La posada.

Els primers anys del segle XX la capçalera del riu Flamisell , a la Vall Fosca, va viure una gran revolució... Grans quantitats de treballadors van arribar-hi per fer una feina molt dura.

Leonardo Vidal, avi de l'actual propietària, i el seu cunyat Josep Gallart, van construir a Senterada una posada i una botiga d'ultramarins. Un s'ocupava de subministrar aliments a la gent que treballava al nord de la vall, i l'altre de l'hostal. 

Amb el pas del temps en Leonardo es va quedar el negoci. Quan va morir, la seva dona Maria Rollan, va regentar el negoci fins l'any 1.977 , en que es va jubilar. L'hostatgeria i la botiga van tancar les portes.

L'any 2.001 la seva neta va decidir reobrir el negoci. Primer el cafè-bar i posteriorment la casa de turisme rural, amb vuit habitacions  a la que la Generalitat ha concedit quatre espigues , la màxima distinció possible. 

Si aneu Senterada, atureu-vos a Casa Leonardo, un racó que ens parla del gran canvi viscut a la zona ara fa cent anys. Si obriu els ulls veureu, ràpidament, detalls que ens parlen del passat com, per exemple, el tirador i els vidres de la porta d'entrada.

No dubteu a demanar als propietaris que us ensenyin l'antiga botiga. Si ja teniu uns anyets segur que recordareu alguns dels productes, la venda a granel, les balances, el molinet de cafè ...

Però tornem al començament de l'entrada d'avui... Algú de vosaltres s'imagina per què el Josep i el Leonardo van obrir aquest negoci? Què feien tanta i tanta gent treballant al nord de la Vall Fosca?

Atentament.

Senyor i

21.srpen 1.968.

Passejar per Praha és molt difícil d'oblidar, no seré jo el que descobrirà la bellesa de la ciutat. La capital de la regió de Bohemia i de la República Txeca té un casc històric que des de 1.992 és Patrimoni de la Humanitat. La Plaça de Wenceslao ( Václavské námessti ) va ser fundada per Carles IV l'any 1.348 i durant segles s'anomenava el mercat de cavalls. A la Primavera de Praha i la Revolució de Vellut va acollir grans manifestacions...

La casualitat ha fet coincidir la meva passejada per aquest immens espai amb la celebració del 45è aniversari del final contundent de la Primavera de Praha. Una pantalla gegant i els plafons plens de fotografies amb explicacions en txec i anglès s'encarregaven de recordar el 21 d'agost del 1.968 ( 21.srpen 1.968 ) .

El 21 d'agost del 1.968 va acabar , a la força, la Primavera de Praha. Tancs i soldats del Pacte de Varsòvia , amb l'excepció de Romania, van ocupat les principals ciutats de Txecoslovàquia. L'Operació Danubi  va polvoritzar el somni d'un socialisme de rostre humà.

Les autoritats del Kremlin van decidir avortar l'experiment txecoslovac. La matinada del 21 d'agost des de 18 llocs estratègics de la frontera txecoslovaca van entrar les tropes del Pacte de Varsòvia. Els paracaigudistes soviètics van ocupar els aeroports de Praha i Bratislava.

En poques hores els dirigents txecoslovacs van ser detinguts per agents del KGB. La gent va protestar, però la raó de la força va guanyar a la força de la raó.

Les reformes democràtiques promogudes per Alexánder Dubcek  no van agradar als dirigents soviètics, i malgrat que el poble cridava rusove tahnete domu ( russos a casa) , el sistema repressiu va durar vint anys més...

La gent que s'aturava una estona davant dels plafons i la pantalla gegant s'emocionava recordant... Fins i tot algunes llàgrimes van lliscar dels ulls infinitament clars d'alguns txecs fins caure a les llambordes que omplen la ciutat.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( 2 ).

Robert Porta, l'arxiver, m'explica només entrar a l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes (AMBA), que l'espai on està ubicat l'arxiu històric, era el noviciat. Aquí feien les classes d'aquest temps de prova  a l'inici de la vida religiosa.

Aquesta és la sala de treball i de consulta. Forma part de l'edifici noucentista construït l'any 1.924. És l'espai de treball de l'arxiver i lloc de consulta dels usuaris. Hi ha una petita part del dipòsit i la biblioteca hemeroteca auxiliar de l'Arxiu històric dels Germans Maristes de Catalunya.

L'arxiu és d'accés lliure. Cal demanar cita prèvia i explicar el motiu de la consulta. Evidentment caldrà que ens identifiquem. 

Del 1.166 al 1.835 van habitar el monestir els premostratencs. De l'antic arxiu i biblioteca, avui queda ben poca cosa a l'AMBA.

Gairebé tota la documentació que formava part d'aquest arxiu ha desaparegut, està en mans particulars, o bé forma part de diferents arxius públics i privats...

Voleu saber el per què?

Atentament.

Senyor i

Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 ).

Al juliol del 2.010 l'entrada Artesans de la Lleida Medieval ens va permetre passejar pel carrer Plateria i descobrir l'ofici de la gent que treballava fa uns segles al Ravalet de la plateria. Amb satisfacció vam comprovar que encara queden artesans en aquest carrer. 

Avui començo una sèrie d'entrades en les que veurem carrers que ens parlen d'oficis antics. Per documentar-me he consultat a la biblioteca de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (I.E.I) el llibre de Josep Lladonosa " Els carrers i les places de Lleida a través de la història".

Sortim de l'I.E.I per la porta de la Catedral Nova, i girem a la dreta. El segon carrer que trobarem a la nostra esquerra ens transporta a la Lleida medieval, és el carrer Caldereries.

Veureu, quan arribeu al bar, que el carrer es bifurca . Continuant recte s'arriba al carrer de l'Almodí Vell  , si gireu a la dreta el carrer Caldereries s'enfila fins arribar al carrer Carniceries.

El carrer Caldereries és dels pocs carrers de la nostra ciutat que mai ha canviat de nom des del segle XIV. Al segle XII estava inclòs a la moreria, però aviat hi van treballar calderers àrabs i cristians. Al segle XIV hi havia diversos obradors, on es fabricaven tota mena de recipients de coure. Era tanta la feina que feien que, fins i tot, ocupaven la via pública. No queda rastre dels artesans.

La propera fotografia la vaig fer a Istanbul, on encara existeixen els gremis que ocupen zones concretes de la ciutat.

 

Abans de tornar al Carrer Major, doneu un cop d'ull al número 2 del carrer que estem descobrint avui. Cal fer un salt en el temps i situar-nos a finals del segle XIX. En aquest edifici que fa cantonada amb el carrer Major va néixer  l'any 1.875 i va viure la seva infantesa el pianista lleidatà Ricard Vinyes.

La caldereria, ofici o art de treballar metalls per a fer-ne calderes i treballs d'ornamentació, ja no existeix al carrer que porta el seu nom.
Atentament.
Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 1 ).

A l'entrada El gaig blau al costat de casa, vaig parlar-vos dels secans de Mas de Melons, un espai que tenim pocs quilòmetres de la nostra ciutat i que forma part de la Xarxa Natura 2.000. Malgrat la proximitat, és un gran desconegut per a la majoria dels lleidatans... En aquest paisatge estepari podem veure ocells d'observació molt desitjada i buscada pels ornitòlegs.

Si sou prou pacients i el visiteu sovint, podreu veure una colla d'ocells poc comuns. Gaig blau, ganga, sisó, trenca, calàndria, torlit, terrerola,cogullada,...

La presència de preses ( guatlles, perdius, conills,...), fa possible la vida de diferents rapinyaires com l'àguila daurada, àguila cuabarrada, àguila marcenca, esparver cendrós, falcó mostatxut, falcó pelegrí,....

Però, a més a més dels valors naturals, els enamorats de l'arquitectura popular xalareu amb les construccions de pedra seca: cabanes de volta, pous, basses, cisternes, parets, tancats per al bestiar,...

La Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, tindrà el seu centre d'interpretació, actualment en obres. El voleu veure?

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( 1 ).

Molt atentament, la gent de recepció avisa l'arxiver. Mentre espero, camino altra vegada pel claustre romànic d'aquest monestir fundat al segle XII per l'ordre religiosa dels premostratencs, que hi van viure 650 anys.

Surto un moment al porxo d'entrada al monestir i torno a observar les grans portes penjades a la paret.  L'any 2.001 es va iniciar el projecte "un monestir de portes obertes". Res millor que aquestes antigues portes fetes entre els segle XVII i XVIII com a símbol del projecte. Provenen d'una de les portes de l'antiga muralla del monestir, la porta agrícola.

Encara podeu veure aquesta porta on hi ha actualment el monument a Joan d'Organyà, premostratenc fundador del monestir .

La noia de recepció surt un moment al porxo per comunicar-me que en Robert Porta, arxiver del monestir, ja em pot atendre. Ens saludem , pugem unes escales i ...

Voleu entrar a l'AMBA ( Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes) ?

Atentament.

Senyor i

Füsun.

L'escriptor turc Orhan Pamuk, Premi Nobel de Literatura l'any 2.006, va concebre un projecte sorprenent... El museu de la innocència , editada per Mondadori amb traducció de Rafael Izquierdo, ens explica detalladament la història d'amor obsessiu que Kemal sent per Füsun, una parenta llunyana. 

La lectura del llibre ens permet gaudir del retrat d'Istanbul de l'últim quart del segle XX. A l'epíleg Kemal li explica a Orhan Pamuk la seva història d'amor i li demana que en faci una novel.la.

Però El museu de la innocència no sabem si és un museu que neix d'una  novel·la o una novel·la que neix d'un museu ...

Orhan Pamuk, va comprar al cor d'Istanbul l'any 1.999 un edifici molt atrotinat per transformar-lo en museu en el que situaria una història d'amor. Tot el museu està basat en els personatges ficticis de la novel·la. L'edifici està a prop de la,  malauradament famosa, plaça Taksim.

Centenars d'objectes de la vida quotidiana de Füsun estan exposats en les 83 vitrines del museu, corresponents als 83 capítols del llibre. Molts dels objectes els robava Kemal quan visitava Füsun a casa dels seus pares. Si voleu entrar gratuïtament al museu, només cal portar el llibre i a l'entrada que hi ha a l'últim capítol us estamparan amb un segell de cautxú, una papallona...

Si esteu per Istanbul, passejant pel Pont de Galata, i passa un Chevrolet del 56, obriu molt bé els ulls,potser veureu a Kemal Basmaci i Füsun Hanim...Aprofiteu també per olorar la ciutat ( pàgina 570):

..."En el puente de Galata abrimos las ventanillas y aspiramos felices ese olor de Estambul mezcla de algas, mar, guano de palomas, humo de carbón, tubos de escape y flores de tilo"...

En el proper vídeo podeu visitar virtualment el Museu de la innocència i escoltar a Orhan Pamuk explicant tot el complicat procés creatiu .

 El museu de la innocència , un retrat fascinat d'Istanbul.
Atentament.
Senyor i

Enfeinats al Forn Jordi.

Al juny del 2.009 a l'entrada Magdalenes per a intrèpids excursionistes , gràcies a la gentilesa dels propietaris del Forn Jordi de Prades,vam poder seguir fotogràficament l'elaboració de les magdalenes que ens mengem amb els nens i nenes de cicle inicial en arribar a l'ermita de l'Abellera després d'una passejada plena de bellesa.

Aquest passat mes de maig, el grupet de nenes i nens que em van acompanyar al forn, van veure que no estem parlant de pastisseria industrial, sinó de feina molt casolana. La batedora gegant va tornar a barrejar ous, oli, llevat, sucre i farina.

Enguany,a més a més de les fotografies, tenim un petit vídeo que recull la feina feta pel Jordi i el seu ajudant amb la mànega de pastisseria, el sucre , el forn...

Gràcies per la vostra paciència. Espero que els nens i nenes recordin l'estada al vostre forn i la bona feina que feu cada dia.
Atentament.
Senyor i