Pugeu al campanar ( 1 ).

El campanar de la Seu Vella és el far dels lleidatans. Construït entre el segon terç del segle XIV i el primer del XV, té 60 metres d'alçada i una escala de cargol amb 238 graons. La seva construcció va suposar un gran esforç econòmic i tècnic. Visitant la malmesa catedral vella, encara veureu pedres ferides pel mal ús evident que va patir durant segles. Poques ciutats han estat castigades amb tanta contundència després de perdre una guerra. 

Recordeu l'entrada Al qirkat en la que vam descobrir aquest joc medieval en els finestrals oberts a la ciutat que ens regalen un excel·lent mirador . A la dreta d'aquests finestrals teniu l'accés al campanar.

Pujant lentament per l'escala observareu les marques que els picapedrers feien a les seves pedres. Aquests artesans treballen les pedres donant la mida i forma exacta a cadascuna segons els requeriments dels constructors. Veureu força senyals diferents perquè eren necessaris una colla de picapedrers per fer obres d'aquesta magnitud.

 Si coincideix la vostra escalada amb el toc de les hores en una festa assenyalada del nostre calendari no oblidareu la potència de les nostres campanes: Silvestra, Mónica, Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima. Mireu el rellotge i , si no han de tocar, aquest és un bon espai per descansar una miqueta.

Els documents antics ens expliquen que al nostre estimat campanar les campanes encarregades d'anunciar els dies de festa i de dol, van ser onze. Només queden dues: la Silvestra i la Mònica. La Silvestra, fosa l'any 1.418 amb una nota greu , que pesa 4.632 quilos i és l'encarregada de tocar les hores. La que toca els quarts és la Mònica, fosa l'any 1.486, amb una nota de sol i que només pesa 408 quilos. Les altres cinc: Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima es van fondre a mitjans del segle passat; i només acompanyen a la Silvestra i la Mònica en dies molt concerts del nostre calendari festiu.

Ja falta poc per arribar al cim. Si sou una mica alts vigileu al sortir, sinó el vostre cap tindrà una sorpresa desagradable.Només deixar l'escala, al centre del petit espai, trobem un Vértice Geodésico del Instituto Geográfico y Cadastral.

Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició geogràfica exacta i que forma part d'una xarxa de triangles formats amb altres vèrtex geodèsics. Normalment estan en llocs alts i , per regla general, amb bones panoràmiques. El de la nostra ciutat no pot estar en un lloc més alt.

Descanseu, que pujar fins aquí ha estat dur. Aviat al blog veurem la ciutat a vista d'ocell...

Atentament.

Senyor i