Pàgines

dissabte, 16 de maig del 2009

Llegir Centelles.

Agustí Centelles als 25 anys, i desprès de treballar amb els prestigiosos foto periodistes barcelonins Josep Badosa, Josep Maria Sagarra i Pau Lluís Torrents , es va comprar una càmera Leica i va començar la seva feina com a fotògraf independent.
L'any 2007 al Palau de la Virreina de Barcelona vam poder gaudir de l'exposició "Centelles. Les vides d'un fotògraf 1909 - 1985 " .

Memorable exposició on els lleidatans ens vam emocionar amb el muntatge on es recordava el bombardeig del Liceu Escolar . El llibre editat per Lunwerg , dedicat aquesta exposició és una petita joia per als aficionats a la fotografia. La documentalista de l'exposició va ser Teresa Ferré, que ara ha tingut cura de l'edició del diari que va escriure el fotògraf quan estava presoner al camp de Bram.

Al 1986 el Sergi, fill de Agustí Centelles, buscava documentació i va trobar dues llibretes que havia escrit el seu pare. Les llibretes eren el diari del fotògraf. Un diari que parla de moments tràgics per milers de persones, de exili, dolor,superació, amistat, desig, idees,...
Centelles va fugir de Catalunya amb les seves càmeres i una maleta amb més de 4000 negatius. Abans de marxar de França al 1944, Agustí Centelles va deixar el seu arxiu fotogràfic a les golfes de la casa d'uns bons amics, els Dejeihl . Trenta anys despès , quan el dictador ja era mort, va tornar a buscar aquella maleta plena amb història gràfica.
Imatges que ens ajuden a entendre el nostre país, van estar durant dècades a les golfes d'una casa al nº 4 de la rue Orliac de Carcassona.És la petita història d'una maleta amb història.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada