Passejant per Tartareu.

Sense marxar del municipi de les Avellanes i Santa Linya, ( format per les Avellanes, Santa Linya, Tartareu i Vilanova de la Sal ), anem de Vilanova de la Sal a Tartareu per gaudir del seu patrimoni.

Després d'aparcar al carrer Nou si aixequem la mirada ens adonem ràpidament del patrimoni que hi ha enfilat al turó que domina aquest petit poble de cent habitants. 

Comencem a pujar pels carrers que ens portaran fins a l'església parroquial de Santa Maria, d'una sola nau, que fou construïda al segle XII però totalment reformada al segle XVIII.

Abans de continuar pujant, ens aturem per donar un cop d'ull al frontispici. Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera, els murs estan fets amb carreus irregulars però a les obertures i als angles cantoners els carreus estan ben treballats, escairats i polits. Sobre la portalada hi ha una fornícula buida feta amb una pedra molt diferent a la resta, i sobre la fornícula podeu veure una finestra quadrada amb llinda. Entre la llinda i el frontó triangular que corona la façana nord-oest es veuen restes d'un arc de mig punt adovellat. A l'esquerra tenim el campanar, afegit al segle XX.

A la llinda de la portalada hi podem llegir 1744. Com podeu observar a la fotografia següent de detall la façana conserva part de l'antic arc de mig punt adovellat.

Entre la llinda i les restes de l'antiga portalada romànica hi ha un carreu en el que podem llegir em monograma IHS, que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim.

Continuem enfilant el turó per continuar gaudint del patrimoni de Tartareu. L'església parroquial de Santa Maria, que podeu contemplar a vista d'ocell a la propera fotografia, és una de les tres esglésies d'origen romànic que trobarem.

Molt aviat trobem l'església romànica de Sant Miquel, que fou l'església parroquial de Tartareu fins al segle XVIII. A la propera fotografia podeu veure la sòbria façana de ponent amb una finestra cruciforme.

El plafó informatiu que podeu veure a l'esquerra de la fotografia següent ens explica la història d'aquesta església romànica. Darrere, ja baixant cap al poble, hi ha l'església parroquial de Santa Maria.

Sant Miquel és una església romànica dels segles XII -XIII, d'una sola nau amb planta de creu llatina i un sol absis de planta semicircular. 

La fotografia de detall ens permet observar la porta adovellada d'arc de mig punt que trobem a la façana sud, la que mira al poble de Tartareu.

L'absis i el transsepte són els protagonistes de la fotografia en la que podeu veure, al centre de l'absis, la finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt.

En les excavacions arqueològiques que es van fer els anys 1.990 i 1.991, a l'est de l'absis varen descobrir les restes de l'església més antiga de Tartareu que probablement fou abandonada a la segona meitat del segle XII. Els seus carreus s'aprofitaren per construir la nova església de Sant Miquel.

Al plafó informatiu hi ha una fotografia de Carme Alós i Carles Carreño en la que es veuen les restes de la petita església romànica d'uns nou metres de llarg i sis d'ample. L'espai on hi havia l'esglesiola a partir del segle XIV s'utilitzà com a cementiri.

Font fotografia: Carme Alós i Carles Carreño

 

En un document de l'any 1.083, el comte d'Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida de Folcalquier donaven a la canònica de Santa Maria de Solsona l'església del castell de Tartareu.

Continuem enfilant el turó coronat per les restes del castell. Aprofito per aturar-me un moment i fer la fotografia en la que podeu observar la coberta de l'església romànica.

Deixem les dues esglésies romàniques de Sant Miquel i fem un últim esforç per arribar a les poques restes que es conserven del castell de Tartareu. Un plafó informatiu ens il·lustra abans d'enfilar l'últim tram d'escales.

A la dreta del plafó hi ha una fotografia d'un penjoll de bronze trobat l'any 1.994 entre les runes del castell per veïns de Tartareu. És una peça del segle XIII amb representació d'una cabra, símbol dels Cabrera, vescomtes d'Àger. El penjoll, que era un guarniment que penjava dels arnesos dels cavalls o dels cavallers, conserva part dels esmalts i està custodiat al Museu de la Noguera de Balaguer.

A tocar de cim del turó trobem el poc que queda d'aquest castell que formava part de la línea de frontera de la Marca Superior en època andalusí. La Marca Superior era una divisió administrativa i militar al nord-est d'Al-Àndalus.

Les muralles estan construïdes amb maçoneria irregular de pedra calcària unida amb morter de guix i calç.

Del castell, dividit en tres recintes, no estan clares les etapes constructives. Els nivells superiors poden ser de l'època andalusina, de mitjans del segle X. La construcció del tercer recinte cal situar-la al voltant de la conquesta feudal, aproximadament al 1.083.

Els dos primers recintes, adossats a la roca, eren de planta circular i estaven envoltats per una muralla gairebé de planta rectangular de catorze per vuit metres.

Del tercer recinte, amb muralla irregular, es conserven dues cisternes per recollir aigua d'uns 2,5 X 1 metre que estan arrebossades amb morter de guix i calç ( al sud-est ) i restes de dependències ( al sud-oest ). Al sud d'aquest tercer recinte hi ha l'església romànica de Sant Miquel, que era l'església del castell.

A la fotografia anterior podeu veure en primer terme part de les restes del castell i, ja baixant del turó, les esglésies de Sant Miquel ( esquerra ) i l'església parroquial de Santa Maria ( dreta ).

Reserveu una part del vostre temps per apropar-vos a Tartareu i enfilar-nos al turó que domina el petit poble.

Atentament.

Senyor i

El salí de Cambrils ( 2 ).

A la primera entrada dedicada al salí de Cambrils vàrem donar un cop d'ull a la zona d'evaporació superior anomenada El Salí o Font Salada. Ja vaig explicar-vos que les dues zones d'evaporació estan separades per uns tres-cents metres amb un desnivell d'uns quaranta metres. 

Avui farem aquest recorregut passejant des de la Font Salada fins a la zona d’evaporació inferior anomenada Les Cabanetes. Passejant per aquesta sendera, a tocar del riu Fred, trobarem una colla de molins. 

L'aigua salada que brolla de la Font Salada comença el recorregut per una curiosa canalització de fusta que podeu veure a la fotografia anterior. Si m'apropo i faig una fotografia de detall veureu molt millor les cristal·litzacions de sal que s’han format a la canalització de fusta i el petit raig d'aigua salada que continua el seu descens fins a les basses de la zona d'evaporació de Les Cabanetes.

La canalització de fusta, restaurada, aprofita el desnivell entre les dues zones d’evaporació per transportar l'aigua salada d'una de les zones a l'altra.

Si baixem uns metres més arribem al molí fariner, protagonista de la fotografia següent. Aquest és un dels cinc molins hidràulics de Cambrils ( dos de sal, un fariner, un de pinso i un de pelador ).

A la propera fotografia de detall podeu observar part de les fulles de fusta de la porta del molí fariner on hi ha el pany i l’anella de picaporta.

Deixem el molí fariner per continuar baixant per la sendera a tocar de la canalització de fusta, que com podeu veure a la fotografia següent està "arrebossada" de sal cristal·litzada.

 

 

Si baixem una mica més trobem el segon  molí. El podeu veure a la dreta de la fotografia anterior i al centre de la propera. El molí de pinso molia el gra que s´utilitzava per alimentar el bestiar.

 

 

El plafó informatiu que trobareu a la barana de fusta, a tocar d’aquest molí, ens explica el sistema de cinc molins hidràulics que formen el molí de Cambrils.

 

 

Des de la barana de fusta faig les properes fotografies en les que podeu observar bona part dels murs i una de les moles del molí. Els molins del salí tenien un funcionament similar però es diferenciaven en la mida i la forma de les moles.

 

Deixo un moment la sendera per baixar fins al molí de pinso per fer la segona fotografia en la que podeu veure millor la mola.

Si aixequem la mirada podem constatar que ja hem baixat força. A la fotografia la barana de fusta ens indica per on va la sendera. La canalització de fusta està ben blanca per la sal cristal·litzada. Al centre, el molí fariner.

 

 

Si continuem baixant per la sendera aviat trobem el molí pelador, que pelava el gra de cereal destinat al consum humà. Com podeu constatar a la fotografia la mola d'aquest molí, troncocònica, és diferent a la del molí de pinso.

 

 

La canalització de fusta que baixa l'aigua salada des de la Font Salada fins a la zona de Les Cabanetes, acaba en una gran bassa.

Abans d'accedir a les instal·lacions del salí de Cambrils, situades a la zona d'evaporació de Les Cabanetes, fem un cop d'ull al camí pel que hem baixat. Al centre de la fotografia hi podeu veure el molí fariner i en primer terme una de les basses d'aigua salada.

A la tercera i última entrada dedicada al salí de Cambrils visitarem virtualment la zona d'evaporació de Les Cabanetes.

Atentament.

Senyor i

El Santuari de Massarúbies ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada al santuari vàrem donar un cop d'ull a l'exterior de l'església d'origen romànic, transformada en estil barroc al segle XVII i ampliada els segles XVIII i XIX. A la masia Cabiscol, molt gentilment, ens van obrir la porta d'accés a l'església a la que avui entrarem. 

 

A la fotografia anterior podeu veure part del porxo des de l'interior de l'església. Només entrar us sorprendrà el retaule barroc que podeu observar a la propera fotografia. 

A la fotografia anterior, als murs laterals del presbiteri veureu penjats ciris ( a l'esquerra ) i espelmes i candeles ( a la dreta).

 

 

El dos de febrer, dia de la Candelera, es dóna un ciri als priors de les comandes ( Montpol, Cambrils, Timoneda, La Llena, Ceuró, Ogern i Castellar de la Ribera ) i una espelma o una candela als assistents. Hi ha una colla de refranys que ens parlen de la Candelera, el més conegut ens ajuda a fer de meteoròlegs: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu". Això vol dir que si aquell dia plou ( plora), ja falta poc pel bon temps, però si no plou encara queda hivern.

Al retaule barroc, datat al 1.713, li falta la part superior i les escultures originals que foren destruïdes durant la Guerra Civil. L'any 1.955 fou restaurat per l'equip de Pere Roca Fius, que era un daurador i pintor de Manresa.

El retaule té tres carrers separats per les quatre columnes salomòniques que hi ha sobre la predel·la. El carrer central, més alt que els que el flanquegen, està coronat per una cúpula-baldaquí que podeu veure a la segona fotografia. 

El carrer central del retaule comunica el presbiteri amb el cambril, del segle XIX, presidit per la talla gòtica de la Mare de Déu de Massarrúbies.

La Mare de Déu de Massarrúbies està flanquejada per les imatges de la Fortalesa ( que agafa una columna ) i la Justícia ( amb una espasa a la mà dreta i que amb la mà esquerra agafava les balances - que s'han perdut-).

Aquestes imatges possiblement estaven acompanyades per les de la Prudència i la Temprança que degueren ser protagonistes de la part superior ( destruïda )  del retaule barroc.

 

A la predel·la podem veure els relleus historiats de L'Adoració dels pastors ( a l'esquerra del retaule i a la fotografia anterior ) i de La Nativitat ( a la dreta del retaule i a la fotografia següent ).

 

Si deixem de mirar el retaule i ens girem podrem veure la nau de l'església i el cor que hi ha sobre la porta d'accés.

Tota la nau està decorada amb pintures de to popular en les que es representen escenes de temàtica religiosa. Algunes fan referència a la iconografia del santuari, com les processons. Les pintures de la volta, protagonistes de la fotografia següent, representen escenes de la vida de la Mare de Déu.

Ens tornem a girar i anem a l'esquerra de l'altar on trobarem una escala per pujar al cambril del segle XIX que fou reconstruït i ampliat entre 1.879 i 1.889. Ja enfilats al cambril podem veure, d'esquena, a la Mare de Déu de Massarrúbies.

Però la persona de la masia Cabiscol que ens acompanya ens descobreix el "secret" del pedestal sobre el que hi ha la imatge gòtica. Com podeu constatar a la propera fotografia, és possible girar l'antiga imatge de la Mare de Déu i fer-la "mirar" a l'interior del cambril.

M'apropo a la talla gòtica de transició de la Mare de Déu perquè gaudiu de la seva bellesa. Com podeu constatar a la fotografia, encara recorda a les imatges romàniques pel seu hieratisme. Les pintures de l'interior del cambril són de Pere Roca Fius.

 

 

Diu la llegenda que la imatge fou trobada per un pastoret del mas Cabiscol. la talla sagrada no volia marxar del lloc on la trobà el pastoret i, quan l'allunyaven augmentava de pes i era impossible moure-la. Finalment s'edificà el santuari a tocar del mas Cabiscol, on el pastoret va trobar la imatge de la Mare de Déu. 

A la fotografia anterior de detall podeu veure el llanternó, de planta octogonal amb una finestra amb vitralls a cada cara, que dóna llum natural al cambril.

Cada primer diumenge després de l'Ascenció del Senyor, es celebra al santuari la Festa del Perdó en la que es reuneixen una bona colla de veïns del Municipi i de tota la comarca del Solsonès. Es fa una missa, la benedicció del terme, un dinar popular i ball.

La marededéu de Massarrúbies, molts anys enrere, era invocada quan hi havia sequera per demanar pluja. Als "Goigs de lloança de la Mare de Déu de Massarrúbies que es canten al seu Santuari, situat al terme de St. Miquel, de Montpol, Bisbat de Solsona" ( que podeu veure a la fotografia anterior ); a la penúltima estrofa hi podem llegir:

 

" Vostre perdó en fa verneda

del temps de gran sequedat:

Montpol, Llena, Timoneda, 

Castellà i tot el veïnat:

dant-nos pluja copiosa,

si us visitem amb fervor."

 

Al cambril trobem el que fou el retaule de Santa Anna, del 1.814, actualment dedicat a Sant Josep. Obra de Josep Pujol i Juhí, considerat l'últim gran escultor del barroc català.

Baixem del cambril i abans de sortir del santuari donem un cop d'ull a l'escala de cargol de pedra ( esquerra ) per pujar al cor i al campanar; i als exvots ( a la dreta ).

Deixem el santuari  per continuar el nostre periple per la comarca del Solsonès amb l'objectiu de gaudir del seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i