El proper dimarts dia 12 farà dos anys de la mort del poeta asturià Ángel González. En el marc de Dissabtes poesia volia fer la tercera recomanació , després de Nada grave i Mañana no será lo que Dios quiera.
El llibre d'avui està editat per Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, col·lecció Poesía en la Residencia : " La voz de Ángel González ". Aquesta col·lecció ens ofereix la veu de grans poetes que han llegit els seus poemes a la Residencia de Estudiantes. Van començar al 1.988 amb Rafael Alberti i ja han editat tretze llibres amb noms com: Jaime Gil de Biedma, Álvaro Mutis, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez,...
Els llibres inclouen un disc compacte amb la gravació de la lectura de poemes, la transcripció i comentaris fets pel poeta i una ressenya sobre la seva vida i obra.
El llibre de l'Ángel González ens ofereix la reproducció íntegra de la lectura feta l'any 1.989 amb poemes publicats fins aquella data; i els poemes de Otoños y otras luces de la segona lectura a la Residencia l'any 2.001.
Un tastet. Del llibre Otoños y otras luces: Luz a ti debida.
Gaudiu escoltant l'Ángel González.
Atentament.
Senyor i
El llibre d'avui està editat per Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, col·lecció Poesía en la Residencia : " La voz de Ángel González ". Aquesta col·lecció ens ofereix la veu de grans poetes que han llegit els seus poemes a la Residencia de Estudiantes. Van començar al 1.988 amb Rafael Alberti i ja han editat tretze llibres amb noms com: Jaime Gil de Biedma, Álvaro Mutis, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez,...
Els llibres inclouen un disc compacte amb la gravació de la lectura de poemes, la transcripció i comentaris fets pel poeta i una ressenya sobre la seva vida i obra.El llibre de l'Ángel González ens ofereix la reproducció íntegra de la lectura feta l'any 1.989 amb poemes publicats fins aquella data; i els poemes de Otoños y otras luces de la segona lectura a la Residencia l'any 2.001.
Un tastet. Del llibre Otoños y otras luces: Luz a ti debida.
Luz a ti debida.
Sé que llegará el día en que ya nunca
volveré a contemplar
tu mirada curiosa y asombrada.
Tan sólo en tus pupilas
compruebo todavía,
sorprendido,
la belleza del mundo
- y allí, en su centro, tú,
iluminándolo.
Por eso, ahora,
mientras aún es posible,
mírame mirarte;
mete todo tu asombro
en mi mirada,
déjame verte cuando tú me miras
también a mí,
asombrado
de ver por ti y a ti, asombrosa.
Gaudiu escoltant l'Ángel González.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada