrem unes merescudes vacances, podeu aprofitar per descobrir joies com el metro, el Guggenhein, el pont Zubizuri, el palau Euskalduna, l'aeroport, la porta d'Isozaki, la biblioteca de la Universitat de Deusto, l'Alhondiga, la torre Iberdrola,....

Gent de Bilbo, espero que tingueu sort, i el proper 2.014 presumiu de ser la Capital mundial del disseny.

Atentament.

Senyor i

Pedres tires, pedres tiraràs ....

Després de fullejar molts llibres al carrer de la Força ; uns al Portal de Col·leccionista i altres al Centre Bonastruc ça Porta, torno a enfilar aquest carrer estranyat de ser l'única persona que hi passeja...

De sobte sento una veu que em crida...

.- Senyor i, senyor i.

Miro i no veig ningú. Quan dono per fet que ho he imaginat, veig que una part de la reixa de ferro de la finestra que tinc davant , es transforma en un cap de drac...

El drac em mira i diu:

.- Senyor i , segueix a la Guisla i descobriràs un dels secrets més amagats de Girona.

Si llegiu sovint el blog, sabeu que estic acostumat a parlar amb dracs i per això no m'espanto gaire i ràpidament li pregunto:

.- A qui dius que he de seguir ? Al carrer no hi ha ningú.

.- Mira davant teu i segueix la Guisla !

Faig el que em recomana el drac i veig com , ràpidament, una dona s'esmuny pel carrer de Sant Llorenç ...

 

Un impuls que no puc controlar em fa seguir l'estrany personatge. Caminant darrere seu amb prudència , per no ser descobert, anem teixint una ruta pels carrerons del Call i ens apropem a la Catedral.

 

Sorprenentment en aquest espai sempre ple de turistes, no hi ha ningú més que la Guisla i jo. Però de cop i volta perdo el seu rastre. No m'ho puc creure, és impossible que hagi desaparegut ! Mentre em capfico en aquesta volatilitzacó , sento una veu dolça des de molt a prop de la torre Carlemany  de la Catedral , diu:

.- Sóc la Guisla, senyor i, treu el teu quadern , el llapis , la goma i escolta les meves explicacions....

La que em parla és una gàrgola, l'única de la Catedral que té forma humana.

I aquí em teniu, a la Catedral de Girona parlant amb una gàrgola ! No rieu, no. Si voleu saber la increïble història que m'explica la Guisla, a la propera entrada resoldrem el misteri.

Atentament.

Senyor i

Com eren les nostres botigues centenàries? ( 2 ).

Després de buscar i buscar he trobat fotografies antigues de tres de les quatre botigues centenàries de les que no en tenim. Si algú coneix a la gent de la farmàcia Pons i li deixen alguna petita joia fotogràfica de fa una colla d'anys, la publicarem ràpidament.

La de la Llibreria Casas és espectacular. Sembla que ens convidin a entrar a un temple de l'art d'escriure...Dues plomes estilogràfiques gegants Argata fan de columnes.

A la de Josa & Gassó podem veure els magnífics taulells i una colla de cadires preparades per atendre als clients. Els prestatges estan plens de peces de roba per vendre a metres. Quan estava als porxos de la plaça Paeria era una botiga molt gran. Ara, a la plaça Sant Joan l'espai a canviat molt. L'espai si, però el savoir faire del botiguer de soca-rel no ha canviat gens.

L'aspecte de la farmàcia Aragonés ha canviat força. A la fotografia es pot llegir Farmàcia R. Aragonés Suñé, que és el pare del propietari actual. Ramón Aragonés la va comprar l'any 1.954. Si mireu atentament la fotografia veureu que sobre la porta d'entrada anuncien la venda de Aguas Minerales . Hi ha anuncis de les populars Pastillas Juanola i de la crema de mans Neutrogena que agafen uns simpàtics ninots de neu.

 

Les fotografies d'aquesta entrada les he trobat al llibre Botigues singulars, editat per l'Ajuntament de Lleida i Turisme de Lleida.

Atentament.

Senyor i

Llibres i llibres al carrer de la Força ( i 2 ).

Surto del Portal del col·leccionista establiment inundat de llibres i més llibres, i torno al carrer de la Força, columna vertebral del barri jueu. A pocs metres m'aturo davant de l'aparador del Centre Bonastruc ça Porta, que ocupa l'edifici on al segle XV hi havia la darrera sinagoga de Girona.

Actualment acull el Museu d'Història dels Jueus i l' Institut d'Estudis Nahmànides. Al museu podem descobrir com era la vida quotidiana dels jueus del call a l'edat mitjana. L'Institut d'Estudis Nahmànides es dedica a recollir i difondre informació i documentació sobre la cultura jueva.

 

Bonastruc ça Porta va néixer a Girona l'any 1.194 i es creu que va morir a Haifa al 1.270. Va se metge i rabí del call de Girona. A la llibreria del centre podem fullejar una colla de llibres sobre la cultura jueva i conèixer molts dels seus objectes de culte religiós.

A la fotografia anterior podeu veure entre els llibres un menorà, canelobre de set braços. Aquest és un dels símbols més antics del poble jueu i representa els arbustos en flames que va veure Moisès al  mont Sinaí ( llibre de l'Èxode  25). No s'ha de confondre amb el januquià, canelobre de nou braços, que s'utilitza a la festa de Jacunà, festa de les llums, que celebren durat vuit dies.

 

Dono l'últim cop d'ull als objectes de culte i ritual dels jueus i torno a enfilar el carrer de la Força amunt . Em sorprèn ser l'única persona que passeja, però encara em sorprèn més la meva estranya conversa amb una reixa de ferro que es transforma en ésser mitològic ....

Encara que penseu que el que us explico és impossible, espereu a la propera entrada per començar un itinerari misteriós pels carrerons del Call... Itinerari que ens porta a un llibre ...

Atentament.

Senyor i

Mumiya.

Fins al 21 d'abril podeu visitar al CaixaForum de Lleida l'exposició Mòmies Egípcies. El secret de la vida eterna, que ens permet veure a la nostra ciutat alguns dels tresors del Rijksmuseum Van Oudheden ( Museu Nacional d'Antiguitats ), de Leiden (Holanda). Oberta des del 19 de desembre, sembla que serà una de les més visitades del CaixaForum. No deixeu de donar un cop d'ull a les 180 peces, entre les quals hi ha mòmies humanes i animals, sarcòfags, màscares, escultures,... És impressionant la proposta d'exploració dels sarcòfags d'Ankhhor, feta el 2.010 HATEM + D de Quebec que us permet investigar els sarcòfags exterior, mitjà, interior i la mòmia !

Podeu veure el quadern de notes del 1.806 de Jean- François Champollion, Notices desciptives, fonamental per llegir la pedra Roseta. El científic britànic Thomas Yoaung i el lingüista francès François Champollion van conseguir desxifrar l'escriptura jeroglífica.

Però abans d'aquesta passió per les mòmies, la gent no les valorava. Pensaven que el betum o la brea tenien propietats medicinals i per això feien servir les mòmies i el material momificat per guarir. Als segles XIV i XV es van destruir moltes mòmies egípcies per utilitzar el seu pols com a medicament. Al segle XV eren el souvenir  típic que s'enduien els primers europeus. Posteriorment la mumiya, pols feta amb mòmies moltes, es utilitzar per elaborar pintura color marró mòmia, i els cossos els empraven com a fertilitzants.

Al segle XIX les benes i els sudaris els van transformar en paper. El material momificat va servir de combustible per locomotores...

Si voleu descobrir molts més secrets de les mòmies egípcies no us podeu perdre aquesta sensacional exposició.

Atentament.

Senyor i

Com eren les nostres botigues centenàries ?

Ja hem visitat virtualment totes les botigues centenàries de la nostra ciutat, molt aviat les visitarem en directe. En algunes de les entrades hi ha fotografies antigues que ens permeten descobrir el passat d'aquestes joies del nostre comerç. Les de l'Antiga Casa Inglés són de la seva web. En el  fulletó editat l'any 2.003 per la família Torres per celebrar els 150 anys del negoci,  hi ha moltes fotografies antigues, quatre de les quals les tenim al blog a les entrades dedicades a la pastisseria Torres. Dues fotografies de l'album familiar donades per Ramon Fregola   il·lustren  la feina dedicada a la llibreria Fregola. Si entreu a la Pastisseria Monrabà veureu exposades una colla de fotografies històriques, una de les quals la tenim al blog.

Després de buscar i buscar, avui veureu dues fotografies antigues de la joieria Lavaquial i una de la Casa Guarro.

L'any 2.008 la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, va acollir l'exposició Lleida 1.938. Fotografies de José Demaría "Campúa". Les fotografies ens mostraven els efectes devastadors de la Guerra Civil sobre Lleida. A la fotografia de la joieria Lavaquial hi ha un cartell on es por llegir Casa Col·lectivitzada Musseu . El cartell era per evitar el saqueig . Com podeu veure, malgrat tot, a l'aparador encara hi ha objectes. Juan Lavaquial. Orfebreria, Bisuteria, Perfumeria estava situada al número 2 de la plaça Paeria.

 

Al soterrani de la Paeria he trobat una fotografia encara més antiga de la joieria Lavaquial, probablement dels anys 20 del segle passat. La joieria estava al costat de l'Ajuntament, ara està davant.

El llibre editat pel diari La mañana " Crònica del Comerç a Lleida 1.938 - 2.008 " ens mostra una desconeguda Casa Guarro quan encara estava al número 66 del carrer Cavallers. Sota el balcó podem llegir: Instrumentos, Pianos, Música".

Aviat gaudirem de més fotografies amb una colla d'anys que ens ensenyen com eren les nostres botigues centenàries.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( i 6 ).

Per tancar aquesta sèrie d'entrades dedicades al Museu de Joguets i Autòmats - Col·lecció Mayoral- de Verdú; vull proposar-vos visionar el vídeo següent que recull La Gran Festa dels Joguets i els Autòmats del passat 30 de desembre del 2.012. La festa va omplir de gom a gom el desaparegut museu ....

Vivim un moment dolent per la cultura. Tanquen llibreries, els impostos elevats fan difícil la continuïtat d'algunes iniciatives,... Però no puc deixar de pensar que passarà amb aquests joguets  i autòmats. No podrien les entitat públiques reunir-les en un espai juntament amb les de l'antiga botiga del carrer Major de Lleida, El baratillo, i crear una proposta molt especial a les Terres de Ponent?

 

Adéu i gràcies per la màgia de la que hem pogut gaudir aquests vuit anys.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 5 ).

Per acabar la visita a la primera planta del Museu de joguets i autòmats - col·lecció Mayoral- de Verdú, després de gaudir amb els futbolins i autòmats, jugarem a fer teatre...

Aquest petit espai ple de teatrins, titelles, cartells,... ens recorda , als que ja tenim uns anyets, la màgia de jugar amb aquests vells joguets que no tenien contrasenya, ruta de navegació, megabyte, memòria RAM ,... però ens feien molt feliços.

Vosaltres, nenes i nens, sou de l'era digital i domineu molt bé els ordinadors, però molts no coneixeu el plaer de jugar amb aquests teatrins de fusta i paper submergint-se entre  les seves bambolines.

Putxinel·lis perfectament endreçats a la capsa semblen esperar una colla de nens que els donin vida i comencin a representar una gran aventura!

 Una mica emocionat, em toca sortir del museu pensant que mai més tornaré a veure aquesta colla de joguets que han habitat Cal Jan des de l'octubre del 2.004 al gener del 2.013. Però per acabar aquesta sèrie d'entrades que recorden aquest espai desaparegut, veureu a la propera i última entrada, la gran festa que el passat 30 de desembre del 2.012 va omplir de gom a gom el museu.

Atentament.

Senyor i