La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (4).

Nens i nenes, just al davant de l'escala de cargol hi ha un moble estrany on hi ha uns còdex immensos. I em preguntareu: Senyor i, que és un còdex?. Teniu raó no ho he explicat. Els còdex són els primers llibres. Recordeu que els papirs i els pergamins estaven enrotllats. Aquests antics escrits estan formats per una serie de fulls rectangulars de pergamí o de papir que es dobleguen per la meitat per formar quadernets. Els quadernets s'unien mitjançant una enquadernació i es protegia tot amb unes magnífiques tapes treballades en fusta o en pell. Podem dir que cada còdex és una obra d'art.

Des del segle IV els còdex van començar a substituir als rotlles de pergamí. El pas de rotlles a còdex facilitava la consulta i era més fàcil de manipular i guardar i conservar a les biblioteques. Encara que els llibres moderns estan enquadernats de manera similar ( les edicions bones , no les de butxaca), la paraula còdex només serveix per als llibres escrits a mà fins a l'Edat Mitjana.

A la biblioteca de Silos hi ha una vintena de grans còdex que són cantorals i llibres del cor. Aquests grans manuscrits eren utilitzats a les esglésies, catedrals i monestirs durant l'Edat Mitjana i el Renaixement. La mida del pergamí es tant gran que tots els membres del cor poden llegir les notes musicals i la lletra a distància .

Aquests eren els còdex més grans de l'Edat Mitjana i es van emprar fins al segle XVIII. Evidentment, en el moment en que es va estendre la impressió de llibres amb anotacions musicals, els grans cantorals i llibres del cor van començar a caure en desús. Penseu, nens i nenes que eren molt més petits, fàcils de transportar i molt més barats.


Però el que és evident és que ja no eren llibres fets a mà i amb un treball artístic destacable i en alguns casos "petites" joies.
Estic sorprès i emocionat amb els cantorals quan en Ramón m'explica que al segle XIX, la major part dels manuscrits es van perdre.

Voleu saber per què?
Molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (3).

En Ramón obre la porta i em quedo bocabadat. La biblioteca és magnífica, tota de pedra i fusta..El silenci , les olors, la llum i els milers de llibres que t'envolten et deixen impressionat.Una escala de cargol et permet accedir als dos pisos plens de llibres. En Ramón s'adona que estic sorprès i em diu que passegi per la biblioteca una estona amb tota llibertat, ja m'explicarà més coses desprès. Pujo, miro, toco, ... estar aquí és un plaer per a qualsevol enamorat dels llibres.

Creada i conservada pels monjos fa més de mil anys, està oberta als investigadors i estudiosos, però evidentment no és un lloc de visita turística.
La primera donació de llibres és del 1.056. Es tracta d'una sèrie de llibres litúrgics que l'abat Domingo de San Sebastián enumera: Pneumato Antifunario ( segle XI) , et orationum
( segle X ) , et manuale , et comicum, et ordinum ( any 1,002) , et imnorum ( segle XI) , i et orarium ( segle XI).


El primer manuscrit ben documentat que es va copiar a Silos és el comentari al Apocalipsis de Beato de Liébana. Va encarregar aquesta còpia l'abat Fortunio ( 1.073-1.106). El 19 d'abril del 1.091, Munio i Domingo van acabar la còpia. Munio va començar inmediatament la iluminación del códice i la va acabar en Pedro l'any 1.109, l'Apocalipsim . Totes aquestes joies han tingut una història molt accidentada. Avui encara es conserven però de forma molt dispersa. Alguns dels antics còdex han estat recuperats i han tornat a la biblioteca de la que van sortir.

Nens i nenes hi ha un espai on destaquen uns llibres immensos, els cantorals i llibres del cor que són els còdex més grans de l'Edat Mitjana. A en Ramón i a mi ens va costar molt moure aquests llibres , penseu una mica com poden ser si dues persones tenen dificultats per traslladar-los.
Voleu descobrir com són aquests llibres?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.

Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (2).

Tal com havíem quedat vaig presentar-me a la recepció de les visites turístiques del monestir. A l'últim correu electrònic, en Norberto m'insistia que si per alguna raó imprevista ell no hi fos, no dubtés a demanar que m'ensenyés la biblioteca algú altre. Doncs en Norberto no hi era, però van dir-me que en Ramón ho faria encantat, però que tenia que esperar-me una mica perquè estava molt enfeinat a la biblioteca.

.- Puede usted unirse al grupo que entra a la visita turística. Ramón le estará esperando cuando la visita termine.
He de confessar-vos nens i nenes , que aquesta visita ja l'havia fet una colla de vegades, però no m'importava gens repetir-la. Els que heu estat Silos, segur que m'enteneu.

El claustre de Silos és una joia del romànic. Els seus capitells són una autèntica filigrana amb una iconografia molt variada, amb temes de l'Edat Mitjana. Als capitells podem veure: aus, lluites entre animals, éssers fantàstics, ocells monstruosos, harpies, lleons,...

A les cantonades del claustre, et deixen bocabadat els grans relleus amb temes de la vida de Crist. El claustre és el centre de la vida de la comunitat monàstica.
Els monjos de Silos van gestionar a l'Edat Mitjana un hospital i una leproseria. Aquesta activitat els convertí en coneixedors de la botànica. Encara es conserva una apotecaria del segle XVIII ( 1.705) , la botica. Hi havia un jardí botànic especialitzat, un laboratori bioquímic, una biblioteca i la magnífica col·lecció de 400 gerros de ceràmica amb l'escut del monestir, "el botamen".

La botica té una biblioteca amb gairebé 400 llibres, alguns del segle XVI, encara que la majoria són dels segles XVII, XVIII i XIX. El tresor de la biblioteca de la botica és un Dioscórides del 1.525, amb magnífics dibuixos de plantes i animals. Els apotecaris i els experts en licors d'herbes, consultaven sovint aquest llibre.

Les fotografies de la botica són de la web Camino de la lengua castellana. A la visita no deixen fer fotografies de l'apotecaria.

La visita toca a la seva fi i en Ramón ja m'està esperant. Ens saludem i comencem a xerrar mentre pugem al primer pis del claustre, ja fora de la ruta de la visita turística.

Estic molt emocionat. Caminem molt lentament fins que ens aturem davant de la porta tancada de la biblioteca del monestir.

Nens i nenes, voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (1).

Nens i nenes he de confessar-vos que estava molt emocionat esperant que el rellotge marqués les 16,30 del passat 8 d'agost. Els primers dies de juliol havia escrit un correu electrònic al bibliotecari del Monasterio de Silos, que molt ràpidament va contestar-me, donant-me totes les facilitats per descobrir la magnífica biblioteca. Desprès d'una sèrie de correus havia quedat amb en Norberto per visitar-la.
Passejava il·lusionat per aquesta vila a 1000 metres d'altitud. Silos està a la part oriental del valle de Tabladillo, envoltada de boscos. L'any 1.098, Alfonso VI rei de Castilla y León, va autoritzar l'abadia a poblar els voltants del monestir.
Encara es poden contemplar " casas de adobe con entramados de madera" típiques de la zona. Com podeu veure a la fotografia, una oreneta aprofita per descansar en una d'aquestes velles cases.

En una de les més atrotinades, ja mig enrunada, encara no s'ha ensorrat el forn de pa! Cal dir que gairebé totes les cases estan molt ben cuidades i es pot gaudir de " las antiguas casas nobiliarias ".

Com que sóc molt puntual, tinc temps de fer una passejada llarga per aquest poble castellà, i fins i tot pujo a la ermita del Camino. Des de la porta de la petita ermita hi ha una magnífica vista del Monestir. El famós xiprer, que va inspirar poemes a Gerardo Diego, Miguel de Unamuno, Rafael Alberti, Manuel Machado,..., sembla que em saluda.

Baixo, no puc badar, ha arribat el moment de conèixer personalment a en Norberto, i obrir les portes de la Biblioteca de Silos a la gent del Sant Jordi.
Nens i nenes, no deixeu de visitar el blog i podreu entrar a la biblioteca de Silos.
Atentament.
Senyor i

Novetat a la Biblioteca del Cordill.

Grata Lectura edita els Llibres del Cordill. Al blog ja he recomanat alguns d'aquests llibrets : l'oli i l'oliva i fem un hort. Nens i nenes el llibret nou pertany a la serie dedicada a la cuina, com el llibre de l'oli. És el número sis de la col·lecció i ens explica mil i una coses del pa. "El pa i la farina". Tot el que cal saber per a fer pa a casa.

La lectura de les 47 minipàgines ens parla de llegendes, història, ingredients, com ens fem el pa, les eines que calen i finalment un receptari on ens proposen fer: bastonets de pipes, base de pizza, llonguet, pa de coca, pa de cereals, pa de sègol amb nous i panses, panets de viena, coca de forner i coca d'ou.
Bon profit!
Atentament.
Senyor i

Tornen els bolets a l'IEI.

La tardor omplirà el pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de bolets. Nens i nenes del 26 al 28 d'octubre aprofiteu per passejar pel Carrer Major, donar un cop d'ull a la renovada Catedral Nova i visitar la XX Exposició de bolets de tardor de les Terres de Lleida.
La secció de micologia de l'IEI és l'encarregada des de fa 20 anys de presentar als lleidatans aquesta exposició on podreu veure bolets molt bons, no comestibles, tòxics i fins i tot mortals.

Fotografies: Secció de Micologia de l'IEI

Si us agraden els bolets, cal anar a l'IEI .
Atentament.
Senyor i

Ofici de ferro i foc.

Passejar per Peñaranda de Duero és tot un plaer. Castella té una colla de pobles de gran bellesa . He de dir-vos, nens i nenes ,que ja havia gaudit del seu castillo medieval, de la Plaza Mayor o el Palacio de los Condes de Miranda. Fins i tot de la farmacia de los Jimeno, que conserva " la antigua botica" del segle XVII. Però el que no sabia és que tenen una antigua herreria. Ràpidament vaig preguntar i molt amablement van explicar-me on era la casa de José Cerezo Arranz, " El Herrero de Peñaranda".


La Pilar m'explica amb molt entusiasme: " Esta herreria la fundó Santos, el abuelo de mi marido, a mediados del siglo XIX, en la fragua han trabajado tres generaciones de herreros. Han fabricado carros, arados y todo tipo de maquinaria.También se han dedicado a la artesania en forja". Li agraeixo a la Pilar les explicacions i les facilitats per fotografiar l'obrador del ferrer de Peñaranda.


Nens i nenes d'aquest ofici hi ha restes que daten del primer mil·leni abans de Crist, de la primera Edat del Ferro. A Catalunya, des del segle XI es va desenvolupar el procediment d'obtenció del ferro conegut amb el nom de farga catalana. L'objectiu de la farga era convertir l'òxid fèrric en ferro d'exel·lent qualitat amb l'ajut del carbó i la força de l'aigua dels rius. La farga Palau de Ripoll es va fundar al segle XVII i va funcionar fins al 1.978. Actualment forma part de Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

 
L' ofici de ferrer, com podeu veure, és molt antic. Cal dir però, que la paraula ferrer ens parla de tots els oficis que treballen el ferro: manyans, serrallers, ferrers de tall i obra grossa, calderers, ferradors, manescals i llanterners. Tos ells, al segle XVIII formaven part de la Confraria de Sant Eloi. Més tard, es van unir els: pedrenyalers, escopeters,canoners, cuirassers, espasers, picadors de llimes, daguers i ferrovellers.
Als pobles petits, tots els treballs de ferro els feia el mateix ferrer. Jo quan era un nen com vosaltres, havia vist treballar al ferrer del meu poble.

Els ferrers treballen el ferro amb molta destresa.L'obrador del ferrer és la ferreria, on amb el foc fan enrogir el ferro i amb el martell i l'enclusa el modelen. Per refredar el ferro el posen en una galleda amb aigua. Els ferrers utilitzen una colla d'eines especials: mall, argolla o calibre, martinet, fornal, enclusa, tenalles, ciselladores, tallants,...

Marxo de la casa del ferrer i m'entristeix pensar que aquest obrador no tornarà a funcionar mai. L'ofici de ferrer a poc a poc també desapareix.
Atentament.

Senyor i

Letter Perfect: lletres a tot arreu

Descobrir una lletra tot mirant per la finestra. Veure la lletra del seu nom dibuixada a l'arena,...
Totes les fotografies són del blog Letter Perfect. Algú de vosaltres passejant ha vist alguna lletra que ens vulgui ensenyar?

He vist l'àguila Gorgo ! (2)

La velleta va començar a explicar qui era l'àguila Gorgo:
.- L'aguiló Gorgo estava sola al seu niu a les altes muntanyes de Lapònia perquè els seus pares havien mort. Akka una vella oca gris va tenir-ne cura alimentant-la i educant-la.
.- El que has vist a l'agulla de l'església de Riddarholm és com Goggo ajuda a Nils Holgersson a trobar l'Akka i a les altres oques salvatges de l'estol, Yksi, Kaksi, Kolme, Neljä, Viisi i Kuusi i a l'oca blanca domèstica Martín que amb el seu esforç també participa en aquest magnífic viatge.
.- No entenc com en Nils pot viatjar amb un estol d'oques?
.- En Nils és un nen que no fa cas als pares i és molt entremaliat. Un follet el castiga i el torna molt i molt petit. Amb aquest encanteri és capaç de parlar amb els animals, i amb l'oca blanca domèstica que es diu Martín s'uneixen a un estol d'oques salvatges . Al llarg del viatge s'adona dels seus errors i aprèn a no ser egocèntric, a superar la seva mandra i a descobrir coses noves.

.-Aquesta magnífica història l'explica Selma Lagerlöf al llibre: "El meravellós viatge de Nils Holgersson". La novel·la ens ensenya a estimar la natura i és una lliçó de geografia, cultura i mitologia de Suècia. El llibre li van encarregar a la Selma , que era mestra, des del Consell d'Educació suec per ensenyar als nens i nenes la geografia del seu país. Ara fa cent anys la Selma Lagerlöf va rebre el Premi Nobel de Literatura , era la primera vegada que el guanyava una dona. L'any 1.994 el Nobel de literatura el va rebre l'escriptor japonès Kenzaburo Oe, i va aprofitar el viatge a Estocolm per recórrer el país. Va dir que tot era com ho havia explicat la Selma al seu llibre, que ell havia llegit moltes vegades quan era petit.

Estava fascinat per les explicacions de la velleta. Vaig convidar-la a un cafè i al moment de pagar vaig adonar-me que els bitllets de 20 corones estaven dedicats a la Selma Lagerlöf i al seu llibre.

Era sorprenent la semblança de la Selma amb la velleta que m'havia explicat aquesta meravellosa història.Quan vaig tornar a seure per agrair-li totes les seves explicacions, la senyora ja no hi era.

Damunt de la taula m'esperava una sorpresa....el llibre del viatge del Nils on havia escrit: "Espero que t'agradi". Un calfred em va recórrer tot el cos al llegir-ho.
Jo també espero que us agradi.
Atentament.
Senyor i

He vist l'àguila Gorgo !

Apreciats nens i nenes, avui volia explicar-vos una història estranya. Puc assegurar-vos que el que escric va passar a la ciutat de Stockholm, i que em costa no emocionar-me quan ho recordo. La màgia et pot sorprendre en qualsevol lloc i moment.

Estava passejant plàcidament per aquesta fantàstica ciutat quan em va cridar l'atenció el perfil dels edificis i els campanars amb les seves agulles que veia davant meu a la petita illa de Riddarholmen. Les aigües del Mälaren, el cel, aquella estranya llum,...Vaig agafar la càmera i en el moment de fer la fotografia, vaig adonar-me que un gran ocell volava al costat d'un dels campanars més bonics de la ciutat. L'ocell va sortir fotografiat!

Vaig apropar-me a l'església on havia vist l'ocell. L'agulla de la torre, de lluny em semblava molt bonica. Vaig arribar a l'església de Riddarholm on una velleta molt amable va intuir el meu interès i em va explicar que estava a l'única abadia medieval que es conserva a Stockholm. Al seu interior estan enterrats des de fa 300 anys els reis i reines se Suècia.

