L' entrada L'ocell del desert ens presentava a Henry Baker Tristram, clergue, explorador i naturalista, estudiós de la Bíblia, geòleg i ornitòleg anglès. Un dels ocells als quals va donar nom, l'Onychognatthus tristramii ( estornell de Tristram o estornell irisat ), era el protagonista d'aquell escrit. Per veure l'ocell vam anar al Parc Nacional de Masada. Vaig dir-vos que en entrades posteriors descobriríem aquesta fortificació al costat del Mar Mort. Avui comencem la descoberta deixant la capital d'Israel, una de les ciutats més antigues del món, per anar al desert de Judea...
Agafar la carretera que porta al desert de Judea implica entrar en Cisjordània. Tots coneixeu la complexa relació entre israelians i palestins . Veure el mur o els diferents controls militars, és molt dolorós. Trobar una solució acceptable per als dos pobles és imprescindible.
Al costat de la carretera és fàcil veure les precàries construccions de llauna dels beduïns, individus de les tribus nòmades o seminòmades, d'origen àrab, que habiten a les estepes i als deserts. La paraula beduí és d'origen àrab, (بدوي) bedaui o badawi, que significa habitant del desert. Estan organitzats en tribus que tenen per llengua el badawi . Es dediquen als seus ramats i es desplacen constantment buscant aigua i pastures. S'alimenten principalment de llet i els seus derivats, com el ghee, un tipus de mantega, pa, dàtils i altres fruits dels oasis.
La carretera comença el descens, i una sèrie d'indicadors ens van recordant el nivell del mar. Els vehicles baixen i baixen per la depressió del Mar Mort fins als 416,5 metres sota el nivell del mar...
Arribar al nostre objectiu i donar un cop d'ull al paisatge és impressionant. La desolació del desert dels tres països ( Israel, Palestina i Jordània) banyats pel Mar Mort és aclaparadora.
Qualsevol racó està amarat d'història, com el que m'aturo, la porta bizantina. Per aquesta porta entren a Masada els que pugen per la rampa construïda pels romans ...
Descansem una mica i després passarem per la porta per veure aquesta rampa de dolorós record pel poble d'Israel. La descoberta dels secrets de Masada, una finestra oberta a la història antiga, us deixarà bocabadats.
Atentament.
Senyor i
Agafar la carretera que porta al desert de Judea implica entrar en Cisjordània. Tots coneixeu la complexa relació entre israelians i palestins . Veure el mur o els diferents controls militars, és molt dolorós. Trobar una solució acceptable per als dos pobles és imprescindible.
Al costat de la carretera és fàcil veure les precàries construccions de llauna dels beduïns, individus de les tribus nòmades o seminòmades, d'origen àrab, que habiten a les estepes i als deserts. La paraula beduí és d'origen àrab, (بدوي) bedaui o badawi, que significa habitant del desert. Estan organitzats en tribus que tenen per llengua el badawi . Es dediquen als seus ramats i es desplacen constantment buscant aigua i pastures. S'alimenten principalment de llet i els seus derivats, com el ghee, un tipus de mantega, pa, dàtils i altres fruits dels oasis.
La carretera comença el descens, i una sèrie d'indicadors ens van recordant el nivell del mar. Els vehicles baixen i baixen per la depressió del Mar Mort fins als 416,5 metres sota el nivell del mar...
Quan arribem a Masada cal pujar al palau fortalesa construït per Herodes, rei de Judea. Podem fer-ho caminant o amb el telefèric. Com que ja tinc una edat i no m'agrada gaire la calor, trio l'opció més fàcil. Des del telefèric podem veure una colla de valents que pugen per la sendera de la serp. La fotografia deixa molt clar el perquè del nom d'aquest camí.
Qualsevol racó està amarat d'història, com el que m'aturo, la porta bizantina. Per aquesta porta entren a Masada els que pugen per la rampa construïda pels romans ...
Descansem una mica i després passarem per la porta per veure aquesta rampa de dolorós record pel poble d'Israel. La descoberta dels secrets de Masada, una finestra oberta a la història antiga, us deixarà bocabadats.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada