El misteri de la plaça de Sant Josep ( 2 ).

Després de fotografiar la Seu Vella des de l'espadanya d'aquest edifici misteriós, em giro per tornar amb molta cura per no caure, fins al segon tram d'escala. La bellesa de l'element arquitectònic al que pujaré s'imposa darrere de les teules.

A poc a poc arribo al raconet per on he sortit a la terrassa i on hi ha les dues portes; una per baixar a la plaça i l'altra per continuar pujant.

Obro la segona porta i les escales em conviden a continuar l'aventura. Les primeres escales d'aquerst segon tram no estan gaire malmeses, però...

Ràpidament m'adono que cal vigilar molt per no relliscar i trencar-se la closca perquè els gaons de l'escala cada vegada fan més difícil pujar-hi.

Després de patir una mica arribo a un espai màgic. Una clau de volta sembla felicitar-me per la meva ascensió. La clau de volta sol ser més gran que la resta de dovelles i normalment està decorada. En ella coincideixen les nervadures de la volta que m'acull.

Està clar que he pujat a un campanar. Miro ràpidament el meu rellotge per assegurar-me que les campanes no han de repicar i em tranquil·litzo, encara tinc deu minuts per continuar la meva investigació en silenci.

Admirant aquest espai auster però de gran bellesa indiscutible, m'adono que encara em falta un tram per pujar. Per accedir a la nova porta, primer he d'enfilar-me per un tram d'escala totalment verticat, envoltat de campanes.

Sense mirar cap avall, escalo per arribar a la plataforma des d'on podré accedir a la part final del campanar.

Voleu pujar-hi?

Atentament.

Senyor i.