Nens i nenes, just al davant de l'escala de cargol hi ha un moble estrany on hi ha uns còdex immensos. I em preguntareu: Senyor i, que és un còdex?. Teniu raó no ho he explicat. Els còdex són els primers llibres. Recordeu que els papirs i els pergamins estaven enrotllats. Aquests antics escrits estan formats per una serie de fulls rectangulars de pergamí o de papir que es dobleguen per la meitat per formar quadernets. Els quadernets s'unien mitjançant una enquadernació i es protegia tot amb unes magnífiques tapes treballades en fusta o en pell. Podem dir que cada còdex és una obra d'art.
Des del segle IV els còdex van començar a substituir als rotlles de pergamí. El pas de rotlles a còdex facilitava la consulta i era més fàcil de manipular i guardar i conservar a les biblioteques. Encara que els llibres moderns estan enquadernats de manera similar ( les edicions bones , no les de butxaca), la paraula còdex només serveix per als llibres escrits a mà fins a l'Edat Mitjana.
A la biblioteca de Silos hi ha una vintena de grans còdex que són cantorals i llibres del cor. Aquests grans manuscrits eren utilitzats a les esglésies, catedrals i monestirs durant l'Edat Mitjana i el Renaixement. La mida del pergamí es tant gran que tots els membres del cor poden llegir les notes musicals i la lletra a distància .
Aquests eren els còdex més grans de l'Edat Mitjana i es van emprar fins al segle XVIII. Evidentment, en el moment en que es va estendre la impressió de llibres amb anotacions musicals, els grans cantorals i llibres del cor van començar a caure en desús. Penseu, nens i nenes que eren molt més petits, fàcils de transportar i molt més barats.
Però el que és evident és que ja no eren llibres fets a mà i amb un treball artístic destacable i en alguns casos "petites" joies.
Estic sorprès i emocionat amb els cantorals quan en Ramón m'explica que al segle XIX, la major part dels manuscrits es van perdre.
Voleu saber per què?
Molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i
Des del segle IV els còdex van començar a substituir als rotlles de pergamí. El pas de rotlles a còdex facilitava la consulta i era més fàcil de manipular i guardar i conservar a les biblioteques. Encara que els llibres moderns estan enquadernats de manera similar ( les edicions bones , no les de butxaca), la paraula còdex només serveix per als llibres escrits a mà fins a l'Edat Mitjana.
A la biblioteca de Silos hi ha una vintena de grans còdex que són cantorals i llibres del cor. Aquests grans manuscrits eren utilitzats a les esglésies, catedrals i monestirs durant l'Edat Mitjana i el Renaixement. La mida del pergamí es tant gran que tots els membres del cor poden llegir les notes musicals i la lletra a distància .
Aquests eren els còdex més grans de l'Edat Mitjana i es van emprar fins al segle XVIII. Evidentment, en el moment en que es va estendre la impressió de llibres amb anotacions musicals, els grans cantorals i llibres del cor van començar a caure en desús. Penseu, nens i nenes que eren molt més petits, fàcils de transportar i molt més barats.
Però el que és evident és que ja no eren llibres fets a mà i amb un treball artístic destacable i en alguns casos "petites" joies.
Estic sorprès i emocionat amb els cantorals quan en Ramón m'explica que al segle XIX, la major part dels manuscrits es van perdre.
Voleu saber per què?Molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada