Deixem el jardí de A Casa i entrem a l'edifici de la biblioteca. Sobre ella hi ha dos apartaments en els que Saramago va projectar una residencia temporal d'escriptors.
La roca volcànica és la protagonista dels murs que tanquen la casa. Entrant a l'edifici de la biblioteca trobem un jardí dedicat a una olivera. José Saramago la va portar , quan era molt petita, entre les cames en un test mentre viatjava en avió. Ens dóna la benvinguda una olivera de l'Alentejo, una regió del centre-sud de Portugal que vol dir en portuguès mes enllà ( além ) del Tajo ( Tejo). Com podeu veure a la fotografia, l'olivera s'ha adaptat perfectament a Lanzarote i ha crescut molt.
El vent de Lanzarote ens acompanya molt sovint i fa que les branques de l'estimada olivera de Saramago ens saludin amb un moviment suau. Com en molts llocs de l'illa els colors que ens acompanyen són el negre de la roca volcànica, el blanc de les cases, els verds dels tancaments i les plantes i el magnífic blau del mar...
Deia Saramago que els llibres s'han d'obrir amb molta cura, perquè a dins hi ha l'autor; amb tota la seva sensibilitat, amb tot allò que l'ha fet un ser únic, i irrepetible.Cada matí l'escriptor portuguès, triava un disc, seia i començava a treballar. Primer llegia el que havia escrit, i corregia - molt poc- sobre els folis impresos. Aleshores engegava l'ordinador i començava a escriure...
Els prestatges conviden a demostrar als autors, que no els oblidem. A la pàgina 491 de Cuadernos de Lanzarote I ( 1.993-1.995) ens parla de la mort de Miguel Toga:17 de enero
..." Además, sabemos que la muerte no podrá borrar ninguna de las palabras que escribió. Lo que extingue la vida y sus señales no es la muerte, sino el olvido. La diferencia entre muerte y vida es ésa"...
Si voleu passejar per la Biblioteca de José Saramago no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada