Al desert de Judea ( 2 ).

Passar per la porta bizantina de Masada ens situa en el punt on arriben els valents que pugen a peu per la sendera de la rampa. Els campaments, fortificacions i la rampa d'assalt que veiem als peus de Masada, es considera el sistema romà d'assetjament millor conservat. Pel poble jueu els tràgics moments viscuts al final del setge, són un símbol contra l'opressió i la seva llibertat.

Un cop els romans van aixafar la revolta de Jerusalem , Masada va ser l'últim baluard  jueu . Nou-cents seixanta defensors van suportar els setge dels romans una colla de mesos , fins que aquests van aconseguir trencar les muralles l'any 73. És molt impressionant veure, gairebé dos mil·lennis després, les restes dels campaments romans...

Segons el relat de Flavi Josefo , en el segle I les legions romanes, uns vuit mil homes, van assetjar Masada. Els jueus no podien escapar perquè la muntanya estava envoltada amb un anell de vuit campaments. Per fer l'atac final van construir una rampa gegantina per on desplaçar una gran torre amb la finalitat de trencar les muralles.La construcció d'aquesta immensa rampa per arribar a les muralles és una de les obres d'enginyeria  militar més importants de la història.

Però els romans es van sorprendre moltíssim en el moment d'entrar a Masada...Els jueus en lloc de rendir-se van preferir suïcidar-se. Flavi Josefo explica al seu llibre "Guerra dels jueus" VII, 395-406, com per sorteig,deu defensors de Masada s'encarregaren de degollar a tots els altres. Un nou sorteig trià a un dels defensors per degollar els altres nou. Finalment, aquest es va treure la vida... Dues dones i cinc nens van aconseguir amagar-se a les cisternes. Gràcies al seu testimoni sabem el que va passar la nit del 15 de Nisán ( març) primer dia de Pesaj פֶּסַח    festa jueva que commemora l'alliberament del poble hebreu de l'esclavitud d'Egipte.Vuit segles després, els soldats de l'exèrcit israelià pugen a Masada per jurar, abraçats, "Masada no tornarà a caure".

Herodes, que va regnar entre els anys 37 aC i 4 aC, va triar Masada com a refugi contra els seus enemics i com a palau d'hivern. Durant el seu regnat ordenà construir palaus luxosos,magatzems, el sistema de cisternes i un mur de casamata ( en les fortificacions permanents, reducte blindat per a protegir armes pesants i excepcionalment per a allotjar-hi tropes). A la propera fotografia podeu veure la maqueta del  Palau Nord.

Una segona maqueta ens mostra el sistema d'abastiment d'aigua. Els dics desviaven l'aigua dels rierols, que anaven plens en els períodes de pluges intenses, a uns canals que la portaven a dotze cisternes. En aquestes cisternes es poden emmagatzemar 40.000 metres cúbics d'aigua !!

Al marxar els romans, Masada quedà abandonada centenars d'anys. A l'època bizantina, segle V, els monjos  es van assentar al desert de Judea, i Masada fou un monestir d'ermitans del tipus Laura ( monacat) , que vol dir cova d'eremites. Mireu el mosaic de l'església bizantina, té mil cinc-cents anys...

Emocionat per la gran lliçó d'història antiga i aclaparat per la calor, torno al telefèric. Masada és una visita obligada si aneu al desert de Judea.

Atentament.

Senyor i