Amb una veu dolça i suau em va dir que l'abadia es va començar a construir l'any 1.280, i que al segle XV hi van fer molts canvis i ampliacions. L'agulla que m'havia portat fins a l'església, però, era molt més moderna, del segle XIX i d'estil neogòtic.
Vaig explicar-li a la simpàtica senyora el que m'havia passat al fer la fotografia. Quan vaig dir-li que un ocell volava molt a prop de l'agulla del campanar, va exclamar:
.- Has vist l'àguila Gorgo !
. - L'àguila Gorgo ? Qui és l'àguila Gorgo ?
Els ullets de la velleta van brillar i em va convidar a seure.

Il·lustració de Thomas Docherty

.- Tens temps per escoltar una història?
.- Tinc tot el temps de món, senyora.
Vam seure tranquil·lament, sense pressa i envoltats de tombes reials va parlar-me de la gran aventura d'en Nils.
La voleu descobrir?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.

Senyor i

El misteri del carrer Humbert Torres (4 ).

Nens i nenes, per descobrir l'últim misteri de taller Documenta avui explicaré que fan la Núria i en Jesús per conservar i restaurar un pergamí.
El pergamí és un material que s'utilitza des de 1.500 anys abans de Crist. Està fet amb pell de vaca, ovella, cabra o altres animals ; de manera que es pot escriure-hi a sobre.
S'utilitzava per escriure documents com ara contractes, testaments, privilegis,... Normalment estan plegats i amb el pas del temps es tornen molt rígids i no es poden manipular.

Primer fan una neteja en sec. El pas següent és la rehidratació per tal de tornar-li la flexibilitat natural.

Ara cal aplanar-lo a la premsa fins que s'estabilitzen. Cal recordar que el pergamí és pell. Poden estar a la premsa fins a 6 mesos, encara que normalment hi estan dos mesos perquè els propietaris del pergamí no volen deixar-lo més temps al taller.

Les pèrdues es reparen amb paper japonès i els estrips amb tripa de porc i una cola especial. Fan servis sempre tècniques antigues i tradicionals.

Ara, nens i nenes, quan passegeu pel carrer Humbert Torres i passeu davant del número 29 , ja sabeu el secret d'aquest espai màgic.
Atentament.
Senyor i

El misteri del carrer Humbert Torres (3)

Nens i nenes avui explicaré com ho fan la Núria i el Jesús per conservar i restaurar un llibre antic. El primer procés és desmuntar el llibre que quedarà dividit en dues parts: la coberta i el bloc de llibre. Els quadernets que formen el bloc de llibre s'obren i queden els bifolis que separarem en fulls solts.

Ara caldrà fer la neteja dels fulls, que pot ser mecànica, físico- química o biològica. Cal netajar la brutícia superficial i de les taques. Netegem les fulles en sec - neteja mecànica- i després en unes cubetes es fa la neteja humida o química.
Un procés fonamental per protegir el paper és la desacidificació; ja que el paper tendeix a acidificar-se i es fa malbé.
Els fulls s' assequen a l'aire i es reparen els que estan fets malbé amb polpa de paper.La premsa s'encarrega d'aplanar-los. Un cop aplanats cal ordenar els fulls i tornar a muntar els bifolis per fer els quadernets.

Si la coberta està malmesa caldrà restaurar-la en pergamí o pell seguint tècniques antigues i tradicionals.
Si voleu saber com treballen amb el pergamí. no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Tinta.

Al setembre del 2.008 vam parlar a l'entrada Tipus de lletra. Més sac de paraules de la descoberta , tot passejant per Aranda de Duero, de la Librería Bayo, en la que encara es poden trobar materials d'escriptura que tenen una colla d'anys: " plumillas, tinteros, pizarrines, palilleros, tinta en polvo Milaco, tinta comprimida Fix, ..." . He de confessar-vos que hi he tornat per comprar aquest material antic .El faré arribar als vostres mestres de cicle inicial perquè treballeu d'una manera diferent el fet d'escriure. Pregunteu als vostres padrins amb que escrivien a l'escola, segur que alguns havien fet anar aquests estranys estris d'escriptura.

Al mirar la capseta de tinta comprimida FIX he vist que al seu interior hi havia un paper. Amb molta cura l'he obert i les explicacions m'han deixat bocabadat: " Tinta FIX en barritas comprimidas. Con la simple disolución de una barrita FIX en UN LITRO de agua, preferiblemente caliente, se obtiene una excelente tinta para escribir. Preparada para Centros de enseñanza, particulares, etc, etc. Muy recomendable por su precio económico".


Crida l'atenció la varietat de productes fabricats per Manufacturas de tintes Ballarin: Tinta líquida FIX para estilográfica. Tinta China FIX para dibujo lineal o artístico. Tinta dibujo FIX para iluminación de Fotos, Grabados y Postales ( riute'n del Photoshop !).

La publicitat de la tinta MILACO també ens fa somriure: "Tinta en polvo Milaco. Fija e inalterable. No ensucia ni estropea la pluma. Échese el contenido en un tintero del tamaño corriente, llénese de agua y agítese hasta su disolución"Ara, nens i nenes quan feu un treball amb l'ordinador podeu triar una colla de tipus de lletra ,de colors per imprimir, repetir els vostres escrits ... Abans una distracció i la tinta esgarrava tota la feina. Podies treballar amb una gama de colors limitada. En aquest paquets de tinta podem llegir: " Se prepara en los colores Negra, Azul-Negra, Azul- Fija, Encarnada, Violeta y Verde".
És evident que el món de l'escriptura ha canviat molt.
Atentament.
Senyor i

Moltes gràcies nens i nenes de tercer !

A finals del curs passat, els nens i nenes que ara fan tercer van col·laborar en el Projecte Orenetes. Ara que les orenetes ja han començat el seu viatge de tornada a l'Àfrica, l' Anna Dalmau coordinadora del projecte vol agrair-vos el vostre treball.

Les ventades d'aquest estiu han fet malbé alguns nius. Esperem que les orenetes tornin a l'escola quan s'acabi el fred i refacin els nius. Estem segurs que La Floreta i les seves companyes se'n sortiran i les finestres del Sant Jordi seran un bon lloc per poder acollir als seus pollets.

Bon viatge Floreta!
Atentament.
Senyor i

Una Festa Major molt especial.

Nens i nenes estava passejant per la ciutat de Solsona i molta gent comentava que enguany la Festa Major era especial. Com sempre, la curiositat va fer que preguntés el per què . Molt amablement van explicar-me que celebraven el 50 è aniversari de la restauració dels Gegants Vells que va fer en Manel Casserres; i que recuperaven la tradició dels mascles.

Sobre en Manel Casserres i Boix no tenia cap dubte ; encara recordo el dia que alguns de vosaltres anàreu de visita al taller del seu fill Manel.He de reconèixer que dels mascles no en sabia res de res. Vaig escoltar molt bé les explicacions i ara us en faig cinc cèntims.

Els mascles són un element pirotècnic datat al segle XVII. Amb un disseny de Jaume Cuadrench s'han construït 9 mascles. Uns cilindres d'acer que s'omplen de pólvora i terra compactada , amb un petit orifici a la base per on es fica la metxa.Cada mascle pesa 10,3 quilos i porta gravat un element representatiu dels tres estaments signants del Protocol del folklore geganter de la Festa Major : l'Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l'Agrupació de geganters.

L'any 1.693 trobem per primera vegada referenciat documentalment aquest element pirotècnic: " 6 sous pagats als disparadors de mascles en dita festivitat". En un document del 1.694 podem llegir: " una lliura 18 sous 7 diners per 8 lliures de pólvora, 6 lliures roba per los mascles". L'última referència és del 1.703: " 28 de febrer de dit any, 10 sous pagats a Paula Balaguer , vídua, per dotze mascles de ferro que féu son marit Sebastià Balaguer".

Al llibre del Dr. Antoni Llorens " la Mare de Déu del Claustre" es relacionen els mascles amb els trabucaires i disparaven des del campanar.

Fonts: Fotografies del Mascles: Celsona nº 636 10 setembre 2009.

Cites: "Gegants i demés improperis de Solsona. De les diades de Corpus i de Festa Major". Jaume Cuadrench i Bertran. Edita: Solsona Comunicació S.L. Impressió: Gràfiques Muval Solsona

Recuperar una tradició sempre és una bona noticia.
Atentament.
Senyor i