Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 3 ).

Després de veure funcionar a la perfecció la Karl Krause Leipzing 10.472, la premsa tipogràfica vertical del 1.882, avui començarem a descobrir les mítiques minerva, la màquina tipogràfica més utilitzada fins que van aparèixer les premses cilíndriques, molt més ràpides, a mitjans del segle XX. Però des de finals del XIX, les minerva van ser les màquines més utilitzades en tipografia que és l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils; art en el que en Dionís és un mestre.

La minerva hispania que veieu a la fotografia, la va comprar la Diputació l'any 1.916, fa gairebé 100 anys, però segur que té una colla d'anys més. Funcionava amb un pedal, però ara ja no cal accionar-la amb el peu perquè funciona amb electricitat.

És una premsa de tintatge de plat però actualment la minerva hispania que tenim a la Sala Temàtica, funciona com a encunyadora. Un encuny és un motlle d'acer d'arestes tallants que talla a pressió papers i cartrons. Aquest procés, anomenat encunyació, el podeu veure als propers vídeos.

Abans de funcionar com a encunyadora, originalment era una premsa en la que es posaven al motllo els tipus mòbils, o els gravats  i en la part mòbil el paper. Al pedalar el paper contactava amb el motllo entintat, s'aplicava pressió i ja teníem el full imprès. 
Existeixen molts tipus de màquines minerva, algunes de les més conegudes són: ADANA, Barcino, Nebiolo, Victoria, Hispania, Boston, Jores, Heidelberg T, ...
Aviat al blog podreu donar un cop d'ull a altres minerva.
Atentament.
Senyor i