Per molts anys Solsona !

El 30 de juliol del 1.594, avui fa quatre-cents vint-i-cinc anys, el rei Felip II signà la cèdula escrita en llatí per la que concedia a Solsona el títol de ciutat. La signatura la va fer al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, un impressionant complex monumental format pel monestir, la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca situat a quaranta-cinc quilòmetres de Madrid. Avui a la petita ciutat de la Catalunya Central li caldrà molta bufera per apagar les 425 espelmes del seu espectacular aniversari.

El passat divendres, dia vint-i-sis, la capital del Solsonès va commemorar els 425 anys de ciutat amb tres actes organitzats per l'Ajuntament, el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal i l'orfeó Nova Solsona: la mostra de carrer " Arqueologia del punt de vista" ( amb visita guiada ), un concert amb peces dels segle XVI i la projecció del documental "Vella Solsona".

La mostra al carrer "Arqueologia del punt de vista", organitzada pel Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, és una petita mostra de l'exposició temporal "Aguaitant Solsona. Memòria gràfica de la ciutat fins al 1.927" que podreu visitar des del proper 5 de setembre fins al 29 de febrer del 2.020. Avui us en regalo un tastet...

Passejant per la ciutat trobareu dotze punts informatius en el que veureu per un costat l'antiga fotografia i una petita explicació i per l'altre una ampliació de detall d'una part de la fotografia. Podreu comparar, en alguns casos amb més de cent anys de diferència, l'abans i l'ara dels següents espais singulars : el Pont de Solsona, el Passatge de les Moreres ( fotografia anterior i propera de detall ), el Portal del Pont, el Claustre de la Catedral, la Plaça Major, la Plaça de sant Joan, la Torre de les Hores, la Plaça del Camp, la Plaça de sant Isidre, Vallcalent, la Plaça de sant Pere i la Plaça Palau.

Aquesta és la primera imatge fotogràfica de Solsona. Francesc de Paula Arenas Marsan, que signava les seves fotografies amb el pseudònim "Stef", la va fer l'octubre de 1.864. Podeu veure una petita part del campanar i els absis romànics de la Catedral. A l'època moderna es van sobrealçar amb finalitats de defensa militar i més tard foren les antigues sales de l'Arxiu Capitular. Al peu de l'antiga fotografia podem llegir la frase: " Torreones de la Catedral de Solsona".

A la part posterior del punt informatiu, en aquest cas de difícil accés, podem veure detalladament com estaven els absis fa 155 anys...

El canvi és evident, davant vostre podeu constatar la diferència i millora indiscutible d'aquesta part de la Catedral de Santa Maria de Solsona.

A pocs metres - només cal creuar el passatge de les Moreres, "entrar" a Solsona pel Portal del Pont i caminar uns passos pel Carrer de sant Miquel - trobem un altre punt informatiu.

La fotografia d'Adolf Mas Ginestà és del 1.905 i ens mostra l'interior del Portal del Pont. Cada vespre, fins al 1.912, Solsona -com totes les ciutats emmurallades- tancava les portes i ningú en podia entrar o sortir fins l'endemà.

Observar la part posterior del punt informatiu és molt fàcil, no com en la dels absis dels Passatge de les Moreres. L'ampliació ens ajuda a reflexionar sobre l'espectacular canvi que hem viscut en un segle...

Surto de la ciutat murada per ensenyar-vos el Portal de Pont que es va acabar l'any 1.805 per transformar-se en l'entrada principal de la ciutat de Solsona.

La propera fotografia de detall és del Sol de Solsona, símbol de Solsona. El gran Sol de coure i zenc fou restaurat l'any 2.005 pel Manelet.

No ho dubteu, visiteu la Catalunya Central i guardeu part del vostre temps per assaborir Solsona. Estic segur que m'agraireu la proposta.
Atentament.
Senyor i

Casa Rudes, des de 1.893...

Avui la passejada virtual ens porta fins al carrer Major número deu de Sant Joan de les Abadesses. Al cor de la vila ens espera Casa Rudes fundada l'any 1.893, un dels establiments centenaris del Ripollès.

Actualment l'agrobotiga, polleria i restaurant està regentada per la quarta generació de botiguers i restauradors especialitzats en la cuina típica dels Pirineus. Només entrar, si ja teniu uns anyets, recordareu perfectament les bótes de vi que hi havia en moltes d'aquest tipus de botigues antigues.

A més a més de la botiga i el restaurant a Casa Rudes trobareu un petit bar on descansar una estona de la vostra descoberta del magnífic patrimoni medieval vinculat al Monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat l'any 887 i que fins al 945 fou l'únic monestir femení de Catalunya.

Després de cent vint-i-cinc anys evidentment trobareu a la botiga els moderns mostradors refrigerats per conservar els aliments, però encara podreu veure les antigues neveres amb portes de fusta.

L'objectiu de l'agrobotiga és apropar al consumidor els productes comarcals de producció artesana, difícils de trobar en supermercats i grans superfícies. Hi ha: embotits, formatges, mels, melmelades, ous ecològics dels Pirineus, cerveses artesanes,... tots de proximitat.

Els antics armaris mostradors de fusta treballada acullen ampolles misterioses de licor de poma de Girona, ratafies, caves, vins,...

Casa Rudes conserva, afortunadament, el revestiment conegut com paviment hidràulic, material que va viure la seva època daurada des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Per valorar justament aquest material de construcció, penseu que les rajoles es fabricaven artesanalment peça a peça.

Entrem al menjador que pot acollir trenta persones on podeu triar entre menú ( diari o festiu ) o carta, i en el que alguns "valents" gaudeixen d'esmorzars de forquilla...

Si no ho heu fet abans d'entaular-vos, visiteu després el monestir on gaudireu del silenci. Passegeu pel seu senzill claustre gòtic iniciat l'any 1.442. L'anterior claustre, d'estil romànic, fou malmès pel terratrèmol de 1.428.

La visita al monestir us permetrà gaudir d'arquitectura romànica, gòtica, renaixentista i barroca. Tota una lliçó d'història de l'art.

Atentament.

Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 39 a ).

Us explicava el passat divendres que al tornar el plànol de l'edifici Pal·las, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell, em vaig quedar sorprès al descobrir que el convent dels franciscans del carrer Vila Antònia número 12 de Lleida, també és obra de l'arquitecte tarragoní. 

L'etiqueta que podeu veure a la part inferior dreta de l'anterior fotografia ho deixa molt clar: Frailes Franciscanos. Calle Vila Antònia. Lérida. Morera i Gatell, a més a més de l'extensa obra modernista, va fer treballs més senzills i populars com el convent dels franciscans.

A la propera fotografia podeu veure la façana del carrer Vila Antònia que es correspon amb la de la fotografia anterior del plànol. és el que queda - amb alguns canvis- del projecte de Morera i Gatell. Si les compareu podreu comprovar que la porta de l'esquerra del plànol actualment és una finestra. El coronament és totalment diferent i, a la torre de l'esquerra, s'ha modificat i només conserva la finestra de la primera planta.

El convent dels franciscans es transformà en residència d'estudiants i, posteriorment, en residència d'avis. La fotografia següent és de la cantonada dels carrers de Vila Antònia i Maria Sauret, on hi ha l'entrada a la residència.

Si compareu la fotografia anterior de detall del plànol d'alçat de la façana amb la propera fotografia, constatareu que les finestres de la planta baixa conserven plenament el disseny pensat per Morera i Gatell.

Al plànol d'alçat de la façana destaca la torre de l'esquerra amb una gran porta, tres plantes de finestres i una coberta a quatre aigües.

Està clar, observant la propera fotografia, que aquella porta i l'actual són molt diferents. No queda gairebé res de la porta dissenyada per Morera i Gatell.

El coronament del convent dels franciscans era senzill però tenia una certa bellesa com podeu veure a la propera fotografia de detall del plànol.

D'aquest antic coronament no en queda res de res. És evident que aquesta part de l'edifici ha perdut molt interès amb la reforma feta l'any 1.982. El coronament actual unifica les alçàries de la torre i la resta del convent.

Mentre observava atentament el plànol d'alçada de la façana del convent tenia molt clar que em calia visitar l'actual residència Adesma Fundació Sant Antoni de Pàdua per cercar més informació.

Afortunadament em vaig trobar al franciscà Joaquim Quinocho Recasens que es sorprengué de la "meva" troballa a la biblioteca del Col·legi d'Arquitectes. Ràpidament ens vàrem entendre i m'ensenyà a fons l'edifici i la petita biblioteca dels franciscans. Jo li vaig enviar el mateix dia de la visita les fotografies del plànol. Gràcies Joaquim per la teva gentilesa.

M'explicà que l'edifici original només tenia planta baixa i primer pis malgrat que el plànol de Francesc de paula Morera i Gatell proposava una segona planta.

El segon pis es va edificar els primers anys de la dècada dels seixanta del segle passat seguint el projecte de l'arquitecte. El canvi més evident en l'estructura de l'edifici, com he dit abans, és el de la coberta del 1.982.
La façana del carrer Vila Antònia encara conserva petits detalls decoratius a la planta baixa, com podeu apreciar a la fotografia anterior de detall.
A la dreta de l'antic convent hi ha el Santuari de Sant Antoni de Pàdua, on celebren la comunitat de "frarets" de Lleida.

El temple, d'estil neogòtic, fou inaugurat i dedicat el dia 13 de juny de 1.950  per Aurelio del Pino Gómez que fou bisbe de Lleida del 1.947 al 1.967.

Molt gentilment en Joaquim em convida a visitar l'antic convent. Voleu acompanyar-nos i descobrir els secrets que acull l'edifici del carrer Vila Antònia de Lleida?
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a la planoteca ( 1 ).

Els quatre grans mobles arxivadors horitzontals que ocupen el centre de la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes, dissenyats per guardar i classificar plànols, gravats, dibuixos... , són el  nostre proper objectiu. La bibliotecària m'ha deixat el llistat de la Planoteca-Biblioteca perquè li digui quin calaix vull que m'obri.

Per continuar amb la recerca de l'obra de Francesc de Paula Morera i Gatell li demano poder consultar els seus plànols. La bibliotecària obre el sisè calaix de l'arxivadors de la dreta. He de confessar-vos que estic emocionat.

Ràpidament em poso els guants per protegir els documents. Al llegir les etiquetes quedo totalment bocabadat perquè sóc conscient que tindré el luxe de poder consultar els plànols dels edificis més emblemàtics de Lleida.

Molt emocionat els agafo amb cura i els porto a la taula per observar-los atentament. A l'entrada d'avui us mostraré els de l'edifici Pal·las, encarregat l'any 1.912 per Eduardo Aunós i edificat entre 1.912 i 1.915.

Morera i Gatell aprofitava qualsevol racó del plànol per fer operacions. Amb la propera fotografia podeu comparar el plànol anterior amb l'edifici actual.

La fotografia de detall del plànol mostra el coronament ( inacabat ) de l'edifici, un coronament del que malauradament avui no podem gaudir.

A principis dels anys 70 del segle passat l'edifici va ser remodelat i transformat en la seu d'un banc. Fou el preu per salvar-lo de l'enderroc...

Eduardo Aunós ( 1.894 - 1.967 )  va ser Ministre de Treball, Comerç i Industria de la dictadura de Primo de Rivera i Ministre de Justícia de la dictadura franquista. L'any 1.912 encarregà a Francesc de Paula Morera i Gatell la construcció d'un hotel conegut com Palace Hotel. A la fotografia anterior podeu veure les inicials E ( Eduardo )  i A ( Aunós ) al coronament de l'antic edifici modernista.

A la fotografia anterior de detall podeu observar la part central de l'antic hotel amb les tribunes i balcons. Els responsables de la rehabilitació forn els arquitectes Lluís Domènec Girbau, Ramon Maria Puig Andreu i Lauri Sabater Andreu. De l'antic hotel es conserva la façana modernista de l'avinguda de Blondel.

BR29Arquitectes s'encarregà entre els anys 2.006 i 2.008 de la restauració de la façana. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu gaudir de fotografies sorprenents d'aquesta restauració.

Entre la fotografia anterior i la següent no trobareu gaires diferències. La planta baixa de l'edifici Pal·las es pot observar sense l'impacte visual del discutible coronament actual...

Torno el plànol a la planoteca i agafo el d'un edifici que no sabia que era obra de Morera i Gatell. Parlo del convent dels Franciscans del carrer Vila Antònia 12 .

Atentament.

Senyor i

Sorpresa a l'arxiu Morera i Gatell.

Dijous passat us explicava que buscant el projecte de l'edifici comercial d'habitatge del carrer d'Anselm Clavé número 43 a la biblioteca del COAC, concretament a l'arxiu de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, vaig quedar bocabadat al trobar el Projecte de Reforma del Monestir de Sigena, que l'arquitecte tarragoní va fer l'any 1.915. Avui li donarem un cop d'ull. Només obrir les carpetes on es conserva el projecte apareix la primera sorpresa: una fotografia antiga del monestir.

Quan va signar aquest projecte de reforma, l'arquitecte modernista Morera i Gatell ja feia gairebé deu anys que era arquitecte municipal de Lleida, plaça que guanyà el 19 de desembre de 1.906 i que ocupà fins a la seva jubilació al 1.941.

L'any 1.915,el bisbe de Lleida va fer visitar el monestir a l'arquitecte diocesà interí Francesc de Paula Morera i Gatell. A la part de baix, a la dreta, de la fotografia anterior, podeu veure que el document és del 8 de març de 1.915 ( dia en el que presentà el projecte al bisbe de Lleida ) i consta que és El Arquitecto Diocesano interino. A la segona línia, després de tatxar  la paraula modificación, l'arquitecte escriu reparación i el text final és: "Real Monasterio de Sijena. Proyecto de reparación. Reedificación del angulo Norte del Monasterio y construcción de una galeria y celdas en el ala Noreste del Claustro". Quan Morera i Gatell va fer el projecte, la priora del monestir era Margarita Ignacia Perella Mateu.

 El Real Monasterio de Santa María de Sigena és un impressionant monestir cistercenc femení del segle XII situat a la comarca aragonesa de los Monegros ( Huesca ). Fou fundat el dia de sant Jordi de 1.188 per l'ordre de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem.
A la fotografia anterior podeu veure un plànol amb l'alçat, secció i planta del projecte de reforma de Morera i Gatell; i a la propera -de detall- a la part superior podem llegir: "Sección del angulo modificado y fachada del claustro de la galeria que se proyecta. Escala de 1 : 50 ".

Manipular amb cura aquests documents és imprescindible perquè molts plànols estan doblegats i per observa-los detalladament cal obrir-los pensant que tenen més de cent anys.

El plànol de la fotografia anterior, com podeu llegir a la propera fotografia de detall, és de la "Planta general del Real Monasterio de Sigena. Escala 1 : 200".

Del conjunt medieval actualment només queden el temple i altres dependències. El claustre és la part més ruïnosa que es conserva.
A la propera fotografia podeu veure la planta del temple, de creu llatina, d'una nau amb un gran creuer i amb tres capelles absidals.

La fotografia de detall ens permet llegir al creuer i a les capelles absidals: Iglesia, Aagristia, Panteon  i -a l'esquerra- Panteon Real. Morera i Gatell escriu Sagristia en lloc de Sacristía i es deixa els accents a Panteón ...

Al centre de la fotografia següent de detall hi ha el claustre. A la part superior, d'esquerra a dreta, podem llegir: Dormitorios antiguos, Sala capitular i Coro. Sota el Coro hi ha el Comedor i la Cocina.

En el proper esbós es veuen les anotacions de les mides de la zona del claustre del monestir. Al pati hi ha un escrit del que no entenc alguna paraula però en el que l'arquitecte proposa: " ( Todas las ? ) las paredes del claustro deben realzarse con mortero de Porland  hasta la altura de 2,00 m".

A més a més dels plànols entre el documents guardats als sobres cal destacar una extensa memòria del projecte que comença amb una descripció geogràfica i històrica. A les primeres línies podem llegir: " El Real Monasterio de Sijena esta fundado sobre un pantano y laguna cercana al rio Alcanadre en medio de la hermosa vega que riega este rio".

Entre els documents he trobat aquest anunci de Pedro Coll sucesor de Juan Coll Molas. Cortes 473 Barcelona. Escultura decorativa y reproducciones en staff, yeso, cemento y cartón piedra.

Explica també l'anunci que l'empresa barcelonina va rebre, entre altres premis, medalles en l'Exposició Universal de París de 1.889 i en la de Chicago de 1.893.
Amb molta cura plego els plànols, ordeno els documents consultats i torno els sobres a la bibliotecària. Li agraeixo la rapidesa i li demano autorització per consultar la planoteca...
Atentament.
Senyor i