Pàgines

dijous, 28 de març del 2024

Biblioteca Universitaria de Deusto.

Deixem el Museo de Bellas Artes de Bilbao construït al 1.945 en els terrenys del Parque de Doña Casilda i ampliat posteriorment l'any 1.970 i  fa poc temps seguint el projecte "Agravitas" de Norman Foster  guanyador al juliol del 2.021 del concurs internacional convocat per ampliar-lo i reformar-lo.
A un parell de minuts passejant trobem la Plaza Euskadi on ens podrem posar als peus de la torre Iberdrola  de l'arquitecte argentí César Pelli per quedar bocabadats. 
 
 
A l'entrada d'avui no anirem gaire lluny perquè el nostre objectiu, la Biblioteca Universitaria de Deusto, la trobaren passejant cinc minuts més després de deixar la Plaza Euskadi i baixar pel carrer Ramón Rubial. Però abans d'arribar-hi m'aturo un moment al Parc República de Abando per fer la fotografia següent en la que el Museu Guggenheim és el protagonista.


Però tornem al carrer Ramón Rubial en el que baixant uns metres més ja veiem l'edifici del Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación ( CRAI ) més conegut com Biblioteca de la Universidad de Deusto.
 
 
L'edifici dissenyat per l'arquitecte Rafael Moneo Vallés, inaugurat al gener del 2.009, té façanes al carrer Ramón Rubial ( fotografia anterior ), a l'Avinguda Abandoibarra ( fotografia següent i al Parc de la República de Abando.


Just davant de l'Avinguda Abandoibarra hi ha la passarel·la de vianants Pedro Arrupe, projectada per l'enginyer José Antonio Fernández Ordónez i acabada després de la seva mort pel seu fill Lorenzo Fernández  i Francisco Miralles. La passarel·la construïda amb acer inoxidable dúplex, té l'interior de fusta, una llargària de cent quaranta metres, set metres d'amplària i pesa mil tones. Ens permet creuar la Ría i anar fins a l'Avinguda de les Universitats on, només accedir-hi, trobarem l'edifici La Literaria de la Universidad de Deusto.
En primer terme, a la propera fotografia que vaig fer des de la margen derecha de la ría, podeu veure la passarel·la Pedro Arrupe ( 1 ) inaugurada l'any 2.004 i darrere el museu Guggenheim ( 2 ) i el Puente de la Salve ( 3 ).


L'edifici, amb forma de cub, té la façana exterior composta per blocs de vidre amb unes marques paral·leles a la seva superfície que ens recorden el motiu tallat  de les columnes dòriques.
 
 
El gran cub de vidre acull 800.000 volums, dels quals 60.000 pertanyen al fons antic en el que hi ha els llibres impresos entre els anys 1.550 i 1.830.


El pavès ( vidre translúcid ) fa que l'edifici de la biblioteca sigui un volum monolític i monocrom neutre. Rafael Moneo tenia molt clar al dissenyar-lo que no pretenia competir amb l'espectacular arquitectura del museu Guggenheim


L'edifici està lleugerament orientat cap al museu Guggenheim que es pot veure des de les sales de lectura de la biblioteca. L'escala principal, oberta a un pati-lluerna, connecta totes les plantes i entreplantes.


Deixem la Biblioteca Universitaria, creuem l'Avinguda Abandoibarra  vigilant els cotxes i els tramvies per apropar-nos al museu Guggenheim. Però abans fem un últim cop d'ull a l'edifici dissenyat per Rafael Moneo.


Com podeu constatar a la fotografia anterior, darrere de l'espectacular biblioteca de pavès, treu el nas la torre Iberdrola de cent seixanta-cinc metres d'alçària.


Caminant pocs minuts arribem al museu Guggenheim on començarem la propera entrada dedicada al País Basc.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 24 de març del 2024

Un cop d'ull a l'Espai Guinovart d'Agramunt ( 1 ).

Després de visitar la Fundació Privada Guillem Viladot Lo Pardal a l'última entrada dedicada a la vila d'Agramunt, avui ens apropem passejant només un parell de minuts a l'Espai Guinovart ubicat a la Plaça del Mercat. A la fotografia podeu observar en primer terme l'escultura de Josep Guinovart i Bertrán d'una gegantina i equilibrada balança amb un sac ben lligat de blat al balançó de la dreta i sis tauletes rodones de torró d'Agramunt apilades al balançó de l'esquerra.


Darrere podeu veure alguns dels arcs metàl·lics repartits per la plaça que Guinovart va crear per substituir els que hi havia a la façana de l'antic mercat municipal. Els podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
 
 
L'edifici de l'Espai Guinovart fins als anys vuitanta del segle passat fou el mercat municipal. Regiones Devastadas encarregà als anys quaranta a l'arquitecte Pere Domènech Torres ( nét de Lluís Domènech i Montaner ) la construcció del mercat.
La fotografia de detall del plafó informatiu que trobareu a la Plaça del Mercat és del 1.948 i s'hi pot veure una delegació de Regiones Devastadas durant la visita de control de les obres de construcció del mercat. Les arcades de la façana són les que es van eliminar al dissenyar l'Espai Guinovart.


Font fotografia: Arxiu Revista Sió.
 
Al solar on s'edificà el mercat municipal antigament hi havia un convent mercedari que posteriorment fou una escola que s'enderrocà l'any 1.930.


L'any 1.990 van començar les obres de rehabilitació per transformar l'antic mercat en l'Espai Guinovart, obres que van acabar al 1.994, any en que s'inaugurà la seu de la Fundació Privada Espai Guinovart.


Quan entrem a l'Espai Guinovart trobem tres elements centrals: el mural de les quatre estacions, la cabana i l'era.
A la fotografia anterior podeu veure el mural de les quatre estacions, que mesura 7,5 X 5,5 metres, una obra atmosfèrica en la que podem observar els canvis que durant l'any hi ha en el paisatge de secà. A la propera fotografia de detall ens permet veure l'esclat de la primavera.


Josep Guinovart i Bertran va néixer a Barcelona el 20 de març de 1.927. La família del seu pare és d'origen tarragoní i la de la seva mare agramuntí, orígens que es veuen en la seva obra amb els blaus de la mediterrània i els ocres de la comarca de l'Urgell.
A la part inferior esquerra del mural podeu observar com la calor de l'estiu ha deixat gairebé seca la bassa, però enmig del fang i la poca aigua que hi queda treu el nas una granota. Però aquesta bassa  es tornarà a omplir d'aigua amb els ruixats del setembre i octubre...


Durant el pas de les estacions tots els anys veiem el cicle vital del naixement, desenvolupament, maduresa i senectut. 
A la propera fotografia de detall el protagonisme és per l'alzina que hi ha sobre la bassa seca. L'arbre ens dóna ombra durant el dia i a la nit acull els mussols dels qui podeu veure els ulls.


El fred de l'hivern està representat a la part inferior dreta on a la bassa plena d'aigua però gelada es veuen reflectits les bèsties amb les que el pagès treballa i els ocells.


Si deixem d'observar el mural de les quatre estacions i ens girem, veurem els altres dos elements centrals de l'Espai Guinovart. En primer terme, la cabana i darrere l'àmbit aeri de l'era.


Ens apropem a la cabana i abans d'entrar-hi observem detalladament l'obra pictòrica de la que destaca la reproducció de la portalada romànica de l'església de Santa Maria. A les parets de fang de la cabana hi ha moltes incisions i empremtes que veurem en altres llocs de l'Espai Guinovart.


Al costat esquerre de la portalada podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall la fornícula en forma de ferradura  amb un tramat de fusta i un càntir trencat i una de circular més a l'esquerra que ens recorda una roda de carro.
 
 
Si girem cua, tornem a la portalada romànica i continuem resseguint perimetralment la cabana per la dreta veurem a les parets de fang una colla de fornícules circulars, rectangulars i quadrades en les que hi ha diferents objectes ( esquella, fulla de dalla, una forca de quatre pollegons ... ).


A la propera fotografia podeu veure, a l'interior de les circumferències grogues que hi he dibuixat, la xifra 1994 any en el que s'obrí l'Espai Guinovart ( 1 ) i un cistell ( 2 ).


Josep Guinovart visqué els anys 1.937 i 1.938, en plena Guerra Civil, a Agramunt el poble de la seva mare. Després  del primer bombardeig de la vila va fugir amb la seva família cap al camp on visqueren plegats en una cabana..
A la propera entrada dedicada a la vila d'Agramunt entrarem a l'interior de la cabana i després observarem detalladament l'era.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 20 de març del 2024

El Cementerio Inglés de Málaga.

Després de gaudir de l'Alcazaba a l'entrada anterior dedicada a la ciutat de Málaga, baixem virtualment del turó Gibralfaro per anar a l'Avinguda Reding fins trobar l'Avinguda Pries.  Al número un ens espera el cementiri cristià no catòlic més antic de l'Espanya peninsular.


