Si passegem fins a la cantonada del carrer Cavallers amb el carrer Major, trobem el Peu del Romeu del que hem parlat moltes vegades al blog ja que és un espai emblemàtic pels lleidatans i la nostra antiquíssima tradició dels Fanalets de Sant Jaume. Llegint els llibres de Josep Lladonsa " Els carrers i les places de Lleida a través de la història" he descobert que en aquest espai fa una colla de segles hi havia els banys àrabs, els anomenats Banys del Rei. A l'antic Cinema Catalunya, després del seu enderroc, els arqueòlegs van trobar el calefactori de l'aigua destinada a les banyeres que arribava als banys mitjançant una sínia que existia encara l'any 1.429.
Entre el carrer Major, Cavallers, Costa del Jan i l'antic barri de la Suda hi havia els carrers especieria, pergaminers i teixidors.
A l'Edat Mijana, La Costa del Jan era l'accés a l'aljama o barri jueu. Si pugeu per l'escala fins a la font, a la dreta veureu una placa del 1.965 . Llegint-la podreu imaginar-vos quina mena de barri era l'aljama: " Esta calle fué acceso hacia la aljama judaica en la Edad Media. En su recinto creció y vivió el celebre físico y cirujano oftanmólogo Crescas Abnarrabí que operó de cataratas al monarca Juan II ( 1.468)".
Si mireu l'escala per on hem pujat, veureu la façana del Museu Morera, l'antic Casino. Continuar pujant per la Costa del Jan no ens permetrà descobrir un barri molt pròsper com el de fa mig mileni. Si aquí hi havia metges que fa gairebé 550 anys operaven de cataractes al Rei, avui pujar suposa accedir a un espai on la ciutat perd la seva dignitat.
Pocs lleidatans utilitzen aquest carrer que puja i puja fins arribar al carrer de la jueria i acabar al carrer del canyeret.
Acabar de pujar les escales i entrar a l'antiga aljama és descoratjador. Moltes persones malviuen amuntegats i sense cap mena de condicions en un espai summament degradat. Realment, com he dit abans, aquí la ciutat perd la seva dignitat. Si Crescas Abnarrabí veiés com està la seva estimada aljama, ploraria amargament...
Torno a baixar les escales que porten al carrer Major amb el
convenciment que els lleidatans no ens podem permetre aquest quart món a
pocs metres de tanta abundància i prosperitat ...
A l'Edat Mitjana des de la Costa del Jan fins al carrer del rellotger ( del que en parlarem a la propera entrada ), i seguint paral·lelament el carrer Major, hi havia el carrer especieria en el que es trobava la seu del gremi d'especiers i apotecaris.Els especiers eren els venedors d'espècies ( pebre, canyella, clau,...) i els apotecaris els que preparaven els medicaments.
El carrer pergaminers anava de l'extrem superior del barri jueu ( cuirassa , call o aljama ), fins a la plaça de la cuirassola ( carrer Major, costa del Jan al costa del Seminari Vell ).Els artesans d'aquest carrer feien els pergamins.
Encara ens queden antics carrers de Lleida amb nom d'oficis per descobrir...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada