Pàgines

diumenge, 26 de febrer del 2012

Aratusteak ( i 2 ).

El diumenge de Carnestoltes és un dia molt important a Mundaka ( Bizkaia). A les deu els txistularis comencen la festa amb la cercavila. A dos quarts d'una, dos-cents atorrak es troben davant de la casa del músic local José Mari Eguileor que va ser l'impulsor de la celebració durant la Guerra Civil i la dictadura.
Vestits de blanc amb faldilla, brusa, pantalons i una funda de coixí al cap; la nota de color és el mocador vermell al coll. El director va vestit amb un frac negre .

Diuen que el comte local Anton Erreka un dia va tornar a casa una mica begut i es va vestir amb els enagos de la seva dona. En veure'l el va treure de casa a cops d'escombra. Els veïns sorpresos de com anava vestit, van pensar que era una genialitat de la primera autoritat local i van decidir incorporar-ho al calendari local.

Als bascos els agrada molt cantar. Les últimes dècades els atorrak estrenen anualment una peça satírica que recull els esdeveniments més importants de l'any. Acompanyats per guitarres, acordions, banjos,... omplen el poble de cançons i alegria.

És una de les tradicions rurals més singulars del carnestoltes de Bizkaia. Els atorrak conserven cançons de començament del segle passat. La gent s'emociona en el moment que comencen a cantar la cançó més popular:

Aratuste zara, Aratuste,
Mundakarrentzat egun oberik ez,
marrau atorra zuriakaz,
buruan pañelu sedazko ederrekaz .

Aratuste, zara, Aratuste
tostada eguna ederrak onexek,
onek jan eta, neskak artunda.
plazara dantzan iluntzerarte. ..

Carnestoltes, ets el carnestoltes,
per als de Mundaka no hi ha dia millor,
amb la camisa blanca
amb el bonic mocador de seda.

Carnestoltes, ets el carnestoltes
el dia de les millors torradetes de Santa Teresa,
menja'n i amb les noies
ves a ballar a la plaça fins al vespre...


Quan es fa fosc apareixen les lamiak. Cent dones vestides de negre, amb perruca i cara blanca, galtes vermelles i les conques dels ulls negres. Canten i ballen en una cercavila espectacular. Una hora més tard les lamiak i els atorrak es troben i continua la festa.
Al vídeo següent els podeu veure cantant al port:



Grans i petits, tots estimen l'Aratusteak.
Eskerrik asko argazkiak eta azalpenak.Musu bat Eduardo.
Atentament.
Senyor i

dijous, 23 de febrer del 2012

Propostes de futur que ens descobreixen el passat ( i 3 ).

Ara que ja heu "visitat" Cal Metge Solé i descobert els problemes que generen els tèrmits i corcs en la conservació del patrimoni, ens centrarem en Casa Morató, al número 19 del mateix carrer del Castell. Les dues construccions de tipus noble d'origen medieval, s'han modificat al llarg de l'època moderna.
Les restes que han trobat els arqueòlegs a l' enderrocar la part de l'edifici que no calia conservar ens parlen de molts anys enrere. Les obres per construir la nova biblioteca comarcal van posar al descobert restes arqueològiques que ens ajuden a entendre com era la ciutat medieval.Aquest edifici estava en un punt neuràlgic de la Solsona dels segles XIV al XVI.

Algunes de les restes arqueològiques desapareixeran perquè per escalfar la nova biblioteca s'utilitzarà l'energia geotèrmica, que utilitza l'energia provinent dels jaciments d'aigua calenta i vapor, conseqüència de l'activitat tèrmica a l'interior de la Terra.


Font: Enciclopèdia.cat

L'arqueòleg municipal comentava a les visites guiades a Cal Morató que es mantindran el perímetre exterior de la casa. També es conservaran tres arcades medievals i dos cups de vi. Es recuperarà l'antiga plaça de l'Escudelleria on es pensa que hi havia un obrador de llana.

Aquestes excavacions ens ajuden a entendre els efectes del setge del rei Felip IV. Solsona va patir els efectes de la guerra entre França i Espanya que va acabar amb el Tractat dels Pirineus. Les bombes van caure sobre Solsona durant els quatre mesos d'assetjament. de les tropes espanyoles .

Les restes arqueològiques ens permeten imaginar-nos com era l'urbanisme medieval abans de la destrucció que van suposar les guerres de l'era moderna. Els arqueòlegs han trobat restes de metralla dels canons dels soldats de Joan d'Àustria. Amb la rendició de Solsona, Felip IV la va desposseir del títol de ciutat i dels seus privilegis. L'any 1.659 Solsona va recuperar-los tots.

Enfilat al mirador de l'Ajuntament contemplo com avancen les obres i comencen la teulada. Ja tinc moltes ganes d'entrar a la nova biblioteca.
Voldreu visitar-la amb mi?
Atentament.
Senyor i

dimarts, 21 de febrer del 2012

Aratusteak ( 1 ).

Un dels tresors de la vida, nenes i nens, són els amics. A vegades els tenim a prop, altres molt lluny... Avui vull compartir amb vosaltres unes fotografies i explicacions que m'han sorprès molt quan he obert el correu electrònic.
L'Eduardo, un mestre del País Basc, m'ha dit que us expliqui una tradició de Bizkaia que ja apareix documentada l'any 1.700.

Si voleu saber qui són els atorrak i les lamiak, no deixeu de visitar el blog. Una pista..., si demà fan l'enterrament de la sardina, tots sabeu que estem parlant del final del carnestoltes. El dimecres de cendra marca el començament de la quaresma...
Els atorrak i les lamiak són els protagonistes del aratusteak ( carnestoltes) més antic de Bizkaia.
Aviat descobrireu els secrets d'aquesta tradició basca.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 20 de febrer del 2012

Propostes de futur que ens descobreixen el passat ( 2 ).

Una de les cases que formaran part de l'illa cultural per rehabilitar el nucli històric és Cal Metge Solé. Aquesta casa situada al número 15 de carrer del Castell, presenta problemes a la teulada per teules mogudes. Aquesta entrada d'aigua i el problema dels tèrmits que es mengen les vigues, fan urgent una actuació per evitar el deteriorament progressiu. Posteriorment s'actuarà sobre la façana i els balcons que estan catalogats amb el màxim nivell de protecció pel Pla Especial del nucli antic. Els esgrafiats i els balcons són d'origen barroc. Esgrafiar és una tècnica que consisteix en traçar dibuixos en un mur fent saltar en certs indrets la capa superficial i deixant al descobert la capa següent que és d'un altre color.

L'estructura inicial de Cal Metge Solé, també coneguda com Cal Ginestà, data de mitjans del segle XV, però al llarg dels segles s'hi han fet reformes importants.
Els encarregats de vetllar per la conservació del nostre patrimoni tenen ens els tèrmits i els corcs un gran problema. La feina d'aquest tècnics ens permet entrar a Cal Metge Solé gràcies al programa científic del canal 33 Quèquicom. El reportatge "Toquem fusta, venen els tèrmits" ens descobreix aspectes molt interessants de la vida social d'aquests insectes que mengen fusta. El reportatge que podeu veure en el següent vídeo ens ajuda a resoldre preguntes i dubtes sobre aquests misteriosos insectes. Per què els tèrmits no s'han menjat la Majestat de Beget, una talla romànica del segle XII feta amb fusta de noguera, i en canvi devoren altres joies del nostre patrimoni? Descobrireu que el niu on viu la reina pot estar a un quilòmetre del lloc afectat, com s'ho fan els tèrmits per pair la fusta, què és un material higroscòpic, com funciona un termògraf,....
El vídeo és molt interessant, però el que més m'ha sorprès és el misteri de la ratlla de bolígraf ( minut 12 amb 45 segons del vídeo). Els tèrmits es guien per rastres olfactius i en aquest experiment es veu com en un foli fan una ratlla de bolígraf i llencen uns quants tèrmits dels que han capturat amb la trampa. L'olor de la tinta els fa seguir perfectament la ratlla!.
Si no voleu veure tot el vídeo, del minut 3'50 fins al 9,40 es centra en Cal Metge Solé.




Ara que ja heu descobert els secrets de Cal Metge Solé no deixeu de seguir el blog perquè molt aviat veureu els misteris de Cal Morató.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 19 de febrer del 2012

Humor i misteri.

Avui vull proposar-vos una novel·la que m'ha deixat bocabadat. És un clàssic de la novel·la de detectius anglesa plena d'humor i misteri. "La juguetería errante" d'Edmund Crispin, publicada l'any 1.946, és llibre imprescindible per als que aprecieu el gènere de la novel·la detectivesca.
He de confessar-vos que no coneixia a Bruce Montgomery ( nom real d'Edmund Crispin), ni la editorial Impedimenta, amb uns llibres magníficament editats. L'any 2.008 va rebre el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural.
Em sembla que el llibre no està traduït al català, però no ho puc assegurar. Algú ho sap?

Del que estic segur és que si llegiu aquest llibre ho passareu molt bé..., és tot un plaer . No us donaré cap pista, però mireu que es pot llegir a la contracoberta del llibre:
" Cuando el poeta Richard Cadogan decide pasar unos dias de vacaciones en Oxford tras una discusión con el avaro de su editor, poco puede imaginar que lo primero que encontrará al llegar a la ciudad, en plena noche, serà el cadáver de una mujer tendido en el suelo de una juguetería. Y menos aún que, cuando consigue regresar al lugar de los hechos con la policía, la juguetería habrá desaparecido y, en su lugar, lo que encontrarán será una tienda de ultramarinos en la que, naturalmente, tampoco hay cadáver. Cadogan decide entonces unir fuerzas con Gervase Fen, profesor de literatura inglesa y detective aficionado, el personaje más excéntrico de la ciudad, para resolver un misterio cuyas respuestas se les escapan. Así, el dúo libresco tendrá que enfrentarse a un testamento de lo más inusual, un asesinato imposible, pistas en forma de absurdo poema, y persecuciones alocadas por la ciudad a bordo del automóvil de Fen, Lily Christine III".
Bona lectura.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 18 de febrer del 2012

Propostes de futur que ens descobreixen el passat ( 1 ).

Les ciutats en determinades circumstàncies es plantegen propostes que il·lusionen als que hi viuen i les fan avançar. Solsona, una de les ciutats amb més personalitat de la Catalunya Central, té engegat un engrescador projecte d' illa cultural per rehabilitar el centre històric. En aquestes entrades no explicaré en que consisteix el projecte sinó els misteriosos descobriments que han fet els arqueòlegs , historiadors i tècnics en les actuacions que han dut a terme en les dues cases que formaran aquesta illa cultural: Cal Metge Solé i Casa Morató.
El complex cultural suposarà la construcció de la nova biblioteca comarcal d'un 900 metres quadrats i el gegantòrum ( museu del gegant).

Al número 15 del carrer del Castell trobem Cal Metge Solé. L'estructura inicial és de mitjans del segle XV, però s´hi han fet reformes importants al llarg dels segles. El programa Quèquicom del canal 33 va entrar-hi per explicar-nos com s'organitzen els tèrmits, uns insectes que mengen fusta i com hi lluiten els tècnics per eliminar-los,... és sorprenent!

Al número 19 del mateix carrer tenim la casa dels Morató, una nissaga d'escultors del segle XVIII. Carles Morató hi tenia el taller. Les obres per construir la futura biblioteca ens permeten conèixer els secrets de la història medieval de Solsona...
Molt aviat descobrireu els secrets amagats en aquestes dues cases antigues.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 11 de febrer del 2012

Dissabtes poesia: La llum del capvespre al monestir....

Aquests dies de fred intens tenim un bon company que ens acarona: el Sol d'hivern. Un dels plaers visuals que ens acompanya a l'estació més dura , és la llum de capvespre.

Del llibre "Como los trenes de la noche " , editat al 1.994, vull regalar-vos el poema de José Agustín Goytisolo Atardece en el monasterio. Si passegeu per la Ruta del Cister podreu descobrir aquests instants eterns dels que parla el poeta barceloní. A les fotografies podeu gaudir d'un d'ells al claustre del monestir lleidatà de Vallbona de les Monges.

ATARDECE EN EL MONASTERIO.

Respirando la paz del claustro
y el aire suave que contiene
piensas que eso que llaman cielo
está ya aquí. Rumor del agua
en la fuente bajo el templete
y los cipreses y sus pájaros.
Mientras la luz se vuelve roja
y se encamina hacia el ocaso
vives aquí el instante eterno
y su deleite que encandila.

Deixeu-vos seduir per la bellesa i la poesia.
Atentament.
Senyor i

divendres, 10 de febrer del 2012

El llibre del faroner ( i 2 ).

Només obrir el llibre podem llegir: "Servicio de Faros. Libro personal del torrero D. José Riveira Carrera. Consta el libro de 47 folios, de los que rubrico el primero y el último. La Coruña 5 de junio de 1.951" Signa l'enginyer.

A cada pàgina calia escriure l'any, mes i dia; i a l'apartat d'anotacions, totes les incidències de cada torn del faroner.
El 6 de juny del 1.951 podem llegir: "Con esta fecha se presenta en este establecimiento D. José Riveira Carrera, aspirante en la última convocatoria para ingreso en el cuerpo Técnico Mecánico de Señales Marítimas y da comienzo a las prácticas reglamentarias de dos meses para las que fue autorizado por la Jefatura de Puertos de esta provincia ( Obras Públicas).
Faro "Torre de Hércules" 6 de junio de 1.951". Signa el tècnic encarregat.

La majoria dels comentaris fan referència a l'absència de novetats i a les neteges reglamentàries: " Primer turno sin novedad". "Segundo turno, sin novedad y limpiezas reglamentarias". Per a un faroner era molt important que tota l'òptica del far estigués impecable.
Els dos d'agost del 1.951 podem llegir una incidència: " Segundo turno. Sin novedad hasta las 2h 30' que se paró la rotación por agarrotamiento en el engranaje del regulador y corregido immediatamente continua el servicio sin otra novedad. Seguidamente se practica con el grupo electrógeno y se hacen las limpiezas reglamentarias".

El 25 de febrer del 1.953 ens explica el nomenament de Don José Riveira Carrera com a membre del Cuerpo Técnico-mecánico de Señales Marítimas amb un sou anual de deu mil vuitanta pessetes ( uns seixanta euros ) , més una paga extraordinària al desembre.

També hi podem llegir que queda destinat " al faro aislado de Machichaco", a la bellíssima costa de Bizkaia, prop de Bermeo. A la foto següent podeu veure el Cabo Machichaco des de San Juan de Gaztelugatxe.

L'ofici de faroner és història i poder fullejar el " Libro personal del torrero", ens ajuda a descobrir els secrets d'una feina imprescindible per a la navegació segura.
Atentament.
Senyor i

divendres, 3 de febrer del 2012

El llibre del faroner ( 1 ).

Al febrer del 2.009 vaig recomanar-vos el llibre editat per l'Ajuntament de Palafrugell-Arxiu Municipal: " El far de Sant Sebastià 150 anys de vida ( 1.857 - 2.007 )". El llibre ens explica la vida als fars i l'ofici de faroner.

Far de Sant Sebastià a Palafrugell.

Actualment els fars no tenen faroners, la tecnologia els controla i els programes informàtics substitueixen a les persones ... El far, nenes i nens és una torre amb una gran llanterna a la part superior que podeu veure a les costes o als esculls. Serveix perquè els mariners es puguin situar. El faroner és la persona que té cura d'un far.

Far del Cap de Creus.

La vida està plena de sorpreses. En uns dels viatges que vaig fer al meu estimat País Basc, m'esperava una descoberta genial. Un cop a Bizkaia em van dir:
.- Mira que me han prestado. Seguro que te gusta....
Em vaig quedar bocabadat, a les meves mans tenia una petita joia...


"Libro personal del torrero". Al meu amic li havia deixat la filla del faroner José Riveira Carrera...
El voleu obrir?
Atentament.
Senyor i

dimecres, 1 de febrer del 2012

L'altra Barcelona.

Al blog ja he recomanat les dues anteriors novel·les de Javier Pérez Andújar, gran enamorat del món de llibre i col·laborador dels desapareguts programes "Saló de lectura" de Barcelona televisió i "L'hora del lector" del canal 33. Si éreu seguidors d'aquests magnífics programes conduïts per l'Emilio Manzano, segur que recordeu moltes de les genials recomanacions i comentaris del Javier.
Avui torno a la colección andanzas de Tusquets Editores per parlar de la seva tercera novel·la "Paseos con mi madre". Les dues anteriors , "Los príncipes valientes" i "Todo lo que se llevó el diablo", de la mateixa col·lecció, ja van deixar molt clar que Javier Pérez Andújar, a més a més de ser un gran lector , és un bon escriptor.

El llibre ens descriu una Barcelona que coneixem però de la que no volem parlar. Nascut a Sant Adrià de Besòs l'any 1.965, ens retrata el seu barri de gent treballadora. Recorda les lluites socials per aconseguir la democràcia, els deficients transports públics, els blocs plens d'aluminosi, ....
Uns anys en els que, malgrat les dificultats, tot semblava possible. Pérez Andújar ens emociona en moltes pàgines de la novel·la.
Sempre ha deixat molt clara la seva passió pel còmic. A les pàgines 27 i 28 ens recorda a Josep Coll i Coll, que els que ja teniu una colleta d'anys recordareu del TBO. "Coll es un dibujante de Barcelona que ha revolucionado el TBO y nadie de su tiempo sabrá verlo. Le pagan tan poco por sus dibujos que tiene que dejar el lápiz para ganarse la vida como albañil, cantero, maestro de obras."...

Font: TBO

..."Sabe lo que busca el niño: mirar y divertirse; devorar el mundo con los ojos como un marinero subido a la cofa del barco. Aprender mirando. Los niños miran, el anciano lee. La lectura es un proceso de envejecimiento"...
A la pàgina 45 podem viatjar en un autobús atrotinat i mirar ...
..." En los días de lluvia el vaho empaña los cristales como si fuéramos al pantano del perro de los Baskerville; pero lo que estamos atravesando son los bloques de los veinticinco años de paz y treinta de aluminosis. Llueve sobre la acera como llueven palabras sobre los libros"...
En aquest moments de confusió que ens toca viure és tot un regal llegir fragments com el de la pàgina 58, en el que parla dels que van lluitar per la democràcia. Avui , molts d'ells, són vells o han mort... L'últim punt d'aquest fragment segur que us farà reflexionar...
..." La democracia la fueron conquistando estos hombres y mujeres calle por calle, árbol por árbol. La democracia es una cosa que se puede tocar, y que esta gente tuvo en sus manos durante dias seguidos y noches enteras. Conseguir un colegio público en un barrio que no lo tenía; la construcción de un ambulatorrio donde no llegaban los médicos; dejar una plaza sin edificar para que los niños jueguen; hacer un polideportivo para que el único deporte no sea apedrear perros; lograr que pase el autobús por donde no pasaba nada o que llegue el metro a donde no llegaba para poder ir al trabajo sin necesidad de pisar charcos, sin aguantar la lluvia y el frio de la madrugada, sin andar por los descampados que separaban el barrio de los transportes públicos, esa es la democracia que hicieron realidad estas gente encerrándose en los locales de sus asociaciones de vecinos, encadenándose a verjas, cortando el tráfico, protestando en la calle, luchando. La democracia es algo que se ve y se toca, y donde no se percibe es que no la hay"...
Vosaltres la podeu tocar ?
Paseos con mi madre, no deixeu de llegir la tercera novel·la de Javier Pérez Andújar.
Atentament.
Senyor i