Passejant pel camí de l'Albagés ( 3 ).

Després d'observar detalladament la petita cabana de planta irregular, coberta de volta de canó, porta d'arc de mig punt, sense mur posterior i corral annex ( fitxa 14.043 de la Wikipedra ), continuem conduint molt lentament pel camí de l'Albagés amb els binocles preparats ( recordeu que estem en una Zona d'Especial Protecció per a les Aus - ZEPA -) .  

 

 

A molt pocs metres de la cabana girem a l'esquerra i, quan trobem un petit camí que s'incorpora al de l'Albagés, aparquem el cotxe. Seguint un parell de minuts, anant cap a l'esquerra, trobarem una petita cabana entre els ametllers.

 

 

La fitxa de la Wikipedra ( 14.046 ) ens explica que continuem al terme d'Artesa de Lleida. Les tres fitxes que consultarem a l'entrada d'avui també són d'en Fer Maldonado. Resseguint perimetralment la construcció de pedra seca podem gaudir de la seva senzilla bellesa.

 

 

Com podeu veure a les fotografies és una construcció aèria aïllada de plana circular i amb la porta de llinda plana.

 

 

La petita construcció de pedra seca no està restaurada però pot presumir del seu perfecte estat de conservació.

 

 

A les dues fotografies anteriors i a la següent de detall podeu constatar que la llinda de la porta està feta amb un tronc de fusta.

 

Si, des del mateix indret, aixequeu una mica la mirada veureu gairebé a tocar la terra compactada del sostre que impermeabilitza la cabana. 

 

 

Entro a la cabana i faig la fotografia següent, amb la càmera fotogràfica en angle nadir ( perpendicular al terra ), en la que podem gaudir de la seva coberta de falsa cúpula.

 

 

Sortim de la cabana i girem cua per tornar al camí de l'Albagés. Després d'uns minuts flanquejats pels camps de cereal i abans de començar una petita pujada del camí ja veiem, a l'esquerra, la cabana següent. Deixem el cotxe i pugem al petit turó.

 

 

Si consultem la seva fitxa a la Wikipedra, la 14.067,  ens deixa clar que continuem passejant pel terme municipal d'Artesa de Lleida.

 

 

Ressegueixo perimetralment la cabana i faig la propera fotografia del lateral esquerre en la que podeu observar perfectament la terra compactada del sostre que es va utilitzar com a motlle per construir la volta.

 

 

La fitxa ens explica que és una construcció aèria aïllada adossada al marge, de planta rectangular i coberta de volta de canó. A la fotografia següent podeu constatar que la cabana queda totalment integrada al petit turó. 

 

 

Donem mitja volta i anem cap a la porta d'arc de mig punt d'aquesta construcció de pedra seca orientada al nord-est. A la propera fotografia, al mur de la dreta, podeu veure un dels dos armaris de la cabana.

 

 

Al comentari de la fitxa de la Wikipedra s'explica que és una cabana integrada a un erm per la part posterior, amb menjadora i armari a l'interior, propera a la carretera Aspa -Artesa de Lleida ( LV-7021 ).

 

 

A la fotografia anterior podeu veure el fons de la cabana i part de la volta de canó, i a la propera la menjadora que hi ha al mur esquerre.

 

 

L'altre armari de la cabana és el protagonista de la fotografia següent de detall. El que hi ha a l'armari no és un llibre sinó una pedra...

Baixem del petit turó i tornem al caní de l'Albagés. Després d'una petita pujada veurem que a la dreta podem tornar a la carretera d'Artesa de Lleida a Aspa. Deixem el cotxe i, en lloc d'anar a la dreta, caminem flanquejant els camps d'ametllers regats gota a gota pel primer camí a l'esquerra. En pocs minuts trobem una cabana.

La fitxa de la Wikipedra ( 14.062 ) ens explica les dades de la cabana. Encara estem al terme municipal d'Artesa de Lleida, però gairebé a tocar del terme d'Aspa.

Continuo pel camí per apropar-me a la cabana. A la fotografia següent podeu veure, a més amés del mur posterior i el lateral dret, la terra compactada i amb vegetació del sostre.

La cabana és una construcció aèria adossada al marge, de planta rectangular, coberta de volta de canó i porta d'arc de mig punt. A la propera fotografia podeu observar el lateral dret i el sostre.

Aquesta construcció de pedra seca no restaurada té un bon estat de conservació. La seva orientació és sud-est.

Abans d'entrar-hi anem cap a l'esquerra i, gairebé a tocar del pi, trobem un aljub per recollir aigua de pluja. 

Pujo una mica pel rocallís i faig la fotografia següent en la que podeu veure la curiosa construcció excavada a la pedra per recollir aigua.

Abans de baixar aprofito per fer les dues properes fotografies en les que podeu observar molt bé el sostre de terra compactada de la cabana.

Baixem i entrem a la cabana que encara és utilitzada pel pagès. Com podeu constatar a la fotografia, a l'esquerra hi ha una menjadora i un penjador.

 

 

La fotografia de detall ens permet veure l'armari que hi ha gairebé a tocar de la menjadora i, a la seva dreta, el penjador.

Recolzat en l'altre mur de la construcció de pedra seca hi ha, com podeu constatar a la fotografia, un banc de fusta que encara fa servir el pagès.

Sortim de la cabana i tornem a buscar el cotxe per continuar passejant, en una propera entrada, pel camí de l'Albagés.

Atentament.

Senyor i

Sant Jordi a Palma ( 2 ).

El dia de Sant Jordi de l'any passat, passejant pel barri jueu de Palma ens vàrem apropar a la plaça de Sant Francesc per donar un cop d'ull a la façana barroca de l'Església Basílica de Sant Francesc. Aquesta façana s'edificà a la segona meitat del segle XVII perquè la façana gòtica fou destruïda per un llamp l'any 1.580. 

El conjunt arquitectònic del Reial Convent de Sant Francesc, a més amés de l'església franciscana medieval amb façana barroca, té un espectacular claustre gòtic al que accedirem avui virtualment per l'edifici que podeu veure a la dreta de la fotografia anterior.

Però abans tornem a la façana de l'església en la que el portal està coronat per una escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant el coll del drac amb una llança.

El convent era la seu de la Confraria de Sant Jordi, creada mitjançant un Reial Privilegi concedit l'any 1.460 pel reu Joan II. La confraria estava formada per les famílies nobles de l'illa de Mallorca.

Primer accedirem al claustre gòtic per després visitar l'interior de l'església, on Sant Jordi, torna a ser el protagonista...

Els arcs gòtics lobulats de la planta baixa, dels segles XIV i XV, estan sustentats per fines i elegants columnes de secció quadri-lobulada. Les galeries superiors són dels segles XVI i XVII.

La galeria nord és la més antiga. Les galeries oest ( adossada a l'església ) i la sud són del segle XV. A la fotografia de detall podeu constatar la bellesa dels delicats arcs lobulats del claustre.

Mentre passegem pel bell claustre envoltats de silenci  podem donar un cop d'ull a l'esvelt campanar barroc construït l'any 1.734.

Entrem a l'església d'una nau d'estil gòtic català amb vuit capelles adossades a cada costat i un absis poligonal amb set capelles i un deambulatori. L'església fou construïda entre 1.281 i 1.317.

El rei Jaume II col·locà la primera pedra de la basílica el dia 31 de gener del 1.281 i el reconeixement de basílica menor fou donada l'any 1.944 pel papa Pius XII.

Aixecant la mirada podem gaudir de l'orgue d'estil barroc amb reminiscències gòtiques fabricat l'any 1.771 per l'organista mallorquí Jordi Bosch, que en aquell moment era un dels millors constructors d'orgues del món. També va fer els orgues de la catedral de Sevilla i del Palau Reial de Madrid. L'any 1.956 la família March s'encarregà de modernitzar i ampliar l'orgue que actualment només conserva la façana.

Vaig al centre de la nau per mostrar-nos el retaule major d'estil barroc beneit l'any 1.739. M'apropo més per apreciar millor els detalls i l'escultura que el corona ( que a la fotografia anterior no es veu perquè el tapa el llantoner.

Al centre de la propera fotografia podeu veure el sagrari de grans dimensiona i portes giratòries flanquejat per les figures de Sant Domingo ( esquerra ) i de Ramon Llull ( dreta ). Just damunt del sagrari hi ha la imatge de la Immaculada.

Sobre la imatge de la Immaculada podem observar a Sant Francesc d'Assís, amb l'hàbit marró i el cordó blanc, fundador de l'ordre dels franciscans. A dalt de tot del retaule major hi ha la imatge de Sant Jordi matant al drac.

La nau de la basílica de Sant Francesc mesura, des del terra fins a les claus de volta, vint-i-cinc metres. Comparat amb un edifici actual seria una casa de planta i set pisos...

 

Deixem el retaule major per anar al deambulatori ( passadís que encercla el presbiteri per darrere ) on  al lateral dret de la primera capella que trobarem accedint-hi per l'esquerra , la capella de la Consolació, hi ha el sepulcre de Ramon Llull ( 1.232 - 1.315 ).

 

És un sepulcre d'estil gòtic català. A la part inferior hi ha set nínxols buits, destinats a acollir unes figures al·legòriques de les set arts liberals ( gramàtics, dialèctica o lògica, retòrica, aritmètica, geometria, astronomia i música ). Fou esculpit l'any 1.448 per Pere Joan Llobet. A les dues properes fotografies podeu observar els set nínxols.

Aquestes figures probablement no s'hi van col·locar mai. El nínxol destinat a cada art liberal es pot identificar per les lletres gòtiques de les corones i per la simbologia de les peanyes. L'objectiu d'aquestes imatges era destacar la saviesa de Ramon Llull.

A la part superior hi ha el sarcòfag amb les restes mortals del gran escriptor, místic i savi mallorquí. L'estàtua jacent fou esculpida en alabastre per Francesc Sagrera l'any 1.492. Sota del sarcòfag, d'esquerra a dreta hi ha els escuts de Mallorca, els Reis Catòlics i de la família Llull.

Francesc Sagrera era fill de Guillem Sagrera, l'arquitecte de la Llotja de Mercaders de Palma. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar la visita virtual que vam fer-hi.

 

Deixem l'Església Basílica de Sant Francesc per continuar passejant lentament per Palma gaudint del seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i

Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 2 ).

Deixem l'església de Sant Feliu de Barruera, agafem el cotxe i continuem uns metres per la carretera L-500 ( de Pont de Suert a Caldes de Boí ) direcció Caldes de Boí. Després de passar l'església, que ens queda a la dreta, agafem la carretera de Durro, que baixa a la dreta.

A l'entrada d'avui no ens aturarem a l'església de la Nativitat de Durro sinó que continuarem fins a l'ermita de Sant Quirc situada a 1.5000 metres d'altitud a la muntanya de Durro. 

A la fotografia anterior podeu veure Durro des de l'ermita de Sant Quirc que està a 1,7 quilòmetres del poble. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podeu observar l'església de la nativitat de Durrro, amb el campanar més alt de la Vall de Boí de vint-i-quatre metres d'alçària. A la fotografia també podeu veure el porxo que protegeix l'entrada principal a l'església del segle XII, situada a la façana sud. Aquesta església fou remodelada diverses vegades entre els segles XVI i XVIII.

Si em  giro un mica a la dreta puc mostrar-vos la façana oest de l'ermita de Sant Quirc, del segle XII, amb el seu campanar de cadireta construït a l'època barroca amb dos ulls i dues campanes. A la fotografia, a baix a l'esquerra , treu el nas Durro.

 

 

Anem a la dreta per resseguir perimetralment aquest edifici molt senzill d'una sola nau capçat per un absis semicircular a l'est. A la propera fotografia podeu veure la façana de ponent i la façana sud amb la porta d'accés a l'ermita.

A la propera fotografia de detall podeu veure la porta d'accés a l'ermita, oberta al mur sud, amb un únic arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca sense ornamentació.

Continuem resseguint perimetralment la petita ermita i ens allunyem una mica d'ella per poder veure bé la façana nord. Als murs sud i nord es poden veure dos tipus de carreus. Els de la part superior, més irregulars i poc treballats, corresponen a un sobrealçament  de la nau fet després de l'obra original del segle XII.

La part romànica, construïda al segle XII es caracteritza pels carreus ben treballats i disposats en filades regulars. A la segona fase constructiva, dels segle XVII i principis del XVIII es van emprar carreus poc treballats i disposats irregularment. No puc acabar de resseguir perimetralment l'ermita per mostrar-vos la façana nord perquè no hi ha espai per fer-ho.

Girem cua i tornem a l'espectacular mirador que hi ha a tocar de l'ermita de Sant Quirc. Allà trobareu el plafó informatiu  " Camins de foc. Falles de l'Alta Ribagorça " que us explicarà la tradició de les falles declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat l'any 2.015. Les de Durro es celebren sense interrupció coneguda el dissabte més proper a Sant Quirc, que és el dia 16 de juny.

Abans de baixar a Durro fem una última mirada a l'ermita de Sant Quirc i al paisatge fascinat que ens envolta.

Pocs metres després de començat a baixar xino-xano cap a Durro em giro i faig la fotografia en la que podeu veure com l'ermita de Sant Quirc sembla que està gairebé tocant al Sol...

Acabem de baixar fins a Durro per agafar el cotxe i tornar a Barruera on continuarem pujant per la carretera L-500 per visitar virtualment en una propera entrada l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

Atentament.

Senyor i