Pujant per la Cuesta de Gomérez.

Tal com vaig explicar-vos a l'entrada "El Corral del Carbón", després de la visita a l'edifici més antic que ens deixaren els àrabs i l'alfòndec ( alhóndiga ) millor conservada de la península, tornaríem de la zona de la Catedral de Granada a la Plaza Nueva, on a la dreta comença a enfilar-se la Cuesta de Gomérez. Cal passejar tranquil·lament, el pendent és important, i quan arribem a la Puerta de las Granadas, una porta renaixentista edificada en l'època de Carlos V  tindrem una sorpresa. Com per art de màgia, aquesta porta separa la ciutat del bosc de l'Alahambra. Podem triar diversos itineraris per pujar a l'Alhambra, nosaltres agafarem la sendera esquerra coneguda com "la cuesta empedrada". Trobarem una sèrie de monuments, un d'ells ens recorda al protagonista de l'entrada d'avui, Washington Irving, nascut a Manhattan una illa fluvial dins del riu Hudson a la ciutat de Nova York, l'any  1.783..

L'escultura de bronze de 2,15 metres d'alçària fou inaugurada l'any 2.009 per recordar el 150 anys de la seva mort. Als peus del novaiorquès, a l'esquerra podeu veure un capitell nassarita i a la dreta la seva bossa de viatge i la carpeta dels dibuixos. Amb la mà esquerra agafa un quadern de notes on escrivia les seves sensacions del viatge a Granada. Amb grans lletres podem llegir Hijo de la Alhambra, com li agradava ser anomenat. Al llibre podem llegir JUL'O HERNANDEZ, perquè l'escultura és obra del madrileny Julio López Hernández. Al proper vídeo podeu seguir el procés de creació d'aquesta escultura.

Irving viatjà a Espanya cridat per l'ambaixador dels Estats Units amb l'objectiu d'estudiar a l'Escorial els documents relatius al descobriment del Nou Món. Així comença una carrera diplomàtica que el dugué a ser l'ambaixador del seu país a Espanya entre 1.842 i 1.845.

Font: Wikimedia Commons. Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Irving aconseguí allotjar-se a la ciutat palatina, concretament a les conegudes com "habitaciones de Carlos V " que s'edificaren sobre els jardins que envolten l'alcàsser i estaven comunicades amb la resta per la Galeria de la Reja, de la que podeu veure la galeria nord en la propera fotografia feta des del Mirador de San Nicolás. A l'esquerra tenim "El peinador de la Reina" i a la dreta la dreta la galeria nord del patio de la Reja que des del Paseo de los Tristes es veu força vegades com hi passa molta gent que visita l'Alhambra.

Les habitacions foren l'allotjament de Carlos V mentre es feien les obres del Palau. Són sis sales acabades l'any 1.537, quatre de les quals es troben al nord dels jardins de Daraxa i són conegudes com les habitacions de Washington Irving que s'hi hostatjà l'any 1.829 durant la seva visita a Granada. A la propera fotografia podeu veure el mirador de Daraxa amb els seus delicats enrajolats, mocàrabs, guixeries i la proporció del disseny arquitectònic nassarita.

Després de gaudir dels jardins i la bellesa de l'arquitectura nassarita, arribem al nostre objectiu: l'habitació en la que va viure i escriure Washington Irving...

Una làpida de marbre sobre la porta, col·locada l'any 1.914 pel primer Patronato de la Alhambra recorda al diplomàtic americà i el llibre que escrigué en aquesta habitació: "Contes de l'Alhambra" traduït a gran quantitat d'idiomes.

Irving publicà l'any 1.832 "Tales of the Alhambra", Contes de l'Alhambra, sota el títol "The Alhambra: A Series of Tales of the Moors and Spaniards", Conjunt de contes i esbossos sobre moros i espanyols", on refon per al públic anglès les llegendes hispano-aràbigues més conegudes sobre l'Alhambra. El llibre despertà en molts lectors l'interès per descobrir Granada i viatjar fins a la bella ciutat andalusa.

Washington Irving, escriptor del romanticisme, deixa molt clar en aquest llibre la seva fascinació per Espanya i les seves tradicions. Alguns el consideren el primer hispanista estranger. El protagonista del llibre és el mateix Irving, que després d'arribar a Espanya comença a recórrer les terres andaluses. A Granada s'enamora de l'Alhambra on s'allotjà, i el seu criat Mateo Jiménez li descobreix tots els racons, els contes, les llegendes i el passat àrab de la ciutat palatina. La novel·la combina narracions i contes amb el llibre de viatges i el diari de l'autor.
És molt difícil no enamorar-se de l'Alhambra, ara que ens hem enfilat per la Cuesta de Gomerez fins a ella , us proposo gaudir-ne en una sèrie d'entrades.
Atentament.
Senyor i

Assaborint el castell de Concabella ( 3 ).

Deixem la planta superior, a la que tornarem a la propera entrada dedicada al castell, per baixar a la segona planta on visitarem virtualment l'Espai Pedrolo obert al públic l'octubre del 2.014 gràcies al finançament de 320.000 € del programa Leader de la Unió Europea.

Aquest espai vol ser un centre de referència sobre l'escriptor segarrenc, nascut al Castell de l'Aranyó el primer dia d'abril del 1.918. Quan entrem, el petit passadís que duu a l'exposició permanent Pedrolo, més enllà dels límits, veureu com una sèrie de sis fotografies del Manuel davant de les quals el poema Reixes a través ( Poemes 1.944-52 ) ens donen la benvinguda...

"Però jo he escollit aquest camí quan podia haver fet com tots els homes: limitar-me.

 Penso doncs en unes reixes a través de les quals el cel és blau i immens.

I això és cert encara que siguin, també, certes les reixes". 

  

Entrem a l'exposició permanent en la que ens mourem submergits en la penombra. En una gran fotografia del 1.957 sembla que ens estan esperant, d'esquerra a dreta, Josep Maria Espinàs, Jordi Sarsanedas, Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo.

L'Espai Pedrolo conta de tres parts: l'exposició permanent Pedrolo, més enllà dels límits, l'arxiu del fons modern que els estudiosos poden consultar, i la  sala d'exposicions temporals.

L'exposició permanent ens presenta l'univers de l'escriptor de la Segarra a partir de quatre àmbits: la coherència d'una vida, el Pedrolo existencial, Manuel de Pedrolo cronista del seu temps - realitat i altra realitat, i l'escriptor compromès.

En el primer àmbit fem un recorregut invers per la vida de Manuel de Pedrolo, des de quan deixà d'escriure fins al seu naixement entre els murs del Castell de l'Aranyó. Al despatx ens espera la seva màquina d'escriure, estrany artefacte que les noves generacions desconeixen...

Darrere de la taula, podem  veure una gran fotografia d'una prestatgeria que ens mostra la seva prolífica obra que aborda tots els gèneres literaris: novel·la, llibres de contes, teatre, poesia, crítica, assaig, traduccions.... A la dreta de la màquina d'escriure ...  el "seu" paquet d'ideales.

Al segon àmbit descobrim el Pedrolo existencial, un aprofundiment en la condició humana del temps que li tocà viure, l'absurd de l'existència i la mort com final inevitable del nostre recorregut vital.

El tercer àmbit ens parla del cronista del seu temps on ens expliquem com Pedrolo utilitzava la seva prosa realista i les obres que parlen d'una realitat distorsionada per fer-nos pensar. Dels anys seixanta als vuitanta del segle passat va publicar articles en diferents diaris i revistes que deixaven molt clar un pensament independent i coherent, i un ideari nacional claríssim.

Quan passeu pel costat del plafó de la propera fotografia, gairebé segur que li voldreu fer una abraçada al Manuel...

