Pàgines

dimarts, 28 de maig del 2013

Estrany artefacte a la Rambla de Ferran.

Aprofitant el matí assolellat, passejo fins a la Rambla de Ferran on, com cada diumenge de nou a dues de la tarda, els brocanters exposen els seus objectes. Recordeu que l'ofici de brocanter consisteix en comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.
Avui, a més a més de donar un cop d'ull als llibres, en una de les paradetes un estrany artefacte m'ha deixat bocabadat. Entre una colla de gerros, capsetes de vidre, càmeres fotogràfiques antigues, marcs, figuretes,... una mena de capsa de llauna es mostrava orgullosa.


Com podeu veure a les fotografies, cal endollar-la perquè funcioni. Una manovella  lateral sembla que ens convida a girar, i unes ranures a prop d'on hi ha la bombeta ajuden a que l'artefacte no s'escalfi excessivament...


Estic segur que quan era petit hi havia jugat, però ara no recordo la seva utilitat. Com que ja tinc uns anyets us demano que pregunteu als vostres padrins si saben perquè serveix  i així m'ajudareu. Una pista, al davant es pot llegir NIC.
Atentament.
Senyor i

divendres, 24 de maig del 2013

París t'acompanyarà...

Poques llibreries queden a Lleida, i encara menys d'aquelles en que coneixen els teus gustos, et recomanen llibres o pots parlar de les sensacions produïdes pels llibres llegits... Ja feia temps que li havia demanar a la Montse B. per un dels llibres de Hemingway, i les seves recerques sempre arribaven al mateix punt:
.- Està exhaurit, potser algun dia el tornaran a publicar, senyor i...  
Aquest mes de febrer he tingut una grata sorpresa, mentre donava un cop d'ull als llibres de les prestatgeries, la Montse, ànima de la llibreria Caselles, em deia:
.- Senyor i, no havies demanat ja fa molt temps per " París era una fiesta" ?
Em quedo bocabadat, ja ni ho recordava i ara tinc a les mans aquesta joia editada per Lumen fa tres mesos.
No ho dubteu ni un segon, "París era una fiesta" d'Ernest Hemingway, amb traducció de Gabriel Ferrater, és un dels llibres que no pot faltar a la vostra biblioteca.


Submergiu-vos en aquestes memòries dels anys viscuts a París amb la seva primera dona, Hadley Richardson, on eren molt pobres però molt feliços...  
L'any 1.956 Hemingway i la seva quarta dona es van instal·lar a l'hotel Ritz de París. El personal de l'hotel li va donar dues caixes que trenta anys abans havia deixat en dipòsit a l'hotel. Durant quinze dies es va dedicar a revisar les moltes llibretes escrites amb llapis amb apunts sobre el París dels anys 20 del segle passat. De la recerca del material feliçment retrobat , va sorgir "París era una fiesta".
Publicada pòstumament l'any 1.964, ens explica els anys de joventut a París en companyia d'escriptors com Scott Fitzgerald o Ezra Poun, l'anomenada " generació perduda". Amb la lectura del llibre podeu descobrir la formació d'un jove escriptor, passejar per una ciutat perfectament retratada pel geni americà, conèixer el gran valor que l'Ernest Hemingway donava a l'amistat.
A la propera fotografia, d'autor desconegut, podeu veure a Ernest Hemingway amb el seu fill Bumby l'any 1.927 a París.

 
Font fotografia: John F. Kennedy Presidential Library and Museum. Boston.

Els anys que van viure a París no van ser fàcils. La lluita per tirar endavant treballant d'escriptor va ser molt dura i els suposà molts equilibris en la seva minsa economia. Però malgrat tot es van permetre capricis inoblidables. 
L'any 1.950 escrivia en una carta adreçada a un bon amic: " Si tens la sort d'haver viscut a París en la teva joventut, després París t'acompanyarà, vagis on vagis, la resta de la teva vida, ja que París és una festa que ens segueix"
"París era una fiesta" us està esperant...
Atentament.
Senyor i

dilluns, 20 de maig del 2013

Les orenetes estan molt enfeinades...

El 8 de març la gent del Projecte orenetes ens comunicava que aviat tornarem a estar molt enfeinats amb el cens d'enguany.Com a col·laboradors ens han regalat el pòster que ajuda a diferenciar les vuit espècies d'orenetes i falciots que nidifiquen a Catalunya. Martí Franch  és el responsable d'aquesta petita joia.


Les nenes i nens de segon ja fa dies que han descobert a la Floreta reconstruint el seu niu que va caure als pocs dies de marxar.
En els propers vídeos podeu veure com les orenetes agafen fang i refan els nius malmesos. 



El pati de l'escola aquests dies no nota la crisi en el món de la construcció...
 Atentament.
 Senyor i

dijous, 16 de maig del 2013

Mestre vidrier ( i 2 ).

Ja vau veure a la primera entrada dedicada al vell ofici de mestre vidrier que un cop feta la rosa de vidre, l'Albert, ajudant del Paco, la va deixar en un petit forn perquè cal que es refredi a poc a poc, sinó es pot trencar.
Veure treballar al Paco Ramos és tota una experiència i els nens van quedar molt sorpresos amb la feina i les explicacions per fer un setrill.Sembla molt fàcil, però l'aparent facilitat només surt de les mans dels mestres.


En els tres propers vídeos compartim aquest moment màgic. Gràcies Paco i Albert !

 

No deixeu de visitarel Museu del vidre de Vimbodí. A més a més de veure treballar al Paco i l'Albert podreu descobrir a la primera planta tots els secrets del vidre; i a la petita botiga de l'entrada comprar alguna de les joies fetes al forn del museu.


