Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 ).

Al juliol del 2.010 l'entrada Artesans de la Lleida Medieval ens va permetre passejar pel carrer Plateria i descobrir l'ofici de la gent que treballava fa uns segles al Ravalet de la plateria. Amb satisfacció vam comprovar que encara queden artesans en aquest carrer. 

Avui començo una sèrie d'entrades en les que veurem carrers que ens parlen d'oficis antics. Per documentar-me he consultat a la biblioteca de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (I.E.I) el llibre de Josep Lladonosa " Els carrers i les places de Lleida a través de la història".

Sortim de l'I.E.I per la porta de la Catedral Nova, i girem a la dreta. El segon carrer que trobarem a la nostra esquerra ens transporta a la Lleida medieval, és el carrer Caldereries.

Veureu, quan arribeu al bar, que el carrer es bifurca . Continuant recte s'arriba al carrer de l'Almodí Vell  , si gireu a la dreta el carrer Caldereries s'enfila fins arribar al carrer Carniceries.

El carrer Caldereries és dels pocs carrers de la nostra ciutat que mai ha canviat de nom des del segle XIV. Al segle XII estava inclòs a la moreria, però aviat hi van treballar calderers àrabs i cristians. Al segle XIV hi havia diversos obradors, on es fabricaven tota mena de recipients de coure. Era tanta la feina que feien que, fins i tot, ocupaven la via pública. No queda rastre dels artesans.

La propera fotografia la vaig fer a Istanbul, on encara existeixen els gremis que ocupen zones concretes de la ciutat.

 

Abans de tornar al Carrer Major, doneu un cop d'ull al número 2 del carrer que estem descobrint avui. Cal fer un salt en el temps i situar-nos a finals del segle XIX. En aquest edifici que fa cantonada amb el carrer Major va néixer  l'any 1.875 i va viure la seva infantesa el pianista lleidatà Ricard Vinyes.

La caldereria, ofici o art de treballar metalls per a fer-ne calderes i treballs d'ornamentació, ja no existeix al carrer que porta el seu nom.
Atentament.
Senyor i