Un cop d'ull a l' AMBA ( 5 ).

L'entrada anterior dedicada a l'AMBA ( Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ), acabava amb una sèrie de preguntes de les que avui donaré la resposta.

Calia descobrir com s'ho van fer fa 170 anys per aconseguir que la caixa de fusta on estaven els pergamins, quedés tancada al buit.

A l'entorn de l'any 1.835 els monjos de les Avellanes foren expulsats del monestir com a conseqüència de la desamortització de Mendizabal. Van decidir guardar els documents importants amb l'esperança de poder tornar al monestir quan acabessin els temps convulsos que els tocava viure. S'equivocaren, els premostratencs no van poder tornar mai... 

El fuster va fer unes caixes a mida, de fusta verda, que no transpira i no deixa passar l'aire. Un cop plegats els pergamins i col·locats ordenadament a la caixa, els monjos van agafar una gran rata i també la van posar a la caixa amb una mica de menjar. Un cop tancada la caixa, la rata va consumir tot l'aire que hi quedava i, com que la fusta verda no transpira, la rata va morir asfixiada. Així la caixa va quedar tancada al buit, i ni la rata ni els documents es van podrir. Gairebé 170 anys després els paletes que fa deu anys rehabilitaven l'església de Vilanova de la Sal, van trobar les caixes.La caixa de la rata contenia 77 pergamins anteriors al 1.300, el més antic dels quals era del 1.057.

La desamortització de Mendizabal va suposar el saqueig del monestir, i molts dels documents de la biblioteca i l'arxiu es van fer malbé o van anar a parar a diferents col·leccions, biblioteques o arxius públics i privats.

L'Arxiu Municipal de Lleida va retornar , el passat mes de gener, un llibre del segle XVIII  a l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Imprès l'any 1.738, " Vida del Insigne Martir San Jorge"   , duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu del monestir.

A la part inferior de la fotografia podeu veure, a més a més dels segells, la nota manuscrita La llibreria del Rl Montr de Bellpuig de les Avellanas.

Atentament.

Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 3 ).

La rehabilitació i adequació duta a terme a l'antiga masia i els magatzems de Mas de Melons, ja està acabada. Josep Bunyesc i Palacin, arquitecte responsable, i el seu equip ja han entregat l'obra feta.

Però l'edifici està tancat i barrat. A la masia i al magatzem podem veure una colla de caixes niu noves que ajudaran a tirar endavant algunes aus.

Ja vaig comentar-vos que estava prevista i preparada l'exposició "Els secans de Ponent", però l'han desmuntat sense que ningú pogués visitar-la...Malgrat tot, la gent d' IBCE360 ha penjat a la seva web la visita virtual a l'exposició. Podreu passejar per cinc panorames de 360 º amb insercions de vídeos i imatges.

És una llàstima no poder estrenar el punt informatiu ( la masia ), i veure en directe la producció museogràfica d'IBCE Solucions Audiovisuals. La fotografia esfèrica de Jordi Clariana deixa bocabadat.

Esperant que l'exposició torni, de moment la podeu visitar virtualment. Al final de l'entrada d'avui us donaré l'enllaç. Podreu triar cinc espais als que accedireu clicant sobre les fletxes que van sortint pel recorregut, o obrin la finestra superior de la dreta. Els espais són: Exterior, Expo1, Expo2, Bosc auriculars i Secans.

Podeu llegir plafons informatius i visionar vídeos. Per apropar-vos a les pantalles cliqueu el signe +  o feu girar la rodeta del ratolí. Si aneu al bosc d'auriculars podreu veure i escoltar una colla d'ocells i altres animals que viuen al Mas de Melons. Gaig blau, ganga, torlit, perdiu roja, xoriguer petit, puput, mussol comú, abellerol, xurra, sisó, gripau corredor i guineu.

Ara toca visitar virtualment l'exposició. Per fer la pantalla complerta cliqueu el quart símbol començant per la dreta, i per aturar el moviment temporalment, el segon símbol  per la dreta. Per tornar al moviment cal tornar a clicar el mateix símbol.

Preparats? Cliqueu aquí  .

Atentament.

Senyor i

Agafem el tramvia 22 per pujar a la biblioteca de Strahov.

Passejar per Praha pressuposa acostumar-se a caminar per les llambordes i vigilar amb la gran quantitat de tramvies que recorren la ciutat.El número 22 ens facilita arribar a la zona del Castell, Loreto i el Monestir de Strahov. Un cop creuem el riu Vltava ( Moldava ), molt aviat comencem a pujar el turó en el que descobrirem una biblioteca extraordinària ...

L'any 1.140 el príncep txec Vladislao i el bisbe Jindrich Zdik van fundar aquest monestir, en el que des de 1.143 han viscut els monjos premostratencs. Recordeu que en el nostre Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, els premostratencs hi van viure 650 anys.

Com podeu veure a les fotografies, l'aspecte no es correspon amb el que tenia quan el van fundar al segle XII. Nombroses destruccions continuades són les responsables de que quedin pocs espais que conservin l'estil romànic. L'estil que predomina és el barroc de finals del segle XVII.

Arribo a la porta de la biblioteca i,... està tancada ! Són dos quarts d'una i és hora de dinar. Els nostres horaris són molt diferents. Però a la una podrem entrar. Voleu visitar aquesta biblioteca barroca?

La Sala de Filosofia i la Sala de Teologia ens esperen a la Strahovská Knihovna ( Biblioteca de Strahov).

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( 4 ).

De les històries que explica l'arxiver, la més sorprenent és la de la gran rata. Fa deu anys uns treballadors estaven restaurant l'església parroquial de Vilanova de la Sal. Calia desmantellar un edifici annex que feia de sagristia. Damunt hi havia una mena de golfes i un accés al terrat. En el moment que un dels paletes va donar un cop, el terra es va enfonsar aproximadament un metre. Va aparèixer un fals sostre entre el trebol del primer pis i les golfes. Ningú coneixia l'existència d'aquest espai.

Molt sorpresos van veure uns sacs tots bruts de cendra. En obrir els sacs hi van trobar diverses caixes de fusta. Se suposa que les cendres eren per conservar millor les caixes. En una de les caixes va aparèixer una rata grossa , morta i seca ( semblava dissecada). A sota hi havia 77 pergamins ben plegats i en bon estat de conservació. A les altres caixes hi havia llibres vells sobre la comptabilitat del monestir i algun llibre de la biblioteca.

Després de remenar una estona i deduir el valor de la troballa, decidiren tornar a posar els pergamins a la caixa de fusta, tancar-la i avisar a les autoritats. Però..., sorpresa, no hi cabien i no podien tancar-la !

Els pergamins, fets habitualment amb pell de corder, vaca o cabra, en contacte amb l'aire s'havien unflat i no cabien a la caixa. Això vol dir que la caixa de fusta estava tancada al buit...

Però, com s'ho van fer fa 170 anys per aconseguir-ho? Quina antiguitat tenien els pergamins? I, quin  era el paper de la gran rata?

Molt aviat al blog descobrireu la solució d'aquest enigma.

Atentament.

Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 2 ).

Al terme de Castelldans ( Les Garrigues ) , al costat de la carretera que uneix aquest poble amb Aspa, trobem una antiga masia que serà el centre neuràlgic de Mas de Melons. Els promotors d'aquesta proposta  de rehabilitació i adequació en el marc del projecte Secans, són la Generalitat de Catalunya ( Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ) i el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. L'arquitecte responsable és Josep Bunyesc i Palacin.

La rehabilitació i adequació permetrà que la masia i el magatzem tinguin un ús administratiu, oficines, sala d'exposicions, sala d'actes,.... Els enamorats dels secans esperem fer aviat un curs en aquest espai. El presupost del projecte és de 614.399,25 €. És la primera obra pública de Lleida en incorporar el cotó reciclat com aïllant, un material 100 % natural.

A la documentació medieval, després de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, ja apareixen referits els termes de Mas de Melons i Matxerri. L'any 1.151 aquestes terres van passar a mans dels templers. Al segle XV el propietari era el prohom de la ciutat de Lleida Onofre Cerveró. Als segles XVII i XVIII era propietària la Cartoixa d'Escaladei. Actualment és de la Generalitat.

Podem deixar el cotxe a la zona d'aparcament i començar a caminar per les rutes proposades. Trobarem plafons, cartells i senyals amb diferents explicacions d'arquitectura popular, sobre les espècies que podem veure passejant, i, molt important, sobre els períodes en els que no es pot passar per segons quins camins...

L'obra està acabada, i per començar a caminar la seva primera proposta era l'exposició "Els secans de Ponent". Però comencem malament, perquè aquesta exposició que ja estava preparada per visitar-la...

Molt aviat descobrireu al blog el misteri .

Atentament.

Senyor i

Vint-i-sis contes.

Fa pocs dies Quaderns Crema va editar el nou llibre de Sergi Pàmies " Cançons d'amor i de pluja". L'escriptor nascut a París va entrant a l'edat madura a la mateixa velocitat que la meva, els dos vam néixer l'any 1.960. Sempre m'ha agradat la seva construcció a l'hora d'escriure. Històries genials amb finals sorprenents, omplen els seus llibres. Fer-se gran implica un canvi en la interpretació de les sensacions i els sentiments; i una relativització del que ens toca viure.

Abans de començar la lectura dels vint-i-sis contes, una declaració d'intencions: " Les millors cartes d'amor són fetes pels que no estan enamorats" Santiago Rusiñol  ( Màximes i mals pensaments ).

A la pàgina 127 comença El nínxol, en el que l'autor es despulla i parla dels tres germans López Raimundo; el seu pare Gregorio  i els tiets Antonio i Joaquín. El conte comença retratant una situació sorprenent, el protagonista porta al maleter del cotxe una làpida en la que podem llegir: Depositat el cadàver d' Antonio  López Raimundo el 23 de juliol de 1.936. Descobrir que hi fa aquesta làpida al maleter del cotxe ens porta a conèixer moments dolorosos de la família.També llegireu que no tot és el que sembla o el que s'ha explicat sempre, i sabreu qui va assassinar realment al tiet Antonio...

Alguns contes comencen amb una genialitat, com  Humor : " No es just que pugui donar el meu cos a la ciència i no a les lletres ....."

El llibre acaba amb La posteritat en el que el protagonista , el mort, ha previst tots els detalls del seu funeral.... Però tot no es pot preveure i l'actitud dels assistents al final és demolidora.

Sergi Pàmies ens acarona i copeja amb la mateixa intensitat.

Atentament.

Senyor i

Després d'esclafar la primavera ...

A l'entrada 21.srpen 1968 ( 21 d'agost del 1.968 ), recordàvem el 45è aniversari del final sobtat de la Primavera de Praha. Txecoslovàquia envaïda per les tropes del Pacte de Varsòvia, despertava del seu somni i entrava en un malson...
Sembla que l'estàtua eqüestre de sant Václav ( Wenceslao ), obra de Josef Myslbek, domini amb la seva mirada aquest gran espai urbà.

Malgrat que el sistema repressiu soviètic va durar vint anys més, als cinc mesos d'aquests fets, concretament el 16 de gener del 1.969; l'estudiant Jan Palach es va immolar en aquesta plaça.

Tres dies després de transformar-se en una torxa humana, Jan Palach moria .Els funerals del dia 25 de gener del 1.969 van ser un acte massiu de protesta. Només havia passat un mes quan un altre estudiant, Jan Zajíc, s'immolava de la mateixa manera a la plaça. Dos mesos després, Euzen Plocek, feia el mateix a Jihlava.

Una senzilla placa recorda a dos d'aquestes tres persones que no podien viure sense llibertat. Concretament les dues que van morir a la plaça.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l' AMBA ( 3 ).

L'Arxiu generat des de 1.166  el va classificar , ordenar i engrandir al segle XVIII Jaume Caresmar i Alemany, historiador i eclesiàstic destacat dels premostratencs. Va ser nomenat en dues ocasions abat del monestir de Santa Maria de Bellpùig de les Avellanes, a Os de Balaguer.

Va dedicar grans esforços a classificar i ordenar la gran quantitat de pergamins que hi havia al monestir. Però tota aquests feinada va resultar truncada com a conseqüència de la Desmortització de Mendizábal ( 1.836 - 1.837 ) . L'arxiu dels premostratencs i tot el monestir va ser saquejat i espoliat. 

L'arxiver m'explica curiositats com la dels llibres que van retornar al monestir però als que prèviament havien retallat els segells per amagar el seu origen... A la propera fotografia podeu veure , perfectament , la retallada....

Expliquen que un sabater de Balaguer embolicava les sabates amb els immensos fulls d'un diccionari molt antic..I si això us sembla sorprenent..., diuen que els fonaments d'algunes cases d'Os de Balaguer els van fer amb els grans llibres pispats a l'arxiu del monestir.

Dels vint-i-set armaris metàl·lics que trobareu a la sala de treball i consulta, només els dos del fons contenen caixes amb el fons antic.

Però si les històries del sabater de Balaguer o dels fonaments de les cases d'Os, us han sorprès, espereu a descobrir la de la gran rata, és al·lucinant !

Atentament.

Senyor i  

Aquest vespre al veure el primer estel ...

Josefov ,antic gueto o barri jueu de Praha, és una de les descobertes imprescindibles si visiteu la ciutat. L'any 1.906 es va crear un museu per conservar les peces procedents de les sinagogues del barri. El van tancar durant la Segona Guerra Mundial i, fins l'any 1.994 no va ser retornat a la comunitat jueva.

Un cop visitat el museu, les sinagogues i el cementiri jueu ; passejar pels carrers del barri és un luxe.

Encara emocionat per les sensacions de la sinagoga Vella-Nova, una de les més antigues d'Europa, fundada l'any 1.270, on diu la tradició que hi ha el cos inert del Golem;  una furgoneta em sorprèn..." King Solomon. Original kosher restaurant since 5.760". Al girar, torno a mirar la part del darrere per assegurar-me del que he llegit.

Està molt clar, aquest restaurant que segueix la llei jueva a l'hora de menjar, està al servei del públic des de l'any 5.760. Com podeu veure la comunitat jueva no viu al 2.013. El canvi d'any jueu es celebra el primer i el segon dia de Tisheri ( el nostre setembre-octubre ).

L'any nou jueu, Rosh Hashaná, comença avui al capvespre al sortir el primer estel, i continua els dies 5 i 6 de setembre.La vigília del Rosh Hashaná, el so del shofar ( banya ), convida a la comunitat jueva a la meditació crítica i al penediment.Aquests dies de reflexió, penitència i oració acaben amb el Yon Kippur ( dia del perdó), que començarà el 13 de setembre al vespre.

El calendari comença amb la Gènesi del món, que segons la tradició jueva, va passar el 7 d'octubre del 3.761 abans de Crist.

Totes les cultures tenim moments de reflexió i penediment. Sembla que volem esforçar-nos en la diferència, quan l'esforç hauria de ser per el coneixement mutu, el respecte i la vida en pau.

Per cert, aquest vespre, demà i demà passat comença l'any 5.774 dels jueus.

Atentament.

Senyor i