Trasbalsats encara per la dura visita al Turó del Record de Jerusalem i amb la certesa que el complex museístic de Yad Vashem ( Autoritat per al Record dels Màrtirs i Herois de l'Holocaust), és una gran lliçó d'història; deixem Jerusalem oest per baixar a la Ciutat Vella, en la que podem gaudir amb la descoberta dels seus quatre barris: cristià, jueu, armeni i musulmà. Obriu molt bé els ulls, és increïble la barreja de cultures i costums que ens regala la Ciutat Vella. Canviar de carreró, és gairebé canviar de món...
Començarem pel barri jueu on el primer regal és trobar-nos amb la festa de Bar Mitzvá en la que la família acompanya, en aquest cas a un noi que ha fet 13 anys, i per això ja el consideren madur i responsable per complir els manaments de la Torà. La festa de les nenes és als 12 anys i s'anomena Bat Mitzvá.
Baixem les escales per anar al Mur de les Lamentacions, l'únic que queda del Gran Temple destruït repetides vegades al llarg de la història. El primer temple fou edificat per Salomó entre els anys 970 i 931 abans de Crist. En la destrucció protagonitzada l'any 70 després de Crist per les tropes del que fou emperador romà del 79 al 81 dC Tito (Tito Flavio Sabino Vespasiano), l'únic que es va salvar va ser el Menorah ( canelobre de set braços), amb el que Tito va entrar triomfant a Roma. A la propera fotografia podeu veure el menorah que va sobreviure a la destrucció.
Acabem de baixar les escales, i després de passar els controls policials arribem al Mur de les Lamentacions o dels Laments; que és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem. És el lloc més sagrat del judaisme. A la fotografia podeu veure a la dreta una estructura de fusta que és l'únic accés a l'Esplanada de les Mesquites per als no musulmans.
Tothom pot anar fins al mur, però si ets un home cal posar-se La Kipá al cap que et deixen en el moment d'entrar en aquest espai sagrat pel poble jueu.En el proper vídeo podeu veure l'ambient que es respira abans d'entrar a pregar.
En el segon vídeo observeu la tanca de separació entre els homes i dones que resen al mur; i a la dreta un detall de l'estructura de fusta per pujar a l'Esplanada de les Mesquites.
Deixem el mur i tornem a enfilar-nos per les escales per tornar als carrers i carrerons del barri jueu i donar un cop d'ull a les sinagogues. A la propera fotografia podeu veure un grup de jueus ultraortodoxos xerrant al carrer de El Cardo, el principal carrer de la Jerusalem bizantina.El poble hebreu viu un conflicte intern entre aquests religiosos i la societat laica.
Per acabar anem a la Plaça Hurva, cor i centre social del barri on hi ha cafès, botigues i algun bar amb la seva terrassa que ens convida a seure i obrir molt els ulls. A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure el minaret de la desapareguda mesquita Sidna Omar, del segle XIV, de l'època mameluca.
La sinagoga de Hurva domina tota la plaça. Es va edificar per la comunitat asquenazita del barri entre 1.856 i 1.864. Ha estat destruïda en diverses ocasions i s'ha reconstruït en estil neobizantí de 1.864.
Seieu una estona i demaneu un suc natural... Cal descansar una estona abans de descobrir un altre barri de la Ciutat Vella.
Atentament.
Senyor i
