Passejant per la Segarra.

Al parlar de viatges moltes vegades pensem en llocs llunyans i exòtics.Josep Mª Espinàs ens proposa en els seus llibres viatges a peu, moure'ns sense presa i gaudir amb el plaer de les petites descobertes properes.
Avui volia recomanar el llibre " A peu per la Segarra. 1.962 ". Han passat molts anys i moltes coses han canviat. Però la Segarra continua sent un lloc fantàstic per descobrir. Podeu encara avui fer estada en fondes on l'Espinàs va fer-ne fa gairebé cinquanta anys: L'Hostal Jaumet de Torà , la Fonda Santesmasses de Guissona,...

En aquest llibre ple d'olors i sensacions l'Espinàs ens explica al pròleg que al febrer del 1.990 va ser l'escriptor del mes. En un acte a Cervera ple de nens i nenes d'escoles rurals; en Josep- un noi de Sant Antolí- li va donar un paper on havien fet un seguiment de la gent que l'escriptor va conèixer.

Aquí teniu aquesta petita joia i la reflexió de l'Espinàs .Ho podeu llegir sencer al pròleg del llibre:

"Nosaltres som de Sant Antolí i, amb motiu de la seva visita, hem fet una petita investigació sobre la gent que vostè esmenta en el seu pas pel nostre poble.
La casa on va dinar; Cal Janet, és ara tancada i la família s'ha quedat sense descendència. La primera que es va morir fou l'àvia Maria, que feia de llevadora encara que no tenia títol. Desprès va morir el fill de la mestressa, que es deia Joan, desprès la Carme, que era la mestressa que li va fer el dinar i que també era llevadora com la seva mare...
Fa uns anys que no hi ha barber,i on hi havia la barberia hi ha la Caixa de Terrassa. D'homes a batre,d'altres pobles no en venen, tothom té la seva maquinària per fer-ho. La carnisseria de Talavera, Ca la Rita, on no es va poder hospedar, l'han convertit en un cobert i els amos viuen a Cervera. El mossèn de Talavera, mossèn Julià, que feia pensar a la gent que era massa modern perquè tenia una majordoma molt jove, tocava el piano i tenia moto, no se'n sap res més.
La conclusió que hem tret és que els nostres petits pobles de la nostra comarca s'estan despoblant, i si ara repetís el seu viatge de segur que ho trobaria molt diferent.
A fer aquesta investigació ens han ajudat avis i àvies que encara recorden el seu pas per allà,...

La reflexió que fa l'Espinàs en llegir aquell paper és genial: ..." Tanta gent que ha desaparegut...Però com que formaven part del meu camí no ha deixat mai de formar part de la meva vida, i rellegint el text per a aquesta nova edició he pensat que era impossible que els escolars de Sant Antolí tinguessin raó. En aquestes pàgines, almenys, tota aquesta gent continua essent viva per a mi".
J.M.E Octubre de 1.999
Atentament.
Senyor i