Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( i 10 ).

Per acabar la visita virtual a la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida i després de descobrir la història de la premsa d'imprimir vertical fabricada a Barcelona l'any 1.845, una de les tres màquines que hi ha al vestíbul de l'edifici de la Caparrela, avui veurem les dues que ens falten: una guillotina manual Karl Krause i una Minerva Boston.

Aquesta guillotina és propietat de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. Fabricada a Leipzing ( Alemanya ) l'any 1.950, és una Karl Krause, una guillotina manual que encara avui, funciona perfectament.

L'última màquina, també té una història per explicar-nos.... És una Minerva Boston propietat del Gabinet de les Arts Gràfiques de Barcelona cedida a la Sala Temàtica de la Diputació de Lleida.

Amb aquesta petita màquina tipogràfica Joan Josep Tharrats i Vidal ( Girona 1.918 - Barcelona 2.001) imprimia la revista del grup Dau al Set. Conegut i reconegut pintor, Tharrats també fou un escriptor de l'art i editor.

Dau al Set va ser un grup artístic que editava una revista d'art mensualment amb el mateix nom, fundada l'any 1.948. El grup estava format per: Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que era l'encarregat de confeccionar i imprimir la revista amb la Minerva Boston que tenim a la Caparrella.

Revista Dau a Set ( número 1 , setembre de 1.948). Font fotografia: Gran Enciclopèdia Catalana. 

Aquesta màquina funciona, el problema és que els roleus no són de cautxú, són ficticis. Un roleu és un cilindre recobert d'una pasta elàstica o de pell que s'empra per a estendre la tinta sobre el motlle, les formes, les pedres o les planxes per a imprimir. 

 

Ara sí que cal dir adéu i moltes gràcies al Dionís Gutiérrez Rosich, mantenidor del Servei d'Arts Gràfiques de la Sala Temàtica. Deixo l'edifici de la Impremta de la Diputació amb la satisfacció d'haver gaudit del mestratge d'en Dionís...

Abans d'agafar el cotxe per tornar al centre de la ciutat, dono l'últim cop dull... No puc imaginar-me aquest petit tresor sense les explicacions del Dionís, que el proper mes de maig es jubila . Amb la teva absència, els lleidatans perdem a un gran mestre del món de la impremta.

Atentament.

Senyor i