Després de visitar el Cabo de Peñas a l'entrada anterior dedicada a Astúries a la d'avui ens apropem al barri de Cimadevilla, ubicat al turó de Santa Catalina, una petita península que separa la platja de San Lorenzo del Puerto Deportivo de Gijón. És la zona més antiga de la ciutat, d'origen romà, que conserva la bellesa del barri de pescadors del segle XIX.
A la fotografia anterior podeu veure en primer terme la platja de San Lorenzo i darrere l'església de San Pedro, un edifici d'estil historicista inspirat en el preromànic i el romànic asturià. Es construí entre els anys 1.945 i 1.955 per substituir a l'anterior església, del segle XV, destruïda durant la Guerra Civil.
Anem fins a l'església de San Pedro i a tocar de l'absis comencem a enfilar el carrer Camín de la Fontica. La Fontica, la font més antiga que es conserva a Gijón, és del 1.908. Aquesta petita font que trobem al vessant oriental del turó de Santa Catalina s'emprà des del segle I dC per abastir les termes romanes del Campo Valdés, que visitarem virtualment després d'enfilar el turó.
Quan estem a punt de coronar el turó, a l'esquerra del carrer podem llegir una senzilla informació sobre l'obra d'Eduardo Chillida ubicada a tocar de la Batería Alta de Santa Catalina. Està clar que ens espera per fer-nos una abraçada gegantina Elogio del Horizonte. La Batería Alta i la Batería Baja és un espai que des de finals del segle XIX fins al 1.982 era d'accés restringit a la ciutadania perquè era d'ús militar.
La Batería Alta és un projecte del 1.902 per substituir a la Batería Baja ( 1.878 ) que tenia unes instal·lacions que ja no eren les apropiades per a la defensa del port de Gijón. La nova bateria no es va acabar i l'any 1.982 l'Ajuntament comprà el terreny de les dues fortificacions d'artilleria, d' uns 60.000 metres quadrats.
Eduardo Chillida visità per primera vegada el turó de Santa Catalina l'any 1.987 i quedà molt impressionat. Li semblà el lloc que estava buscant per a la seva gegantina escultura de formigó armat Elogio del Horizonte de 10 metres d'alçària, 15,5 metres de llargària, 12,5 metres d'ample , 1,40 metres de gruix i cinc-centes tones de pes. L'escultor basc afirmava " Creo que el horizonte, visto de la forma que yo lo veo, podría ser la patria de todos los hombres". Aquest text el podem llegir a la dreta de la placa de la segona fotografia. Inaugurada el dia nou de juny del 1.990 ja és tot un símbol de la ciutat.
Girem cua, baixem fins a l'església de San Pedro i a pocs metres trobem l'entrada a les Termas Romanas de Campo Valdés. A la dreta de la propera fotografia, darrere de les paradetes de la fira ArteGijón, la més important d'Astúries, es veu parcialment l'església.
Els objectius principals del museu inaugurat l'any 1.995 són la protecció, conservació, investigació, divulgació i presentació didàctica de les restes recuperades en les excavacions arqueològiques.
A la propera fotografia podeu veure les restes de l'apodyterium, el vestuari que tenia el seu hypocaustum ( cambra subterrània per escalfar l'aire ).
El museu-jaciment està dividit en dos grans espais. Un és la zona informativa en la que descobrim la importància de les termes públiques al món romà i el funcionament de les de Gijón mitjançant un audiovisual, maquetes, textos explicatius i dibuixos. L'altre espai és la zona arqueològica.
Al centre de la fotografia anterior hi ha una de les tombes de la necròpolis medieval assentada sobre les termes romanes. A la part superior dreta observareu que tres persones ja han pujat fins a la passarel·la de fusta que ens permet reproduir la circulació que feien els romans per les termes i veure les diferents sales.
Abans de pujar el petit tram d'escales que ens deixen a la passarel·la que hi ha sobre el passadís central, donem un cop d'ull al sudatio ( sala de sudoració ), una mena de sauna seca. Les fotografies anterior i propera són de l'hypocaustum que hi ha sota la suspensurae ( paviment ) del sudatio sostingut amb columnes de maons circulars.
Ja enfilat al passadís faig la fotografia següent del sudatio en la que podeu constatar que era una sala de planta circular. Aquesta sala és de la segona fase de construcció de les termes de Gijón.
La fotografia de detall d'un dels plafons informatius ens explica com funcionava el sistema d'escalfament indirecte mitjançant l'hypocaustum. Les fletxes ens indiquen com circula l'aire calent.
Les termes romanes de Campo Valdés són de finals del segle I dC principis del segle II dC. Posteriorment s'hi van afegir més sales. Van perdre la seva funció a finals del segle IV o principis del segle V, però l'edifici es reutilitzà durant els segles V i VI.
Al llarg del passadís, eix en el que es disposen totes les dependències, podem donar un cop d'ull a l'apodyterium ( el vestidor ), al sudatio ( sala de sudoració ), al frigidarium ( amb la piscina d'aigua freda ), al trepidarium ( habitació temperada ) i acabar al caldarium ( que normalment tenia una piscina d'aigua calenta ).
Si al passadís en lloc de mirar cap a l'est em giro i miro a l'oest puc fer la propera fotografia per mostrar-vos a l'esquerra el frigidarium ( habitació freda ) amb la piscina d'aigua freda al fons i a la dreta l'apodyterium ( el vestidor, que hem vist abans des d'una perspectiva diferent a la primera fotografia de l'interior de les termes ).
Si avanço uns metres per la passarel·la de fusta que hi ha sobre el passadís el protagonisme de la fotografia següent és pel tepidarium ( sala temperada ) a l'esquerra amb part de les columnes de maó quadrat que sostenies el suspensurae ( paviment ). A la part superior dreta hi ha la piscina d'aigua freda del frigidarium.
A l'esquerra del trepidarium, en la part que la passarel·la de fusta gira per anar fins a les dependències afegides posteriorment hi ha el caldarium ( l'espai per prendre banys calents ).
Les termes foren descobertes casualment l'any 1.903 al fer les obres del clavegueram davant de l'església de San Pedro. Les excavacions no van començar fins al 1.990. Una part de les termes està sota dels fonaments de l'església.
A les dependències que hi ha a l'est s'hi han trobar restes de pintura mural com les que podeu observar a la fotografia anterior. Aquests espais estaven dedicats a fer massatges, reunions...
S'han trobat sis praefurnium ( el sistema de calefacció amb els forns que s'empraven per escalfar les habitacions calentes o càlides ).
Abans de marxar de les termes vull mostrar-vos la fotografia de detall del plafó informatiu dedicat a les excavacions i la recuperació de les termes. Les quatre fotografies d'aquest plafó estan fetes des del campanar de l'església de San Pedro i en tres d'elles en veu una mica la teulada del temple. A l'esquerra de la fotografia al plafó informatiu s'hi pot llegir: "Final de las excavaciones y construcción de los muros perimetrales".
Marxem de les termes però no del barri de Cimadevilla on aviat visitarem la casa-palau de finals del segle XV on el dia cinc de gener de l'any 1.744 hi va néixer Gaspar Melchor de Jovellanos.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada