Dissabtes poesia: La llum del capvespre al monestir....

Aquests dies de fred intens tenim un bon company que ens acarona: el Sol d'hivern. Un dels plaers visuals que ens acompanya a l'estació més dura , és la llum de capvespre.

Del llibre "Como los trenes de la noche " , editat al 1.994, vull regalar-vos el poema de José Agustín Goytisolo Atardece en el monasterio. Si passegeu per la Ruta del Cister podreu descobrir aquests instants eterns dels que parla el poeta barceloní. A les fotografies podeu gaudir d'un d'ells al claustre del monestir lleidatà de Vallbona de les Monges.

ATARDECE EN EL MONASTERIO.

Respirando la paz del claustro
y el aire suave que contiene
piensas que eso que llaman cielo
está ya aquí. Rumor del agua
en la fuente bajo el templete
y los cipreses y sus pájaros.
Mientras la luz se vuelve roja
y se encamina hacia el ocaso
vives aquí el instante eterno
y su deleite que encandila.

Deixeu-vos seduir per la bellesa i la poesia.
Atentament.
Senyor i