Terror al Carrer Major de Lleida...( 1 )

La primavera es caracteritza per la variabilitat del temps. Aquest mes de maig estem tastant fred, calor, vent, pluja, pedregades,... Fa uns dies passejava tranquil·lament pel Carrer Major de la nostra ciutat i sobtadament va començar a ploure i pedregar. Ràpidament vaig refugiar-me. En aquell moment, acompanyat del soroll dels trons, va marxar la llum. A palpentes, i amb molta cura, descobreixo que un dels objectes que estic tocant és un capsa de mistos. Després d'encendre'n un, em quedo glaçat...

Al prestatge hi ha una caixeta sinistra plena d'ulls ! El cor s'accelera i el que veig al moure la mà encara m'esgarrifa més . Un estoig antic amb bisturís, tisores, pinces,...

Un calfred recorre el meu cos. Em cremo, encenc un altre misto... El terror que sento, augmenta. Una xeringa gegant em trasbalsa. Començo a pensar on m'he posat i quin tipus de persona esbojarrada viu aquí...

En el moment que la por em fa tremolar , torna la llum, i entra un senyor amb bata blanca... Estic perdut!
Si voleu resoldre el misteri del Carrer Major, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i.

Una casa feta de llibres ( 7 ).

Saramago deia que la biblioteca no va néixer per a guardar llibres, si no per acollir persones, per això dins de cada llibre hi ha un autor.

A la biblioteca , ara que m'he quedat sol mentre la resta del petit grup va a la Sala de Juntes, a més a més de sentir-me acompanyat per una colla d'autors que omplen els prestatges; un eco recorda moments en que aquest espai estava ple de gent...

La casa i la biblioteca de José Saramago sempre ha estat oberta als amics i a les iniciatives. Al juliol del 2.006, Luis Pastor presentava a Lanzarote el seu disc" Duos", i a la biblioteca de José Saramago es trobaren una colla d'artistes, amics i coneguts. Es va recitar, ballar, parlar,... i cantar.Una de les cançons , "Grandola Vila Morena", el 25 d'abril del 1.974, era la contrasenya per començar la Revolució dels Clavells, que va acabar amb la dictadura salazarista i transformà Portugal en una democràcia..

Encara em posa la pell de gallina la cançó de Zaca ( José Afonso), i escoltar-la ara cantada per una colla de gent que omple la biblioteca entre els que hi ha el seu nebot Joao, Luis Pastor, José Saramago,Pilar del Río, Lourdes Guerra,... m'estremeix.
Em direu que són imaginacions meves, però gràcies al vídeo de radiocable.com podeu gaudir d'aquell moment.



Encara ara, quan la biblioteca està en silenci total, i malgrat els anys que han passat, l'eco recorda aquella trobada.
He de deixar la biblioteca de José Saramago, la visita a una casa feta de llibres s'acaba. Aquest raconet de Tías és una meravella, no deixeu de visitar-lo si aneu a Lanzarote...

Surto de la biblioteca emocionat. Com que m'he distret una mica assaborint les sensacions d'aquest espai, arribo l'últim a la Sala de Juntes. M'afegeixo al petit grup i em preparo per rebre les explicacions finals de la visita.
Atentament.
Senyor i

Una casa feta de llibres ( 6 ).

La visita a la casa i la biblioteca de José Saramago es pot complementar amb la consulta de la guia escrita per la seva dona Pilar del Río "Una casa hecha de libros. Guía para una visita" . Pilar ens explica molts detalls de la feina del seu marit i dels seus costums. Gràcies a ella sabem que per començar a escriure a la biblioteca després de corregir la feina del dia anterior. Primer organitzava els objectes de la taula de treball, engegava l'ordinador, s'escarxofava a la butaca, ajuntava les mans, mirava la biblioteca i començava a teclejar lentament...

Un retrat de José Saramago i Pilar del Río presideix la biblioteca. Obra del pintor txec Jiri Dokoupil, representa el moment de la presentació del llibre " Les petites memòries".El pintor va veure aquesta presentació al diari i va fer el retrat de José i Pilar amb pintura groga i el fum d'una espelma. A Saramago li agradava molt aquest retrat.

L'organització de la biblioteca és molt personal. Els llibres estan col·locats segons els països de procedència dels autors. La filosofia, l'assaig, les memòries, la història i la política estan ordenats temàticament. Una norma està per sobre les altres, els llibres escrits per dones estan junts i per ordre alfabètic.

Aquest criteri no el compartia Saramago, però va respectar la decisió de la seva dona Pilar. Ella no volia que autores que no van ser valorades pels seus companys escriptors, compartissin amb ells els prestatges de la biblioteca.

La visita a la biblioteca s'acaba i cal anar a la Sala de Juntes. Aprofito per fer les últimes fotografies. Estic sol envoltat dels llibres de Saramago. Tanco la càmera i sento l'eco d'una colla d'amics que canten una cançó que ha marcat part de la història de Portugal... Saramago també canta!....
Molt aviat al blog de la biblioteca descobrirem l'eco de la biblioteca...
Atentament.
Senyor i

Passejar amb Rogen Mifflin i Helen McHill.

La novel·la " La librería ambulante" ( " Parnassus on Wheels" ), traduïda per Juan Sebastián Cárdenas i editada el gener del 2.012 per Editorial Periférica , és un magnífic regal. Llegir-la és molt, però molt, gratificant. Escrita al 1.917 per Chistopher Morley, és un clàssic de la literatura nord-americana. El seu humor us seduirà.
He de confessar-vos que no coneixia a Chistopher Morley, però sí l'encert de Periférica per triar els llibres que edita.

Passegeu pel centre dels Estats Units amb Roger Mifflin, un venedor ambulant que viu en el seu carro ple de llibres. Un món que ja no existeix, en el que conviuen els cavalls amb els seus carros i els primers cotxes...
Roger Mifflin s'atura en les granges per recomanar diferents lectures, sempre acompanyat del seu cavall Pegaso i el gosset Beck . Un dia visita la granja dels germans Andrew i Helen McHill.
Explica a Helen que es vol vendre el carro i la llibreria per tornar a Brooklyn perquè ja està cansat d'aquest tipus de vida. L'Helen en pocs minuts decideix gastar-se els seus estalvis i començar una nova vida...
Eugene O'Neil, Premi Nobel de Literatura del 1.936 i quatre vegades guanyador del Premi Pulitzer deia: " Quan em ve de gust somriure per alleugerir la tarda, llegeixo les primeres novel·les de Morley "
No deixeu de llegir "La librería ambulante" , una novel·la que parla magistralment de l'amor als llibres i l'amor entre persones.
Atentament.
Senyor i

Una casa feta de llibres ( 5 ).

Deixem el jardí de A Casa i entrem a l'edifici de la biblioteca. Sobre ella hi ha dos apartaments en els que Saramago va projectar una residencia temporal d'escriptors.

La roca volcànica és la protagonista dels murs que tanquen la casa. Entrant a l'edifici de la biblioteca trobem un jardí dedicat a una olivera. José Saramago la va portar , quan era molt petita, entre les cames en un test mentre viatjava en avió. Ens dóna la benvinguda una olivera de l'Alentejo, una regió del centre-sud de Portugal que vol dir en portuguès mes enllà ( além ) del Tajo ( Tejo). Com podeu veure a la fotografia, l'olivera s'ha adaptat perfectament a Lanzarote i ha crescut molt.

El vent de Lanzarote ens acompanya molt sovint i fa que les branques de l'estimada olivera de Saramago ens saludin amb un moviment suau. Com en molts llocs de l'illa els colors que ens acompanyen són el negre de la roca volcànica, el blanc de les cases, els verds dels tancaments i les plantes i el magnífic blau del mar...

Deia Saramago que els llibres s'han d'obrir amb molta cura, perquè a dins hi ha l'autor; amb tota la seva sensibilitat, amb tot allò que l'ha fet un ser únic, i irrepetible.
Cada matí l'escriptor portuguès, triava un disc, seia i començava a treballar. Primer llegia el que havia escrit, i corregia - molt poc- sobre els folis impresos. Aleshores engegava l'ordinador i començava a escriure...

Els prestatges conviden a demostrar als autors, que no els oblidem. A la pàgina 491 de Cuadernos de Lanzarote I ( 1.993-1.995) ens parla de la mort de Miguel Toga:
17 de enero
..." Además, sabemos que la muerte no podrá borrar ninguna de las palabras que escribió. Lo que extingue la vida y sus señales no es la muerte, sino el olvido. La diferencia entre muerte y vida es ésa"...
Si voleu passejar per la Biblioteca de José Saramago no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

La paraula banya la terra....

Segueixo, prudentment per no ser vist, a les nenes i nens de Cicle Inicial en la seva estada a La Pobla de Cérvoles. Surten de Can Gort, (casa del 1.793 de Josep Gort de la qual els actuals propietaris han conservat el nom), i baixen pel Carrer Major fins arribar a la plaça de Sant Miquel. Els nens seuen i els monitors continuen les explicacions del taller en el que descobreixen els secrets de la història del poble.

Darrere seu s'aixeca, majestuosa, l'Església de la Mare de Déu de la Jonquera que es va construir l'any 1.728 sobre les restes d'una església romànica. Tocant gairebé a l'església hi ha l'Ajuntament i l'Ecomuseu de l'oli. Si mireu bé, a l'esquerra dels nens, veureu una escultura d'un home llegint...

L'autor és l'escultor argentí Miguel Ángel González, que ja fa una colla d'anys viu a Lleida. En una placa mig amagada entre l'heura podem llegir: " La paraula banya la Terra talment l'aigua i els oceans". Aquesta escultura és un homenatge a Josep Espasa i Anguera, nascut a Pobla de Cérvoles l'any 1.840.

Font fotografia: Enciclopèdia.cat

Josep Espasa era d'origen humil i va emigrar a Barcelona. Una de les seves feines va ser la de peó en l'enderrocament de les muralles de la ciutat. També va treballar com a repartidor d'obres en fascicles que calia enquadernar posteriorment. L'any 1.860 amb el seu germà Pau, van fundar l'empresa Espasa Germans. L'any 1.905 començà l' "Enciclopedia universal ilustrada europea americana", coneguda popularment per "Enciclopedia Espasa". Aquesta enciclopèdia formava part de qualsevol biblioteca una mica important.

Sembla que l'home de ferro està molt emocionat amb la lectura... Al costat d'uns nens totalment informatitzats, el record al fundador d'una magnífica enciclopèdia...

Ara que les noves generacions gairebé mai consulten els llibres en una biblioteca i només es pot buscar a la Wikipedia, l' " Enciclopedia Espasa" també forma part de l'espai d'internet.
Atentament.
Senyor i

Una casa feta de llibres ( 4 ).

No sé vosaltres com us organitzeu a casa vostra, però la cuina és un lloc molt important per trobar-se i compartir. Saramago estimava molt la seva cuina, espai per treballar, conversar, menjar, fer llargues sobretaules,...

Els grups que visiten La casa feta de llibres son molt reduïts, com a màxim quinze persones. En el nostre petit grup , deu persones , vam tindre la sort de compartir l'experiència amb portuguesos i brasilers.Aquest fet ens va permetre escoltar fragments dels seus llibres en portuguès, tot un plaer !
Abans de baixar al jardí una petita sorpresa. La cuina ens regala l'olor del magnífic cafè portuguès al que ens conviden...
Mentre assaborim aquest cafè inoblidable, recordem que en aquest espai han compartit vivències amb Saramago persones com Bernardo Bertolucci, Juan Goytisolo, José Luis Sampedro, Pedro Almodóvar, Mário Soares, Santiago Carrillo, Baltasar Garzón, ....

Sortim a la terrassa i baixem al jardí. Quan José i Pilar van comprar el terreny, estava clar que caldria fer un gran esforç per salvar la seva aridesa. Camions de terra i molta aigua ha transformat aquest espai. Palmeres, pins canaris,un magraner, dos codonyers, un om, una alzina surera, dues oliveres portugueses i dues andaluses ,...

Al seu poble, Azinhaga, les oliveres són el paisatge.... Saramago es va entestar en portar-les a Lanzarote i transformar aquest espai en la nova Azinhaga.


A la pàgina 156 de Cuadernos de Lanzarote I podem llegir:
17 de septiembre
...."La verdad verdadera, por mucho que me cueste reconocerla, es que no me siento bien en Lisboa, como si no fuese la ciudad que , mejor o peor, veía como mía.Ése es el problema: no la veo, no la siento.
Un súbito pensamiento: ¿será Lanzarote, a estas alturas de la vida, la Azinhaga recuperada?..."
En aquest jardí l'esciptor gaudia sentint el vent , omnipresent a Lanzarote, mirar el mar, pensar que el món pot ser millor,...Després pujava a casa i escrivia les seves sensacions als Quaderns de Lanzarote, i més tard al seu blog.
Acaba la visita a la casa, i ara anem a visitar la Biblioteca de José Saramago.
Voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

Nascut a la Lleida romana.

El mes d'abril vam celebrar les festes dels patrons de Catalunya. El dia 23, Sant Jordi; i el 27 La Mare de Déu de Montserrat. Com sempre la centenària llibreria de la Plaça de la Sal ens ho va recordar.
Si doneu un cop d'ull l'aparador de la llibreria Fregola ja ens fa pensar en el proper dia 11 de maig, en que torna una de les nostres tradicions. L'aparador ens mostra una figura envoltada d'una colla de records de Lleida: La Seu Vella, la façana d'arquitectura romànica de la Paeria, la Porta dels Lleons, Lo Marraco, Indíbil i Mandoni,...

Diuen que la persona representada en la figureta va néixer a la Lleida romana l'any 263. Va ser centurió ( militar romà que comandava una centúria - cent soldats-) de la guàrdia personal de Dioclecià ( emperador romà del 20 de novembre del 284 al primer de maig del 305) .

Va morir a Badalona l'any 305 juntament amb 73 companys. Des del segle XVII és el patró de Lleida ( 1.627) i Badalona ( 1.635).

Nenes i nens, el proper divendres dia 11 de maig fareu festa perquè és el dia del patró de Lleida.La ciutat el recordarà i viurem uns dies de Festa Major. Algú recorda seu nom?
Atentament.
Senyor i

Una casa feta de llibres ( 3 ).

Aquest saló era el lloc de descans de José Saramago. Per la finestra es pot veure el mar de Lanzarote que per l'escriptor portuguès era "la millor obra". Els quadres tenen relació amb els llibres que va escriure. Hi ha pintures de Santa-Bárbara i Armanda Passos, i gravats de Bartolomeu dos Santos, Pomar, Ilda Reis ( la seva primera dona), Tàpies, Vieira da Silva,...

Una de les joies bibliogràfiques que més estimava l'escriptor és una edició facsímil del Beato de Liébana. Obert sobre la taula, Saramago el tocava i l'olorava sovint ....

Al costat de la butaca de lectura hi ha la de descans en la que els últims mesos de la seva vida passava moltes estones i escrivia el seu blog.

En aquest llit va morir el 18 de juny del 2.010. Eren dos quarts de dotze. Després d'esmorzar i descansar una mica, va tancar els ulls i, a poc a poc, un dels millors escriptors del nostres temps va morir...
Abans d'anar a la biblioteca, que està al costat en un altre edifici, visitarem la cuina i el jardí de La casa feta de llibres.
Atentament.
Senyor i

Una casa feta de llibres ( 2 ).

Entro emocionat a l'estudi de José Saramago. Durant la seva llarga estada a Lanzarote ( 18 anys), l'escriptor va utilitzar diferents ordinadors, però sobre la taula de treball ha quedat l'últim que no era un portàtil.
Als prestatges hi ha els diccionaris que més utilitzava i al costat els deus discos preferits: Mozart, Beethoven, Bach, Béla Bartók, Lopes-Graça,...

El moble que hi ha davant de la taula de treball està ple de fotografies de les persones que Saramago estimava. Els pares, padrins, la seva filla, els nets i la seva dona. El discurs per recollir el Premi Nobel de Literatura de l'any 1.998 començava amb aquestes paraules: " L'home més savi que he conegut a la meva vida no sabia ni llegir ni escriure". Aquest home era el seu avi Jerónimo Hilário, a qui va dedicar el llibre Claraboia.

Podem veure una còpia del diploma del premi Nobel de Literatura. L'original el tenen a la Biblioteca Nacional de Portugal.

Em va sorprendre la col·lecció de tinters de ceràmica o de plata, de plomes estilogràfiques i d'obrecartes.

Al darrere de la butaca en la que va treballar fins que es traslladà a la biblioteca, els prestatges estan plens dels llibres de consulta més freqüents.

Al costat de la finestra podem veure les fotografies del moment del lliurament del premi Nobel i un llibre obert per la pàgina on comença el seu discurs. A la vora hi ha altres records de Stockholm.
Sortim de l'estudi i anem al saló de descans i al dormitori que descobrirem en la propera entrada dedicada a Una casa feta de llibres.
Atentament.
Senyor i