Gaudim del missal i l'antifonari.

El primer protagonista d'avui és un missal del 1.524, propietat del bisbe Conchillos que l'encarregà a l'impressor Jorge Coci. Jaime de Conchillos va ser un gran impulsor del Renaixement a les terres de Lleida  i a la nostra estimada Seu Vella. Ocupà el bisbat de Lleida entre 1.512 fins al 1.542. Es considera un dels introductors de l'humanisme i de l'art plateresc a Lleida.

Era un home enamorat de l'art i la cultura. Durant el seu bisbat ordenà acabar les obres de l'antic Hospital de Santa Maria on es proposà reunir els diversos hospitals que hi havia a la ciutat de Lleida. L'edifici s'inicià al 1.454 i la seva construcció acabà al 1.520. Si enfileu l'antiga escala d'aquest antic hospital, avui seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ( I.E.I ), podreu gaudir d'un dels més bells edificis de la ciutat. Esteu observant una de les joies de l'arquitectura gòtica civil catalana dels segles XV i XVI. Des de la porta de la magnífica biblioteca podeu veure la porta d'accés a l'aula magna.

Si ens fixem atentament en aquesta porta, el record al bisbe és evident. Podeu apreciar clarament la mitra de bisbe i les tres conquilles del seu escut d'armes. Conchillos fou una de les famílies nobles més importants d'Aragó. El bisbe era natural de Tarazona a la província de Zaragoza.

Però tornem al missal que es custodia a l'Arxiu Capitular de Lleida. Un volum  relligat i enquadernat amb pell gravada sobre fusta.

Mesura 37 X 25 centímetres l'enquadernació, i 18 X 27,5 centímetres el text format per 360 folis amb 35 línies per plana. Està escrit en llatí amb lletra gòtica de quatre formats. Imprès a dues tintes, negra i vermella, i amb caplletres en vermell o xilogràfiques i estampades en negre. A la propera fotografia podeu veure a la portada del missal amb l'escut d'armes del Bisbe Conchillos ( amb la mitra i les tres conquilles ) del foli 1. L'Ana m'ha enviat gentilment tres fotografies que li he demanat del missal: la de la portada, la de les notacions  musicals i la de la marca de l'impressor Jorge Coci.

Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida LC_0029_001r

Als folis amb notació musical veureu el tetragrama i les notes musicals quadrades emprades pel cant gregorià a una sola veu. Aquestes anotacions musicals les trobareu ocupant tota la plana o a dues columnes. A la fotografia següent  podeu veure el foli LC_0029_126r que correspon al Dissabte Sant.

 Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida LC_0029_126r

El missal del bisbe Conchillos es publicà a Zaragoza l'any 1.524 per l'impressor alemany arrelat a la capital aragonesa Georg Kroch ( Jorge Coci ). Coci fou dels primers impressors establerts a Zaragoza on hi treballà des de 1.499 fins al 1.539.

 Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida LC_0029_347r

A la fotografia anterior fotografia podeu observar el foli 347r on hi ha la marca de l'impressor Jorge Coci, i a la propera de detall, veureu detalladament aquesta marca.

Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida LC_0029_347r ( detall )

Coci mantingué la primera meitat del segle XVI una de les primeres i més importants impremtes d'Espanya del seu temps. Les seves publicacions eren de gran qualitat, amb estampacions amb tintat bicolor ( vermell i negre ) i amb força gravats.

Coci, a més a més de la impremta en la que imprimí prop de tres-cents llibres, tenia una llibreria al carrer Botigas Hondas ( actual carrer de San Juan y San Pedro ) al casc antic de Zaragoza. La impremta d'en Coci estava des de la segona meitat del segle XVI en unes cases del Callizo o del Arco que posteriorment s'anomenà calle de la imprenta ( actual carrer Mateo Flando ) de la capital aragonesa.

A l'Arxiu Capitular de Lleida es conserven dos missals elaborats a la impremta d'en Jorge Coci, amb el mateix text i il·lustracions. La diferència dels dos llibres és que un és més senzill - imprès en paper- i està incomplet. L'altre, complert, està escrit sobre vitel·la.
L'any 1.992, el Dia de la Seu Vella es dedicà al bisbe Conchillos, un home enamorat del Renaixement i de la Seu Vella. L'Associació d'Amics de la Seu Vella publicà, l'any 1.993, el llibre "El bisbe Conchillos, l'humanisme a Lleida", a cura de Ximo Company.

Deixem el missal del bisbe Conchillos per fixar-nos en un dels cantorals del fons musical de l'Arxiu Capitular de Lleida.

És l'Antifonari de l'ofici de l'Assumpció de la Mare de Déu, manuscrit sobre pergamí de l'any 1.694. Els llibres de cor són llibres litúrgic de grans dimensions en els que hi ha les partitures que canta el cor durant l'ofici. Són llibres tan grans que alguns, com el que ens ocupa, tenen quatre rodetes i un tirador de cuir al llom per transportar-lo. Podeu veure dues d'aquestes rodetes a la part baixa de la fotografia anterior.

Un antifonari és un llibre que conté antífones ( tornada breu que es fa abans i després d'un salm ), i altres cants. Com podeu veure a les fotografies anteriors, hi ha cinc pentagrames per foli i notació musical quadrada. Al cantoral destaquen quatre caplletres dedicades a la Mare de Déu. A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar la caplletra del primer vers del foli 1 amb el que comença l'antífona de les vespres de l'assumpció de Maria: "In assumptione beate Marie virginis ad vespres" ( escrit amb tinta vermella a la dreta de la caplletra ).

Amb la caplletra A començaven a cantar: "Assumpta est Maria in celum gaudent angeli laudantes benedictum dominum". .. La Mare de Déu en Assumpció no puja pels seus mitjans, quatre àngels l'ascendeixen cap al cel.

Altres caplletres no estan tan ornamentades però són d'una bellesa cal·ligràfica evident, com podeu constatar a la fotografia anterior. Aquest foli està una mica atrotinat i com podeu veure a la part inferior dreta i a la propera fotografia de detall, l'han cosit.

Aquest és un dels quaranta-dos cantorals que formen el  fons musical de l'Arxiu Capitular de Lleida. Veure els prestatges ple de grans cantorals és impressionant...

El fons documental del capitular és tot un tresor del que podeu gaudir. Només cal passejar tranquil·lament fins al carrer Almodí Vell, pujar les escales, escoltar les explicacions de les arxiveres, i descobrir part de la història de la nostra petita ciutat...
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca Lenin ( i 3 ).

A la Biblioteca Lenin hi ha trenta-quatre sales de lectura, i a vuitanta ciutats russes i de la Confederació d'Estats Independents ( C.E.I ) - una aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques- existeixen sales virtuals que diàriament visiten vuit mil lectors.

A la fotografia anterior podeu veure El Corredor Rosa on hi ha exposicions temporals, i a la propera  un plafó que presentava els incunables. El problema és que el text estava escrit en rus, idioma que utilitza un alfabet que és una variant del ciríl·lic. Evidentment no vaig entendre el text . Malgrat tot, el foli de l'esquerra em resultava familiar...

Un cop a Lleida vaig escriure un correu electrònic a la Biblioteca Lenin i, com en altres consultes que he fet a diferents estaments russos per documentar-me, la resposta va ser molt ràpida i cordial. La Cap del Departament d'Exposicions, Перевезенцева Анастасия Сергеевна , em confirmà que era un foli del Liber Chronicarum -també conegut com Crónica de Nuremberg- un incunable publicat al 1.493 del que es conserven al món 400 còpies en llatí i 300 en alemany. Una d'aquestes còpies la tenim a l'arxiu Capitular de Lleida i la veurem detalladament aviat al blog. Gràcies Anastàsia per la teva gentilesa.

L'ampliació de la Biblioteca Estatal de Rússia s'inicià l'any 1.930 i finalitzà al 1.945. El projecte és dels arquitectes Vladimir Shchuko i Vladimir Gelfreikh. Aquesta ampliació fou imprescindible pel gran volum dels seus fons...

Penseu que parlem, a més a més dels llibres, de 13 milions de publicacions periòdiques, 150.000 mapes, i 350.000 partitures musicals i registres sonors. Podeu imaginar-vos fàcilment la grandària de la Biblioteca Lenin.

Entre els anys 1.922 i 1.991 era obligatori dipositar un exemplar de cada llibre que es publicava a l'U.R.R.S, la Federació de Rússia continua fent-ho.
A la fotografia anterior, entre els prestatges i el quadre, es pot llegir: "Универсальные справочные издания" ( Edicions de referència universal ).

A la fotografia  de detall podeu observar l'oli sobre tela " Lenin a Smolni el 1.917", obra del 1.930 d'Isaak Izràilevich Brodski ( 1.889 - 1.939 ), un dels principals representants del realisme socialista. Va dirigir un temps l'Acadèmia de les Arts de l' U.R.S.S. L'Institut Smolni de Sant Petesburg fou l'edifici triat per Vladímir Lenin com a Caserna General Bolxevic durant la revolució d'octubre de 1.917.

Per triar el llibre que voleu consultar cal buscar la informació corresponent als petits arxivadors de fusta que trobareu arreu. Si us fixeu en la part inferior de la fotografia anterior veureu que  entre els petits calaixets - amb dos tiradors cadascun-que guarden milers de fitxes, hi ha una peça de fusta més estreta de l'amplada de dos calaixets amb un sol tirador. Si estireu d'ell apareix una fusta rectangular amb funcions de petita taula per poder escriure i copiar a la fitxa de la biblioteca la vostra sol·licitud.

El que cal fer amb la fitxa en la que demaneu el llibre o document que voleu consultar sembla part del guió d'una pel·lícula d'espies. Cal posar la vostra petició a l'interior d'un cartutx i mitjançant un sistema de correu pneumàtic i la vostra demanda circularà per l'interior d'uns tubs que la duran fins al soterrani de la biblioteca... 

El misteriós aparell de la fotografia anterior és una estació de recepció i enviament d'informació. Quan han trobat el llibre o document que heu demanat el duen a la sala que podeu veure a la propera fotografia. Ara ja us el donaran aviat...

Una curiositat divertida, quan arriba l'any nou els moscovites, a més a més de la fitxa demanant un llibre pel correu pneumàtic, introdueixen al cartutx caramels per endolcir la feina dels treballadors de la Biblioteca Lenin. El sistema de correu pneumàtic es va instal·lar als anys 70 de segle passat.

Les sales de lectura de la Biblioteca Estatal de Rússia han acollit com lectors als escriptors Tolstoi, Dostoievski, Txékhov, Korolenko; i als científics Timiriázev, Mendeléiev, Tsiokovski... poca broma.

 
La Biblioteca Estatal de Rússia ocupa una illa sencera al centre de Moscou. L'edifici més antic de tot el complex és la Casa de Pashkov  amb la seva rica història plena de llegendes. Diuen que amagada sota terra hi havia la Biblioteca d'Ivan IV Vassílievitx, conegut com Ivan el Terrible, que fou tsar de Rússia entre 1.547 i 1.584.

 
La llegenda també explica que aquesta misteriosa biblioteca, coneguda com La Llibreria, era l'antiga biblioteca dels emperadors bizantins que després de la caiguda de Constantinoble fou traslladada a Roma, i posteriorment a Moscou com a dot de Sofia Paleóloga, esposa del príncep rus Iván III i padrina d'Ivan el Terrible...

El temps passa volant i no puc ensenyar-vos més sales d'aquesta magnífica biblioteca. Les seves gegantines proporcions requereixen d'una visita molt més llarga.

Torno la meva acreditació com visitant i una mica trist pel fet de no poder gaudir-ne més he de marxar de la Biblioteca Lenin. Si visiteu Moscou no ho dubteu, demaneu l'acreditació i deixeu-vos seduir per aquest temple de la cultura. 
Atentament.
Senyor i 

Botigues amb restes arqueològiques ( i 9 ).

Sortim d'Original, a l'avinguda de Blondel quaranta-vuit, botiga dedicada a la moda jove i complements per anar fins al número trenta-quatre on ens està esperant Kreativ, un establiment dedicat als accessoris, bijuteria i joieria d'autor, decoració, manualitats i joguines.

Al fons la petita botiga amaga un tresor. El que avui té funcions de galeria on podeu gaudir d'exposicions temporals, ÉS un celler del segle XIV amb murs de carreus de pedra.

Com podeu veure a la fotografia anterior també es conserva part d'una arcada medieval. Al petit espai quadrangular trobem també fragments de murs de maó.

A la botiga hi ha dos nivells separats per un tram d'escala de cinc graons. M'explica gentilment la propietària que l'arqueòleg li va comentar que aquest desnivell marca per on passa la muralla andalusina.

Un dels quatre murs d'aquest antic celler està fet de maó, com podeu apreciar a la fotografia següent. És l'ínic que mostra afectacions per humitats.

També de maó és la volta del celler que pot presumir de molt bon estat. Cal valorar la sensibilitat a l'hora de conservar aquest espai i el paper cultural al que l'han destinat.

Tornem a l'avinguda de Blondel per pujar fins al número sis, on trobem Des.Tapa'T. També podem accedir al restaurant per la plaça de la Paeria número tretze.

Si entrem pels porxos de baix de la plaça de la Paeria, només entrar ens saluden una magnífica arcada medieval i el sostre embigat, com podeu veure a la fotografia anterior. Aprofito per recordar-vos que els porxos de la plaça de la Paeria estan datats entre els segles XIII i XVII.

A tocar de l'arcada medieval i davant de la barra del bar trobem un fragment de mur fet amb carreus de pedra, que podeu veure a la fotografia anterior, i el altre fragment de maó de la propera fotografia.

Si anem a la banda de Blondel, al fons trobarem una escala que en permet accedir al soterrani. La decoració texana no ens fa imaginar el que ens espera al baixar-la...

Només baixar uns graons ràpidament, a l'esquerra, descobrim l'antic celler que avui acull algunes de les taules del restaurant.

Els carreus de pedra i la volta de maó us acompanyaran quan seieu a les taules i tasteu les especialitats dels restaurant Des.Tapa'T.

Tornem ràpidament al carrer Major, concretament al número vuitanta-sis, gairebé a tocar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i de la Catedral Nova, on hi ha la botiga ITM Premium.

Quan pugeu a la primera planta us sorprendran els fragments d'arcades medievals que acull aquesta botiga oberta l'any passat.

Els carreus de pedra i les restes de les arcades estan perfectament integrades a la botiga. Les peces de roba gairebé acaronen a als carreus i dovelles de pedra. Algunes estructures de maó us deixaran bocabadats.

Deixem el carrer Major per continuar pel carrer sant Antoni on al número vint-i-cinc hi havia la botiga de roba Tantull, actualment tancada, al seu interior el protagonisme és per a una magnífica arcada medieval dels segles XIII - XIV. Quan el local recuperi l'activitat comercial intentaré fer les fotografies oportunes per compartir-les amb vosaltres. Continuem caminant fins al número cinquanta-un on trobarem Cortefiel.

No és fàcil fotografiar les restes arqueològiques que en conserven en aquest establiment perquè estan protegides per un gran vidre. És difícil aconseguir una imatge clara perquè al vidre s'hi reflecteixen moltes llums i objectes de la botiga.

Teniu davant vostre les restes d'una portella que s'obrí al segle XV a la muralla. La propera fotografia de detall és del pany de muralla que hi ha sobre la portella lateral del que fou el Portal de Sant Antoni.

Josep Lladonosa ja havia documentat aquestes restes quan es va enderrocar el Teatre de la Paloma per construir el cine Fémina, que va funcionar dels anys 1.943 al 1.984. Al 1.985 s'enderrocà el cinema per fer el nou edifici.
A pocs metres de Cortefiel trobem l'avinguda de Catalunya. Anem a l'esquerra i al número deu trobem l'última botiga amb restes arqueològiques de l'Eix Comercial, la carnisseria Burgués.

La moderna porta automàtica de vidre està flanquejada per una façana de pedra del segle XIX. Possiblement els carreus es van aprofitar de la muralla medieval i moderna dels segles XII - XVIII.

Deixem la carnisseria Burgués i acabem el nostre periple per les botigues lleidatanes que conserven restes arqueològiques. La vida d'alguns establiments és efímera i els negocis canvien, però el que no ha de canviar és la sensibilitat dels botiguers per preservar els petits fragments d'història que hi ha al seu interior.
Atentament.
Senyor i