L'ofici de mestre vidrier encara està viu a Vimbodí!
Atentament.
Senyor i.

dimarts, 14 de maig del 2013

Mestre vidrier ( 1 ).

Des de 1.997 el mestre vidrier Paco Ramos treballa en el museu del vidre de Vimbodí a la Conca de Barberà. Aquest és l'únic taller de Catalunya on es poden veure demostracions comentades d'artesania del vidre sense utilitzar motlles, en vidre bufat i massís.
A temperatures elevades, el vidre és una substància pastosa i plàstica, formada per la barreja de sosa, silici i calç. Se li pot donar color afegint petites quantitats d'òxids metàl·lics. Quan es refreda, es torna dur i es transforma en un material delicat que, amb un cop, es pot trencar.


El Paco seu a la seva banca de vidrier envoltat de les eines característiques del seu ofici artesà: estisores, molletes de marcar, molletes d'estirar els brocs, motlle d'etzagar, pinces de marcar, bufador, puntill, canya, ... i comença a fer màgia.
Avui podeu veure en els vídeos següents , com el Paco Ramos i el seu ajudant Albert fan un cargol de vidre i una rosa. Un regal visual perfecte per als nens i nenes de l'escola Sant Jordi de Lleida



  
   

No deixeu de seguir el blog perquè molt aviat podreu gaudir del mestratge del Paco Ramos i l'Albert, fent un setrill ! Segur que quedareu bocabadats.
Atentament
Senyor i

dissabte, 11 de maig del 2013

Sorpresa al passar la galilea ( i 2 ).

La minsa llum i el silenci omplen l'església abacial de Poblet. No puc resistir-me i amb la mà  toco els senyals que en el seu moment van fer els picapedrers. Acabo de passar la galilea que és el pòrtic d'una església on estaven les tombes dels personatges important. Al girar-me em quedo sorprès per dues columnes de nova construcció sobre les quals hi ha un orgue nou.


Ktesibi d'Alexandria va inventar l' hydraulos ( orgue hidràulic ), al segle III  abans de Crist. Va ser un instrument molt important al món grecoromà .
Mozart anomenava l'orgue el rei dels instruments. Aquest rei regna a Poblet des de 1.423. L'abadia ha tingut sis orgues al llarg de la seva convulsa història.


El primer, fabricat a Barcelona, era de l'any 1.423. Un gran incendi el va destruir. El segon era petitet i estava a la Sala Capitular. Parlem del 1.576. Entre 1.581 i 1.592 l'orguener de Solsona Josep Bordons, va construir el tercer orgue, que en la primera exclaustració al 1.823, va ser cremat. El quart també el van fer a Solsona entre els anys 1.824 i 1.830. Seguint la mala sort dels orgues de Poblet, va ser cremat a la segona exclaustració del 1.835. El cinquè, construït per Organeria Española S.A - Alberdi, es va inaugurar l'any 1.961. Al 2.011 el van desmantellat i donar a la Basílica del Pi de Barcelona.L'actual, inaugurat el passat desembre, és de la prestigiosa casa suïssa Metzler, fundada l'any 1.890.

Al proper vídeo del Telenotícies Comarques del 7 de desembre del 2.012 podeu veure una pinzellada del concert inaugural  del nou orgue fet pel titular de la Catedral de Notre-Dame de París, Olivier Latry.


No hauria pogut escriure aquesta entrada sense la lectura de l'article " El nou orgue Metzler de Poblet "de Fra Josep Antoni Peramos, monjo de poblet i organista que podeu trobar a la revista Poblet II època Any XII nº 25 desembre del 2.012.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 7 de maig del 2013

Sorpresa al passar la galilea ( 1 ).

Si sou seguidors del blog coneixeu la meva fascinació per Poblet. Hem visitat virtualment la Biblioteca del Monestir i l'Arxiu Montserrat Tarradelles i Macià.
Aquest hivern, en una de les moltes visites que hi faig va sorgir la sorpresa ...


Trobar les vinyes enfarinades, potser era un presagi del que m'esperava... No es gaire freqüent veure neu per aquesta zona del nostre país, i per això sorprèn quan cobreix ametllers, vinyes i avellaners; i el regal visual s'agraeix.


Després de gaudir de la novetat, decideixo entrar a l'església de planta basilical per escoltar el silenci i tornar a deixar-me sorprendre  amb la minsa llum que dóna un caràcter molt especial als seus racons.


Només passar la galilea, puc submergir-me en un mar de pedra. Però quan em giro... Quina sorpresa!
Si voleu descobrir què és la galilea i el perquè de la sorpresa, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

divendres, 3 de maig del 2013

Col·lecció Josep M Queraltó ( i 5 ).

Per acabar aquesta sèrie d'entrades dedicades a l'exposició "Il·lusió i moviment. De les ombres al film". Col·lecció Josep M Queraltó, que podeu visitar fins al 5 de maig a la Sala Montsuat de l'Institut d'Estudis Ilerdencs; donarem un cop d'ull a una de les joies més preuades, el cinematògraf Lumière.


La primera projecció cinematogràfica es va fer a París el 28 de desembre de 1.865. Els germans Lumière, Louis i Auguste, en van ser els responsables. El cinematògraf exposat  es va fabricar a França l'any 1.896. Amb el cinematògraf ideat per aquests dos germans, es podia filmar, fer còpies de pel·lícules i projectar-les.


El cinematògraf funcionava a 16 imatges per segon. Els fotogrames tenen perforacions als dos costats de la pel·lícula. El mecanisme d'arrossegament s'inspira en el de l'agulla mòbil de la màquina de cosir. 


L'any 1.896, l'enginyer J. Carpentier va començar a fabricar en sèrie aquests artefactes.
Si sou uns enamorats del cinema,no podeu oblidar-vos de visitar aquesta exposició.
Atentament.
Senyor i