El quart i últim àmbit està dedicat a l'escriptor compromès tant amb la seva feina com lector, traductor i escriptor de tots els gèneres literaris com amb el fet d'entendre la literatura com una eina de combat contra tot tipus d'opressió.

Deixem l'exposició permanent de l'Espai Pedrolo per tornar a la tercera planta amb dos propostes que tancaran la visita al castell de Concabella: la visita al Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida i , per acabar, pujarem a la Torre Major del castell, un magnífic mirador de la Segarra.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a Cal Trepat ( i 7 ).

Acabem avui la visita a la resta de les naus no museïtzades de Cal Trepat gràcies al savoir faire  de la Roser Miarnau Pomés i l'Oriol Saula Briansó, que m'han autoritzat a publicar les fotografies que veureu en aquesta entrada, ja que les naus per motius de seguretat no són visitables. Ja vaig dir-vos a l'entrada anterior dedicada a la fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega, que la Roser va penjar al facebook del museu fotografies de les naus 6 a la 18. La fotografia de la nau 19 és de l'Oriol.
Comencem per la nau 10 on hi havia la secció d'estampació i calibratge. A la propera fotografia podeu veure forns, premses i el martinet d'aquesta nau.

Una de les màquines més contundents d'aquesta nau és el martinet d'altura, en el que una peça mòbil de 450 quilograms es deixava caure de cop contra el ferro laminat col·locat en una enclusa i l'estampava...

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra una sèrie de màquines fresadores amb les que s'obtenien peces metàl·liques amb superfícies planes, corbes o de diverses formes. A la dreta hi ha un motor de tres cilindres amb dinamo que s'engegava quan hi havia restriccions elèctriques.

En aquesta secció, a més a més del martinet d'altura i les fresadores, hi ha màquines de foradar, quatre forns per escalfar el ferro abans d'estampar-lo, un martell piló de 145 quilograms...

Abans de canviar de nau, una última mirada a la nau 10. A la fotografia anterior, en primer terme, a la dreta tenim les màquines de foradar.
La nau 11 estava destinada a la secció de fabricació de lones, magatzem de caragols i femelles, i les peces de les màquines lligadores i segadores.

La secció de muntatge de les lligadores i dels ajustaments finals estava a la nau 12. Les lligadores servien, com indica el seu nom, per lligar garbes de gra amb fil de cisa. També podia ser segadora que s'adaptava a la tracció animal o al tractor.

Anem ara a la secció de rampills, concretament a la nau 13, en la que es fabricaven quatre tipus de rampills: voltejador, giratori, recollidor i rampill de descàrrega lateral. El rampill és una màqina per voltejar els farratges o recollir-los o afilerar-los.

A les naus 14 i 15 trobem la secció de pintura que, evidentment, era la feina que tancava el procès de fabricació d'una màquina agrícola.

Del 1.916 a mitjans dels anys 50 es pintava amb pinzells i pintura fabricada a la pròpia empresa en un petit espai al fons de la nau. Des de mitjans dels anys 50 es començà a pintar amb pistola .

Fins als anys 70 s'empraren pigments naturals. Un cop pintades es posava la calcomania de Cal Trepat. Les màquines acabades es guardaven en una part de la nau 15.

El magatzem de ferro i l'Arxiu General ocupen la nau 16. Aquest arxiu és una finestra oberta a la vida professional i personal dels treballadors i al funcionament detallat de la fàbrica.

La nau 17 és on s'ubicava la secció de fusteria, un impressionat taller de fuster amb grans màquines com la serradora, la màquina de dalla, la de regruixar, les serres en cadena....

A la nau 18 tenim el magatzem de fusta i plantilles en el que durant dos anys es guardaven els troncs de fusta d'alzina i faig amb els que es feien bieles i camatimons. També era el magatzem dels estands que s'utilitzaven a les fires en que participava Cal Trepat.

Acabem la visita virtual a la nau 19, la darrera, que era el magatzem de màquines acabades, on les màquines de Cal trepat esperaven la facturació...

Fa trenta anys, impulsat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, es creà el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya  ( mNATEC), que amb el temps ha esdevingut una xarxa de museus temàtics repartits pel país. Penseu que dels vint-i-vuit museus, només cinc estan en terres lleidatanes. Un d'ells, el museu de la mecanització agrària Cal Trepat, està a la capital de l'Urgell. No deixeu de visitar-lo, és una autèntica joia del patrimoni industrial de Catalunya.
Atentament.
Senyor i

Pianos i pianos al carrer Major...

El passat estiu no vaig anunciar-vos, afortunadament, el tancament de cap de les poques botigues centenàries de la nostra petita ciutat. Recordeu que els dos estius anteriors ens digueren adéu  l'Antiga Casa Ingles ( 2.015) i la llibreria Fregola ( 2014); la primera després de 141 anys oberta al mateix local i la llibreria quan feia 102 anys. L'any 2.15 també es traslladà al barri de Cappont la farmàcia Pons que des del 1.908 estava al carrer Major. En poc temps, del nostre eix comercial, han desaparegut tres de les botigues centenàries de Lleida. 

Avui torno a una de les vuit joies del comerç lleidatà que us vaig presentar a l'entrada "Un aparador molt musical" del març del 2.008.

L'any 2.013 dues entrades parlaven de Casa Guarro, a la del març "Com eren les nostres botigues centenàries" una fotografia del llibre editat pel diari La Mañana "Crònica del Comerç a Lleida 1.938-2.008", ens mostrava la botiga quan estava al número 66 del carrer Cavallers, en la que sota el balcó es llegeix: Instruments, Pianos, Música. 

Al mes d'abril a l'entrada "La visita ( i 4 )"  el Joan Guarro, amb el mateix nom i cognom que el seu besavi que fundà la botiga l'any 1.883, ens ensenyà molt gentilment el seu establiment, fent-mos fins i tot una petita demostració de la seva passió per la música que podeu recordar clicant l'enllaç anterior. 

L'any 1.860 els germans Guarro començaren a fabricar pianos a Barcelona. El pianos Guarro eren de molta qualitat, reconeguts i premiats. El Joan, quarta generació de la família musical, ja no fabrica pianos però si pugeu a la quarta plana de la casa us quedareu bocabadats...

A les visites anteriors hi havia pocs teclats exposats, avui que vull ensenyar-vos els pianos de la quarta planta. Només entrar a Casa Guarro el teclats sembla que ens donin la benvinguda.

Abans d'agafar l'ascensor que ens permetrà donar un cop d'ull a una colla de pianos Yamaha, no puc estar-me d'admirar altra vegada el magnífic sostre de guix de finals del segle XIX.

Només sortir de l'ascensor quedo molt sorprès del tresor que el Joan té a la plata més alta de Casa Guarro. En una tauleta de vidre, sembla que un "cirurgià musical" ens mostri les parts vitals dels pianos Yamaha...

Un piano digital Yamaha Clavinova ens mira  fixament mentre el Joan m'explica que a les altres tres plantes hi té el magatzem i també està preparant un espai per bateries.

A la primera botiga, la del carrer Cavallers, a més a més d'instruments i accessoris musicals, es venien  altres productes sense cap relació amb el món de la música, fet que era comú en aquells anys. Mireu les ampolles que hi ha a l'aparador a la segona fotografia de l'entrada d'avui...

Durant aquests 133 anys, la família Guarro han venut tota mena d'instruments, accessoris i partitures. Si parlem de pianos s'ha passat de les pianoles que funcionaven amb rotlles de paper, als pianos digitals.

Si remeneu en el proper enllaç podreu consultar els Fabricantes de pianos en España des de 1.850 a l'actualitat. Aneu baixant fins que a la columna esquerra, on hi ha les marques, trobareu moltes dades dels germans Guarro.

Gràcies Joan Guarro per tornar-me a obrir les portes de casa teva. I gràcies també a les pastisseries Monrabà i Torres, la llibreria Casas, robes Josa & Gassó, joieria Lavaquial i farmàcia Aragonés per dignificar l'ofici de botiguer i no permetre que el nostre eix comercial s'ompli de franquícies...

Atentament.

Senyor i

El Corral del Carbón.

A l'última entrada dedicada a la bella ciutat de Granada veiem el Mirador de San Nicolás fotografiat des de l'Alhambra. Us anunciava que passejaríem virtualment mentre marxàvem de l'Albaicín pels seus màgics carrers i cases fins al costat de la catedral per visitar el Corral del Carbón. Podeu veure aquesta zona de la ciutat en la propera fotografia feta també des de l'Alhambra, concretament des de la Torre de la Vela.

Entre la  Catedral de Granada al centre de la imatge i la Iglesia del Sagrario a l'esquerra, podeu apreciar les cresteries i pinacles d'un edifici més clar; és la Capilla Real. En aquesta capella de finals del gòtic, acabada l'any 1.517, hi ha enterrats Reis Catòlics, la seva filla Juana I de Castilla "la Loca", i el seu espòs Felipe I "el Hermoso". 

Al sortir de l'Albaicín arribem a la plaza Nueva, que podeu veure a la fotografia anterior amb tendals blancs, i continuem pel carrer de los Reyes Católicos, fins arribar a la calle oficios. Adossada a la Capilla Real trobem la Lonja de los Mercaderes.

Aquesta llotja fou construïda entre 1.518 i 1.522 per ordre del Capítol de la Catedral amb l'objectiu d'acollir usos comercials i financers. El disseny d'aquest edifici d'estil renaixement, és conseqüència d'un enfrontament entre la Capilla Real i l'Ajuntament. La planta baixa es reservà a la llotja de Mercaders i l'alta servia d'annex a la Capilla Real.

Deixem la Lonja de los Mercaderes i agafem el carrer Estribo, just davant de la Capilla Real; creuem el carrer Reyes Católicos per anar al carrer Mariana Pineda on ens espera el nostre objectiu d'avui: el Corral del Carbón d'estil nassarita, construït l'any 1.336 que fou Alhóndiga Nueva. És l'edifici més antic que ens deixaren els àrabs i l'alfòndec ( alhóndiga ) millor conservat de la península. l'única de les tres que existiren a la Granada nassarita que s'ha conservat. La portada decorada amb belles guixeries i presidida per un gran arc de ferradura apuntat i decorat amb un arrabà, ens convida a entrar...

A l'espai cobert anterior a la porta allindada, podem observar una volta de mocàrabs amb restes de policromia, i dues finestres geminades. 

El Corral del Carbón, edificat per Yusuf I en plena època nassarita, servia de magatzem de mercaderies per vendre-les allà mateix, a més a més d'albergar als mercaders que passaven per Granada per aprofitar el negoci que suposava l'últim regne musulmà de la península ibèrica. Un pati quadrat al que miren tres pisos amb galeries, ens dóna la benvinguda.

Molt auster, amb pilars de pedra, sabates de fusta treballades que suporten les bigues  i el maó vist, aquest edifici fou declarat Monumento Hitórico-Artístico Nacional l'any 1.918, però va estar amenaçat d'enderroc fins que el comprà l'Estat l'any 1.933. S'encarregà de la seva restauració l'arquitecte-restaurador i arqueòleg Leopoldo Torres Balbás.

A les estances superiors s'allotjaven els mercaders i a la planta baixa hi havia els magatzems i les cavallerisses. Després de las Capitulaciones de Santa Fe del 17 d'abril de 1.492, els Reis Catòlics cediren l'ús d'aquest edifici a un criat anomenat Sancho de Arana que continuà utilitzant-lo d'hostatgeria. Fou Corral de Comedias entre 1.531 i 1.593, i al segle XVIII el seu ús era de casa de vecinos els baixos de la la qual foren magatzem de carbó, origen del nom actual de l'edifici. Al centre del pati hi ha una pica de pedra amb dues canelles.

Actualment hi ha una oficina de turisme, l'oficina de la Orquesta Ciudad de Granada i una llibreria. Al pati s'organitzen concerts i actuacions.

Sortim del Corral del Carbón per tornar a la Plaza Nueva on enfilarem la Cuesta Gomerez que ens portarà a l'Alhambra...

Atentament.

Senyor i

Assaborint el castell de Concabella ( 2 ).

Després de resseguir el perímetre gairebé quadrat del castell i fixar-nos en les seves torres ( una amb gàbia i llegenda ), finestres renaixentistes, arcs fets a partir  dels merlets, troneres, espitlleres i la porta principal amb arc de mig punt amb grans dovelles entrem al seu interior en el que no queda gairebé cap element arquitectònic de la seva dilatada història que començà al segle XI. Avui el castell de Concabella és un equipament cultural i de serveis públic totalment reformat i distribuït en una colla d'espais: Centre d'Interpretació dels Castells del Sió, Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida, Espai Pedrolo, Espais de Memòria de la Guerra Civil, Sala d'Actes, Sala d'audiovisuals i taller educatiu, Torre Major amb mirador i espitlleres i Sala d'exposicions Manuel de Pedrolo. A més a més hi ha oficines de gestió municipal i el consultori mèdic. 

Avui començarem per un dels tres espais d'interpretació del patrimoni: El Centre d'Interpretació del Castells del Sió.

Pujar a la planta superior del castell i visitar aquest Centre d'Interpretació ens permet passejar per la història agitada que visqué la riba del Sió a partir de l'expansió dels comtats catalans en aquesta zona de la Marca Superior, la divisió administrativa i militar al nord-est d'al-Àndalus. 

L'espai ens parla d'aquest territori al llarg dels segles X, XI i XII, una zona de frontera i trobada entre el món cristià i el musulmà. Comencem la visita amb les explicacions de l'organització del territori andalusí al segle XI.

El Centre ens permet veure l'evolució des de l'època feudal fins a l'edat moderna del món feudal, la vida al voltant del castell, i l'estructura, funcions i tècniques constructives dels castells. El castell determinava les relacions entre els senyors i els vassalls. El castlà era el representant del senyor feudal i s'encarregava de negociar amb els cavallers.  

El Centre d'Interpretació ens ajuda a entendre també l'evolució dels castells des dels seus inicis com torres de guaite i defensa, a castells, cases fortes i castells.palau. Molts d'ells fins al segle XIX van continuar habitats. Les Corts de Cadis, el dia 1 de juliol del 1.811, decretaren l'abolició dels senyorius a l'estat espanyol.

El decret acabava amb el vassallatge, les prestacions personals del senyor i els senyorius jurisdiccionals per convertir-los en propietats privades. Ferran II d'Espanya abolí el decret, però governs posteriors tornaren a fer decrets similars d'abolició els anys 1.823 i 1.837.

En la fotografia anterior podeu veure darrere del plafó explicatiu amb una gran fotografia del Castell de Montcortès, construït al segle XI però molt modificat al segle XV, els petits arcs construïts a partir dels antics merlets de la façana oest del Castell de Concabella.

Una sèrie de maquetes ens facilita la comprensió de les tècniques constructives de l'època. La propera fotografia explica clarament com van fer l'arrebossat de la torre de guaita de Vallferosa, de trenta-tres metres d'alçada, construïda l'any 970...

La tècnica anomenada opus spicatum, del llatí forma d'espiga, s'emprà en temps dels romans i medievals. També s'aplicà en construccions rurals del segles XVI al XVIII. La pedra tallada es col·locava en forma d'espiga com podeu veure a la fotografia de la maqueta.

Al costat hi ha un petit espai on podeu veure un audiovisual que explica com era la vida al castell.

Deixem el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió i anem a la segona planta per visitar l'Espai Pedrolo.

Atentament.

Senyor i