Al blog he dedicat una colla d'entrades a l'església de Sant Joan de Lleida projectada per l'arquitecte basc Julio de Saracíbar. L'arquitecte lleidatà Celestí Campmany amplià, modificà i dirigí les obres. L'església fou consagrada pel bisbe Meseguer el diumenge 27 d'octubre de 1.895.
Al centre de la fotografia anterior podeu observar el frontispici de l'església d'estil neogòtic i a la dreta, parcialment, l'estructura dissenyada per l'arquitecte bacs Luis Peña Ganchegui que ens recorda l'absis romànic que hi ha sota la plaça. Podeu veure millor aquesta estructura a la propera fotografia. L'antiga església de Sant Joan, tardoromànica de finals del segle XII, va ser ampliada per l'increment de població de la ciutat i fou consagrada l'any 1.372. Malauradament la van enderrocar l'any 1.868.
A la fotografia següent, feta l'any 1.975 durant les obres de l'aparcament soterrani, en primer terme hi ha les restes de l'absis de l'església tardoromànica i darrere de l'excavadora en veu la portalada neogòtica del frontispici de la nova església de Sant Joan.
Font fotografia: Servei Audiovisual de l'I.E.I ( Fons Porta ).
També hem observat detalladament les peces que es conserven al Museu de Lleida: diocesà i comarcal : mènsules, capitells i les cinc taules del retaule major pintades per Pere Garcia de Benavarri un dels principals pintors del gòtic, protagonistes de la propera fotografia.
De l'Arxiu Municipal de Lleida vaig mostrar-vos els documents referents a l'autorització de la Junta Revolucionaria de Gobierno de la Província de Lérida per enderrocar l'antiga església romànica i els plànols del projecte de l'església neogòtica.
La propera fotografia és del plànol d'alçat del frontispici, un document que no està signat per cap arquitecte i que probablement és una còpia del projecte original de Julio de Saracíbar feta per Celestí Campmany.
Les dues torres campanar coronades per cuculles i la cúpula del creuer, que podeu veure millor a la propera fotografia de detall, no es van construir.
Per acabar aquesta petita pinzellada sobre les entrades que podeu trobar al blog dedicades a l'església de Sant Joan us proposo observar atentament la propera fotografia en la que a la grata de l'església hi ha l'estret carrer de la Pilota. A la dreta es veu la destrucció de part del carrer Estereria conseqüència del dia 2 de novembre de 1.937 en el que l'aviació feixista italiana va llençar 320 bombes de diferents calibres i 64 bombes incendiaries matant a 250 lleidatans i ferint-ne 500. Només al Liceu Escolar els morts foren 50 entre nens i mestres... L'edifici que es veu a la dreta de l'església, la Casa Guiu, fou enderrocada per Regiones Devastadas per construir els blocs del Carrer de Santa Marta dissenyats per Clavera i Reguart. Els carrers de la Pilota i Estereia van desaparèixer i el nom del nou carrer fou carrer Sant Joan.
Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Porta. Fons Antic.
La fotografia següent de detall és d'un dels capitells de la portalada neoromànica del carrer de Sant Joan en el que tres nens juguen a pilota a tocar de l'església. Una clara referència al nom de l'antic, i estret, carrer de la Pilota.
A l'entrada d'avui tornem a l'església de Sant Joan en la que fa uns dies, a tocar de l'església hi havia una tanca de protecció en la que s'hi podien veure diferents plafons informatius.
La fotografia anterior i la propera de detall són de l'empresa Sivortex que s'encarregà del projecte d'instal·lació fotovoltaica de 45 kWp a la teulada de l'església. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure un vídeo de Sivortex que mostra a vista d'ocell, el procés d'instal·lació.
El projecte no cobrirà només les necessitats energètiques de l'església sinó que s'aprofitaran els excedents per abastir altres punts de consum.
S'han instal·lat plaques solars amb un tractament que minimitza la reflexió del sol per evitar molèsties als veïns que han costat 49.000 euros. El plafó de la fotografia anterior és de l'empresa Iluminarte que s'ha encarregat de les obres.
A la fotografia següent, que vaig fer enfilat al campanar de la Seu Vella, es veu la teulada de teula àrab -exceptuant la de pissarra del creuer - abans de la instal·lació fotovoltaica. A la dreta de l'església es veu l'estructura de Peña Ganchegui sota la que hi ha les restes de l'absis romànic.
És evident que no podem observar aquesta instal·lació fotovoltaica des del carrer de Sant Joan ni des de la plaça. Per veure-la pujo per l'escala mecànica que ens deixa al Complex d'Edificis dels Jutjats, dissenyat per B01 arquitectes, amb 12.000 metres quadrats de superfície. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu donar un cop d'ull al projecte.
Aquesta construcció serpentejant de marbre blanc de Macael que s'adapta a l'orografia del turó de la Seu Vella obtingué el Premi d'Arquitectura i Decoració. Es va fer l'any 1.990 i s'amplià entre els anys 2.009 i 2.014.
Anant a la dreta pel carrer del Canyeret puc fotografiar a dos treballadors enfilats a la teulada de l'església de Sant Joan, evidentment ben lligats, enfeinats col·locant plaques solars.
El projecte inicial d'instal·lació fotovoltaica de 45 kWp es va modificar perquè l'Ajuntament de Lleida va demanar el canvi de les plaques previstes per unes que reflecteixin menys amb l'objectiu de reduir al màxim les molèsties als veïns.
L'impacte visual d'aquesta instal·lació fotovoltaica de 45,6 quilowatts ha estat criticada per alguns historiadors.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos el rellotge ( esquerra ) i la cara ( dreta ) els relleus esculpits al final dels contraforts de la nau lateral sobre els que hi ha els arcbotants que transmeten part de l'empenta de les voltes al contrafort.
En aquesta façana l'església té un edifici molt estret adossat i més alt que la nau lateral del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Per aquest motiu els arcbotants i els contraforts no es veuen. Aquest edifici adossat també tapa part dels finestrals com podeu constatar millor a la fotografia següent en la que a l'interior de la circumferència que hi he dibuixat hi ha el capitell de la cadena, un dels pocs que es salvà parcialment l'any 1.936 de l'incendi de l'església. Al finestral de la dreta hi ha una part dels vitralls que queden tapats per l'edifici adossat.
Deixo l'interior de l'església per tornar al carrer de Canyeret des del que hem vist com els treballadors col·loquen les plaques solars. Giro cua per poder mostrar-vos com treballen des d'una perspectiva diferent. Quan veig la torre de formigó de planta triangular en la que hi ha els ascensors que uneixen el Complex d'Edificis dels Jutjats amb la Seu Vella salvant els trenta-dos metres de desnivell m'hi apropo per aturar-me un moment davant del monument que presideix els Jardins de Màrius Torres obra de l'artista Miguel Ángel Sáinz Jiménez.
Pujant uns metres més pel carrer del Canyeret, a la dreta trobo unes escales per accedir a un petit parc infantil a un altre petit tram d'escales que em permeten enfilar-me per una petita sendera fins al carrer de Santa Anna. Però abans d'arribar-hi faig mitja volta per mostrar-vos la torre de formigó dissenyada també per B01 arquitectes. Als fons ens observa atentament el campanar octogonal de la Seu Vella de seixanta metres d'alçària erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV.
Quan s'acaba la sendera anem a la dreta uns metres pel carrer de Santa Anna fins arribar al carrer Ronda de la Seu Vella. Però abans de continuar cap a la dreta fins a la part superior del Complex d'Edificis dels Jutjats la tossuda realitat ens recorda que si volem que el Turó de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni de la Humanitat primer cal que les muralles no acabin de caure...
Avançant uns metres pel carrer Ronda de la Seu Vella faig la propera fotografia en la que en primer terme es veu la coberta del Complex d'Edificis dels Jutjats, darrere l'església de Sant Joan amb dos treballadors a la teulada col·locant plaques solars i al fons la cúpula de l'edifici cantoner de l'Avinguda Francesc Macià i el carrer Santa Marta projectat per Lluís Domènech i Torres ( net de Lluís Domènech i Montaner ) i construït l'any 1.949.
La instal·lació fotovoltaica de 45 kWp és la segona actuació de la Unitat Pastoral El Carme- Sant Joan apostant per les energies renovables. Fa dos anys i mig es van instal·lar plaques solars a l'església del Carme. La de Sant Joan és la setena església de la ciutat de Lleida que té plaques solars a la coberta.
El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos millor la coberta piramidal del creuer, l'única part de la teulada de l'església que no és de teula àrab.
Però aquesta no era la proposta dissenyada per Julio de Saracíbar. L'arquitecte basc dissenyà la cúpula que podeu veure a la propera fotografia de detall del plànol d'alçada de la façana lateral del carrer de Sant Joan que vaig fer a l'Arxiu Municipal de Lleida.
Fent mitja volta des del lloc on he fet les fotografies de l'església, a tocar de la coberta del Complex d'Edificis dels Jutjats, puc regalar-vos la propera fotografia d'angle contrapicat de la Seu Vella.
Si continueu passejant pel carrer Ronda de la Seu Vella arribareu fins al carrer Camp de Mart, concretament a la part posterior de la Guàrdia Urbana. Aprofiteu per gaudir de la nostra petita ciutat a vista d'ocell.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada