Lectures que et porten a noves lectures.

El llibre de José Saramago editat per Alfaguara "El último cuaderno" , recull els textos escrits al seu blog del març del 2.009 al juny del 2.010. A les pàgines 171 i 172 tenim l'escrit que va fer el dia 10 de juny del 2.009, Lecturas para el verano. Explica el premi Nobel de Literatura del 1.998 que sempre que s'atansa l'estiu els periodistes li demanen quins llibres recomanaria per aquest període de vacances. Gairebé sempre s'havia estalviat donar un llistat d'escriptor i llibres, però un dels periodistes va insistir molt i, finalment, va decidir-se a fer les recomanacions i justificar-les. La tria ja va aparèixer a Cuadernos de Lanzarote, i la va tornar a escriure al seu blog. 

La llista d'escriptors i les justificacions , que no escric per no allargar-me, és impressionant: Camoes, el Padre António Vieira, Cervantes, Montaigne, Fernando Pessoa, Kafka, Eça de Queiroz, Jorge Luis Borges, Gogol i ...

Em va sorprendre aquest petit fragment de la pàgina 172 : ..." Raul Brandao, porque no es necesario ser un genio para escribir un libro genial, Húmus"... No tenia cap referència d'aquest escriptor portuguès, però estava clar que el llibre va seduir a Saramago. La recerca m'ha fet descobrir un llibre contundent. En una vila sense nom un narrador anònim escriu en un diari  les coses del dia a dia.La duplicitat humana queda perfectament retratada a Humus on ningú és el que aparenta ser. 

Maria Joao Reynaud, professora de la facultat de lletres de la Universitat de Porto, ens fa un preàmbul que situa ràpidament al lector; i en el que podem llegir: Humus. Hi ha mentides que tenen arrels més profundes que la veritat. No llegireu un llibre fàcil, però segur que us farà pensar...

L'editorial mallorquina El Gall Editor, a la col·lecció El Cabàs, ens permet llegir Humus en català, gràcies a la traducció d'Anna Cortils Munné.

Humus, una lectura que us farà barrinar.

Atentament.

Senyor i

Lladres a la plaça de la Sal ( 2 ).

El dissabte 11 de febrer del 2.012, la Verge del Pilar que, des de l'any 1.740, estava a la façana de la  llibreria Fregola; va deixar de formar part del paisatge lleidatà. Uns lladres se la van endur com vaig explicar-vos a l'entrada Lladres a la plaça de la Sal.La propera fotografia feta evidentment abans del robatori , mostra com era aquest raconet de Lleida.

El diari del passat 30 de maig ens explicava que Manuel Fregola Suñé i la seva dona Ana Maria Navarro tornaven a casa, situada al mateix edifici de la llibreria, quan una parella va preguntar  al Manuel, si era el senyor Fregola al que li havien robat una marededéu. Quan els va dir que era ell, li van donar una bossa...

Manuel i Ana van mirar el contingut de la bossa i van descobrir que, embolicada amb un llençol, hi havia la Mare de Déu del Pilar del segle XVII que els hi havien robat! Quan van voler preguntar, la parella ja ni hi era...

Fins aquí la misteriosa aparició de la talla de fusta.

Abusant de l'amabilitat de la família Fregola, vaig demanar fer unes fotografies de la Mare de Déu del Pilar recuperada; i el Ramon, fill del Manuel i l'Ana i tercera generació d'aquesta botiga centenària, va explicar-me que quan els mossos acabessin la seva feina, m'acompanyaria a casa dels seus pares per fer les fotos i poder explicar-vos amb tota mena de detalls la recuperació de la imatge robada.

 Només entrar a casa dels seus pares. veig la talla que descansa sobre una butaca de clara inspiració egipciana. En Ramon em comenta:

.- Espera Senyor i , que la posaré millor perquè facis les fotografies.

La deixa ben col·locada i començo a fer una colla de fotos generals i de detall, en les que es veuen els desperfectes ocasionats pel robatori.

En Ramon Fregola Navarro m'explica la història d'aquesta marededéu que no era del Pilar, però...
Si voleu descobrir tots els secrets de la talla i el perquè pensen que els lladres l'han tornat, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

L'Orgue de camp, no està sol...

Al juny del 2.010 a l'entrada " Els escaladors de les Garrigues" els vostres mestres Montse, Aida, Josep Mª i Ignasi, que estaven de colònies  Cal Gort amb els nens i nenes de cicle inicial, van escalar un turonet a la Pobla de Cérvoles. Ells, sense saber-ho, es van fotografiar amb L'Orgue de camp, una reproducció a gran escala de l'obra de Josep Ginovart .

Mas Blanc i  Jové, és un dels cellers que podeu visitar a la Pobla de Cérvoles. Josep Guinovat era bon amic de la família, i per això bona part del disseny del celler, és obra seva. Pocs dies després de la descoberta dels vostres mestres, la filla de Guinovart inaugurava l'obra. Així va començar a caminar el projecte La Vinya dels Artistes.
Cada estiu, aquest espai cultural a l'aire lliure , s'amplia. Al juliol del 2.011 el músic, compositor i creador Carles Santos va oferir l'espectacle " Vi Sonor". En Carles va marxar, però la seva barca, La Sargantaneta , ha quedat navegant sobre les alzines...

L'escultor Esteve Casanoves va ser el protagonista l'estiu passat amb " La llum planant damunt la terra" obra imponent feta de ferro, vidre i llum; que domina clarament La Vinya dels Artistes.

Aquest estiu el pintor borgenc, Gregorio Iglesias , serà el protagonista. La primavera plujosa ni m'ha permès regalar-vos una fotografia de la tela de 60 metres de llarg "Entre el cel i la terra"; perquè estava tapada per protegir-la de la pluja. El que podeu fer és copsar la magnitud de la tela que ocuparà pròximament els murs de la sala de bótes del celler.

Si La Vinya dels Artistes us ha deixat bocabadats, espereu a que entrem al Celler Mas Blanch i Jové...
Atentament.
Senyor i

Estrany artefacte a la Rambla de Ferran ( i 3 ).

Les primeres pel·lícules ( del 1.931 a mitjans dels anys 40 ), les dibuixava Ramon Nicolau, que era arquitecte i dominava perfectament la tècnica del dibuix. L'encarregat dels guions literaris i les adaptacions dels contes fins a mitjans dels 40 va ser el seu germà Tomàs.

El projector tenia una bombeta de 20 a 40 wats per evitar el recalfament i  unes ranures per ventilar l'aparell. Alguns dels projectors eren sonors. Els projectors NIC estaven fabricats en diferents materials segons els models. N'hi havia de metall, llauna, fusta,cartró ... Més endavant en van fer de plàstic.

El projector tenia un moviment de només dos temps. Un obturador mòbil anava alternant la imatge superior i inferior de la pel·lícula de paper translúcid a la pantalla.La maneta feia girar al mateix temps l'obturador i arrossegava la pel·lícula.

Al proper vídeo podeu veure La sirena i el mariner ( Barcelona 1.936- 1.938), produïda durant la Guerra Civil Espanyola. En aquest anys els treballadors van confiscar l'empresa Proyectores NIC, SA  i els textos de les pel·lícules estaven escrits en català.

Del Museu del Cinema de Girona, el proper vídeo, El lleó trist. Però tranquils, gràcies al cine NIC  el lleó, al final, està content

  

També del Museu del Cinema de Girona, La llum del cinema, en el que podeu veure com funcionava l'estrany artefacte de la Rambla de Ferran.

El cine NIC, una petita joia fabricada al Poble-sec.
Atentament.
Senyor i

Des del balcó...

Després d'un bon treball en el que hem  descobert  virtualment  les deu botigues centenàries de la nostra estimada ciutat , la visita a quatre d'aquests establiments comercials ens va permetre conèixer l'essència  del comerç de tota la vida.

Recordeu que abans d'entrar a les botigues, en un recorregut pel carrer Carme, plaça de la Sal, plaça Sant Joan i carrer Major, ens vam aturar davant de totes les botigues per explicar un  mica la seva història centenària.

La tercera parada ens va servir per seure a les escales d'una magnífica porta de ferro forjat. Algú de vosaltres sap quina porta és?

Avui, gràcies a la gentilesa d'un d'aquests botiguers,  torno a veure la porta sense nens asseguts, però amb una perspectiva diferent. 

Com podeu veure a la propera fotografia, estic en un balcó misteriós i estret. Està clar que la casa és antiga, mireu les rajoles del terra i la barana ...

La gent passeja per l'eix comercial, i alguns potser entraran a les botigues centenàries. Però molt pocs són conscients que en aquest balcó hi ha una petita capelleta...

Nenes i nens, algú pot dir-me de quin balcó parlo? Penseu, penseu...segur que ho sabeu.
Atentament.
Senyor i

El Vicent més íntim i humà.

Els primers dies de febrer us recomanava a l'entrada "Dissabtes poesia: El fill del forner que feia versos...", el llibre de Vicent Andrés Estellés , "L'inventari clement".

El 27 de març va fer vint anys de la mort del poeta valencià més important des d'Ausiàs March.
Aquest mes d'abril, edicions bromera, ens ha fet un gran regal, "Animal de records" ( Memòries). En un mateix volum podem gaudir de tres obres de caràcter autobiogràfic: " Quadern de Bonaire" ( 1.985), " Tractat de les maduixes" ( 1.985), i " La parra boja" ( 1.987).

Estellés va ser periodista. Després d'estudiar la carrera a Madrid i fer la mili, va tornar a València on va treballar al diari Las Provincias, del que va ser redactor en cap.El seu estil a l'hora d'escriure està marcat  per la mirada del periodista.
Llegir Animal de records us farà veure, olorar i tastar l'Horta, el poble  i la ciutat. Vicent es despulla i parla d'amor, de sexe, de la malaltia, de la mort, de la família, la paella, el pa, l'anguila,... Unes pàgines plenes d'aromes i colors.Si, com en el meu cas, heu viscut un temps a València,el llibre us emocionarà.
A la pàgina 26 del  Llibre de meravelles, editat per Tres i quatre , el poema Demà serà una cançó comença així:

Animal de records, lent i trist animal,

ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda.

Llegir els records del Vicent és una experiència apassionant.

Atentament.

Senyor i

Estrany artefacte a la Rambla de Ferran ( 2 ).

Aquesta primavera hem visitat virtualment l'exposició Il·lusió i moviment. De les ombres al film. Col·lecció Josep Maria Queraltó. Descobrir el naixement del cinema va ser un plaer. Una de les joies era la llanterna màgica inventada l'any 1.654 pel jesuïta Athanasius Kircher. L'estrany artefacte de la Rambla de Ferran, és un projector NIC, que es basa en la llanterna màgica. 

Jordi Artigas i Candela va fer una recerca al Centre de Documentació Històrica del Poble-sec   amb l'objectiu d'investigar sobre l'empresa Proyector NIC,SA. Gràcies al seu esforç i col·laboradors , l'Ajuntament de Barcelona va editar l'any 1,998 l'opuscle " El cine NIC, una joguina històrica del Poble-sec. Una memòria que s'esborra, una història que es recupera". Aquesta joguina, creada i fabricada a Catalunya del 1.931 al 1.974 es va exportar gairbé a tot el món.

L'any 1.931 es va patentar un aparell per projectar imatges animades. Era el 25 d'abril, dia de proclamació de la República, i la responsable era l'empresa Proyector NIC,SA. Els germans Tomàs, Josep Maria i Ramon Nicolau Griñó eren els pares d'aquesta joguina màgica.

La joguina era molt senzilla i fàcil d'utilitzar. Fins i tot els nens podien fer les seves pròpies pel·lícules i projectar-les. Es van fabricar vuit models diferents de projectors NIC. Alguns eren cars, però altres tenien un bon preu.

Tomàs Nicolau a la porta de la fàbrica de Proyectores  NIC. SA al carrer Conde del Asalto de Barcelona. Font fotografia: El cine Nic, una joguina històrica del Poble-sec.

L'any  1.974 , últim en que es va fabricar la joguina, el NIC més senzill costava 180 pessetes, i el SuperNIC 360 pessetes. Una pel·lícula valia 12 pessetes.

Durant els més de 40 anys de funcionament de l'empresa Proyector NIC,SA es van fabricar 10 milions de projectors !

El cine NIC projectava una pel·lícula de paper translúcid amb dues bandes de dibuixos. Els de la banda de dalt estaven en una posició diferent als de la banda de sota, i al moure la maneta donava sensació de moviment.

Si voleu veure com funcionava i alguna de les pel·lícules, no deixeu de visitar el blog.

Atentament.

Senyor i 

Entreu sense por a "La librería encantada".

Al maig del 2.012 vaig recomanar-vos  la novel·la "La librería ambulante" de Chistopher Morley, editada per Periférica. El llibre em va seduir. Passejar pel centre dels Estats Units amb Roger Mifflin i Helen Mc Hill amb el seu carro ple de llibres és tot un plaer.

Chistopher Morley, nascut a Pennsilvània  l'any 1.890, va ser periodista, novel·lista, assagista i poeta.Al 1.919, dos anys després de la publicació de la seva primera novel·la Parnassus on Wheels ( La librería ambulante),  va aparèixer la seva continuació "The Haunted Bookshop" ( La librería encantada).

 

Chistopher Morley. Font fotografia: Wikipedia.

Entreu sense por a la llibreria que en Roger Mifflin i l'Helen tenen a Brooklyn i els fantasmes de la gran literatura us explicaran els seus coneixements. També viureu la relació entre el jove publicista de l'agència  Materia Gris, Aubrey Gibert i miss Titania Chapman.

Quin secret amaguen el farmacèutic i el cuiner? I el llibre que misteriosament desapareix i torna a aparèixer?... 

Torneu a gaudir de l'humor , gairebé britànic, de Chistopher Morley.

Atentament.

Senyor i

Passejant per A Casa....

Una de les descobertes més gratificants viscudes al blog, va ser la passada primavera visitant Una casa feta de llibres. Recordeu que Camoes,el gos d'aigua portuguès que va aparèixer el vuit de novembre del 1.995 a casa de José Saramago i Pilar del Río, ens va guiar des de Teguise per mostrar-nos A Casa. En aquest espai màgic de Las Tias de Fajardo, a Lanzarote, l' escriptor portuguès va viure els últims 18 anys de la seva vida acompanyat de l'estimada Pilar.

No fa gaire han renovat la web i en la pàgina d'inici  hi ha els següent vídeo que convida a passejar pel seu interior. Gaudiu del tràiler A Casa José Saramago:

També vull regalar-vos el petit escrit de Saramago que es pot llegir en aquesta pàgina d'inici... Sembla que el culte al cos i a l'esport no té aturador. Sobren comentaris...

"Todo el mundo me dice que tengo que hacer ejercicio. Que es bueno para mi salud.Pero nunca he escuchado a nadie que le diga a un deportista: tienes que leer".

Obrigado José.

Atentament.

Senyor i