Estic emocionat perquè he quedat amb en Joaquim a les deu per fer una visita a la Catedral Nova amb l'objectiu de descobrir i compartir després amb vosaltres, alguns dels seus espais desconeguts per a la majoria dels lleidatans. Només arribar em presenta al Ramon i anem cap al peu de l'escala que puja a l'Arxiu Capitular de la Catedral que vam visitar virtualment a la sèrie d'entrades La porta i la clau. M'estranya una mica perquè ens quedem els tres aturats mirant una planta d'interior...
El Ramon ens demana que l'ajudem a moure el test. Un cop apartada la planta es veu perfectament una trapa metàl·lica . Una trapa nenes i nens és una porta que s'obre damunt un pla horitzontal, generalment a terra, per donar pas a un pis inferior o soterrani.
Amb un moviment segur i ràpid, la trapa queda oberta i es veuen els primers graons d'una escala que ens convida a baixar sota terra...
Palplantat, em costa reaccionar, fins que el Joaquim i el Ramon comencen a parlar-me:.- Senyor i, no badis i baixa.
.- Mira, estem a la carbonera, l'antic magatzem de carbó.
En Ramon comenta que potser és el soterrani de l'Antic Convent dels Mercedaris, però en Joaquim no comparteix aquesta suposició. El que està clar es que estem als fonaments de la Catedral Nova, i l'espai és evidentment molt gran.
En algunes de les sales s'ha fet un important sanejament de la humitat, el gran problema de la Catedral Nova. El projecte inicial es va canviar perquè les característiques del terreny i les constants filtracions d'aigua no permetien una construcció de tant volum i pes. Al tallar el turó per fer els fonaments es va veure que hi havia moltíssimes filtracions. L'aigua es canalitza i va a parar al riu com podeu veure a la fotografia.
Ajudats d'un focus molt potent podem caminar per aquest laberint de sales soterrades. Alguns dels espais ja estan sanejats però encara hi ha molta feina per fer.
En algunes de les dependències es veuen uns petits forats al mur de pedra per on es van passar microcàmeres per veure el que hi havia a l'altre costat. Van veure molta runa i alguns ossos...
Tornem a pujar per l'escala. Tanquem la trapa i posem el test al seu lloc. Quan encara estic escrivint les explicacions al quadern, els meus genials guies tornem a reclamar la meva atenció:
.- Senyor i, vine que t'espera una segona sorpresa.
Em voleu acompanyar?
Atentament.
Senyor i
Montse ha dit...
ResponEliminaJa ho pot ben dir, ja, senyor I: quina primera sorpresa!
Espero veure i llegir la segona aviat.
Segur que hi ha gent que no diu ni escriu res... que també ho esperen perquè el que ens ensenya, poca gent ho ha vist.
Moltes gràcies de nou per la seva tasca de descoberta de la ciutat de Lleida.
Moltes gràcies també al senyor Joaquim.
Apreciada senyora.
ResponEliminaGràcies a vostè per la seva fidelitat.
Atentament.