Flaixos...

He de confessar-vos que la lectura del llibre L'últim dia abans de demà escrit per Eduard Márquez m'ha deixat totalment bocabadat. Feia temps que no trobava una proposta tan engrescadora i m'ha costat deixar de llegir. És un d'aquells llibres per devorar....
La novel·la neix a partir d'una vivència sorprenent. Un dia Eduard Márquez estava passejant pel Portal de l'Àngel i casualment troba en Robert l'amic de fa vint-i-dos anys amb una llauna entre les cames on recull almoina mentre toca l'harmònica... Al costat té un carro del súper ple de cartrons i bosses...Es queda gelat i és incapaç d'anar a parlar amb ell. S'amaga i està una estona observant-lo... No el tornarà a veure mai més malgrat haver-lo buscat posteriorment. Aquest fet li ha servit per parlar del seu passat.

La novel·la explica la història real comuna amb aquest gran amic i una part de ficció. No trobareu el llibre estructurat en capítols; llegireu flaixos que s'encadenen i que fan molt difícil aturar-se i deixar-ho per un altre dia....
Molts dels fets explicats encara que semblen estranys, són reals: La primera feina remunerada que va fer l'Eduard Márquez era empaquetar jocs de cartes de futbol de la lliga espanyola amb noies lleugeres de roba de protagonistes. El pot de Nivea amb figuretes fetes amb escuradents i cigrons és real. L'Eduard va demanar fa una colla d'anys a l'Antoni Tàpies un dibuix per la portada de la revista de la facultat; el pintor li va fer. També és real la conversa amb Jaime Gil de Biedma en la que li va trencar els poemes que havia escrit però li va donar magnífics consells que han estat fonamentals per l'Eduard...
Retrobeu el plaer de llegir amb L'últim dia abans de demà.
Atentament.
Senyor i