A l'entrada anterior dedicada a Mas de Melons vaig comentar-vos que a Mas de Matxerri podíeu coincidir amb els pastors i els seus grans ramats de corders. Avui ens hi atansem per veure aquest atrotinat mas, compartir una estona amb els ramats que pasturen per la Reserva Natural Parcial, i tastar per uns instants, un ofici que desapareix...
Les dues masies més importants del terme són Mas de Melons i Mas de Matxerri, però les diferències entre les dues estan molt clares. La rehabilitació i adequació de Mas de Melons duta a terme per l'arquitecte Josep Bunyesc i Palacin i el seu equip, ha transformat l'edifici de la masia i els magatzems en un espai amb oficines, sales d'exposicions, sales d'actes,... Mas de Matxerri no ha tingut tanta sort i l'edifici presenta moltes deficiències.
La seva funció actual és la de guardar els grans ramats, més de set-cents corders, que cada dia els pastors porten a pasturar des del migdia fins que s'acaba la llum solar.
Veure els grans ramats és impressionant. El silenci d'aquest espai es trenca amb la música de les esquelles i els bels dels corders. Si no fos per aquests sons i per la polseguera que aixeca el ramat al desplaçar-se, gairebé serien invisibles, ja que es confonen amb la terra i les roques de la zona.
A la vora del mas hi ha una bassa, que amb la de Mas de Melons, són les dos més importants de la Reserva Natural Parcial. Les dues estan al costat de les masies i dels tancats on es guarda el ramat. La fauna salvatge utilitza aquesta bassa per beure. Segons l'època de l'any pot estar buida.
Actualment s'omple pel fons de la vall, però abans hi havia unes conduccions que la canalitzaven fins a un pou de decantació per on entrava a la bassa. Al centre de la fotografia anterior, darrere de la bassa podeu veure restes d'aquestes infraestructures.
Els xiulets del pastor fan que el ramat comenci a desplaçar-se fins al mas de Matxerri on passaran la nit. Els bels, les esquelles i la pols són els protagonistes. Els grocs del final del dia s'apaguen i ja ens queda poca estona de llum natural.
Ordenadament entren als tancats. El pastor, amb el que és difícil comunicar-se perquè no coneix gaire ni el català ni el castellà, no té problemes per xerrar i xerrar pel mòbil, el seu gran aliat contra la solitud..
Dono la mà al pastor que , malgrat la dificultat per comunicar-nos , m'ha deixat passejar una bona estona amb el gran ramat. M'allunyo i enfilo el camí per arribar a la carretera d'Aspa...
A poc a poc el silenci torna a manar en aquest espai màgic.
Atentament.
Senyor i
A la vora del mas hi ha una bassa, que amb la de Mas de Melons, són les dos més importants de la Reserva Natural Parcial. Les dues estan al costat de les masies i dels tancats on es guarda el ramat. La fauna salvatge utilitza aquesta bassa per beure. Segons l'època de l'any pot estar buida.
Actualment s'omple pel fons de la vall, però abans hi havia unes conduccions que la canalitzaven fins a un pou de decantació per on entrava a la bassa. Al centre de la fotografia anterior, darrere de la bassa podeu veure restes d'aquestes infraestructures.
Els xiulets del pastor fan que el ramat comenci a desplaçar-se fins al mas de Matxerri on passaran la nit. Els bels, les esquelles i la pols són els protagonistes. Els grocs del final del dia s'apaguen i ja ens queda poca estona de llum natural.
Ordenadament entren als tancats. El pastor, amb el que és difícil comunicar-se perquè no coneix gaire ni el català ni el castellà, no té problemes per xerrar i xerrar pel mòbil, el seu gran aliat contra la solitud..
Dono la mà al pastor que , malgrat la dificultat per comunicar-nos , m'ha deixat passejar una bona estona amb el gran ramat. M'allunyo i enfilo el camí per arribar a la carretera d'Aspa...
A poc a poc el silenci torna a manar en aquest espai màgic.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada