Pàgines

divendres, 22 de juny del 2012

La segona sorpresa,... a la Plaça Sant Joan.

Aquesta tarda passejava per l'eix comercial de la nostra ciutat, i a la Plaça Sant Joan m'ha sorprès un camió estrany...Portava una mena de gàbia de fusta i al costat un gran volum tapat amb un drap negre.

Un grupet de gent ens hem quedat mirant el camió intentant descobrir que transportava. Han començat a arribar fotògrafs, periodistes, els de la tele,... De sobte un home rialler i amb aspecte tranquil ha començat a pujar pel carrer Saragossa.

Ha segut en una de les taules de les terrasses de la plaça mentre els periodistes li feien mil i una preguntes. Tota l'estona el seu rostre respirava calma ...

Ell i la seva dona eren el centre d'atenció. Un petit grupet de gent envoltava la parella, que en tot moment ens ha regalat mirades dolces.

Fins i tot ha aparegut l'alcalde de la nostra ciutat. En aquell moment algú ha dit:
.- Antonio, començarem a treballar amb la grua.

Els operaris han pujat al camió i han deixat el gran volum negre al mig de la Plaça Sant Joan. Molt lentament la grua ha fet una feina perfecta....

Quan l'Antonio ha començat a treure la roba negra, m'he quedat bocabadat. Es veia clarament que el que amagava el drap , era una nova escultura gegant del cap d'un nadó.

Estic desorientat nenes i nens. Algú pot ajudar-me? Sabeu qui és aquest Antonio? Què representen aquests caps gegants de nadó?

El que m'ha impressionat més d'aquest home és la seva cara de felicitat, la senzillesa i la rialla permanent. Passegeu per Lleida aquest cap de setmana i descobrireu les dues escultures gegants.
Atentament.
Senyor i

2 comentaris:

  1. Montse ha dit...

    FELICITATS, totes les lletres en majúscules!!!
    El somriure d'Antonio respira i transmet alegria i calma.

    Gràcies, senyor i.

    ResponElimina
  2. Gràcies apreciada senyora.
    És molt alliçonador veure com un GENI es comporta amb una senzillesa tant espatarrant.

    ResponElimina