Al carrer Paer Rufes ( i 3 ).

L'entrada anterior la vàrem acabar al fons de la nau de l'Evangeli on hi ha la porta per accedir a la torre inacabada de l'esquerra del frontispici de l'església de Sant Joan de Lleida on hi ha el campanar.

 

 

Quan passegem a tocar de la parròquia de Sant Joan l'únic campanar que veiem és el de cadireta d'un ull, sense campana, que corona el transsepte sud. Però els tocs de campana de la parròquia més antiga de la ciutat ens recorden que l'església té un campanar... A la propera fotografia us he dibuixat una el·lipse groga  que assenyala el lloc on hi ha el campanar a la torre inacabada de l'esquerra.

 

 

 El plànol d'alçat del frontispici ens deixa molt clar que el projecte arquitectònic no es va acabar. Ni les dues torres coronades per cuculles ni la cúpula del creuer no es van construir per dificultats econòmiques.

 

 

Tornem al fons de la nau de l'Evangeli amb l'objectiu de pujar al campanar. El Roberto Rubiella agafa una de les moltes claus que té de l'església, obre la porta i comencem a pujar per l'escala interior de la torre. Quan  trobem la primera de les dues portes que hi a a l'esquerra pujant per l'escala del campanar vaig un moment al cor per fer la propera fotografia de la nau central.

 

 

Pujant un altre tram d'escala puc fotografiar el capitell de la cadena un dels més valuosos de l'església neogòtica que es va salvar parcialment de l'incendi del 1.936. El podeu veure a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat. Esculpit per Josep Magrinyà l'any 1.879 abans de l'incendi la cadena tenia set baules de les que en queden quatre. 

A la dreta es veu un dels vitralls del costat de l'Evangeli parcialment tapats per l'edifici adossat a l'església del carrer Paer Rufes al que entrarem molt aviat.

 

Quan acabem de pujar les escales trobem les campanes de la parròquia de Sant Joan. Afortunadament la nostra visita no va coincidir amb cap dels seus tocs...

 

 

Al costat del campanar hi ha una porta metàl·lica que ens permet accedir a l'estret edifici del que no he pogut esbrinar l'any de construcció ni als arxius ni parlant amb els mossens ni antics parroquians.

 

 

L'Anna Maria Gaya i Fuentes, coordinadora del llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.015-2.020" m'explica que els locals parroquials es van fer quan era rector mossèn Ramon Macarulla i Font.

Les fotografies anterior i propera són de la gran sala que trobem només obrir la porta, en la que s'hi feien representacions teatrals. La fotografia anterior la vaig fer al febrer del 2.022, quan mossèn Jaume Pons i Bosch em va ensenyar el campanar i el capitell de la cadena. Ho podeu recordar clicant sobre el proper enllaç "Els secrets de l'església de Sant Joan...". Com podeu constatar a la fotografia següent, actualment en aquesta sala ja no hi queda res, ni l'escenari.

 

 Aquesta gran sala està sobre la nau lateral del costat de l'Evangeli, però per la porta que veieu a l'esquerra de les dues fotografies anteriors podem accedir a l'edifici adossat del carrer Paer Rufes.

 

 

Vaig a una de les finestres de l'estret edifici per fer la propera fotografia en la que es veu la tanca de protecció de caiguda a la plaça de Sant Joan des del carrer Paer Rufes.

 

A la fotografia feta des del carrer del Canyeret he dibuixat una circumferència groga a l'interior de la qual hi ha la finestra des de la que he fet la fotografia anterior.

 

 

Una mica abans d'arribar al centre de l'edifici hi ha una escala que ens permet baixar a les plantes inferiors de l'estreta construcció.

 

 

Anna Maria Gaya explica en el capítol "Els rectors de la parròquia de Sant Joan del llibre que va coordinar "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.015-2.020" que mossèn Ramon Macarulla i Font ( rector entre 24 d'octubre de1.944 i el 2 de març de 1.968 ) va acollir la Schola Cantorum i impulsà l'escola nocturna parroquial d'adults i la de nens, l'escola de la llar per a dones, la colla sardanista Cors Alegres, la reconstrucció de l'ermita de Grenyana...  L'any 1.957 la parròquia de Sant Joan va estimular la creació de l'Associació de Veïns del Canyeret.  La parròquia de Sant Joan, molt compromesa amb el barri del Canyeret en el que vivien els més desfavorits de la ciutat, obtingué la titularitat d'una escola pública a la que hi anaven els nens del Canyeret de famílies molt necessitades. Era l'escola unitària Sant Nicolau de Bari.

 

 

Baixant per l'escala encara es pot veure a la paret el record de l'allotjament nocturn Jericó. Mossèn Joan Mora i Pedra habilità sense cap ànim de lucre aquest espai l'any 2.011 i donà servei a les persones desprotegides de la ciutat de Lleida fins que s'obrí l'Hostal Jericó al carrer Tallada trenta-tres. La fundació Jericó es va crear el 8 de gener del 2.014.

 

D'aquest allotjament nocturn Jericó, a més a més del record pintat a la paret, encara es poden veure els lavabos que dignificaven les condicions de vida dels usuaris.

 

 

A l'arribar al final de l'escala hi ha una porta metàl·lica que dóna al carrer Paer Rufes en l'indret en el que aquest carrer gira a la dreta per continuar enfilant-se pel turó de la Seu Vella fins arribar al carrer del Canyeret.

 

 

A la banda del carrer Paer Rufes aquesta porta, que està tapiada, conserva dues petites plaques amb el número u, la de la dreta actual i la que hi ha sobre la porta és una rajola de ceràmica vidrada.

 

 

La propera fotografia, feta des del carrer del Canyeret, us ajudarà a situar-vos des de l'exterior en quin indret de l'edifici adossat estem en aquest moment. La porta està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat.

 

 

Fem mitja volta i amb el Roberto pugem l'escala, tornem al campanar, tanquem la porta i baixem per l'escala de la torre esquerra fins al final de la nau de l'Evangeli.

 

 

Quan estic a punt d'agrair les seves explicacions i guiatge el Roberto em sorprèn tornant a agafar les claus per obrir la petita porta metàl·lica que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior i a la dreta de la primera entrada d'avui. Només entrar a l'espai on hi ha l'antic sistema de calefacció de l'església quedo bocabadat...

Per entendre l'espai en el que hem entrat amb en Roberto torno a mostrar-vos el segon tram del carrer Paer Rufes per recordar que aquest costerut carrer que comença al carrer Sant Joan s'enfila fins al carrer de Canyeret. És evident que part de l'església de Sant Joan i de l'edifici adossat  estan sota el nivell del carrer Paer Rufes. Les properes fotografies són d'aquest espai sota terra d'aquest carrer.

 

 

Entre les instal·lacions de l'antiga calefacció hi ha un petit espai en el que a l'esquerra correspon a l'edifici adossat a l'església i a la dreta trobem el mur de les capelles del costat de l'Evangeli.

 

 

Aixecant la mirada es veuen perfectament les voltes de maó sobre la que s'enfila l'edifici del carrer Paer Rufes adossat a l'església.

 

 

Els materials constructius d'aquest misteriós espai són diversos. Hi podem veure carreus de pedra ben escairats, maons i bigues de fusta. Tot un trencaclosques.

 

 

Quan aquest espai es va fent més estret aprofito per fer la propera fotografia en la que podeu veure part dels carreus ben escairats de la façana nord de l'església tapada parcialment per l'edifici adossat.

 

 

Donem mitja volta per tornar a la nau del costat de l'Evangeli i quan arribem a l'antiga calefacció aixeco la mirada per fer l'última fotografia de les voltes de maó.

 

 

M'explicà mossèn Xavier Navarro que l'edifici actualment no té cap funció i la intenció de l'Ajuntament i la parròquia, quan ho permetin els pressupostos, és enderrocar-lo i dignificar la façana nord de l'església.

Torno a agrair al Roberto Rubiella les seves explicacions i, ara sí, sortim de l'església de Sant Joan per continuar gaudint del nostre patrimoni.

Atentament.

Senyor i.