A l'exposició podem veure una colla de Beatus. Però, què són, nenes i nens els Beatus? A partir de l'any 778, un monjo, que es deia Beatus publica un llibre titulat " In Apocalipsim libri duodecim o Comentario al Apocalipsis". Aquest monjo segurament era asturià, però pertanyia al monestir de Liébana. En aquella època la gent pensava que l'any 1.000 seria la fi del món i el llibre va tenir molt èxit a mesura que es propagaven els anomenats "Terrores del año mil" .
El llibre no té massa valor teològic perquè és un sumatori de cites. El que realment és impressionant d'aquest Beatus són les il·lustracions, que eren representacions d'una escena concreta o d'un passatge que estem llegint.
Aquesta manera d'il·lustrar té els seus orígens al segle IX i va durar fins a finals del segle XIII. Inicialment els il·lustradors eren artistes mossàrabs, però que feien la seva magnífica feina en terres cristianes, sobre tot a Castella.
A tot el món es conserven 45 d'aquestes joies. Els més apreciats són els anteriors a l'any 1.100. Des de mitjans del segle X San Millán va ser una gran escola de Beatus. Passejar per l'exposició ens permet donar un cop d'ull al de la Seu d'Urgell, el de Silos, el de San Millán de la Cogolla, l'Aemilianensis 33,...
El Betus Aemilianensis 33 , que actualment està a la Real Academia de la Historia de Madrid, és molt interessant. El van començar a finals del segle X, però el saqueig d'Almanzor l'any 1.002 va interrompre la seva elaboració. A finals del segle XI es van completar les il·lustracions ja en un altre estil.
Els scriptoriums de la Rioja de l'Alta Edat mitjana ens van proporcionar les Glosas Emilianenses, la primera constatació a Europa de l'existència de la numeració aràbiga.
Els còdex il·luminats medievals eren autèntics tresors que es col·leccionaven als monestirs , catedrals o a la Cort. Al llarg de l' Alta Edat Mitjana Silos, San Millán de la Cogolla i San Isidoro de León posseïen unes col·leccions molt importants.
El Beatus de Liébana es va fer en dos temps diferents. A finals del segle X o els primers anys del segle XI una mà principal va escriure fins al foli 228 sense dibuixar ni il·luminar ( pintar) cap miniatura. A la segona meitat del segle XI, amb la bonança econòmica del monestir , van decidir completar el Beatus. S'omplen els 48 espais en blanc amb les miniatures. S'observen dues tècniques diferents. Fins al foli 92 són d'estil mossàrab i els posteriors romànic.
Estic bocabadat amb tot el que he vist i llegit. La meva curiositat em porta a trucar al padre Olarte per descobrir més i més coses. Em quedo de pedra al saber que aquest agustino recoleto és el bibliotecari i arxiver del Monasterio de San Millán i que ens obrirà i ensenyarà la biblioteca del monestir.
Nenes i nens, voleu entrar?
Atentament.
Senyor i
Aquesta manera d'il·lustrar té els seus orígens al segle IX i va durar fins a finals del segle XIII. Inicialment els il·lustradors eren artistes mossàrabs, però que feien la seva magnífica feina en terres cristianes, sobre tot a Castella.
A tot el món es conserven 45 d'aquestes joies. Els més apreciats són els anteriors a l'any 1.100. Des de mitjans del segle X San Millán va ser una gran escola de Beatus. Passejar per l'exposició ens permet donar un cop d'ull al de la Seu d'Urgell, el de Silos, el de San Millán de la Cogolla, l'Aemilianensis 33,...
El Betus Aemilianensis 33 , que actualment està a la Real Academia de la Historia de Madrid, és molt interessant. El van començar a finals del segle X, però el saqueig d'Almanzor l'any 1.002 va interrompre la seva elaboració. A finals del segle XI es van completar les il·lustracions ja en un altre estil.
Els scriptoriums de la Rioja de l'Alta Edat mitjana ens van proporcionar les Glosas Emilianenses, la primera constatació a Europa de l'existència de la numeració aràbiga.Els còdex il·luminats medievals eren autèntics tresors que es col·leccionaven als monestirs , catedrals o a la Cort. Al llarg de l' Alta Edat Mitjana Silos, San Millán de la Cogolla i San Isidoro de León posseïen unes col·leccions molt importants.
El Beatus de Liébana es va fer en dos temps diferents. A finals del segle X o els primers anys del segle XI una mà principal va escriure fins al foli 228 sense dibuixar ni il·luminar ( pintar) cap miniatura. A la segona meitat del segle XI, amb la bonança econòmica del monestir , van decidir completar el Beatus. S'omplen els 48 espais en blanc amb les miniatures. S'observen dues tècniques diferents. Fins al foli 92 són d'estil mossàrab i els posteriors romànic.
Estic bocabadat amb tot el que he vist i llegit. La meva curiositat em porta a trucar al padre Olarte per descobrir més i més coses. Em quedo de pedra al saber que aquest agustino recoleto és el bibliotecari i arxiver del Monasterio de San Millán i que ens obrirà i ensenyarà la biblioteca del monestir.Nenes i nens, voleu entrar?
Atentament.
Senyor i
Savie-u que l' Institut Català de les Dones dóna el nom d' Ende, al programa que facilita la incorporació de les associacions de dones del territori a les tecnologies de la informació i el coneixement, TIC. Recupera el nom de la primera il·lustradora que es coneix al món occidental (segles X-XI).
ResponEliminaEl Beatus de Girona és un manuscrit miniat, obra de l'Abat Dominicus i dels miniaturistes Emeteri i la monja Ende; fou acabat l'any 975, i el 1078 passà a la Catedral de Girona. Al final del llibre hi tenim el nom del patró, Abat Dominicus, i la data exacta de la seva edició (6 de juliol de 975), el nom de l'escriba, Prevere Sènior. També tenim, en el que és potser la inscripció més fascinant, els noms dels seus dos il·lustradors: "pintora Ende i servent de Déu" i "monjo Emeterio i prevere." La paraula llatina per "pintor" aquí està en forma femenina. Era costum medieval, citar els noms, en ordre decreixent d'importància. Per tant podem afirmar que el més important dels dos il.lustradors era una dona, una de les poques artistes femenines amb nom de l'edat mitjana, probablement una monja.
Moltes gràcies per la teva informació.
ResponEliminaAtentament.