Com pot veure, torno a encapçalar una entrada del blog amb apreciada senyora. El gènere epistolar desapareix, però és magnífic obrir la bústia i rebre una carta personal d'algú que aprecies.
Al setembre del 2.007 vaig donar-li un exemplar de la revista Mercurio en el que hi havia un article sobre el llibre de Lola Casas "Ernesto", del que vostè va fer una recomanació a l'entrada "El lleó Ernest". L'escrit acabava amb un Gràcies senyor I. Poc podia imaginar-me que aquest personatge misteriós que vostè acabava d'inventar-se, es transformaria en una peça del blog de la biblioteca.
L'apreciada senyora va desaparèixer del blog al juny del 2.008 . Una entrada memorable "El drac i la baldufa" , en la que recollíem a Barcelona el primer premi Edublogs de Centres Espiral 2.008, va ser la darrera amb aquest encapçalament.
Un any després vam anar a Madrid per entregar els premis de la tercera edició Espiral Edublogs 2.009 , al que s'havien presentat 800 blogs de tot l'Estat i d'Hispanoamèrica. Dels trenta membres del jurat , dos érem lleidatans. De rebre a donar recull aquesta experiència.
Vostè va començar el blog de la biblioteca al març del 2.007. Vaig afegir-me al seu projecte aquell setembre. El camí de creació del blog ara és tranquil i planer, però no hi han faltat pedres i esbarzers...Avui em toca viure un dia agredolç. Dolç, evidentment perquè és el seu aniversari i pot jubilar-se. Agre perquè perdo una companya de blog i de treball que trobaré molt a faltar. Com vostè sap, el passat més de juny, tota la meva feina feta al blog, que no és poca, es va transformar en El blog del senyor i. Com a deferència al nostre compromís blogger, he anat escrivint als dos blogs des de llavors.
Ara el camí s'acaba. El vaixell arriba al port amb la capitana que es jubila i el grumet que li agraeix profundament el seu mestratge.
Hem compartit experiències apassionants gràcies al blog de la biblioteca. Conèixer tanta gent d'arreu que fan feines monumentals als seus blogs, ha estat gratificant.
Avui no acabaré amb un atentament, sinó amb una forta abraçada.
Senyor i
Montse ha dit...
ResponEliminaApreciat senyor I & Ignasi, company blogger, company de treball i amic, el meu més sincer agraïment per haver enriquit el blog de la biblioteca amb el teu bon fer cultural.
Guardo l'adéu per un altre dia i dic a reveure, fins d'aquí una estona.
Gràcies Montse per tot el que hem compartit aquests anys.
ResponEliminaAtentament.
Toni Solano ha dit...
ResponEliminaTambé jo hi vaig estar aquell dia de 2008 amb vosaltres. Amb enyor, bona sort en la nova etapa. Una abraçada.
Hola Toni. Una forta abraçada de Lleida fins a Castelló!!!!!
ResponEliminaAtentament.
Montse ha dit...
ResponEliminaMoltes gràcies Toni.
En guardo molts bons records.
Una dolça abraçada.
Una abraçada ben forta, Montse, i els meus millors desitjos. A la vostra biblioteca he passat un dels millors dies de la meva vida. Però el que més m'agrada de dir no és aquest petit plaer personal, sinó que (la història del blog ho ha anat mostrant) ha estat un espai de gaudi i aprenentatge constant per als i les alumnes de l'escola. L'enhorabona! I ara a descansar!
ResponEliminaMontse ha dit...
ResponEliminaMoltes gràcies Gonzalo.
Per a mi i per a nosaltres la teva visita també va ser un dels millors moments de la nostra biblioteca.
Fins el mes de juny desitjo poder estar en contacte amb l'escola i la biblioteca. Després... ja veurem.
Una abraçada bloguera i molts records.
Gonzalo, la teva visita va ser un gran regal. Recordes el dinar?
ResponEliminaUna forta abraçada.
Atentament.
Darabuc ha dit...
ResponEliminaBenvolgut Ignasi: i tant que ho recordo! El lloc, el passeig i l'emoció compartida.
Una forta abraçada també per a tu
Darabuc ha dit...
ResponEliminaBenvolgut Ignasi: la veritat és que tinc una memòria força fluixa, però aquest dia el recordo molt bé. La cuina, el lloc, el passeig i l'emoció de tot el dia. Jo crec que encara hi passejo, mentalment, alguna que altra vegada.