A la fotografia anterior, i a la propera de detall, podeu veure el plafó informatiu que hi ha a la reixa de l'esquerra de la porta d'accés al cementiri. El plafó ens explica que aquest cementiri forma part de la xarxa Association of significant cemeteries in Europe. La xarxa inclou les organitzacions públiques i privades que tenen cura dels cementiris considerats d'importància històrica o artística.


Fins al 1.831, any en que es construí el cementiri, la mort d'un protestant era un problema important perquè els cementiris estaven santificats a la fe catòlica i no s'hi podia enterrar una persona que no ho fos.


A la fotografia anterior podeu veure parcialment la Gatehours, una construcció neogòtica que durant més d'un segle fou l'habitatge del guarda del cementiri. Durant molts anys els encarregats d'aquesta feina foren la família Alcaida i força membres hi estan enterrats en el bancal catòlic.


El cementiri s'enfila i a mitja pujada em giro per fer la fotografia anterior en la que podeu constatar que moltes de les tombes estan en un jardí.
A Málaga les autoritats locals només autoritzaven portar els cadàvers dels protestants a la platja. De nit i a la llum de les torxes eren enterrats drets a la sorra deixant-los a la mercè de les onades i dels gossos...


Mr. William Mark fou testimoni d'aquests enterraments i al 1.824, quan va ser nomenat cònsol britànic, començà a buscar un terrenys on poder enterrar dignament als membres de la seva comunitat. L'any 1.829 les autoritats malaguenyes li van cedir un terreny despoblat als afores de la ciutat.
Pujant una mica més i abans d'arribar al cementiri primitiu, anant a l'esquerra trobem la tomba del poeta de la Generació del 27 JORGE GUILLEN que podeu veure al centre de la fotografia anterior i a les dues properes de detall. Segur que trobareu la tomba perquè quan compreu l'entrada us deixaran un mapa del cementiri.

 
El poeta val·lisoletà demanà ser enterrat en aquest espai fascinat pel nexe d'unió entre cultures, religions i ritus funeraris. A la part superior de la senzilla làpida hi podem llegir:
 
JORGE GUILLEN
VALLADOLID  18 - 1 - 1.893
MÁLAGA  6  -  2  -  1.984
 
A la part inferior el text fa referència a la seva dona a la que havia conegut a Florència al 1.958 i amb la que es va casar a Bogotá l'any 1.961. Hi podem llegir:

IRENE DE GUILLEN
MOCHI-SISMONDI
ROMA  9  -2  -  1.910
MÁLAGA  25 -  9  -  2.004 
 

Tornem a la sendera central i, a quatre passes, ja trobem el cementiri primitiu del que podeu veure part del mur que el tanca perimetralment a l'esquerra de la propera fotografia.


Fins al 1.903 el cementiri fou administrat pels successius cònsols britànics. Però la petita aportació econòmica del govern britànic fou retirada i el manteniment del cementiri i els seus jardins va decaure gradualment. A finals del segle XX  l'estat estat d'abandó era vergonyós.


Quan entrem al recinte primitiu trobem una placa que fa referència a la restauració que l'any 2.004 van fer els alumnes de la Universitat de Málaga dels graus d'Història i Història de l'Art coordinats per  Alicia Marchant Rivera.


Aquest és el recinte construït per Mr.William Mark l'any 1.831. Com podeu constatar a les fotografies  les tombes estan construïdes amb bases de maó cuit amb petxines, que a Málaga anomenen corruco ( Acanthocardia tuberculata ) , cobrint la part superior. 
Les tombes més petites, que podeu veure a la propera fotografia, corresponen a nens que van morir per diferents epidèmies de mitjans del segle XIX. El paviment està fet amb còdols.


El cementiri, concebut com jardí botànic disposat en bancals mirant al mar, fou declarat l'any 2.012 Bé d'Interès Cultural. Inicialment l'espai estava dividit en necròpoli ( el que actualment és el recinte primitiu ) i jardí,  però aviat es quedà petit i les tombes començaren a ocupar part del jardí.


A la fotografia anterior podeu veure la part del mur que tanca perimetralment el recinte primitiu on hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat sobre la que hi ha una senzilla creu.
Sortint del recinte primitiu i començant a baixar per la sendera central, si anem a l'esquerra trobarem la tomba dels morts de les forces armades aliades de la Segona Guerra Mundial.


Els seus cadàvers es van recuperar del mar a prop de Marbella i quan s'acabà el conflicte bèl·lic foren enterrats al Cementiri Anglès el dia 2 d'abril del 1.946.
Marxem del cementiri i tornem al centre històric on, en una propera entrada recordarem el Café Chinitas, a tocar de la Plaza de la Constitución i  la calle Larios.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 16 de març del 2024

El Palau dels Marçal i dels Conesa ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada al palau del segon quart del segle XIV dels Marçal i dels Conesa vàrem fixar-nos en l'espectacular façana feta de carreus perfectament treballats en la que hi ha un gran portal adovellat d'arc de mig punt que ens convida a entrar i tres de més petits, també adovellats, dos d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. De la planta noble destaquen els quatre finestrals gòtics trigeminats amb dos mainells i arc apuntat trilobulat.


Només entrar-hi vam observar la colla d'arcs adovellats ( apuntats, de mig punt, escarsers ) que envolten un gran espai central des d'on una escala medieval, malmesa per una desafortunada intervenció del segle XX en la que es van substituir els antics graons per graons nous, ens convida a pujar. Una elegant galeria porxada construïda al segle XVI ens espera per accedir a la planta noble del palau.


L'edifici medieval fou restaurat i habilitat per acollir el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Durant els segles XVIII i XIX va patir les ferides de les guerres. L'any 1.822 fou cremat i abandonat. Als baixos s'hi va instal·lar una fassina d'aiguardent que posteriorment fou transformada en fàbrica d'anís. També va ser cafè i granja de gallines i a la planta noble acollí diferents entitats fins a mitjans del segle XX. L'any 1.993 la Generalitat i el Consell Comarcal van començar la rehabilitació i des de l'abril del 1.999 el palau acull la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.


A la fotografia anterior que vaig fer des de la galeria porxada podeu veure part de la colla d'arcs adovellats apuntats de la part posterior de la planta baixa. De la primera planta cal destacar la gran Sala Noble a la que podem accedir per dues portes adovellades d'arc de mig punt. A la sala encara es pot veure un fragment de l'enteixinat medieval de fusta policromada amb l'escut de la família Marçal.


Ens apropem a la gran pintura mural d'Ismael Porta i Balanyà, nebot d'Ismael Balanyà i Moix que prèviament havia fet el projecte i els esbossos de format natural l'any 1.999 però que malauradament no va poder pintar.


Si aixequem la mirada podem observar el poc que es conserva a la banda sud de la sala noble de l'enteixinat policromat. Un fragment de planta trapezoïdal d'uns vint metres quadrats de superfície.


Aquest sostre de tipus pla, típic del període medieval català, s'estenia per tota la sala. El suport principal està format per unes bigues mestres ( jàsseres ), que travessen perpendicularment la sala noble, suportades per permòdols de pedra ( P ) que podeu observar a les fotografies anterior i propera.


De totes les jàsseres que hi havia en l'enteixinat només en queden dues que tenen una amplada de vint-i-dos centímetres, un gruix de vint-i-cinc centímetres i una longitud de quatre-cents vint-i-cinc centímetres. Entre les jàsseres hi ha bigues soleres de cent cinquanta centímetres de llarg.
L'element decoratiu més important del sostre de fusta policromat és l'escut de la família Marçal que podeu observar detalladament  a la fotografia següent gràcies al zoom de la càmera.


Una ala d'or ( groc ) sobre fons gules ( vermell ), amb bordura de peces triangulars d'or, representa al llinatge dels Marçal.
Si deixem l'enteixinat i fem mitja volta podem veure la resta de la sala noble. A l'esquerra de la fotografia hi ha una de les dues portes adovellades d'arc de mig punt i a la paret els retrats dels Presidents de la Generalitat des de la restauració del 1.980: Josep Tarradellas i Joan ( 125 è ), Jordi Pujol i Soley ( 126 è ), Pasqual Maragall i Mira ( 127 è ), José Montilla i Aguilera ( 128 è ), Artur Mas i Gavarró ( 129 è ), Carles Puigdemont i Casamajó ( 130 è ) i Joaquim Torra i Pla ( 131 è ). A la dreta de la sala podeu observar dos dels quatre finestrals gòtics trigeminats amb dos mainells i arcs apuntats trilobulats que omplen de llum natural la sala noble del palau.


Apropar-se als grans finestrals gòtics té premi. A la fotografia següent podeu veure en primer terme un dels finestrals gòtics amb festejador del palau dels Marçal i dels Conesa i al fons una de les finestres gòtiques geminades amb un mainell i dos arcs apuntats trilobulats de la Casa Aguiló que està davant del palau i que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior.


Si anem al finestral més proper a la pintura mural, entre els dos mainells treu el nas una de les torres del recinte emmurallat construït al segle XIV per ordre del rei Pere III el Cerimoniós.


Deixem el palau i tornem al carrer Major per passejar virtualment a la propera entrada dedicada a la vila de Montblanc fins a la plaça de Sant Miquel on gaudirem del Palau del Castlà.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 12 de març del 2024

Projecte d'ampliació del Bellas Artes de Bilbao.

El passat mes de febrer vàrem passejar virtualment pel Parque de Doña Casilda, el més gran dels espais verds de Bilbao. Us explicava que Casilda de Iturrizar y Urquijo  ( 1.818 - 1.900 ), vídua del banquer, empresari i comerciant Tomás José Espalza Zurbarán, fou una de les grans benefactores de Bilbao. Quan va enviduar, a més a més d'administrar les seves propietats es dedicà a les obres filantròpiques i grans donacions com la del terreny per fer-hi el parc.
 
 
El conjunt escultòric, fet entre 1.901 i 1.906 per Agustín Querol, ens recorda a la seva base les moltes obres filantròpiques de Doña Casilda: la Casa de Misericordia, el Santo Hospital Civil de Basurto, las Escuelas del Tivoli. A la propera fotografia, darrere del grup escultòric, es veu parcialment l' Euskalduna jauregia ( el palau Euskalduna ).

 
Mentre en gaudíem us comentava que a la propera entrada dedicada al País Basc us explicaria el Projecte d'Ampliació del Museo de Bellas Artes dissenyat per l'arquitecte britànic Norman Foster. Avui us explicaré aquest espectacular projecte que transformarà el museu construït en els terrenys del parc l'any 1.945.

A la fotografia anterior podeu veure la tanca d'obres que ressegueix perimetralment al museu arribant des del Passeig Eduardo Victoria de Lecea a l'Albereda Comte Artetxe i a la propera l'entrada del museu des de l'Albereda Comte Artetxe.
 
 
Podeu veure a la propera fotografia com era aquest indret abans de col·locar la tanca que protegeix als passejants mentre durin les obres.


A la dreta de la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure la gran escultura de formigó armat que pesa tretze tones i mitja "Lugar de encuentros IV" que l'escultor Eduardo Chillida va fer entre els anys 1.973 i 1.974.
 
 
Resseguint perimetralment la tanca de protecció, en alguns indrets ja es veu part de l'estructura vertical que toca lleugerament el terra. Aquesta estructura suportarà les noves galeries en única planta diàfana i flexible que s'edificarà sobre les instal·lacions existents.


A la fotografia anterior podeu observar la que hi ha arribant des del Passeig Eduardo Victoria de Lecea a l'Albereda Comte Artetxe, i a la propera, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, la del Museo Plaza.

 
Al número sis del carrer Máximo Aguirre, a pocs metres del museu, trobareu l'Oficina del Museo de Bellas Artes on hi ha la maqueta del projecte guanyador, d'escala 1/500, de volums massissos de fusta de til·ler. Foster+Partners / LM Uriarte Arkitektura.
 

A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta i de davant al darrere, hi podem observar: el pont de La Salve ( 1 ), el museu Guggenheim ( 2 ), la passarel·la Pedro Arrupe ( 3 ), la Biblioteca Universitària de Deusto ( 4 ), la torre Abandoibarra ( 5 ) i el Museo de Bellas Artes ( 6 ).
A les tres properes fotografies de detall de la mateixa maqueta el protagonisme és pel Museo de Bellas Artes de Bilbao.


A la part central inferior de la fotografia anterior es veuen tres de les estructures verticals amb forma de lletra V que sostindran les noves galeries. A l'esquerra de les fotografies anterior i següent hi ha l'edifici més antic del museu construït l'any 1.945 i a la dreta l'edifici del 1.970.
 
 
El projecte de Norman Foster recupera el protagonisme de l'antic edifici i l'entrada primitiva serà la nova entrada del Bellas Artes.

 
Vaig escriure al Bellas Artes per poder mostrar-vos les infografies del Projecte d'Ampliació de Norman Foster i molt gentilment la Marta Garcia Maruri, subdirectora de Comunicació, m'autoritzà a compartir-les amb vosaltres. Eskerrik asko Marta.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 
A les infografies anterior i següent podeu observar com la plaza Arriaga en convertirà en l'eix vertebrador del museu. A la dreta de la primera infografia i al fons de la segona hi ha l'escultura "Lugar de encuentros IV" que Eduardo Chillida donà al Bellas Artes l'any 1.982.
Al fons de la primera infografia i en primer terme a la segona tenim la Musa de Arriaga, que representa a Euterpe  la musa de la música. L'escultura de Paco Durrio  l'any 1.948 fou traslladada als soterranis del Bellas Artes perquè la musa està despullada i es considerava impúdica... Fou substituïda per una versió més propera a la moral d'aquella època històrica que l'escultor Enrique Barros s'encarregà de representar vestida.
L'espai dedicat a activitats públiques s'incrementarà un 81 %. La plaça coberta del Monument a Arriaga, que tindrà més de mil metres quadrats, serà d'accés lliure a través de qualsevol de les entrades del museu. La façana neoclàssica de l'edifici del 1.945 tornarà a la seva funcionalitat original.
 

 Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 L'onze de febrer del 2.019 es convocà un concurs internacional de projectes per ampliar i reformar el Museo de Bellas Artes de Bilbao. A la primera fase es van admetre cinquanta-set projectes.
 

 Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
La infografia anterior ens permet imaginar-nos com serà la nova galeria que es construirà sobre els edificis dels anys 1.945 i 1.970. Una nova galeria sense columnes, un espai espectacular de més de dos mil metres quadrats.
A la propera infografia podeu observar com quedarà exteriorment el Bellas Artes  vist des de la Plaza Euskadi inaugurada l'any 2.011,  un espai ovoide de més de sis mil metres quadrats situat sota la Torre Iberdrola.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 
Dels cinquanta-set equips admesos a la primera fase, el dia vuit d'abril del 2.021, el jurat en trià sis  finalistes. El vint-i-tres de juliol el projecte escollit fou "Agravitas" presentat per Foster + Partners + LM Uriarte Arkitectura.
A la propera infografia podeu veure el nou Bellas Artes des de l'Albareda del Comte Artetxe des del mateix lloc on vaig fer la segona fotografia de l'entrada d'avui.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 
Si en aquest mateix indret ens girem, a pocs metres tenim la font que l'any 1.915 dissenyà l'arquitecte Ricardo Bastida amb un fust d'estil eclèctic on hi ha quatre medallons de bronze que fan referència a quatre personatges il·lustres de Bilbao i quatre brolladors, també de bronze, modernistes.
 
 
Cada brollador representa un ratpenat amb les ales obertes. A la propera fotografia de detall podeu veure molt millor un d'aquests brolladors.

 
El Projecte d'Ampliació dotarà al museu de més espai ( sis mil set-cents quaranta-tres metres quadrats de nova construcció ) i remodelarà els vuit mil metres quadrats ja existents. L'espectacular proposta arquitectònica duplicarà la superfície expositiva actual.
La propera infografia ens permet sortir a la terrassa que hi haurà sobre els edificis actual i gaudir d'una nova perspectiva del Parque de Doña Casilda i del canvi radical d'aquesta zona de la margen izquierda de la Ría.
 

Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
Al soterrani hi haurà el nou Centre de Documentació i Investigació Arteder, un espai de cinc-cents metres quadrats dedicat a la difusió de l'art basc.
A la infografia següent podeu veure dos plànols de secció ( un dels tipus de plànols d'alçat ) que ens donen una idea tridimensional del projecte arquitectònic.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
Si cliqueu sobre el proper enllaç ( https://bilbaomuseoa.eus/agravitas ) podreu veure més infografies, sis vídeos i donar un cop d'ull als sis projectes finalistes: Agravitas ( Foster + Partners + LM Uriarte Arkitectura), Bikoitz ( Nieto Sobejano Arquitectos ), Botxo ( BIG, AZAB + Proskene ), Efecto Mariposa ( Snøhetta Oslo + Foraster Arquitectos ), Parke Ederren Museoa ( SANAA + IA + B i ZIGZAG ( Rafael Moneo ). Clicant sobre els enllaços anteriors podreu donar un cop d'ull a cada projecte.
A més a més dels molts motius per visitar la capital de Bizkaia, el nou Museo de Bellas Artes de Bilbao us està esperant. 
Atentament.
Senyor i